Banya del sègol

Banya del sègol

Claviceps purpurea
Dades
Font de	Claviceps purpurea sclerotium
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Sordariomycetes
Ordre	Hypocreales
Família	Clavicipitaceae
Gènere	Claviceps
Espècie	Claviceps purpurea Tul., 1853
Nomenclatura
Basiònim	Sphaeria purpurea
Sinònims	Claviceps microcephala
ecological races

La banya del sègol o ergot(Claviceps purpurea) és un fong paràsit de la família de les Clavicipitàcies que provoca l'ergotisme.

Distribució i ecologia

És freqüent a les comarques plujoses de la península Ibèrica, sobretot a Galícia i el nord de Portugal, Tenerife i el sud de Rússia, ja que necessita una humitat elevada perquè es formi l'estroma i es produeixin les ascòspores. També requereix un període fred per la germinació dels esclerocis.

Morfologia

Aquest fong paràsit té una estructura formada per una massa compacta d'hifes fúngiques (plectènquima) coneguda com a escleroci o forma de resistència. Té forma de banya, corbat, de 2–30 mm de longitud i es caracteritza pel color negre - porpra del seu exterior i el blanc de l'interior.

Quan els esclerocis maduren es desenvolupen els estromes, hifes fúngiques compactes que tenen un peduncle bru d'uns 1–30 mm de longitud i un cap que pot ser globular o aplanat que mesura entre 1,5 –3 mm de color ocre o groc.

A l'interior dels esclerocis es formen els ascosomes, peritecis que produeixen ascs prims i allargats a l'interior. Cada un dels ascs conté 8 ascòspores unicel·lulars i fil·liformes que fan 100-120 x 1 µm.

Cicle vital

Aquest fong forma ascòspores filiformes que són expulsades pels peritecis de forma activa. Les ascòspores arriben a les flors del sègol per mitjà del vent i germinen l'ovari de la planta. Un cop allà, es desenvolupa el miceli que va destruint els teixits de l'ovari i el va substituint per una massa tova, blanca i cotonosa. El miceli comença a formar conidiòfors que emeten conidis petits i ovalats. Simultàniament, el miceli segrega un líquid dolç i enganxós que ajudarà els insectes a transportar-los. El miceli acaba transformant-se en un escleroci. Els esclerocis formen els estromes on s'origina un gametangi femení (ascogoni) i a la seva base un o més gametangis masculins.

El contacte entre l'ascogoni i el gametangi masculí forma una vesícula multinucleada per un procés de reproducció sexual. Dins la vesícula, s'originen unes hifes dicariòtiques (ascògenes) productores dels ascs. Mentre es formen les hifes, s'originen peritecis que surten a la superfície de l'estroma. A cada periteci madur s'hi formen diversos ascs, cadascun d'ells amb 8 ascòspores filiformes que tornaran a començar el cicle.

És un cicle trigenètic heteromòrfic amb gametòfit dominant.

Farmacologia

Part utilitzada

Els alcaloides tòxics o farmacològics d'aquest fong s'extreuen dels esclerocis.

Composició química

• Amines: tiramina, histamina

No citarem tots els alcaloides, ja que el Claviceps purpurea té més de 300 alcaloides. Només citarem els més importants:

Alcaloides derivats de l'àcid lisèrgic (precursor del LSD) de dos tipus:

• Hidrosolubles: ergometrina o ergobasina, ergometrinina o ergobasinina.
• No hidrosolubles:
  • Grup de l'ergotamina (ergotamina, ergosina i els seus isòmers).
  • Grup de la dihidroergotoxina (ergocristina, ergocriptina, ergocornina i els seus isòmers).

• 

  Àcid Lisèrgic

• 

  LSD

• 

  Ergolina

• 

  Ergotamina

Accions farmacològiques

• Uterotònic
• Tractament de la hipotensió arterial
• Crisis de migranya
• Tractament de la malaltia de Parkinson
• Bloqueig de la producció de llet materna
• Propietats psicoactives
• Reducció d'hemorràgies postpart

Toxicitat

• Alteracions nervioses
• Trastorns intestinals
• Gangrena de membres
• Dolors intensos a tot el cos
• Constricció arterial
• Provoca avortament però reté la placenta
• Dilatació de les pupil·les o miadrasis

És el causant de l'ergotisme o foc de Sant Antoni.

Interaccions medicamentoses i contraindicacions

És contraindicat en dones embarassades i amb persones amb hipertensió arterial. És incompatible amb medicaments vasoconstrictors i antibiòtics.

Història

El fong conegut com a banya de sègol va ser descrit per primer cop cap al segle xix, tot i que podem trobar referències molt anteriors d'epidèmies que molt probablement van ser causades pel Claviceps purpurea. Tenim per exemple les referències bíbliques al "foc de l'infern" o que descriu símptomes com els que provoca l'ergot.

A l'edat mitjana les intoxicacions eren molt freqüents. La cura popular era substituir el sègol per pa blanc. Els monjos de l'Orde de Sant Antoni van crear hospitals per lluitar contra l'epidèmia que més tard seria identificada com a ergotisme. D'aquí surt l'altre nom pel qual es coneix l'ergotisme: el Foc de Sant Antoni.

Es creu que el judici a les bruixes de Sàlem podia venir de noies joves que patien ergotisme a causa d'un enverinament amb banya de sègol.

L'últim brot d'ergotisme que es coneix va ser a un poble francès anomenat Lo Pònt de Sent Esperit l'any 1951 on es van veure afectades més de 250 persones i en van morir 7.

Galeria d'imatges

• 

  Estromes a un escleroci. Comparació de la mida amb una moneda d'un euro

• 

  esclerocis al sègol

• 

  esclerocis al cereal ja segat

• 

  Detall de les parts més característiques del fong paràsit

• 

  un líquid dolç i enganxós (Alopecurus mysuroides)

Bibliografia

Izco, J. [et al.] Botánica Madrid: McGraw-Hill Interamericana, D.L. 2005. 2a. ed. ISBN 84-486-0609-4

• Strasburger, E. et al. Tratado de Botánica Barcelona: Omega, 2004 35a ed. ISBN 84-282-1353-4
• Tosco, U. Diccionario de Botánica Barcelona: Teide, 1973. Col. Diccionario-Atlas. ISBN 84-307-8268-0
• Théron, A. Botánica Barcelona: Montaner y Simon, 1973 Col. M.S. de Ciencias Naturales. ISBN 84-274-0334-8