Diògenes Apol·loniates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDiògenes Apol·loniates
Biografia
Naixement460 aC Modifica el valor a Wikidata
Sozòpol Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V aC Modifica el valor a Wikidata)

Diògenes Apol·loniates (Diogenes Apolloniates, Διογένης ὁ Ἀπολλωνιάτης) va ser un filòsof grec del segle v aC, fill d'Apol·lòtemis i, segons Diògenes Laerci, nascut a Apol·lònia.

S'ha discutit si aquesta ciutat d'Apol·lònia era Apol·lònia de Creta o bé, com diu Elià, Apol·lònia de l'Euxí, que com a colònia de Milet, era més susceptible d'influències de la tradició filosòfica milèsia. Suposadament era contemporani d'Anaxàgoras, del qual va recollir algunes idees. Seguí les teories d'Anaxímenes, i considerava l'aire com a element primordial. L'aire formava part de totes les coses, i al mateix temps era la divinitat. L'aire era déu. El seu pensament filosòfic xocava amb la religió de l'estat, i va tenir algun problema, excepte a l'Àtica.

Simplici va analitzar i recollir fragments de la seva obra, els únics conservats del llibre (o llibres) que va escriure Diògenes. Es considera seu un llibre escrit en dialecte jònic titulat Περὶ Φύσεως, "Sobre la naturalesa". Simplici diu que va escriure altres llibres a més d'aquest: un sobre meteorologia i un altre sobre la naturalesa física de l'home, però reconeix que només va llegir el titulat "Sobre la naturalesa".

Es considera que Diògenes Apol·loniates i Demòcrit d'Abdera tanquen el període presocràtic. Durant la segona meitat del segle V aC. i especialment durant la guerra del Peloponès, quan Sòcrates era ja a l'edat madura, es va abandonar la tendència cosmològica, que volia explicar filosòficament el món exterior i de forma molt secundària la problemàtica de l'home, per substituir-la per un acostament humanístic a la filosofia, on l'estudi de l'home és el punt de partida de tota investigació.[1]

Referències[modifica]

  1. Kirk, G.S.; J.E. Raven; M. Schofield. Los filósofos presocráticos: historia crítica con selección de textos. Madrid: Gredos, 2008, p. 559-580. ISBN 9788424935672.