Clorpromazina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacClorpromazina
Malaltia objecte schizophreniform disorder, vòmit, tètanus, trastorn oposicionista desafiant, trastorn d'ansietat, singlot, esquizofrènia i acute intermittent porphyria
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic Phenothiazines
Codi ATC N05AA01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₇H₁₉ClN₂S
Massa molecular 318,096
Identificadors
Número CAS 50-53-3
PubChem (SID) 2726
IUPHAR/BPS 83
DrugBank 00477
ChemSpider 2625
UNII U42B7VYA4P
KEGG C06906 i D00270
ChEBI 3647
ChEMBL CHEMBL71
PDB ligand ID Z80
AEPQ 100.000.042
Modifica dades a Wikidata

La clorpromazina és un medicament neurolèptic, categoritzat dins dels antipsicòtics clàssics o típics. El seu descobriment per a posterior ús en la psiquiatria s'anomena la "Quarta revolució en Psiquiatria".

Aquest compost va sorprendre al veure que actuava com a tranquil·litzant sense sedar, és a dir, mantenint la consciència, el que va suggerir la idea d'utilitzar-la amb pacients psiquiàtrics. El més curiós és que va ser creada com a antihistamínic; en veure un cirurgià francès que l'administrava abans d'una operació (per tal de disminuir una inflamació), tenia efecte calmant, es va pensar en el seu ús amb pacients psicòtics. I va ser un èxit; calmava els esquizofrènics agitats i activava els adormits.

Pel que sembla, igual que molts altres neurolèptics, actua sobre el circuit de la dopamina, com prediu la teoria dopaminèrgica de l'esquizofrènia.

La clorpromazina va permetre que molts esquizofrènics abandonessin els hospitals psiquiàtrics i fessin una vida relativament "normal".[cal citació]

Pertany a l'anomenat grup de fàrmacs típics per tractar l'esquizofrènia, per la qual cosa és un bloquejador del receptor D2 (inhibitori) de la dopamina que predomina en neurones de l'estriat ventral (com les acumbens). També hi D2 en l'estriat dorsal i en el túbul infudibular, en què causa efectes secundaris.

La clorpromazina és un fàrmac de baixa potència i, com a tal, bloqueja a més de D2 dels receptors α1 i α2 (en què és cardiotòxic), H1 (comporta augment de pes), H2, M1 i M2 (en tots dos, visió borrosa i hipertensió ocular).

També s'usa en el tractament de la corea a la malaltia de Huntington amb unes dosis de 300-500 mg al dia.

Efectes secundaris[modifica]

  1. Somnolència
  2. Falta d'expressió a la cara
  3. Arrossegar els peus en caminar
  4. Intranquil·litat
  5. Agitació
  6. ansietat
  7. Moviments estranys, lents o incontrolables de qualsevol part del cos
  8. Dificultat per adormir o romandre dormit
  9. Hiperprolactinèmia
  10. Distensió dels pits
  11. Falta d'alguns períodes menstruals
  12. Disminució de la capacitat sexual
  13. Canvis en el color de la pell
  14. Sequedat a la boca
  15. Congestió nasal
  16. Dificultat per orinar
  17. Dilatació o contracció de les pupil·les[1]

Símptomes de sobredosi[modifica]

  • Somnolència
  • Pèrdua del coneixement
  • Moviments estranys, lents o incontrolables de qualsevol part del cos
  • Agitació
  • Intranquil·litat
  • Febre
  • Convulsions
  • Sequedat a la boca
  • Arítmies cardíaques[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorpromazina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 MedlinePlus. «Clorpromazina».