Banya del sègol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBanya del sègol
Claviceps purpurea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deClaviceps purpurea sclerotium Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseSordariomycetes
OrdreHypocreales
FamíliaClavicipitaceae
GènereClaviceps
EspècieClaviceps purpurea Modifica el valor a Wikidata
Tul., 1853
Nomenclatura
BasiònimSphaeria purpurea Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Claviceps microcephala Modifica el valor a Wikidata
ecological races

La banya del sègol o ergot(Claviceps purpurea) és un fong paràsit de la família de les Clavicipitàcies que provoca l'ergotisme.

Distribució i ecologia[modifica]

És freqüent a les comarques plujoses de la península Ibèrica, sobretot a Galícia i el nord de Portugal, Tenerife i el sud de Rússia, ja que necessita una humitat elevada perquè es formi l'estroma i es produeixin les ascòspores. També requereix un període fred per la germinació dels esclerocis.

Morfologia[modifica]

Aquest fong paràsit té una estructura formada per una massa compacta d'hifes fúngiques (plectènquima) coneguda com a escleroci o forma de resistència. Té forma de banya, corbat, de 2–30 mm de longitud i es caracteritza pel color negre - porpra del seu exterior i el blanc de l'interior.

Quan els esclerocis maduren es desenvolupen els estromes, hifes fúngiques compactes que tenen un peduncle bru d'uns 1–30 mm de longitud i un cap que pot ser globular o aplanat que mesura entre 1,5 –3 mm de color ocre o groc.

A l'interior dels esclerocis es formen els ascosomes, peritecis que produeixen ascs prims i allargats a l'interior. Cada un dels ascs conté 8 ascòspores unicel·lulars i fil·liformes que fan 100-120 x 1 µm.

Cicle vital[modifica]

Aquest fong forma ascòspores filiformes que són expulsades pels peritecis de forma activa. Les ascòspores arriben a les flors del sègol per mitjà del vent i germinen l'ovari de la planta. Un cop allà, es desenvolupa el miceli que va destruint els teixits de l'ovari i el va substituint per una massa tova, blanca i cotonosa. El miceli comença a formar conidiòfors que emeten conidis petits i ovalats. Simultàniament, el miceli segrega un líquid dolç i enganxós que ajudarà els insectes a transportar-los. El miceli acaba transformant-se en un escleroci. Els esclerocis formen els estromes on s'origina un gametangi femení (ascogoni) i a la seva base un o més gametangis masculins.

El contacte entre l'ascogoni i el gametangi masculí forma una vesícula multinucleada per un procés de reproducció sexual. Dins la vesícula, s'originen unes hifes dicariòtiques (ascògenes) productores dels ascs. Mentre es formen les hifes, s'originen peritecis que surten a la superfície de l'estroma. A cada periteci madur s'hi formen diversos ascs, cadascun d'ells amb 8 ascòspores filiformes que tornaran a començar el cicle.

És un cicle trigenètic heteromòrfic amb gametòfit dominant.

Farmacologia[modifica]

Part utilitzada[modifica]

Els alcaloides tòxics o farmacològics d'aquest fong s'extreuen dels esclerocis.

Composició química[modifica]

No citarem tots els alcaloides, ja que el Claviceps purpurea té més de 300 alcaloides. Només citarem els més importants:

Alcaloides derivats de l'àcid lisèrgic (precursor del LSD) de dos tipus:

  • Hidrosolubles: ergometrina o ergobasina, ergometrinina o ergobasinina.
  • No hidrosolubles:
    • Grup de l'ergotamina (ergotamina, ergosina i els seus isòmers).
    • Grup de la dihidroergotoxina (ergocristina, ergocriptina, ergocornina i els seus isòmers).

Accions farmacològiques[modifica]

Toxicitat[modifica]

És el causant de l'ergotisme o foc de Sant Antoni.

Interaccions medicamentoses i contraindicacions[modifica]

És contraindicat en dones embarassades i amb persones amb hipertensió arterial. És incompatible amb medicaments vasoconstrictors i antibiòtics.

Història[modifica]

El fong conegut com a banya de sègol va ser descrit per primer cop cap al segle xix, tot i que podem trobar referències molt anteriors d'epidèmies que molt probablement van ser causades pel Claviceps purpurea. Tenim per exemple les referències bíbliques al "foc de l'infern" o que descriu símptomes com els que provoca l'ergot.

A l'edat mitjana les intoxicacions eren molt freqüents. La cura popular era substituir el sègol per pa blanc. Els monjos de l'Orde de Sant Antoni van crear hospitals per lluitar contra l'epidèmia que més tard seria identificada com a ergotisme. D'aquí surt l'altre nom pel qual es coneix l'ergotisme: el Foc de Sant Antoni.

Es creu que el judici a les bruixes de Sàlem podia venir de noies joves que patien ergotisme a causa d'un enverinament amb banya de sègol.

L'últim brot d'ergotisme que es coneix va ser a un poble francès anomenat Lo Pònt de Sent Esperit l'any 1951 on es van veure afectades més de 250 persones i en van morir 7.

Galeria d'imatges[modifica]

Bibliografia[modifica]

Izco, J. [et al.] Botánica Madrid: McGraw-Hill Interamericana, D.L. 2005. 2a. ed. ISBN 84-486-0609-4