Ergotisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaErgotisme
Barger.TIF
Greu ergotisme amb gangrena
Tipus toxiinfecció alimentària
Especialitat medicina d'emergències
Classificació
CIM-10 T62.2
CIM-9 988.2
Recursos externs
DiseasesDB 30715
MeSH D004881
Modifica dades a Wikidata
Efectes de l'ergotisme en un quadre de Matthias Grünewald (1512)

L'ergotisme, denominat en l'ús col·loquial com foc de l'infern, foc de sant Antoni o mal de foc és una intoxicació alimentària causada per la ingesta d'aliments contaminats per micotoxines (toxines produïdes per fongs paràsits), o per abús de medicaments que continguen aquesta mateixa substància. És causat fonamentalment per l'ergot (Claviceps purpurea) que contamina el sègol i, molt menys freqüentment, la civada, el blat i l'ordi, el qual genera en els grans del cereal un teixit dur, anomenat sègol banyut, que conté uns alcaloides que són els responsables de la malaltia.

Les substàncies actives en les micotoxines són totes polipèptids derivats de l'àcid lisèrgic. Els efectes de l'enverinament poden traduir-se en al·lucinacions, convulsions i contracció arterial, que pot conduir a la necrosi dels teixits i l'aparició de gangrena en les extremitats principalment. Coneguda des del 600 aC, a l'edat Mitjana apareixen descripcions d'aquest enverinament: la malaltia començava amb un fred intens i sobtat en totes les extremitats per a convertir-se en una coïssor aguda. Hom deia que els membres eren consumits pel foc sagrat, perquè acabaven ennegrits com el carbó, acompanyat de la insuportable sensació de cremada a les extremitats. Moltes víctimes assolien sobreviure però quedaven mutilades: podien arribar a perdre totes les seues extremitats. Existia altra variant d'aquesta intoxicació en la qual el pacient patia intensos dolors abdominals que finalitzaven en una mort sobtada. En les dones embarassades produïa invariablement avortaments.

Durant l'edat mitjana les intoxicacions amb ergot eren tan freqüents que es van crear hospitals on els frares de l'orde de Sant Antoni es dedicaven en exclusiva a tenir cura d'aquests malalts. Aquests frares duien hàbit fosc amb una gran T blava al pit. El 1670 es va demostrar que la causa d'aquestes epidèmies era el sègol banyut[1], i així com es va poder anar prevenint la malaltia, l'orde va anar perdent importància fins a acabar integrada a l'orde de Malta.

Notes i referències[modifica]

  1. Goodman, Gilman, Louis, Alfred. Bases farmacológicas de la terapèutica. 5a edició. México: E. Interamericana, 1978, p. 729. ISBN 968-25-0121-0. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ergotisme Modifica l'enllaç a Wikidata