Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica . [a]

Antiguitat[modifica]

  • 3300 aC: durant l' Edat de pedra, els primers metges van utilitzar formes molt primitives de medicina herbal .[1]
  • 3000 aC - Aiurveda Els orígens de l'Aiurveda es remunten a uns 4.000 aC.[2]
  • c. 2600 aC: Imhotep, el capellà metge que més tard fou divinitzat com el déu egipci de la medicina.[3]
  • 2500 aC: la inscripció egípcia Iry parla d'Iry com [metge ocular del palau], [metge de la panxa del palau], [guardià de les entranyes reials] i [qui prepara la medicina important (el nom no es pot traduir) i coneix els sucs interns del cos.][4]
  • 1900 aC - 1600 aC: Les tauletes d'argila acàdies sobre medicina sobreviuen principalment com a còpies de la biblioteca d' Ashurbanipal a Nínive.[5]
  • 1800 aC - L'Estela d'Hammurabi estableix honoraris per als cirurgians i càstigs per mala praxi.[4]
  • 1800 aC - Papirs de Lahun el text mèdic egipci mes antic conegut tracta sobre disciplines diverses: obstetrícia, veterinària i aritmètica.[6]
  • 1600 aC: Papir Hearst, parla sobre descripcions mèdiques, quirúrgiques i algunes fórmules magistrals.[7]
  • 1551 aC: Papir d'Ebers, coproteràpia, ginecologia i màgia.[8]
  • 1500 aC: el safrà utilitzat com a medicament a l'illa egea de Thera, a l'Antiga Grècia.
  • 1500 aC: el Papir Edwin Smith, un text mèdic egipci i el tractat quirúrgic més antic conegut sense màgia.[9]
  • 1300 aC: Papir Brugsch i Papir mèdic de Londres sobre ginecologia i afeccions oculars amb receptes i rituals màgics.[10]
  • 1250 aC: Asclepi. Personatge mitològic de culte a l'Antiga Grècia els seus partidaris aixecaben temples coneguts com Asclepeion. Homer li atriubueix els dons de la curació.[11]
  • 1200 aC: Papir Carlsberg (1200 aC), parla sobre obstètricia,oftalmològia i neurologia.[12]
  • 900 aC: Hesíode informa d'una concepció ontològica de la malaltia mitjançant el mite de Pandora . La malaltia té una "vida" pròpia, però és d'origen diví.[13]
  • 800 aC: Homer diu que Polidamna subministra les forces gregues que assetgen Troia amb fàrmacs curatius. També fa referència a la cirurgia de guerra (disciplina dins la medicina militar) quan Idomeneu diu Nestor després Macaó havia caigut: Un cirurgià que pot tallar una fletxa i curar la ferida amb els seus ungüents val un regiment.
  • 700 aC: Escola de medicina Cnidos ; també a Kos.[14]
  • 500 aC - Darius I ordena la restauració de la Casa de la Vida (primer registre d'una escola de medicina (molt més antiga).[15]
  • 500 aC: Bian Que es converteix en el primer metge conegut a utilitzar l' acupuntura i el diagnòstic del pols.[16]
  • 500 aC: Manuscrit conegut com Sushruta Samhita, atribuit al metge indi Sushruta que posa el marc per a la medicina aiurvèdica.[17]
  • 500 aC: es van utilitzar pastilles. Presumiblement es van inventar perquè es poguessin lliurar quantitats mesurades d'una substància medicinal a un pacient.
  • 510–430 aC: disseccions anatòmiques científiques d'Alcemó de Crotona . Va estudiar els nervis òptics i el cervell, argumentant que el cervell era la seu dels sentits i de la intel·ligència. Distingia les venes de les artèries i tenia almenys una vaga comprensió de la circulació de la sang. Diversament descrit pels erudits moderns com a Pare de l'Anatomia ; Pare de la Fisiologia ; Pare de l'Embriologia ; Pare de la psicologia ; Creador de psiquiatria ; Fundador de Ginecologia ; i com a propi pare de la medicina .[18] Hi ha poques proves que recolzin les afirmacions, però és important.[19][20]
  • c. 490 - c. 430: Empèdocles metge, poeta i filòsof. Teoritza sobre els quatre elements: aigua, aire, foc i terra, exposats abans per Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Xenòfanes que tindran repercussió en l'evolució de la medicina hipocràtica i galènica.[21]
  • c. 484 - 425 aC: Heròdot ens diu que els metges egipcis eren especialistes: la medicina es practica entre ells en un pla de separació; cada metge tracta un trastorn únic i no més. Així, el país pul·lula amb metges, alguns es comprometen a curar malalties dels ulls, altres del cap, altres de nou de les dents, altres de l'intestí i alguns que no són locals. [22]
  • 496–405 aC: Sòfocles "No és un metge savi qui canta encantaments sobre els dolors que s'haurien de curar tallant".[23]
  • fl. 425 aC: Diògenes d'Apol·lòniates metge i cosmòleg.[24]
  • 420 aC: Hipòcrates de Cos sosté que les malalties tenen causes naturals i declara el jurament hipocràtic. Origen de la medicina racional.[25][26]

Medicina després d'Hipòcrates[modifica]

Després de Galè 200 dC[modifica]

1200–1499[modifica]

1500–1799[modifica]

Hieronymus Fabricius, Operationes chirurgicae, 1685

1800–1899[modifica]

1900–1999[modifica]

2000–present[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Les dates indicades per a aquests treballs mèdics són incertes Un homenatge a l'hinduisme suggereix que Sushruta va viure al segle V aC.
  1. Wilford, John Noble «Lessons in Iceman's Prehistoric Medicine Kit». , 08-12-1998.
  2. Issues in Pharmaceuticals by Disease, Disorder, or Organ System: 2011 Edition. 2011, 9 gener 2012, p. P. ISBN 9781464967566. 
  3. «Imhotep». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 30 desembre 2015].
  4. 4,0 4,1 Silverberg, Robert. The Dawn of Medicine (en anglès). Putnam, 1967. 
  5. Colón, A. R.. Nurturing children: a history of pediatrics. Greenwood Press, gener 1999, p. 61. ISBN 9780313310805. 
  6. Worton, Michael; Wilson-Tagoe, Nana. National healths : gender, sexuality and health in a cross-cultural context. Londres: UCL, 2004, p. 192. ISBN 978-1-134-05686-6. 
  7. Hickey, Todd M; O'Connell, Elisabeth. «The Center for the Tebtunis Papyri | UC Berkeley Library». CPT (Center for the Tebtunis Papyri), 2003. [Consulta: 30 desembre 2020].
  8. Bardinet, Thierry.. Les papyrus médicaux de l'Egypte pharaonique : traduction intégrale et commentaire. París: Fayard, 1995, p. 15-16. ISBN 2-213-59280-2. 
  9. Wilkins, Robert H. Neurosurgical classics. [Park Ridge, Ill.?]: American Association of Neurological Surgeons, 1992. ISBN 1-879284-09-X. 
  10. Nunn, J. F. (John Francis). Ancient Egyptian medicine. Red River Books ed. Norman: University of Oklahoma Press, 2002, ©1996, p. 37. ISBN 0-8061-3504-2. 
  11. «L'Esculapi. El retorn del déu». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. [Consulta: 30 desembre 2020].
  12. Iversen, Erik; Carlsbergfondet (Copenhagen, Denmark); Københavns universitet; Ægyptologiske laboratorium. Papyrus Carlsberg no. VIII, with some remarks on the Egyptian origin of some popular birth prognoses. (en anglès). København: Munksgaard, 1939. 
  13. Loudon, Irvine. Western Medicine: An Illustrated History. Oxford University Press, 2001. ISBN 9780199248131. 
  14. Turgut, Mehmet «Ancient medical schools in Knidos and Kos» (en anglès). Child's Nervous System, 27, 2, 01-02-2011, pàg. 197–200. DOI: 10.1007/s00381-010-1271-2. ISSN: 1433-0350.
  15. Gardiner, Alan H. «The House of Life» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 24, 1, 01-12-1938, pàg. 157–179. DOI: 10.1177/030751333802400131. ISSN: 0307-5133.
  16. Salguero, C. Pierce «The Buddhist Medicine King in Literary Context: Reconsidering an Early Medieval Example of Indian Influence on Chinese Medicine and Surgery». History of Religions, 48, 3, 2009, pàg. 183–210. DOI: 10.1086/598230. ISSN: 0018-2710.
  17. Boslaugh, Sarah. Encyclopedia of epidemiology, 2007, p. 547. ISBN 978-1-4522-6559-9. 
  18. 18,0 18,1 Harris, Charles Reginald Schiller. The heart and the vascular system in ancient Greek medicine, from Alcmaeon to Galen. Clarendon Press, 1973. 
  19. 19,0 19,1 Longrigg, James. Greek Rational Medicine: Philosophy and Medicine from Alcmaeon to the Alexandrians. Psychology Press, 28 juliol 1993. ISBN 9780415025942. 
  20. 20,0 20,1 Magill, Frank N. Dictionary of World Biography: The Ancient World. Taylor & Francis, 23 gener 2003. ISBN 9781579580407. 
  21. González Escudero, Santiago «Raíces y elementos en Empédocles». El Basilisco: Revista de materialismo filosófico, 13, 1981, pàg. 62–69. ISSN: 0210-0088.
  22. Silverberg, Robert. The dawn of medicine. Putnam, 1967. 
  23. Carrick, Paul. Medical Ethics in the Ancient World. Georgetown University Press, 2001. ISBN 9780878408498. 
  24. Crivellato, Enrico; Mallardi, Franco; Ribatti, Domenico «Diogenes of Apollonia: A pioneer in vascular anatomy» (en anglès). The Anatomical Record Part B: The New Anatomist, 289B, 4, 2006, pàg. 116–120. DOI: 10.1002/ar.b.20106. ISSN: 1552-4914.
  25. Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 221. ISBN 978-0-19-973414-6. 
  26. Alsina Clota, José «La Medicina Hipocràtica: una representació». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 28, 1997, pàg. 1. ISSN: 2385-4200.
  27. «Huangdi Neijing: El Canon Interno del Emperador Amarillo» (en castellà), 20-06-2016. [Consulta: 31 desembre 2020].
  28. Traver, Andrew G. From Polis to Empire, the Ancient World, C. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 9780313309427. 
  29. Smith, William. «Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Diocles Carystius",page 1011 (v. 1)», 1867. [Consulta: 31 desembre 2020].
  30. Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander by Richard A. Gabriel, 2010, pg. 10
  31. Philinus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 268
  32. Staden, Heinrich von; Herophilus; Chalcedonius, Herophilus. Herophilus: The Art of Medicine in Early Alexandria: Edition, Translation and Essays (en anglès). Cambridge University Press, 1989-04-20, p. 138. ISBN 978-0-521-23646-1. 
  33. Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 398. ISBN 978-0-7923-4066-9. 
  34. Balalykin, Dmitry A. «What do we know about Erasistratus? Part1». History of Medicine: russian journal, 2018, pàg. 3-13.
  35. Mitchell et al.editors. 1999, Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide pàg 1-2
  36. «Agarwal, D.P. "About The Date Of Caraka, The Famous Ancient Physician".». www.infinityfoundation.com., 01-07-2002. [Consulta: 31 desembre 2020].
  37. Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 381-382. 
  38. Adler, Robert E. Medical Firsts: From Hippocrates to the Human Genome. Wiley, 29 març 2004. ISBN 9780471401759. 
  39. Segura Ramos, Bartolomé «Enfermar, envejecer y morir en los tiempos de Tito a Trajano». Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos, 27, 1, 2007, pàg. 87–116. ISSN: 1131-9062.
  40. Celsus, Aulus Cornelius. The first four books of Aur. Corn. Celsus de re medica, with an ordo verborum and tr. by J. Steggall, 1837. 
  41. «Dioscorides: Materia Medica». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 31 desembre 2020].
  42. Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 277. 
  43. Todman, Don «Soranus of Ephesus (AD 98–138) and the Methodist sect:» (en anglès). Journal of Medical Biography, 01-02-2008. DOI: 10.1258/jmb.2007.007011.
  44. Dunn, P «Galen (AD 129-200) of Pergamun: anatomist and experimental physiologist». Archives of Disease in Childhood Fetal and Neonatal Edition, 88, 5, 2003-9, pàg. F441–F443. DOI: 10.1136/fn.88.5.F441. ISSN: 1359-2998. PMC: 1721609. PMID: 12937057.
  45. Vegetti, Mario «Galeno e la rifondazione della medicina». Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam, 15, 1995, pàg. 67–101. ISSN: 0211-9536.
  46. Riddle, John M. «Gargilius Martialis as a Medical Writer» (en anglès). Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 39, 4, 01-10-1984, pàg. 408–429. DOI: 10.1093/jhmas/39.4.408. ISSN: 0022-5045.
  47. Nutton, Vivian. Ancient Medicine (en anglès). Routledge, 2012-12-20, p. 306. ISBN 978-1-136-17276-2. 
  48. Lawson, Russell M.; Services, Abc-clio Information. Science in the Ancient World: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 175. ISBN 978-1-85109-534-6. 
  49. Horden, Peregrine «The Earliest Hospitals in Byzantium, Western Europe, and Islam». The Journal of Interdisciplinary History, 35, 3, 2005, pàg. 361–389. ISSN: 0022-1953.
  50. Ziegler, Tiffany A. Medieval Healthcare and the Rise of Charitable Institutions: The History of the Municipal Hospital (en anglès). Springer, 2018-10-13, p. 55. ISBN 978-3-030-02056-9. 
  51. Horden, Peregrine. Cultures of Healing: Medieval and After (en anglès). Routledge, 2019-01-30. ISBN 978-0-429-65732-0. 
  52. Windsor, Laura Lynn. Women in Medicine: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 75. ISBN 978-1-57607-392-6. 
  53. Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). OUP Oxford, 2014-09-11. ISBN 978-0-19-101676-9. 
  54. Langslow, D. R.. Medical Latin in the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 2000-06-08, p. 58. ISBN 978-0-19-165729-0. 
  55. Riva, Michele Augusto; Cesana, Giancarlo «The charity and the care: the origin and the evolution of hospitals». European Journal of Internal Medicine, 24, 1, 2013-01, pàg. 1–4. DOI: 10.1016/j.ejim.2012.11.002. ISSN: 1879-0828. PMID: 23199643.
  56. Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-973414-6. 
  57. Albala, Ken. Eating Right in the Renaissance. University of California Press, 2002. ISBN 9780520927285. 
  58. Fiori, Emiliano. Sergius of Reshʿaynā (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2011, p. 1185–1188. DOI 10.1007/978-1-4020-9729-4_461. ISBN 978-1-4020-9729-4. 
  59. Prioreschi, Plinio. A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine. Horatius Press, 2001. ISBN 9781888456042. 
  60. Greenhill, William Alexander (1867). «Alexander». En William Smith, ed. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1. Boston: Little, Brown and Company. pp. 126-127
  61. Greenhill, William Alexander. «Aetius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
  62. Dey, Hendrik W. «Diaconiae, xenodochia, hospitalia and monasteries: ‘social security’ and the meaning of monasticism in early medieval Rome» (en anglès). Early Medieval Europe, 16, 4, 2008, pàg. 398–422. DOI: 10.1111/j.1468-0254.2008.00236.x. ISSN: 1468-0254.
  63. Touwaide, Alain. Stephanus of Athens (en anglès). American Cancer Society, 2012. DOI 10.1002/9781444338386.wbeah21306. ISBN 978-1-4443-3838-6. 
  64. García García, Inmaculada; Ramos Cobos, Maria del Carmen; Gozalbes Cravioto, Enrique «Enfermedad y cuidados en la obra de Isidoro de Sevilla: Siglo VII». Index de Enfermería, 14, 51, 2005-03, pàg. 70–73. ISSN: 1132-1296.
  65. Riggs, Christina. The Oxford Handbook of Roman Egypt. Oxford University Press, 21 juny 2012, p. 311–312. ISBN 9780191626333. 
  66. Pormann, P. E.. The Oriental Tradition of Paul of Aegina's "Pragmateia". BRILL, 2004. ISBN 9789004137578. 
  67. The Oxford illustrated history of medieval Europe. Oxford [England]: Oxford University Press, 1988, p. 52. ISBN 0-19-820073-0. 
  68. Robin, E D; Notkin, H «al-Kindi--physician, philosopher, and savant seven centuries before the Renaissance.». Western Journal of Medicine, 162, 1, 1995-01, pàg. 66–67. ISSN: 0093-0415. PMC: 1022604. PMID: 7863668.
  69. Ferré, Lola. «The Multi-Cultural Origins of the Salernitan Medical School: A Historiographical Debate» (en anglès), 2018. [Consulta: 3 gener 2021].
  70. De Vos, Paula «The "Prince of Medicine": Yūhannā ibn Māsawayh and the foundations of the western pharmaceutical tradition». Isis; an International Review Devoted to the History of Science and Its Cultural Influences, 104, 4, 2013-12, pàg. 667–712. DOI: 10.1086/674940. ISSN: 0021-1753. PMID: 24783490.
  71. Iskandar, Albert Z. Ḥunayn Ibn Isḥāq (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2008, p. 1081–1083. DOI 10.1007/978-1-4020-4425-0_9796. ISBN 978-1-4020-4425-0. 
  72. Meyerhof, Max «`Alî at-Tabarî's ``Paradise of Wisdom, one of the oldest Arabic Compendiums of Medicine». Isis, 16, 1, 01-07-1931, pàg. 6–54. DOI: 10.1086/346582. ISSN: 0021-1753.
  73. Rosenthal, Franz «Isḥâq b. Hunayn's Ta'rîḫ al-aṭibbâ'». Oriens, 7, 1, 1954, pàg. 55–80. DOI: 10.2307/1579054. ISSN: 0078-6527.
  74. Pormann, Peter E.. The oriental tradition of Paul of Aegina's Pragmateia. Leiden: Brill, 2004, p. 14. ISBN 90-04-13757-2. 
  75. Modanlou, Houchang D. «A tribute to Zakariya Razi (865 - 925 AD), an Iranian pioneer scholar». Archives of Iranian Medicine, 11, 6, 2008-11, pàg. 673–677. ISSN: 1029-2977. PMID: 18976043.
  76. Israeli, Isaac. Isaac Israeli: A Neoplatonic Philosopher of the Early Tenth Century (en anglès). University of Chicago Press, 2010-07-15. ISBN 978-0-226-01615-3. 
  77. Graetz, Heinrich. History of the Jews: Volume 2 (en anglès). BoD – Books on Demand, 2020-07-25, p. 141. ISBN 978-3-7523-3765-5. 
  78. Glick, Thomas F.; Livesey, Steven; Wallis, Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2014-01-27. ISBN 978-1-135-45939-0. 
  79. Amr Samir S.; Tbakhi Abdelghani «Abu Al Qasim Al Zahrawi (Albucasis): Pioneer of Modern Surgery». Annals of Saudi Medicine, 27, 3, 01-05-2007, pàg. 220–221. DOI: 10.5144/0256-4947.2007.220. PMC: PMC6077085. PMID: 17575478.
  80. González Marrero, José Antonio «Innovación en el discurso científico medieval a través del Taqwīm Al-Ṣiḥḥa de Ibn Buṭlān (Lat. Tacuinum Sanitatis)». Revista Chilena de Estudios Medievales, 14, 2018, pàg. 19–29. ISSN: 0719-2215.
  81. Carbó, Laura «La Cronografía de Miguel Psellos: La recepción de la tradición clásica y la síntesis con la visión cristiana de la Historia». De Medio Aevo, 5, 1, 2014, pàg. 67–94. ISSN: 2255-5889.
  82. Alfonso Tejeda, Francisco Iván; Díaz Acosta, Yennielis; Martínez Ramos, Aide Teresita; Rivas Corría, Betsy; Benítez Pérez, Carlos «Avicena y la trascendencia de la medicina y la cultura islámicas en el mundo occidental». EDUMECENTRO, 8, 00/2016, pàg. 32–47. ISSN: 2077-2874.
  83. Green, Monica H. «In Search of an " Authentic " women's medicine : the strange fates of Trota of Salerno and Hildegard of Bingen». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 19, 1999, pàg. 25–54. ISSN: 2340-7948.
  84. «Azucena Ruiz Viedma. Dones Sàvies: La Tròtula Catalana.». [Consulta: 6 gener 2021].
  85. Pinzón Avendaño, Eduardo «Interacciones entre Bizancio y el islam en el medio letrado: Simeón Seth en el contexto del siglo XI». Erytheia: Revista de estudios bizantinos y neogriegos, 38, 2017, pàg. 51–74. ISSN: 0213-1986.
  86. Goodwin, Scott. Meaningful Healthcare Experience Design: Improving Care for All Generations (en anglès). CRC Press, 2020-05-10. ISBN 978-1-351-64662-8. 
  87. Balliu, Christian «Constantino el Africano, o cuando el monasterio revisita la medicina». La traducción en los monasterios. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2004, pàg. 139–151.
  88. Marín, José «Ana Comneno: época, vida y obra». Arqueología, historia y viajes sobre el mundo medieval, 45, 2012, pàg. 22–31. ISSN: 1698-0387.
  89. De Costa, Caroline «St Anthony's fire and living ligatures: a short history of ergometrine». Lancet (London, England), 359, 9319, 18-05-2002, pàg. 1768–1770. DOI: 10.1016/S0140-6736(02)08658-0. ISSN: 0140-6736. PMID: 12049883.
  90. Clements, Barbara Evans. A History of Women in Russia: From Earliest Times to the Present (en anglès). Indiana University Press, 2012-06-29, p. 6. ISBN 978-0-253-00104-7. 
  91. Waddington, Keir. Medical Education at St. Bartholomew's Hospital, 1123-1995 (en anglès). Boydell & Brewer, 2003. ISBN 978-0-85115-919-5. 
  92. Aciduman, Ahmet; Arda, Berna; Kahya, Esin; Belen, Deniz «The Royal Book by Haly Abbas from the 10th century: one of the earliest illustrations of the surgical approach to skull fractures». Neurosurgery, 67, 6, 2010-12, pàg. 1466–1474; discussion 1474–1475. DOI: 10.1227/NEU.0b013e3181f8d392. ISSN: 1524-4040. PMID: 21107177.
  93. Rosner, Fred. The Medical Legacy of Moses Maimonides (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 1998. ISBN 978-0-88125-573-7. 
  94. Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 440. ISBN 978-0-7923-4066-9. 
  95. «RUGGERO Frugardo o dei Frugardi in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 3 gener 2021].
  96. Noguera, Montserrat; Bárcena, Carles C. «El arte de curar según Averroes». Natura Medicatrix: Revista médica para el estudio y difusión de las medicinas alternativas, 45 (Invierno), 1996, pàg. 5–8. ISSN: 0212-9078.
  97. Garrido Anes, Maria Edurne «Geographical and dialectal distribution of platearius' "Liber de simplici medicina" in England». IJES, International Journal of English Studies, 5, 2, 2005, pàg. 93–114. ISSN: 1578-7044.
  98. Mattoni, S.; Scarnò, M.; Valensise, Maria Rosaria; Mongardini, M.; Bucci, Roberto «From a Pope's nightmare, a great public health institution: the Santo Spirito in Saxia Hospital, in Rome». Italian Journal of Public Health, 2010. DOI: 10.2427/5738.
  99. Martino, Giulio De; Bruzzese, Marina. Las filósofas: las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento (en castellà). Universitat de València, 1996, p. 97. ISBN 978-84-376-1440-3. 
  100. Garcia-Ballester, Luis; French, Roger; Arrizabalaga, Jon; Cunningham, Andrew. Practical Medicine from Salerno to the Black Death (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 60. ISBN 978-0-521-43101-9. 
  101. Siraisi, Nancy G. Taddeo Alderotti and His Pupils: Two Generations of Italian Medical Learning (en anglès). Princeton University Press, 2019-02-19. ISBN 978-0-691-19816-3. 
  102. Comrie, John D. «Michael Scot: A Thirteenth-Century Scientist and Physician». Edinburgh Medical Journal, 25, 1, 1920-7, pàg. 50–60. ISSN: 0367-1038. PMC: 5285926.
  103. Keen, Elizabeth. The Journey of a Book: Bartholomew the Englishman and the Properties of Things (en anglès). ANU E Press, 2007-06-01. ISBN 978-1-921313-07-3. 
  104. Barón Fernández, José «Ibn An-Nafis y la circulación de la sangre». Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 4 (JUL), 1971, pàg. 7–26. ISSN: 0300-8169.
  105. Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-03-12, p. 1089. ISBN 978-1-4020-4559-2. 
  106. Goes, Frank Joseph. The Eye in History (en anglès). JP Medical Ltd, 2013-01-30, p. 127. ISBN 978-93-5090-274-5. 
  107. Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 433. ISBN 978-0-7923-4066-9. 
  108. Gritzalis KC (2008) The biological elements and the aspects on human biology of Demetrios Pepagomenos (AD 13th century) in his work “Syntagma peri Podagras” (=Compendium on Gout). Analecta Historico Medica, Anno VI, n.2, Luglio-Dicembre 2008. [Addendum al II volume], pp. 85-92.(reprint In: IV International Meeting on the History of Medicine: 85-92)
  109. de Tovar, C. «Les versions françaises de la Chirurgia parva de Lanfranc de Milan: étude de la tradition manuscrites». Revue D'histoire Des Textes, 12-13, 1982-1983, pàg. 195–262. ISSN: 0373-6075. PMID: 11635780.
  110. Tsoucalas, Gregory; Karamanou, Marianna; Androutsos, George «The eminent Italian scholar Pietro d'Abano (1250-1315) and his contribution in anatomy». Italian Journal of Anatomy and Embryology = Archivio Italiano Di Anatomia Ed Embriologia, 116, 1, 2011, pàg. 52–55. ISSN: 1122-6714. PMID: 21898974.
  111. Wheatley, Edward «Blindness, Discipline, and Reward: Louis IX and the Foundation of the Hospice des Quinze Vingts» (en anglès). Disability Studies Quarterly, 22, 4, 15-10-2002. DOI: 10.18061/dsq.v22i4.385. ISSN: 2159-8371.
  112. Cifuentes, Lluis. «Borgognoni, Teodoric (Lucca, 1205 – Bolonya, 1298)». MedCat. [Consulta: 6 gener 2021].
  113. Ghosh, Sanjib K. «Henri de Mondeville (1260-1320): Medieval French Anatomist and Surgeon» (en anglès). European Journal of Anatomy, 19, 3, 29-03-2021, pàg. 309–314. ISSN: 1136-4890.
  114. Carachi, Robert. A History of Surgical Paediatrics (en anglès). World Scientific, 2009, p. 143. ISBN 978-981-277-228-2. 
  115. Diamandopoulos, A. A. «Joannes Zacharias Actuarius. A witness of late Byzantine uroscopy, closely linked with Thessaloniki». Nephrology, Dialysis, Transplantation: Official Publication of the European Dialysis and Transplant Association - European Renal Association, 16 Suppl 6, 2001, pàg. 2–3. DOI: 10.1093/ndt/16.suppl_6.2. ISSN: 0931-0509. PMID: 11568224.
  116. Mavrodi, Alexandra; Paraskevas, George «Mondino de Luzzi: a luminous figure in the darkness of the Middle Ages». Croatian Medical Journal, 55, 1, 2014-02, pàg. 50–53. DOI: 10.3325/cmj.2014.55.50. ISSN: 1332-8166. PMC: 3944418. PMID: 24577827.
  117. Pérez Ibáñez, María Jesús «Los pronósticos médicos en la medicina medieval: el "Tractatus de crisi et de diebus creticis" de Bernardo de Gordonio». Revista de estudios latinos: RELat, 3, 2003, pàg. 252–255. ISSN: 1578-7486.
  118. Lippi, Donatella; Luigi Padeletti. «The Spedale of Santa Maria Nuova in Florence - Hektoen International». Hektoen International Journal. [Consulta: 5 gener 2021].
  119. Vincent Ilardi, Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes (Filadèlfia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), page 5.
  120. Thorndike, L. «Consilia and more works in manuscript by Gentile da Foligno». Medical History, 3, 1, 1959-01, pàg. 8–19. DOI: 10.1017/s0025727300024212. ISSN: 0025-7273. PMC: 1034443. PMID: 13632204.
  121. Garcia Ballester, Luis «Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309) : el Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 2, 1982, pàg. 97–158. ISSN: 2340-7948.
  122. De Vos, Paula «European Materia Medica in Historical Texts: Longevity of a Tradition and Implications for Future Use». Journal of ethnopharmacology, 132, 1, 28-10-2010, pàg. 28–47. DOI: 10.1016/j.jep.2010.05.035. ISSN: 0378-8741. PMC: 2956839. PMID: 20561577.
  123. Agramunt, Jaume d´ «Regiment de preservació de pestilència : (Lleida, 1348)» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1998.
  124. Herrera Carranza, M. «A propósito de pandemias: Ibn Jatima de Almería anticipa el concepto fisiopatológico de fallo multiorgánico en el siglo XIV». Medicina Intensiva, 18-07-2020. DOI: 10.1016/j.medin.2020.05.010. ISSN: 0210-5691. PMC: 7367800. PMID: 32690324.
  125. Barr, Justin; Schalick, Walton O.; Shortell, Cynthia K. «Surgeons in the time of plague: Guy de Chauliac in fourteenth-century France» (en anglès). Journal of Vascular Surgery Cases and Innovative Techniques, 6, 4, 01-12-2020, pàg. 657–658. DOI: 10.1016/j.jvscit.2020.07.006. ISSN: 2468-4287. PMID: 32838095.
  126. Pearn, John «Master John of Arderne (1307-1380): a founder of modern surgery». ANZ journal of surgery, 82, 1-2, 2012-01, pàg. 46–51. DOI: 10.1111/j.1445-2197.2011.05670.x. ISSN: 1445-2197. PMID: 22507495.
  127. Grant, Edward. Source Book in Medieval Science. Harvard University Press, 1974, p. 807–. ISBN 9780674823600. 
  128. 128,0 128,1 128,2 McCallum, Jack E. Military Medicine: From Ancient Times to the 21st Century. ABC-CLIO, 1 febrer 2008. ISBN 9781851096930. 
  129. 129,0 129,1 Buck, Albert Henry. The growth of medicine from the earliest times to about 1800. Yale university press, 1917, p. 490. 
  130. Benivieni, Antonio. De abditis nonnullis ac mirandis morborum & sanationum causis. apud Andream Cratandrum, 1529. 
  131. Thorndike, Lynn. A History of Magic and Experimental Science: Fourteenth and fifteenth centuries. Columbia University Press, 1958. ISBN 9780231087971. 
  132. Pagel, Walter. Paracelsus: An Introduction to Philosophical Medicine in the Era of the Renaissance. Karger Publishers, 1958, p. 15–. ISBN 9783805535182. 
  133. Crone, Hugh D. Paracelsus: The Man who Defied Medicine : His Real Contribution to Medicine and Science. Albarello Press, 1 maig 2004, p. 104. ISBN 9780646433271. 
  134. Hamilton, William. The history of medicine, surgery and anatomy, 1831, p. 358. 
  135. 135,0 135,1 Zimmerman, Leo M. Great Ideas in the History of Surgery. Norman Publishing, 1 agost 1993. ISBN 9780930405533. 
  136. M.D., FREDERIC S. DENNIS. SYSTEM OF SURGERY, 1895, p. 56–57. 
  137. Schumpelick, Volker. Hernien. Georg Thieme Verlag, 2000. ISBN 9783131173645. 
  138. Barsky, Arthur Joseph British Journal of Plastic Surgery, 17, 1964, pàg. 335–50. DOI: 10.1016/s0007-1226(64)80059-x. PMID: 14218955 [Consulta: 7 desembre 2012].
  139. Paget, Stephen. Ambroise Paré and his times, 1510-1590. G.P. Putnam's sons, 1897. 
  140. Paré, Ambroise. The Workes of that Famous Chirurgion Ambrose Parey. R. Cotes and Willi Du-gard, and are to be sold by John Clarke, 1649. 
  141. Tallett, Frank. War and Society in Early-Modern Europe: 1495-1715. Routledge, 1997. ISBN 9780415160735. 
  142. Wolf, Abraham. A history of science, technology and philosophy in the 16th & 17th centuries. Macmillan, 1935. 
  143. Norton, Jeffrey A. Surgery: Basic Science and Clinical Evidence. Springer, 1 gener 2008. ISBN 9780387681139. 
  144. 144,0 144,1 Ellis, Harold. A History Of Surgery. Cambridge University Press, 2001, p. 47. ISBN 9781841101811. 
  145. Asling, C. W.. The Epitome of Andreas Vesalius. Kessinger Publishing, setembre 2010. ISBN 9781163151303. 
  146. Vesalius, Andreas. Andreae Vesalii Bruxellensis Epitome anatomica. apud Henricum Laurentii bibliopolam, 1633. 
  147. Finlayson, James. Account of the life and works of Maister Peter Lowe: the founder of the Faculty of Physicians and Surgeons of Glasgow. J. Maclehose, 1889. 
  148. Woodall, John. The Surgions Mate. Kingsmead, 1617. ISBN 9780906230152. 
  149. Longmore, Sir Thomas. Richard Wiseman, surgeon and sergeant-surgeon to Charles II.: A biographical study. Longmans, Green and co., 1891. 
  150. Wiseman, Richard. Eight chirurgical treatises, on these following heads: viz. I. Of tumours. II. Of ulcers. III. Of diseases of the anus. IV. Of the king's evil. V. Of wounds. VI. Of gun-shot wounds. VII. Of fractures and luxations. VIII. Of the lues venerea. J. Walthoe, 1734. 
  151. Heister, Lorenz. A General System of Surgery: In Three Parts .... J. Clarke, [ect.], 1763. 
  152. Houstoun, Robert. Lithotomus castratus; or Mr. Cheselden's Treatise on the high operation for the stone: thoroughly examin'd and plainly found to be Lithotomia Douglassiana, under another title: in a letter to Dr. John Arbuthnot. With an appendix, wherein both authors are fairly compar'd. T. Payne, 1723. 
  153. Cheselden, William. Anatomical Tables of the Human Body. by William Cheselden, Surgeon to His Majesty's Royal Hospital at Chelsea, Fellow of the Royal Society, and Member. BiblioBazaar, 10 juny 2010. ISBN 9781170888018. 
  154. Dran, Henri-François Le. The operations in surgery. printed for Hawes Clarke and Collins, J. Dodsley, W. Johnston, B. Law and T. Becket, 1768. 
  155. Pott, Percivall. The chirurgical works of Percival Pott ...: to which are added a short account of the life of the author, a method of curing the hydrocele by injection and occasional notes and observations by Sir James Earle. J. Johnson, 1808. 
  156. Pott, Percivall. The chirurgical works of Percivall Pott: with his last corrections. Published by James Webster; William Brown, printer, 1819. 
  157. Mostof, Seyed Behrooz. Who's Who in Orthopedics. Springer, 1 gener 2005, p. 278. ISBN 9781846280702. 
  158. International Journal of Surgery: Devoted to the Theory and Practice of Modern Surgery and Gynecology. The International Journal of Surgery Co., 1919, p. 392. 
  159. Paget, Stephen. John Hunter, man of science and surgeon (1728-1793). T. Fisher Unwin, 1897. 
  160. Moore, Wendy. The Knife Man: The Extraordinary Life and Times of John Hunter, Father of Modern Surgery. Random House Digital, Inc., 13 setembre 2005. ISBN 9780767916523. 
  161. London, Hunterian Museum. A guide to the Hunterian Museum: John Hunter, 1728-1793. Royal College of Surgeons of England, 1993. 
  162. Desault, Pierre-Joseph. Parisian Chirurgical Journal. Printed for the translator, 1794. 
  163. Porter, Roy. The Cambridge Illustrated History of Medicine. Cambridge University Press, 30 juliol 2001, p. 221. ISBN 9780521002523. 
  164. Bell, Benjamin. A System of Surgery. by Benjamin Bell, ... Illustrated with Copperplates. ... the Fifth Edition. Volume 6 of 6. BiblioLife, maig 2010. ISBN 9781140774365. 
  165. Kingsnorth, Andrew N. Fundamentals of Surgical Practice. Cambridge University Press, 2006, p. 265. ISBN 9780521677066. 
  166. Scarpa, Antonio. A treatise on the anatomy, pathology and surgical treatment of aneurism, with engravings. Printed for Mundell, Doig, & Stevenson, 1808. 
  167. Bell, John. The principles of surgery. Printed for Longman, Hurst, Rees and Orme, 1808. 
  168. M.D., Ann M. Berger. Principles and Practice of Palliative Care and Supportive Oncology , 3e. Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 322. ISBN 9780781795951. 
  169. Larrey, baron Dominique Jean. Memoirs of Military Surgery, and Campaigns of the French Armies, on the Rhine, in Corsica, Catalonia, Egypt, and Syria; at Boulogne, Ulm, and Austerlitz; in Saxony, Prussia, Poland, Spain, and Austria. Joseph Cushing, 6, North Howard street, 1814. 
  170. (baron), Dominique Jean Larrey. Memoirs of military surgery: Containing the practice of the French military surgeons during the principal campaigns of the late war. Abridged and translated from the French by John Waller. In two parts. Cox, 1815. 
  171. (baron), Dominique Jean Larrey. Memoir of Baron Larrey, surgeon-in-chief of the Grande Armée, from the French. H. Renshaw, 1861. 
  172. bart.), Astley Paston Cooper (sir, 1st. The lectures of sir Astley Cooper, bart ... on the principles and practice of surgery, with additional notes and cases, by F. Tyrrell, 1824. 
  173. Cooper, Sir Astley. A manual of surgery: founded upon the principles and practice lately taught by Sir Astley Cooper ... and Joseph Henry Green .... Printed for E. Cox, 1832. 
  174. Garrison, Fielding Hudson. An Introduction to the history of medicine. W.B. Saunders Company, 1921, p. 508–. 
  175. Bell, John. The anatomy and physiology of the human body. Collins & co., 1827. 
  176. Wylock, Paul. The Life and Times of Guillaume Dupuytren, 1777-1835. Asp / Vubpress / Upa, 1 setembre 2010. ISBN 9789054875727. 
  177. Dupuytren, Guillaume. On the injuries and diseases of bones. Sydenham Society, 1847. 
  178. Eaton, Charles. Dupuytren's Disease and Related Hyperproliferative Disorders: Principles, Research, and Clinical Perspectives. Springer, 20 març 2012, p. 200–. ISBN 9783642226960. 
  179. Rutkow, Ira M. History of Surgery in the United States 1775-1900: Periodical and Pamphlet Literature. Norman Publishing, 1992, p. 98–. ISBN 9780930405489. 
  180. Sims, James Marion. Clinical notes on uterine surgery c. 3. William Wood, 1886. 
  181. Biography: Sims, James Marion. The story of my life. D. Appleton and Company, 1888. 
  182. Pasteur, Louis. Collected Writings. Kaplan Publishing, 5 agost 2008. ISBN 9781427798008. 
  183. Truax, Rhoda. Joseph Lister: Father of Modern Surgery. Kessinger Publishing, setembre 2010. ISBN 9781164499572. 
  184. "History of the Institution," Drexel University College of Medicine Legacy Center. Retrieved 25 June 2015.
  185. Contraception Online (Baylor College of Medicine), 10, 6, febrer 2000. Arxivat 6 de juny 2009 a Wayback Machine.
  186. Wolfgang Saxon «Harry Martin Meyer Jr., 72; Helped Create Rubella Vaccine». .
  187. Pennington H Bull World Health Organ, 81, 10, 2003, pàg. 762–7. DOI: 10.1590/S0042-96862003001000014. PMC: 2572332. PMID: 14758439.
  188. Albion Street Centre. «Resource Packages: Hepatitis A». South Eastern Sydney Illawarra Health, NSW Health Department. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2012. [Consulta: 11 maig 2009].

Referència: 1. EUA de patent internacional. .wef 1995. ENS PTO cap.6227202 i 20020007223. 2. R. Maingot Llibre de Text d'operacions Abdominals.1997 EUA. 3. Llibre de text d'Obstetrícies i Gynecology. 2010 J P Editors.

Bibliografia complementària[modifica]

Matapurkar B G. (1995). ENS Patent internacional 6227202 i 20020007223.Ús mèdic de cèl·lules de Tija de l'Adult. Un fenomen fisiològic nou de va Desitjar Metaplasia per regeneració de teixits i òrgans en vivo. Annals De NYAS 1998.

  • Bynum, W. F. and Roy Porter, eds. Companion Encyclopedia of the History of Medicine (2 vol. 1997); 1840pp; 72 long essays by scholars excerpt and text search
  • Conrad, Lawrence I. et al. The Western Medical Tradition: 800 BC to AD 1800 (1995); excerpt and text search
  • Loudon, Irvine, ed. Western Medicine: An Illustrated History (1997) online
  • McGrew, Roderick. Encyclopedia of Medical History (1985)
  • Porter, Roy. The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity from Antiquity to the Present. Harper Collins, 1997. ISBN 0-00-215173-1. 
  • Porter, Roy, ed. The Cambridge History of Medicine (2006); 416pp; excerpt and text search
  • Singer, Charles, and E. Ashworth Underwood. A Short History of Medicine (2nd ed. 1962)
  • Watts, Sheldon. Disease and Medicine in World History (2003), 166pp online

Enllaços externs[modifica]