Al·lucinogen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un al·lucinogen, psiquedèlic (o psicodèlic[1]) o psicotomimètic és un tipus de psicòtrop que indueix al·lucinacions, alteracions de les percepcions, de la coherència del pensament i de la regularitat de l'estat d'ànim, però sense confusió mental persistent o trastorns de la memòria. A més, sovint produeix una modificació del to afectiu, generalment vers l'eufòria, i a continuació un seguit d'alteracions perceptives, especialment visuals. Aquestes modificacions psíquiques són sempre transitòries i els seus efectes reversibles.Els substantius psiquedèlia o psicodèlia no es troben en les obres lexicogràfiques, però sí que hi són els adjectius corresponents psiquedèlic i psicodèlic. L

Els efectes dels al·lucinògens són clarament diferents dels estimulants com la cocaïna o les amfetamines, encara que augmenten també la vigilància o l'activitat. Normalment, els al·lucinògens no són addictius, contràriament als estimulants, però l'ús d'aquest tipus de substàncies va relacionat amb la ingesta d'altres substàncies que sí que ho són.

Classificació dels al·lucinògens[modifica]

Els al·lucinògens es classifiquen segons la seua estructura química i la seua similitud amb determinats neurotransmissors del sistema nerviós central:

Llista de plantes amb efecte al·lucinogen[modifica]

  1. psiquedèlic s’ha pres de l’anglès psychedelic (tal com fa notar l’entrada corresponent del GDLC), considerada una formació irregular (veg. Oxford). La forma psicodèlic, en canvi, és una formació catalana (encara que s’hagi inspirat en la denominació anglesa). Així, doncs, tenint en compte que el mot es va crear en anglès i anòmalament amb l'arrel psyche en lloc del formant psycho-, hi ha dues vies de traslladar-lo al català: a) com a manlleu adaptat gràficament, que dóna la forma psiquedèlic (forma preferida pel GDLC), o b) com a creació catalana (si bé inspirada en l’anglès), que dóna psicodèlic, formació regular per als compostos a la manera culta en català. En el DIEC només apareix psicodèlic, d’on es dedueix que normativament s’ha optat per la forma creada a partir del català, que també és la forma més documentada.