Transfusió de sang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Concentrat d'eritròcits.

La transfusió de sang és el procés de transferir sang, o productes basats en la sang, des d'una persona al sistema circulatori d'una altra persona. Les transfusions de sang poden salvar la vida del pacient en algunes situacions, com pot ser la sagnia massiva deguda a un trauma, o es poden fer servir per reemplaçar la sang perduda durant la cirurgia. També en casos d'anèmia severa o trombocitopènia es fan servir les transfusions. La gent que pateix hemofília o anèmia de cèl·lules falciformes poden necessitar transfusions freqüents de sang. Les primeres transfusions eren amb la sang completa però en la moderna pràctica mèdica normalment es fa amb els components de la sang.

Història[modifica]

La primera transfusió de sang humana documentada va ser administrada pel doctor Jean-Baptiste Denys, qui el 15 de juny de 1667 va descriure el cas d'un malalt de sífilis que morí després d'haver rebut tres transfusions de sang de xai.[1]

Durant la primera dècada del segle XX es van identificar els diferents tipus de sang, i que la incompatibilitat entre la sang del donant i del receptor podia causar la mort. Karl Landsteiner va descobrir que les persones tenien diferent tipus de sang i que les transfusions no eren compatibles entre persones de diferent tipus. El 1901 va descriure el sistema de AB0 i en 1940 el sistema Rh.

Luis Agote (2n des de la dreta) supervisant una de les primeres transfusions efectives i segures en 1914.

El mètode de conservació de sang humana per al seu ús diferit en transfusions, mitjançant l'addició d'citrat de sodi, va ser desenvolupat pel metge argentí Luis Agote en 1914.

El doctor Norman Bethune, pioner en l'ús d'unitats mòbils de transfusió sanguínia, fent una transfusió durant la Guerra Civil Espanyola.

El 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, el metge Frederic Duran i Jordà va organitzar un banc de sang a Barcelona amb un servei de transfusions a distància.[2] I el metge Norman Bethune va desenvolupar el primer servei mòbil de transfusions de sang que arribava fins al front de batalla.

Charles Drew

Des de 1940 quan els Estats Units van entrar en la Segona Guerra Mundial, es van llançar programes de recerca per millorar la conservació la sang i facilitar-ne el transports, per curar els soldats ferits. La investigació del metge nord-americà Charles Richard Drew[3] va portar al descobriment que la sang podia ser separada en plasma sanguini i cèl·lules vermelles, i que el plasma podia ser congelat separadament. La sang emmagatzemada d'aquest manera durava més temps i era menys propensa a contaminar-se.

Donació de sang[modifica]

Article principal: Donació de sang

Es fa principalment per part de voluntaris o familiars dels pacients. Sovint es controlen amb un Banc de sang.

La sang s'extreu amb una punció al braç i és tractada per a impedir-ne la coagulació, posteriorment la sang es separa en els seus components principals, plasma, plaquetes i eritròcits (glòbuls vermells).

Crítiques[modifica]

Una part de les crítiques tenen a veure amb el negoci que n'hi ha al voltant, fet que afavoreix les campanyes de demanda de donants. A Espanya, per exemple, la Creu Roja rep diners d'algunes comunitats autònomes per cada bossa de sang donada. Aquestes donacions s'envien al banc de sang de cada comunitat que se n'encarrega de la seva conservació i distribució. Des d'aquests bancs de sang bona part n'és enviada a Grifols per a ser'ne tractada i comercialitzada per a tractaments específics que els hi genera molts guanys. Només una petita part de la sang es fa servir en Hospitals.[4] En altres països del món les donacions de sang mouen un negoci milionari que ha generat molta polèmica.[5]

Per altre banda, tot i els controls en laboratori que es fan per garantir que la sang no tingui virus ni bacteris, el període finestra fa impossible assegurar que tota la sang sigui neta.[6] El 2008, l'Organització Mundial de la Salut va revelar que en 31 països en desenvolupament no es realitzaven, en totes les unitats de sang donada, proves per detectar la presència de virus o bacteris responsables de malalties infeccioses.[7] El 2010, l'Organització Mundial de la Salut va reconèixer que les transfusions de sang al·logènica (d'una altra persona) són un recurs limitat, car i no exempt de riscos i efectes adverses, raó per la qual va instar a les autoritats sanitàries de tots els països a que adoptessin de forma generalitzada els programes de "Patient Blood Management" (PBM), gestió de la sang del propi pacient. A més, la cirugia sense sang cada vegada té més adeptes i molts hospitals públics i privats la recomanen mitjançant departaments específics d'aquesta especialitat de la medicina moderna.[8] La raó és un millor resultat durant les operacions de tota mena de malalties, fins i tot de les més complexes com de càncer i cor, i un millor postoperatori.[9]

Referències[modifica]

  1. Hillyer, Christopher D. Blood Banking and Transfusion Medicine: Basic Principles & Practice (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2007, p. 13. ISBN 0443069816. 
  2. Baños, Josep -E. «Reivindicación de Duran Jordà» (en castellà). El País [Madrid], 11-02-2006. ISSN: 1134-6582.
  3. Salas, Laura Purdie. Charles Drew : pioneer in medicine (en anglès). Mankato, Minn.: Capstone Press, 2006, p. 20. ISBN 9780736854337. 
  4. D'on treuen la sang els Hospitals privats?, El Diario.es 23 de març de 2018
  5. ¿Cobraries per donar sang? La milionària indústria del plasma sanguini i la controvèrsia que genera, per Padraig Belton per BBC Mundo 20 de novembre de 2018
  6. Transmissió d'infeccions virals per causa de les transfusions de sang. Dr. C. René A. Rivero Jiménez 2006 versió impresa ISSN 0864-0289 versió On-line ISSN 1561-2996
  7. Disponibilitat i seguretat de la sang a nivell mundial. 22 de juny de 2017
  8. Cirugía sin sangre, una alternativa no solo para los testigos de Jehová Agencia EFE Salud, 14 de marzo de 2018
  9. Stanford Childrens Health https://www.stanfordchildrens.org/es/service/bloodless-surgery/benefitsBeneficis de la cirurgia sense sang.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transfusió de sang Modifica l'enllaç a Wikidata