Donació de sang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jornada de donació de sang

Una donació de sang es produeix quan una persona voluntària permet l'extracció de sang del seu cos i aquesta és utilitzada per a transfusions o per a la creació de medicaments biofarmacèutics mitjançant un procés de separació dels components de la sang conegut com a fragmentació. La donació pot ser de sang completa, o d'alguns del seus components específics (anomenat-se llavors afèresi). Els bancs de sang sovint participen en el procés de recol·lecció, així com els procediments de tractament i conservació que els segueixen. Quan una persona perd sang en gran quantitat per un accident o una operació, o té problemes de salut, pot ser que sigui necessari que rebi una transfusió de sang. No obstant això, atès que la sang humana és una substància que actualment no es pot sintetitzar, és necessari extreure-la d'una altra persona, és a dir, un donant de sang. El 14 de juny de cada any s'ha convingut celebrar el Dia Mundial del Donant de Sang, com una manera d'agrair la donació desinteressada de sang. [1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La donació de sang és un acte assistit per professionals especialitzats. La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diferents, per aquest motiu es transfonen per separat a malalts diferents. En conseqüència una única donació de sang pot beneficiar a més d'un malalt. Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d'hematies, concentrats de plaquetes i plasma.

Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre que es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions. Un cop s'ha fet la donació, els concentrats d'hematies es conserven 42 dies, el plasma es conserva 1 any i les plaquetes es conserven 5 dies.[1] Una mostra estàndard de sang sol ser de 450 ml, per això cal complir uns requisits mínims per a poder ser donant: Tenir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos. També es fa un qüestionari previ orientat a detectar qualsevol possible factor de risc. Les preguntes d'aquest document vénen determinades per llei i el seu objectiu és vetllar per la seguretat del donant i del futur receptor. En cap cas però, una resposta afirmativa al qüestionari invalidarà directament una donació de sang. El metge responsable de l'extracció és qui decidirà, en última instància, si aquesta es realitzarà.[2]

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

La necessitat de sang a Catalunya és constant i, per tant, també ho han de ser les nostres donacions. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten l'equivalent a unes 1.000 donacions de sang o components sanguinis per atendre els seus malalts, ja que la majoria d'intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions. La transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en l'actual assistència sanitari.[1]

Característiques del donant[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Per què donar sang». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 maig 2016].
  2. «Jo puc donar sang». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 maig 2016].