Nocardia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaNocardia
Actinomycetes sp 01.png
Nocardia asteroides (colònies grogues).
Dades generals
Tinció de Gram Grampositiu
Taxonomia
Super-regne Prokaryota
Regne Bacteria
Fílum Actinobacteria
Ordre Actinomycetales
Família Nocardiaceae
Gènere Nocardia
Nomenclatura
Epònim Edmond Nocard
Espècies
Modifica dades a Wikidata

Nocardia és un gènere de bacteris grampositius que habiten en sòls rics en matèria orgànica arreu del món. Són catalasapositius i tenen forma de bacil filamentós; semblen fils allargats. Algunes espècies són patogèniques i causen nocardiosi. La majoria de les infeccions causades per Nocardia s'adquireixen per inhalació del bacteri o per traumatismes.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Les colònies de Nocardia presenten un aspecte variable, particularment quan creixen en un mitjà amb nutrients limitats. Creixen lentament sobre medis de cultiu no selectiu i són estrictament aeròbics, amb la facultat de créixer en un ampli rang de temperatures. Algunes espècies són parcialment àcid-ràpides (en el sentit que es necessita utilitzar una solució menys concentrada d'àcid sulfúric o clorhídric durant el procediment de tinció), a causa de la presència d'àcids micòlics de longitud intermèdia en la seva paret cel·lular.

La majoria de les soques posseeixen "factor de cordó" (6-6 dimicolat de trehalosa), un important factor de virulència. Són catalasapositius i poden créixer fàcilment en els medis de cultiu més utilitzats. Les colònies es fan visibles en 3-5 dies; no obstant això, de vegades hi calen perllongats períodes d'incubació (2-3 setmanes). El gènere inclou, almenys, 30 espècies diferents, deu de les quals han estat aïllades d'éssers humans.

Virulència[modifica | modifica el codi]

Les diferents espècies de Nocardia són bacteris patogènics de baixa virulència; per la qual cosa solament són clínicament significants com a infeccions oportunistes en subjectes de sistema immunitari feble, com ara nens, ancians i pacients immunodeficients. Els factors de virulència no cardials són els enzims catalasa i superòxid dismutasa (que inactiven les espècies reactives de l'oxigen que, d'una altra manera, serien tòxiques al bacteri, a més d'un "factor de cordó" (que interfereix amb la fagocitosi dels macròfags i n'evita la fusió del fagosoma amb el lisosoma).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nocardia Modifica l'enllaç a Wikidata