Escorbut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEscorbut
modifica
Tipuscarència alimentària, carència d'àcid ascòrbic, deficiència vitamínica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
ascorbat sòdic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat percarència d'àcid ascòrbic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115B56.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E54 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9267 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0104763 Modifica el valor a Wikidata
OMIM240400 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB13930 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000355 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine125350 i 413463 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012614 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1855867, C1415369 i C0036474 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13724 Modifica el valor a Wikidata

L'escorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).[1] Era corrent entre els mariners que subsistien amb dietes en les quals no figurava fruita fresca ni hortalisses, i va ser identificada correctament fa més de dos segles pels metges navals britànics, que la prevenien o curaven empíricament afegint suc de llima a la dieta, encara que la vitamina C no fou descoberta fins a la dècada de 1930 per Albert Szent-Györgyi (Premi Nobel de Medicina, 1937)[2] i Charles Glen King.[3][4]

Es creu que durant els tres segles i escaig d'apogeu de la marina velera l'escorbut va causar la mort de 2 milions de mariners.[5]

Etimologia[modifica]

La paraula va arribar al català mitjançant el francès «scorbut», que probablement la manllevava del baix saxó «schorbûk» (schoren -trencat- i buk -ventre-) o del neerlandès antic «schorbuyck», i significa aproximadament «esventrament» o «malaltia que trenca el ventre».[6] L'escorbut comporta un defecte en la síntesi de col·lagen, de forma que la gent de mar afectada veia com les antigues cicatrius s'obrien i les ferides noves no tancaven mai. Les descripcions mèdiques inicials (segle xvi) l'anomenaven scorbutus en llatí.

Epidemiologia[modifica]

Actualment en els països més desenvolupats l'escorbut apareix sobretot en àrees urbanes molt pobres i subjectes desemparats.[7]

  • Lactants: la major incidència es troba en lactants de 6 a 12 mesos d'edat, que s'alimenten amb preparats làctics artificials no suplementats amb fruites cítriques o vegetals, per error o descura materna.[8] En l'escorbut infantil predominen les manifestacions musculo-esquelètiques,0 i la presència d'hematomes subperiòstics és un signe d'especial valor diagnòstic.[9][10] Les ressonàncies magnètiques en explorar els ossos dels nens amb aquesta malaltia acostumen a mostrar un senyal confluent anòmal, hipointens en les seqüències T1 i hiperintens en les T2.[11]
  • Individus de mitjana o avançada edat: les persones desdentades que viuen soles i que cuinen per a si mateixes són les més afectades.[12]
  • Persones amb malalties mentals: malalts afectes de trastorns alimentaris (com l'anorèxia), depressió, psicosis amb deliris centrats en la dieta,[13] esquizofrènia[14] o determinats trastorns obsessivocompulsius,[15] poden desenvolupar un escorbut no sempre fàcil de diagnosticar. Al seu torn, l'escorbut provoca múltiples trastorns psiquiàtrics de gravetat variable, difícils d'interpretar sense una determinació d'àcid ascòrbic realitzada en condicions adequades.[16] S'han descrit diversos casos d'aquesta malaltia en individus amb paràlisi cerebral,[17][18] trastorns de l'espectre autista[19][20][21] o que presenten alhora les dues malalties;[22] els quals alguna vegada són suggestius d'un càncer hematològic per les seves inhabituals característiques clíniques.[23]
  • Persones sense sostre, alcohòliques o amb creences extravagants: poden o no presentar alteracions neuropsiquiàtriques o altres dèficits nutricionals concomitants.[24] L'alcohol altera el mecanisme d'absorció de la vitamina C.[25]

L'escorbut clínic és més intens que l'experimental, ja que els pacients solen tenir dèficit d'altres components de la dieta que agreujen el seu estat i que tenen manifestacions semblants a les de l'avitaminosi C. Els grups de risc com els lactants i les persones de mitjana o avançada edat són especialment vulnerables. Les persones amb càncer,[26] síndrome de malabsorció, al·lèrgia a la vitamina C,[27] celiaquia,[28] malaltia de Whipple,[29] malaltia de Crohn[30] o en diàlisi renal (aquesta teràpia augmenta el catabolisme i redueix els nivells plasmàtics de vitamina C), poden fàcilment desenvolupar l'escorbut.[31] Els grans fumadors tenen una pèrdua metabòlica considerablement major de vitamina C -fet que comporta nivells circulants més baixos de la substància- i necessiten una ingesta diària de dita vitamina també major que els no fumadors; per això, comparativament són més proclius a patir la malaltia.[32]

A banda dels humans, els animals que no poden sintetitzar vitamina C per ells mateixos (simis, tarsers, conills porquins, capibares,[33] molts tipus de ratpenats i algunes espècies d'ocells i peixos teleostis) desenvolupen escorbut en cas de patir una deficiència dietètica.[34] Inclús s'ha descrit aquest tipus d'avitaminosi en un elefant asiàtic.[35] Els gossos també poden patir aquesta malaltia. S'observa sobretot en cadells de 2-6 mesos d'edat sotmesos a exercici intens i que consumeixen aliments de baixa qualitat. Presenten coixesa més o menys intensa, tumefacció, rubor i dolor a la palpació de les articulacions i el quadre remet amb l'administració endovenosa de vitamina C.[36] L'avitaminosi C es causa de diverses malalties cornials en rosegadors.[37]

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes inclouen: miàlgia, cansament i debilitat muscular,[38] somnolència, genives hiperplàsiques i esponjoses, hemorràgies gingivals espontànies amb canvis de coloració tissular local per siderosi,[39] epistaxis recurrents,[40] hematomes, anèmia,[41] leucopènia, augment del nivell de proteïna C reactiva i de la velocitat de sedimentació globular,[42] púrpures fol·liculars doloroses,[43][44] diarrea,[45] artràlgies i enduriment dolorós contractural dels músculs del panxell i les cames. A més d'impedir la correcta reparació de les ferides,[46] l'escorbut afecta els ossos (especialment els dels nens).[47] La simptomatologia de la malaltia apareix quan la concentració en plasma d'àcid ascòrbic és menor de 0,2 mg/dL (11 µmol/L).[48] En adults, una troballa radiològica habitual és l'osteopènia. En infants, s'aprecien signes característics a les radiografies (anell de Wimberger, línia blanca de Fraenkel, zona de Trümmerfeld o marques de Pelken).[49] La RM acostuma a mostrar hemorràgies subperiòstiques, petits infarts a la medul·la òssia i desplaçaments de les epífisis.[50] En alguns nens, un signe peculiar observat a la RM és l'edema del cuir cabellut amb zones de necrosi, que dona una imatge característica "en turbant".[51] A vegades, les troballes de la RM de les extremitats inferiors són inespecífiques (engruiximent dèrmic, edema subcutàni i edema a les estructures fascials) i compatibles amb un procés inflamatori general.[52] La gammagrafia es una prova complementària útil, en casos determinats, per obtenir un diagnòstic de certesa.[53] Altres canvis habituals en l'escorbut són les hemorràgies cutànies perifol·liculars, els pèls en "llevataps"[54] i l'hiperqueratosi dels fol·licles.[55] En el sistema visual humà aquesta avitaminosi pot provocar hemorràgies entre la conjuntiva palpebral i bulbar, les quals tenen l'aspecte d'infiltrats blanquinosos al efectuar un fons d'ull. També s'afecta l'espai retrobulbar, amb edema papil·lar i fins i tot atròfia del nervi òptic.[56] S'han publicat alguns inusuals casos en els quals la primera presentació clínica de l'escorbut va ser una exoftàlmia bilateral.[57][58]

En fase avançada, la malaltia cursa amb hemartrosi,[59] edemes perifèrics, dispnea, síndrome sicca (sequedat generalitzada de naturalesa no autoimmune), neuropatia femoral secundària a hemorràgies dins de la beina del nervi i hemopericardi. No són rares les hemorràgies gastrointestinals.[60] De vegades, els signes clínics predominants són insuficiència cardíaca dreta aguda, hipertensió pulmonar[61] i disfuncionalitat greu de les vàlvules cardíaques,[62] alteracions fàcilment reversibles si s'instaura a temps el tractament amb vitamina C.[63] Es pensa que els mecanismes que condueixen a la fallida cardiorespiratòria impliquen una vasoconstricció alterada i estímuls adrenèrgics anòmals. Tot això comporta un col·lapse vascular, xoc,[64] hipotensió refractària i la mort.[65]

És una malaltia que, avui dia,[66] pot passar desapercebuda i orientada en un primer moment com un trastorn cutani,[67][68] reumàtic[69] o vascular.[70] Quan apareix en persones amb positivitat serològica a les hepatitis víriques pot suggerir l'existència d'una vasculitis per crioglobulinèmia mixta.[71] Els casos pediàtrics, tot i que són rars en comparació amb altres deficiències nutricionals de la infància, per la poca especificitat que tenen en ells les manifestacions de la malaltia[72] moltes vegades s'identifiquen tardanament.[73] Sovint, una bona anamnesi i els símptomes en conjunt són les eines que permeten als metges clínics sospitar el diagnòstic d'escorbut.[74][75] Eventualment, ha estat descrit algun cas en el qual la principal manifestació de l'escorbut fou la hipotensió ortostàtica.[76] Pot ser el primer signe d'una malaltia de Whipple induïda per l'etanercept administrat com a tractament de l'espondiloartritis anquilosant.[77]

L'escorbut ocasiona també alteracions sensorials diverses,[78] deliris i canvis del comportament que poden anar des de la nostàlgia intensa[79] a conductes agressives.[80]

Tractament[modifica]

Les dosis habituals de vitamina C en els adults són de 100 mg tres a cinc vegades al dia per via oral fins que s'hagin administrat 4 grams, seguint després amb 100 mg / dia. En els lactants i infants, la posologia (forma de dosificació d'un fàrmac) adequada és de 10 a 25 mg tres vegades al dia. A la vegada s'estableix una dieta rica en vitamina C.[81] Les hemorràgies espontànies solen cessar en 24 hores, els dolors musculars i ossis cedeixen amb rapidesa, i les genives comencen a curar en dos a tres dies. Fins i tot els grans hematomes o equimosis involucionen en deu a dotze dies, encara que les alteracions pigmentàries a les zones de grans hemorràgies poden persistir durant mesos. La bilirubina sèrica es normalitza en tres a cinc dies i l'anèmia se sol corregir en dos a quatre setmanes o pocs mesos, segons sigui el grau d'avitaminosi.[82]

Història de l'escorbut[modifica]

Possiblement, l'escorbut aparegué quan els humans van adoptar l'agricultura com un mitjà de subsistència principal.[83] Amb el sistema agrícola, les comunitats podien emmagatzemar grans per menjar durant els mesos d'hivern. Ara bé, el gra conservat és molt pobre en vitamina C, fet que fa pensar que molts pobles antics patiren d'escorbut als hiverns, ja que era l'aliment més habitual a la seva dieta.[84]

S'han trobat evidències paleopatològiques de la malaltia al jaciment arqueològic d'Atapuerca[85] i a moltes altres restes prehistòriques.[86] Inclús, a la literatura especialitzada, es poden trobar articles sobre la possible presència d'escorbut entre poblacions de l'home de Neandertal, fonamentats en la dieta derivada de les condicions glacials del període corresponent a la datació de les restes.[87]

Han estat identificats signes compatibles amb escorbut a restes òssies de diferents poblacions de l'Amèrica precolombina (al Perú o a Belize, per exemple).[88][89] El cas més antic d'escorbut infantil fou descrit l'any 2016 estudiant les anomalies de l'esquelet d'un nen trobat al jaciment de Nag el-Qarmila (3800–3600 aC), a prop d'Assuan, corresponent a l'Egipte Predinàstic.[90]

La primera referència documental sobre l'escorbut es troba al papir Ebers (ca. 1500 aC). En ell, es descriu la malaltia i es recomana que sigui tractada amb cebes[91] (vegetal amb 7,4-10,4 mg de vit. C / 100 gr, segons varietat i condicions).[92]

En el seu compendi de pràctica aiurvèdica (~600 aC), el metge hindú Sushruta inclou l'escorbut (sitada) entre les malalties orals i el classifica en quatre estadis d'evolució.[93]

Plini el Vell a la seva obra Naturalis historiae (llibre 25, capítol 6), anomenà a la malaltia que patien els legionaris destinats a les zones septentrionals de l'Imperi: stomacace (dolor bucal) i scelotrybe (dolor a les cames).[94] Al volum VII, llibre XVI de la Geographica d'Estrabó es menciona l'escorbut que patiren les tropes d'Eli Gal.[95]

El cavaller i cronista Jean de Joinville, a la seva obra sobre la Setena Croada, relatà els clars signes d'escorbut entre els croats de Lluís IX a Egipte (1250), com les grans taques negres a les cames, les úlceres a les genives o l'halitosi.[96]

En el segle xv es van dur a terme grans viatges marítims sobre els quals s'explicava una estranya malaltia que afectava la tripulació d'aquells vaixells. Els símptomes que manifestaven els mariners eren terribles: els sagnaven les genives, les seves dents queien, patien greus hemorràgies i dolors intensos per tot el cos i, fins i tot, morien. Es creu, segons l'estudi de les restes òssies, que l'escorbut va provocar la mort de molts dels pobladors de La Isabela, fundada per Cristòfor Colom l'any 1494 durant el seu segon viatge a les Índies occidentals.[97]

Durant segles aquesta malaltia, que aleshores es coneixia amb el nom de la pesta dels mariners, es va considerar que era contagiosa i se'n culpava el fred d'alta mar com el causant. Altres motius que podien provocar-la segons les creences de l'època eren la nostàlgia, les paelles de coure, el tabac les rates, la brutícia, la carn en salaó o la baixa moral de les tripulacions.[98]

Una de les primeres descripcions de l'escorbut als viatges per mar i del seu remei la va fer Vasco da Gama al tornar de la seva expedició a l'Índia (1497-1499). La seva flota va patir la malaltia dues vegades. La primera, els tripulants varen millorar pocs dies després de menjar taronges. La segona, durant el viatge de retorn a Portugal, els homes malalts demanaren més taronges que no van aconseguir. Molts d'ells moriren aquesta vegada. L'escorbut aparegué, les dues ocasions, després de 10 setmanes de navegació.[99] El 1519, Fernão de Magalhães, amb cinc naus i 250 homes, va salpar de Sevilla per buscar un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic a Sud-amèrica. Durant aquesta llarga travessia de més de tres mesos sense tocar terra ferma els aliments es van acabar als vaixells. Els mariners van començar a sentir els símptomes de la terrible malaltia i molts van morir. Segons el cronista Pigafetta, el 6 de març de l'any 1521 l'expedició va aconseguir queviures frescos a l'illa de Guam que milloraren l'estat dels navegants.[100] Quan per fi van poder arribar a les illes Filipines, hi van desembarcar i van poder menjar fruita i aliments frescos. La malaltia va remetre i els símptomes van desaparèixer.

El navegant francès Jacques Cartier i els seus tripulants patiren l'escorbut durant l'hivern de 1536, mentre exploraven els territoris orientals de l'actual Quebec. Cartier va documentar la primera autòpsia feta a un cadàver d'un malalt d'escorbut, que no aclarí la causa de mort.[101] Dels amerindis (iroquesos) acompanyants, uns emmalaltiren i uns altres no. A Stadacona, un poblat a prop de la que ara és la ciutat de Quebec, Cartier aconseguí dels iroquesos una decocció feta amb fulles i escorça d'un arbre anomenat annedda (arbre de vida), que millorà eficaçment l'estat dels malalts. Es creu que l'arbre era la conífera Thuja occidentalis, si bé podria tractar-se d'alguna espècie de Picea o d'una barreja de parts de diferents arbres amb substàncies curatives.[102] Molts anys més tard el metge de la marina britànica Robert Robertson -coneixedor de les experiències de Cartier- tractà amb èxit l'escorbut de la tripulació de la fragata HMS Juno amb fulles riques en vitamina C de Pinus glabra,[103] quan el vaixell participava en la Guerra de la Independència dels Estats Units.[104]

El metge de Colónia Johann Bachoven von Echt (1515-1576) va escriure per primera vegada una obra monogràfica sobre la malaltia, De Scorbuto, l'any 1541.[105] Una descripció molt acurada de l'escorbut "terrestre" a les guerres de setge la va fer Olaus Magnus a Historia de gentibus septentrionalibus (1555). Els escandinaus el tractaven afegint Artemisia absinthium a la cervesa. El flamenc Rembert Dodoens al seu llibre Stirpium historiae pemptades sex (1583) considerava el creixen, la Veronica beccabunga (creixen de cavall) i la cocleària, plantes amb grans propietats antiescorbútiques. Bullides amb llet i vi, però: Malo, quod Scorbuck Germania nuncupat, efficaciter medetur, in lacte aut vino decocta.[106] Fou la primera referència botànica de la Cochlearia officinalis com una herba d'interès medicinal (el seu nom anglès comú és "scurvygrass"), la qual fou emprada unes dècades després pels colonitzadors europeus de Terranova com a tractament de la malaltia.[107] Henrik Høyer, un metge alemany establert a Bergen, escrigué l'any 1593 sobre els efectes benèfics dels fruits de la Chamaemorus norvegicus[108] sobre l'escorbut, en una carta dirigida a Carolus Clusius.[109]

Richard Hawkins va constatar l'eficàcia guaridora dels cítrics durant el seu viatge als Mars del Sud de 1593. Amb només 4 homes sans, a la costa del Brasil intercanvià sota bandera de treva roba per fruites amb els portuguesos, un fet que destaca al relat de dit viatge enaltint les propietats de les "taronges i llimones". Així i tot, Hawkins no veié la capacitat preventiva d'aquestes.[110] Malgrat portar barrils de cervesa de pícea, l'explorador Willem Barentsz morí d'escorbut al seu tercer viatge a Nova Terra amb bona part de la seva tripulació (1597).[111] L'àcid ascòrbic no resisteix bé l'ebullició.

John Woodall (1570-1643), cirurgià de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, fou el primer facultatiu que va escriure sobre l'escorbut en un llibre "estàndard" de medicina naval, The Surgeon's Mate (1617).[112] En aquest manual, contempla l'ús de cítrics per tractar l'escorbut i proposa donar als mariners begudes fortificants amb rovell d'ou.[113] Entre 1500 i 1700, fins que el conreu de la patata es generalitzà, l'escorbut era una de les malalties més comunes als Països Escandinaus. El metge danès Ambrosius Rhodius va fer la seva tesi doctoral (1635) sobre l'escorbut. En ella recomanava, a banda d'altres vegetals nòrdics, el consum de móres vermelles per evitar-lo.[114] Thomas Willis creia que les contraccions de l'escorbut s'originaven per una discràsia del sofre i la sal de la sang, del sucus nerveus o dels dos medis a la vegada, segons consta al seu Tractatus de scorbuto de 1676.[115]

L'escorbut causà la mort de Vitus Bering i de part dels seus tripulants a la tornada de la seva segona expedició al Nord-est (desembre del 1741).[116] La resta dels navegants varen sobreviure gràcies a les poques molses i herbes recollides pel metge del vaixell Sviatoi Piotr i naturalista Georg Wilhelm Steller.[117]

El metge militar i botànic Josep Quer i Martínez, a la seva obra Flora española, ó Historia de las plantas que se crian en España (1762) recomanava un preparat de rave rusticà per tractar l'escorbut "àcid", contraindicat en cas d'escorbut amb "calentura", així com la rentada de les genives amb suc de sàlvia.[118]

Els "Registres de Malalts i Ferits" dels bucs de la Royal Navy corresponents al període 1700-1806, mostren reiteradament la presència de la malaltia durant moltes campanyes o actuacions navals i militars; per exemple: operacions a les Índies Orientals (1757-1763, Guerra dels Set Anys), setge de Pensacola (1765) o les expedicions derivades de la Guerra de la Independència dels Estats Units (1776-1783).[119]

Un cas lamentable fou el del metge William Stark (1741-1770). Poc després de finalitzar els seus estudis a la Universitat de Leiden, Stark s'establí a Londres i va iniciar una sèrie de 24 autoexperimentacions dietètiques orientades a conèixer millor l'escorbut. La primera fou una dieta bàsica de pa, aigua i una mica de sucre durant 21 dies. Després afegí, un per un, diversos elements: oli d'oliva, oca rostida, bou bullit, greix, figues i carn de vedella. Als dos mesos tenia les genives sagnant. Morí d'escorbut després de 8 mesos d'experiments, quan només menjava púding de mel i formatge de Cheshire.[120] El metge James Carmichael Smyth publicà The works of the late William Stark …/clinical and anatomical observations, with experiments dietetical and statical, l'any 1788.[121] Benjamin Franklin conegué personalment a Stark. Persona amb múltiples interessos i potser influït pels experiments del metge londinenc, Franklin també va fer diverses recomanacions per tractar la malaltia, especialment consumir cervesa de pícea.[122]

L'escocès James Lind publicà el 1753 el tractat A treatise of the scurvy.[123] En ell va descriure àmpliament els resultats de l'experiment que va fer uns anys abans durant el seu servei com a cirurjà de la Royal Navy a bord de la nau HMS Salisbury.[124] A les vuit setmanes de la sortida del vaixell de Portsmouth, Lind escollí sis parelles de tripulants que patien un grau d'escorbut similar i va tractar-les amb sis potencials remeis diferents: sidra, elixir de vitriol, vinagre, aigua de mar, una mescla de substàncies purgants i llimones i taronges.[125] Els dos mariners que prengueren cítrics es varen curar en pocs dies.[126] Tot i que no fou emprada cap mena de placebo en la prova de Lind, alguns experts opinen que aquesta pot ser considerada com el primer assaig clínic de la història de la Medicina.[127][128] Lind, però, desconeixia la causa de la malaltia i mai va afirmar que tingués un origen únic derivat de l'alimentació inadequada.[129] Fins a l'any 1795, després de ser persuadit per les reiterades recomanacions del metge i higienista naval Sir Gilbert Blane (1749-1834),[130] l'Almirallat britànic no ordenà que a cada membre de les tripulacions de la seva flota se li donessin diàriament tres quarts d'unça líquida de suc de llimona.[131]

A l'obra de Linné, traduïda i ampliada per Antoni Palau i Verdera, Parte práctica de Botánica (1786) es menciona la verdolaga com una de les plantes emprades per tractar l'escorbut.[132] Hipólito Ruiz López, farmacèutic, botànic i membre de l'Expedició Botànica al Virregnat del Perú (1777-1778), va promoure l'ùs les arrels de Krameria lappacea (ratània) per tractar la malaltia.[133]

El metge francès François-Emmanuel Fodéré (1764-1835).[134] descrigué casos d'escorbut a l'Exèrcit dels Alps durant les Guerres de la Revolució Francesa (1793), que va atribuir a la humitat i les condicions d'allotjament de les tropes.[135] Al llibre Medicina nautica: an essay on the diseases of seamen (1797),[136] el metge naval Thomas Trotter (1760-1832) va incloure entre els símptomes escorbútics que presentaven els mariners de la flota britànica unes peculiars i desagradables alteracions sensorials, les quals corresponien a les anomalies funcionals en els nervis cranials causades per la manca de vitamina C i descobertes posteriorment.[137]

Els canvis en l'alimentació dels reclusos van provocar múltiples casos de la malaltia en la presó londinenca de Millbank entre 1822 i 1823, provocant un escàndol administratiu tot i que la quantitat registrada era proporcionalment similar a la d'altres establiments penitenciaris de l'època.[138] Avui dia, es considera que l'escorbut fou només un dels molts factors sanitaris (tuberculosi, saturnisme, possible botulisme, hipotèrmia, inanició, etc.) que concorregueren en la gènesi del desastrós final de l'expedició àrtica de John Franklin (1845-1848),[139] no aclarits del tot després de les exhumacions de moltes de les restes dels 129 expedicionaris.[140] L'anàlisi dels registres mèdics (Sick Books) dels vaixells de recerca enviats per la Royal Navy entre 1848 i 1854, indica que la forma de preparar el suc de llimona proporcionat a les tripulacions feia malbé les seves propietats preventives.[141]

Durant la Gran Fam Irlandesa (1845-1849), l'escorbut contribuí significativament a la mortandat de la població.[142] Aquells anys, també va afectar diferents grups de persones de molts països europeus, com la gent de la classe treballadora d'Escòcia,[143] els reclusos de Gal·les,[144] els reus deportats a Austràlia[145] o les famílies amb hemocromatosi (aquesta malaltia altera la metabolització normal de la vitamina C i potencia sinèrgicament el seu dèficit).[146] L'escorbut portà al desastre a l'expedició missionera del capità Allen Gardiner a la Patagònia (1851). En el seu diari va descriure els signes depressius que la malaltia provocà en els seus companys i en ell mateix.[147]

Entre els malalts britànics de la Guerra de Crimea (1854-1855), l'escorbut causà una mortalitat considerable (2093 morts, un 10,3% de la força enviada), deguda a una mala logística i a la manca d'instruccions sobre els preparats cítrics.[148] El mal estat del suc de llimona prescrit a l'hospital de Scutari (actual Üsküdar) provocava greus diarrees als soldats.[149]

Si bé les armades de les potències navals havien establert directrius sanitàries sobre la forma d'evitar l'escorbut entre les seves tripulacions entre finals del segle xviii i inicis del XIX, les marines mercants depenien dels criteris dels armadors i/o dels capitans de les naus. La Merchant Shipping Amendment Act britànica de l'any 1867 va fer obligatori el mantenir una provisió de suc de llimona suficient i de bona qualitat a tots els vaixells de llargues travessies.[150]

A les dècades de 1870 i 1880 es recomanava afegir àcid salicílic a l'aigua, de vegades acompanyat d'àcid cítric i bicarbonat sòdic, ja que encara es creia que el mal estat d'aquesta era un dels principals orígens de la malaltia.[151] De fet, uns dels efectes de l'aspirina és reduir l'absorció de l'àcid ascòrbic.[152]

El metge anglès Thomas Barlow (1845-1945) va identificar l'escorbut infantil com una variant de la malaltia amb característiques pròpies (1883) i no una manifestació de raquitisme agut o una concurrència de les dues entitats, com es pensava fins llavors.[153] Curiosament, Barlow -especialitzat en patologies pediàtriques- no conservà cap nota ni escrit sobre el tema, a banda d'uns esborranys mai publicats. Així i tot, l'escorbut infantil encara es coneix com a "malaltia de Barlow".[154]

L'escorbut fou un dels problemes que va patir l'expedició Discovery a l'Antàrtida (1902) i una de les causes del trist resultat de l'expedició Terra Nova (1912), totes dues dirigides per Robert Scott. Molts metges d'aquell temps -encapçalats pel prestigiós Sir Almroth Wright- creien que la culpa de "l'escorbut polar" era una intoxicació per ptomaïnes (nom genèric de diversos compostos nocius resultants de la descomposició metabòlica de les proteïnes animals) derivada de l'enranciment per hidròlisi del pemmican i no una deficiència nutricional, malgrat les clares conclusions experimentals obtingudes amb conills porquins pels científics noruecs Holst i Frølich publicades l'any 1907.[155]

Bona part dels milers de presoners herero i namaqua internats als camps de Lüderitz, a l'Àfrica Sud-occidental Alemanya, a conseqüència de la revolta de 1904-1907, moriren d'escorbut.[156] La malaltia fou el resultat de la desnutrició provocada de forma intencional per les autoritats de la colònia. Tot i així, els metges militars digueren que la mortaldat va ser causada per un brot d'escorbut "viral o bacterià" derivat de la naturalesa poc higiènica dels presoners.[157]

A la Primera Guerra Mundial es varen donar molts casos d'escorbut entre les combatents. Un dels brots més estudiats fou el sofert per les tropes ANZAC durant les lluites a Gallipoli (1915).[158] També va provocar nombroses baixes en la guarnició de l'Índia Britànica que defensava la ciutat de Kut al-Amara, encerclada per l'exercit otomà.[159]

Actualment se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, avitaminosi C o dèficit d'àcid ascòrbic; no és contagiosa i que és deguda a la manca de vitamina C, una substància molt abundant en les verdures i les fruites fresques, principalment en els cítrics (llima agre: uns 30,6 mg de vit. C / 100 cc de suc).[160] Els experiments de l'etnòleg i explorador àrtic canadenc Vilhjalmur Stefansson (1879-1962) van aclarir la causa de l'anomenada "paradoxa inuit". La dieta d'aquesta població esquimal no contenia vegetals frescos[161] i, malgrat això, no patien escorbut. Stefansson demostrà que la quantitat de vitamina C present en l'alimentació tradicional dels inuits, basada en menjars com el "muktuk" (pell crua de balena) era suficient per evitar la malaltia.[162]

Segons els historiadors britànics, el còctel Gimlet fou popularitzat pel Cirurgià General de la Royal Navy Sir Thomas Gimlette (1857-1943), qui va estendre el consum de la beguda entre els oficials navals com una forma de prevenció de l'escorbut.[163]

Durant el setge de Leningrad (1941-1944), es van emprar infusions de fulles de pi per intentar evitar la malaltia.[164] Entre els anys 1939 i 1945, les autoritats sanitàries del Regne Unit efectuaren experiments mèdics en objectors de consciència voluntaris amb l'objectiu de determinar la dosi diària mínima de vitamina C necessària per impedir l'aparició de l'escorbut. Alguns dels participants en aquestes proves es van mantenir sans més d'un any amb només 10 mg al dia de la vitamina.[165]

L'escorbut no és una malaltia periclitada i es veu encara en el Primer món.[166] En els darrers anys s'han produït brots d'importáncia, sobre tot entre refugiats de zones conflictives: Somàlia i Sudan (1985-1987 i 2017-2018),[167][168] Nepal (1994-1996 i 2007),[169] Banya d'Àfrica (1998-2000),[170] Afganistan (2001-2003)[171] i Kenya (2017).[172]

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Maxfield, L; Crane, JS «Vitamin C Deficiency» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 8; NBK493187 (rev), pàgs: 6. PMID: 29630239 [Consulta: 13 juny 2022].
  2. ↑ Schultz, J «Albert Szent-Györgyi's Discovery of Vitamin C» (en anglès). National Historic Chemical Landmarks program of the American Chemical Society, 2002; 11 Maig, pàgs: 13 [Consulta: 27 gener 2017].
  3. ↑ Halver, JE; Scrimshaw, NS «Charles Glen King (1886–1988). A Biographical Memoir» (en anglès). National Academy of Sciences, 2006; 88, pàgs: 15 [Consulta: 12 març 2017].
  4. ↑ Waugh, WA; King, CG «Isolation and identification of vitamin C» (en anglès). The Journal of Biological Chemistry, 1932 Jul 1; 97, pp: 325-331. ISSN: 1083-351X [Consulta: 12 març 2017].
  5. ↑ Norton, LA «Maritime Occupational Disease: “the Scurvy”» (en anglès). The Northern Mariner/Le marin du nord, 2010 Gen; XX (1), pp: 57-70. ISSN: 2561-5467 [Consulta: 2 febrer 2017].
  6. ↑ Harper, D «scurvy (n.)» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2017; Oct 25, pàgs: 1 [Consulta: 2 febrer 2017].
  7. ↑ Colacci, M; Gold, WL; Shah, R «Modern-day scurvy» (en anglès). CMAJ, 2020 Gen 27; 192 (4), pp: E96. DOI: 10.1503/cmaj.190934. PMC: 6989015. PMID: 31988154 [Consulta: 7 juny 2021].
  8. ↑ Vitoria, I; López, B; Gómez, J; Torres, C; et al «Improper Use of a Plant-Based Vitamin C-Deficient Beverage Causes Scurvy in an Infant» (en anglès). Pediatrics, 2016 Feb; 137 (2), pp: e20152781. DOI: 10.1542/peds.2015-2781. ISSN: 1098-4275. PMID: 26783325 [Consulta: 5 febrer 2017].
  9. ↑ Ghedira Besbes,L; Haddad, S; Ben Meriem, C; Golli, M; et al «Infantile scurvy: two case reports» (en anglès). International Journal of Pediatrics, 2010; Set 29, pp: 717518. DOI: 10.1155/2010/717518. PMC: 2952912. PMID: 20976262 [Consulta: 5 febrer 2017].
  10. ↑ Bouaziz, W; Rebai, MA; Rekik, MA; Krid, N; Ellouz, Z; Keskes, H «Scurvy: When it is a Forgotten Illness the Surgery Makes the Diagnosis» (en anglès). Open Orthop J, 2017 Nov 20; 11, pp: 1314-1320. DOI: 10.2174/1874325001711011314. PMC: 5721314. PMID: 29290869 [Consulta: 13 gener 2022].
  11. ↑ Ganske, A; Kolbe, AB; Thomas, K; Hull, N «Pediatric scurvy MRI appearance» (en anglès). Radiol Case Rep, 2021 Mar 10; 16 (5), pp: 1148-1152. DOI: 10.1016/j.radcr.2021.02.045. PMC: 7960501. PMID: 33747331 [Consulta: 11 juny 2022].
  12. ↑ Thomas, JM; Burtson, KM «Scurvy: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Cureus, 2021 Abr 5; 13 (4), pp: e14312. DOI: 10.7759/cureus.14312. PMC: 8099386. PMID: 33968522 [Consulta: 14 juny 2021].
  13. ↑ Rao, D; Stolk, R; de Blauw, MH; Hovens, MM; Hassing, RJ «Ancient Bruises: a Case of Skin Lesions Due to Vitamin C Deficiency» (en anglès). European Journal of Case Reports in Internal Medicine, 2015; 2, pàgs: 6. DOI: 10.12890/2015_000297. ISSN: 2284-2594 [Consulta: 13 febrer 2017].
  14. ↑ Dubé, M «Scurvy in a man with schizophrenia» (en anglès). CMAJ, 2011 Ag 9;183 (11), pp: E760. DOI: 10.1503/cmaj.080505. PMC: 3153552. PMID: 21555385 [Consulta: 16 agost 2021].
  15. ↑ Yaegaschi, MY; Torres, AR «Scurvy, anemia and malnutrition secondary to obsessive-compulsive disorder» (en anglès). Rev Bras Psiquiatr, 2010 Jun; 32 (2), pp: 198-199. DOI: 10.1590/s1516-44462010000200020. ISSN: 1809-452X. PMID: 20658062 [Consulta: 28 gener 2017].
  16. ↑ Plevin, D; Galletly, C «The neuropsychiatric effects of vitamin C deficiency: a systematic review» (en anglès). BMC Psychiatry, 2020 Jun 18; 20 (1), pp: 315. DOI: 10.1186/s12888-020-02730-w. PMC: 7302360. PMID: 32552785 [Consulta: 16 juny 2021].
  17. ↑ Gupta, S; Kanojia, R; Jaiman, A; Sabat, D «Scurvy: An unusual presentation of cerebral palsy» (en anglès). World J Orthop, 2012 Maig 18; 3 (5), pp: 58-61. DOI: 10.5312/wjo.v3.i5.58. PMC: 3364318. PMID: 22655223 [Consulta: 14 octubre 2021].
  18. ↑ Raghavendra, K; Babu, S; Basavanthappa, SP; Srinivas, V; Murthy, S «Scurvy in a Child with Cerebral Palsy- The Forgotten Vitamin Deficiency: A Case Report» (en anglès). Glob J Med Res, 2014 Jul; 14 (2), pp: 1-4. ISSN: 2249-4618 [Consulta: 14 octubre 2021].
  19. ↑ Lim, PP; Bahadun, J «Scurvy: A Case Report on a Child With Autism» (en anglès). Int J Clin Pediatr, 2018 Gen; 7 (4), pp: 59-62. DOI: 10.14740/ijcp321. ISSN: 1927-1255 [Consulta: 9 juliol 2021].
  20. ↑ Saavedra, MJ; Aziz, J; Cacchiarelli San Román, N «Scurvy due to restrictive diet in a child with autism spectrum disorder: case report» (en anglès). Arch Argent Pediatr, 2018 Oct 1; 116 (5), pp: e684-e687. DOI: 10.5546/aap.2018.eng.e684. ISSN: 1668-3501. PMID: 30204999 [Consulta: 9 juliol 2021].
  21. ↑ Scorpo, ML; Corsello, G; Maggio, MC «Scurvy as an Alarm Bell of Autistic Spectrum Disorder in the First World: A Case Report of a 3-Year-Old Girl» (en anglès). Am J Case Rep, 2021 Ag 2; 22, pp: e930583. DOI: 10.12659/AJCR.930583. PMC: 8349570 [Consulta: 28 novembre 2021].
  22. ↑ Regehr, J; Kriwiel, M; Roth, E; Ofei-Dodoo, S «A Case Report of a Modern-Day Scurvy» (en anglès). Kans J Med, 2021 Feb 12; 14, pp: 51-52. DOI: 10.17161/kjm.vol1414609. PMC: 7889070. PMID: 33654545 [Consulta: 14 octubre 2021].
  23. ↑ Khan, N; Furlong-Dillard, JM; Buchman, RF «Scurvy in an autistic child: early disease on MRI and bone scintigraphy can mimic an infiltrative process» (en anglès). BJR Case Rep, 2015 Jul 7; 1 (3), pp: 20150148. DOI: 10.1259/bjrcr.20150148. PMC: 6180829. PMID: 30363625 [Consulta: 9 juliol 2021].
  24. ↑ Malmauret, L; Leblanc, J; Cuvelier, I; Verger, P «Dietary intakes and vitamin status of a sample of homeless people in Paris» (en anglès). Eur J Clin Nutr, 2002 Abr; 56 (4), pp: 313-320. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1601312. ISSN: 1476-5640. PMID: 11965507 [Consulta: 5 febrer 2017].
  25. ↑ Takeshima, M; Echizenya, M; Inomata, Y; Shimizu, T «Scurvy in an alcohol-dependent patient with a severely unbalanced diet» (en anglès). Psychiatry Clin Neurosci, 2014 Mar; 68 (3), pp: 242-243. ISSN: 1440-1819. PMID: 24895740 [Consulta: 5 febrer 2017].
  26. ↑ Fain, O; Mathieu, E; Thomas, M «Scurvy in patients with cancer» (en anglès). BMJ, 1998 Maig 30; 316 (7145), pp: 1661-1662. DOI: 10.1136/bmj.316.7145.1661. PMC: 1113239. PMID: 9603754 [Consulta: 2 abril 2017].
  27. ↑ Shaath, T; Fischer, R; Goeser, M; Rajpara, A; Aires, D «Scurvy in the present times: vitamin C allergy leading to strict fast food diet» (en anglès). Dermatol Online J, 2016 Gen 15; 22 (1), pp: 13030/qt50b8w28b. DOI: 10.5070/D3221029793. ISSN: 1087-2108. PMID: 26990475 [Consulta: 12 desembre 2021].
  28. ↑ Echeverría Zudaire, L; García Cuartero, B; Campelo Moreno, O; González Vergaz, A; Konning, M; Bracamonte Bermejo, T; et al «Escorbuto asociado a enfermedad celíaca» (en castellà). An Pediatr, 2002 Des; 57 (6), pp: 587-588. DOI: 10.1016/S1695-4033(02)78726-2. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 16 agost 2021].
  29. ↑ Ferreira Branquinho, D; Pinto-Gouveia, M; Mendes, S; Sofia, C «From past sailors' eras to the present day: scurvy as a surprising manifestation of an uncommon gastrointestinal disease» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Set 16; 2015, pp: bcr2015210744. DOI: 10.1136/bcr-2015-210744. PMC: 4577633. PMID: 26376699 [Consulta: 16 juny 2021].
  30. ↑ Gordon, BL; Galati, J; Yang, S; Katz, PO; Scherl, EJ «Vitamin C Deficiency: An Under-Recognized Condition in Crohn's Disease» (en anglès). ACG Case Rep J, 2020 Jul 10; 7 (7), pp: e00424. DOI: 10.14309/crj.0000000000000424. PMC: 7357708. PMID: 32766366 [Consulta: 14 juny 2021].
  31. ↑ Handelman, GJ «Vitamin C deficiency in dialysis patients--are we perceiving the tip of an iceberg?» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 2007 Feb; 22 (2), pp: 328-331. DOI: 10.1093/ndt/gfl534. ISSN: 1460-2385. PMID: 17107966 [Consulta: 2 abril 2017].
  32. ↑ German Nutrition Society (DGE) «New Reference Values for Vitamin C Intake» (en anglès). Ann Nutr Metab, 2015; 67 (1), pp: 13-20. DOI: 10.1159/000434757. ISSN: 0250-6807. PMID: 26227083 [Consulta: 11 desembre 2017].
  33. ↑ Cueto, GR; Allekotte, R; Kravetz, FO «Scurvy in capybaras bred in captivity in Argentine» (en anglès). J Wildl Dis, 2000 Gen; 36 (1), pp: 97-101. DOI: 10.7589/0090-3558-36.1.97. ISSN: 1943-3700. PMID: 10682750 [Consulta: 14 abril 2017].
  34. ↑ Mårtensson, J; Han, J; Griffith, OW; Meister, A «Glutathione ester delays the onset of scurvy in ascorbate-deficient guinea pigs» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1993 Gen 1; 90 (1), pp: 317-321. DOI: 10.1073/pnas.90.1.317. PMC: 45651. PMID: 8419936 [Consulta: 14 abril 2017].
  35. ↑ Fowler, ME «Scurvy in an elephant» (en anglès). Cornell Vet, 1960 Abr; 50, pp: 171-176. ISSN 0010-8901. PMID: 13824226 [Consulta: 14 abril 2017].
  36. ↑ Aguirregabiria de Miguel, K «Tres casos de escorbuto en perros» (en castellà). Argos (online), 2010 Abr 13; 106, pp: 56-58. ISSN: 1699-7875 [Consulta: 11 desembre 2017].
  37. ↑ Monk, C «Ocular Surface Disease in Rodents (Guinea Pigs, Mice, Rats, Chinchillas)» (en anglès). Vet Clin North Am Exot Anim Pract, 2019 Gen; 22 (1), pp: 15-26. DOI: 10.1016/j.cvex.2018.08.001. PMC: 7110570. PMID: 30454759 [Consulta: 28 novembre 2021].
  38. ↑ Lund, RM; Becker, ML; Shapiro, S; Allison, T; Harris, JG «Scurvy presenting with limp and weakness: a case report» (en anglès). BMC Pediatr, 2019 Jul 6; 19 (1), pp: 228. DOI: 10.1186/s12887-019-1605-5. PMC: 6612164. PMID: 31279337 [Consulta: 1r novembre 2021].
  39. ↑ Japatti, SR; Bhatsange, A; Reddy, M; Chidambar, YS; et al «Scurvy-scorbutic siderosis of gingiva: A diagnostic challenge - A rare case report» (en anglès). Dent Res J (Isfahan), 2013 Maig-Jun; 10 (3), pp: 394-400. ISSN: 1735-3327. PMC: 3760366. PMID: 24019811 [Consulta: 1r novembre 2021].
  40. ↑ Henry, LR; Hinni, ML «Otolaryngologic Manifestations of Scurvy» (en anglès). Otolaryng Head Neck, 2004 Ag; 131 (2), pp: P074. ISSN 0194-5998. DOI: 10.1016/j.otohns.2004.06.548 [Consulta: 28 desembre 2021].
  41. ↑ Ricaurte, FR; Kewan, T; Daw, H «Scurvy: A Rare Cause of Anemia» (en anglès). Cureus, 2019 Set 18; 11 (9), pp: e5694. DOI: 10.7759/cureus.5694. PMC: 6823021. PMID: 31720162 [Consulta: 16 agost 2021].
  42. ↑ Amos, LF; Carpenter, SL; Hoeltzel, MF «Lost at Sea in Search of a Diagnosis: A Case of Unexplained Bleeding» (en anglès). Pediatr Blood Cancer, 2016 Jul; 63 (7), pp: 1305-1306. DOI: 10.1002/pbc.25980. ISSN: 1545-5017. PMID: 27062477 [Consulta: 19 desembre 2021].
  43. ↑ Antonelli, M; Burzo, ML; Pecorini, G; Massi, G; et al «Scurvy as cause of purpura in the XXI century: a review on this "ancient" disease» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2018 Jul; 22 (13), pp: 4355-4358. DOI: 10.26355/eurrev_201807_15433. ISSN: 2284-0729. PMID: 30024630 [Consulta: 18 maig 2022].
  44. ↑ Tamura, N; Obara, T; Yamada, T; Nojima, T; Nakamura, S; Koide, Y; et al «Adult Scurvy Presenting with Painful Purpura on the Legs» (en anglès). Intern Med, 2021 Nov 13; ID: 8409-21, pp: 1-4. DOI: 10.2169/internalmedicine.8409-21. ISSN: 1349-7235. PMID: 34776490 [Consulta: 6 desembre 2021].
  45. ↑ Cano Calderero, FX; Santelli Romano, MD «Scurvy, a disease forgotten as cause of gastrointestinal manifestations» (en anglès). Rev Gastroenterol Mex (Engl Ed), 2021 Oct-Des; 86 (4), pp: 437-438. DOI: 10.1016/j.rgmxen.2021.09.001. ISSN: 2255-534X. PMID: 34544676 [Consulta: 27 juny 2022].
  46. ↑ Bourne, GH «The effect of vitamin C on the healing of wounds» (en anglès). Proc Nutr Soc, 1946; 4 (3-4), pp: 204-216. DOI: 10.1079/pns19460041. ISSN: 1475-2719. PMID: 21002288 [Consulta: 3 març 2017].
  47. ↑ Burkle, FM «Scurvy». A: Atlas of Pediatrics in the Tropics and Resource-Limited Settings (Spector JM, Gibson TE; Eds.) American Academy of Pediatrics, 2009 Feb; 1st Edition, pp: 185-187. ISBN 9781581103038. Arxivat de l'original el 8 de juny 2021 [Consulta: 7 juny 2021].
  48. ↑ Baluch, A; Landsberg, D «Scurvy in the Intensive Care Unit» (en anglès). J Investig Med High Impact Case Rep, 2021 Gen-Des; 9, pp: 23247096211067970. DOI: 10.1177/23247096211067970. PMC: 8721699. PMID: 34939441 [Consulta: 19 juny 2022].
  49. ↑ Skalski, M «Illustration of scurvy signs» (en anglès). Radiopaedia.org, 2012; Oct 25, pàgs: 1 [Consulta: 3 març 2017].
  50. ↑ Karthiga, S; Dubey, S; Garber, S; Watts, R «Scurvy: MRI appearances» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2008 Jul; 47 (7), pp: 1109. DOI: 10.1093/rheumatology/ken160. ISSN: 1462-0332. PMID: 18499718 [Consulta: 3 març 2017].
  51. ↑ Patel, UI; Gohil, JR; Parekh, AN; Chauhan, HR «Headband sign on magnetic resonance imaging: An unusual finding of scurvy in a 5-year-old child described first time» (en anglès). J Pediatr Neurosci, 2016 Oct-Des; 11 (4), pp: 355-357. DOI: 10.4103/1817-1745.199484. PMC: 5314856. PMID: 28217165 [Consulta: 31 març 2017].
  52. ↑ Smith, A; Di Primio, G; Humphrey-Murto, S «Scurvy in the developed world» (en anglès). CMAJ, 2011 Ag 9; 183 (11), pp: E752-5. DOI: 10.1503/cmaj.091938. PMC: 3153547. PMID: 21555388 [Consulta: 26 març 2017].
  53. ↑ Front, D; Hardoff, R; Levy, J; Benderly, A «Bone scintigraphy in scurvy» (en anglès). J Nucl Med, 1978 Ag; 19 (8), pp: 916-917. ISSN: 1535-5667. PMID: 682024 [Consulta: 26 març 2017].
  54. ↑ Lessing, JN; LaMotte, ED; Moshiri, AS; Mark, NM «Perifollicular haemorrhage with corkscrew hair due to scurvy» (en anglès). Postgraduate Medical Journal, 2015 Des; 91 (1082), pp: 719-720. ISSN 0032-5473. DOI: 10.1136/postgradmedj-2015-133661. PMID: 26508719 [Consulta: 21 desembre 2021].
  55. ↑ Fleming, JD; Martin, B; Card, DJ; Mellerio, JE «Pain, purpura and curly hairs» (en anglès). Clin Exp Dermatol, 2013 Des; 38 (8), pp: 940-942. DOI: 10.1111/ced.12118. ISSN: 1365-2230. PMID: 23905675 [Consulta: 26 abril 2017].
  56. ↑ Hood, J; Hodges, RE «Ocular Lesions in Scurvy» (en anglès). Am J Clin Nutr, 1969 Maig; 22 (5), pp: 559–567. DOI: 10.1093/ajcn/22.5.559. ISSN: 1938-3207 [Consulta: 6 gener 2022].
  57. ↑ Co, JT; Orillaza, TJS; Galsim, RJG «Unexpected Scurvy Presenting with Proptosis: A Case Report» (en anglès). The Medical City Journal, 2018 Mar; 1 (1), pp: 8-11. ISSN: 2619-7499 [Consulta: 18 maig 2022].
  58. ↑ Damini, S; Dixit, R; Khullar, T; Rajeshwari, K «Bilateral proptosis: an unusual primary presentation of scurvy — a case report» (en anglès). Egypt J Radiol Nucl Med, 2021 Jul 20; 52, pp: 175. DOI: 10.1186/s43055-021-00553-7. ISSN: 2090-4762 [Consulta: 6 gener 2022].
  59. ↑ Brandy-García, AM; Cabezas-Rodríguez, I; Caravia-Durán, D; Caminal-Montero, L «Hemartrosis por escorbuto» (en castellà). Reumatol Clin, 2017; Abr 19, pii: S1699-258X(17)30055-4. DOI: 10.1016/j.reuma.2017.03.001. ISSN: 1885-1398. PMID: 28433625 [Consulta: 26 abril 2017].
  60. ↑ Gião Antunes, AS; Peixe, B; Guerreiro, H «Gastrointestinal Bleeding Secondary to Scurvy in an Alcoholic Malnourished Cirrhotic Patient» (en anglès). American College of Gastroenterology Case Reports Journal, 2017 Mar 1; 4, pii: e29. DOI: 10.14309/crj.2017.29. PMC: 5340658. PMID: 28286794 [Consulta: 26 abril 2017].
  61. ↑ Shah, V; Shah, RN; Greene, K; DiMarino, LM «Severe Pulmonary Hypertension in a Patient with Scurvy: Can a Vitamin Reverse It?» (en anglès). Case Rep Med, 2021 Mar 30; 2021, pp: 5519937. DOI: 10.1155/2021/5519937. PMC: 8024066. PMID: 33859699 [Consulta: 14 juny 2021].
  62. ↑ Conte, L; Louden, J; Weber, LA «Multivalve dysfunction and cardiogenic shock linked to scurvy: A case report» (en anglès). Anatol J Cardiol, 2021 Maig; 25 (5), pp: 355-359. DOI: 10.14744/AnatolJCardiol.2020.56570. PMC: 8114626. PMID: 33960312 [Consulta: 14 juny 2021].
  63. ↑ Abbas, F; Ha, LD; Sterns, R; von Doenhoff, L «Reversible Right Heart Failure in Scurvy Rediscovery of an Old Observation» (en anglès). Circ Heart Fail, 2016 Oct; 9 (10), pii: e003497. DOI: 10.1161/CIRCHEARTFAILURE.116.003497. ISSN: 1941-3289. PMID: 27682441 [Consulta: 9 desembre 2017].
  64. ↑ Penn, EH; Olenchock, BA; Marston, NA «A Shocking Deficiency» (en anglès). Circulation, 2019 Ag 13; 140 (7), pp: 613-617. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.119.040894. PMC: 6812570. PMID: 31403849 [Consulta: 28 novembre 2021].
  65. ↑ Desai, VD; Hegde, S; Bailoor, DN; Patil, N «Scurvy Extinct? Think Again!» (en anglès). Int J Clin Pediatr Dent, 2009 Set-Des; 2 (3), pp: 39–42. DOI: 10.5005/jp-journals-10005-1017. PMC: 4086578. PMID: 25206121 [Consulta: 29 març 2017].
  66. ↑ Callus, CA; Vella, S; Ferry, P «Scurvy is Back» (en anglès). Nutr Metab Insights, 2018 Nov 21; 11, pp: 1178638818809097. DOI: 10.1177/1178638818809097. PMC: 6249652. PMID: 30479485 [Consulta: 13 juny 2022].
  67. ↑ Roé, E; Dalmau, J; Peramiquel, L; Puig, L; Alomar, A «Escorbuto: púrpura folicular como signo guia» (en castellà). Actas dermo-sifiliográficas, 2005 Jul-Ag; 96 (6), pp: 400-402. DOI: 10.1016/S0001-7310(05)73101-X. ISSN: 1578-2190. PMID: 16476264 [Consulta: 26 març 2017].
  68. ↑ Le, ST; Wang, JZ; Alexanian, CC; Johng, SY; Patel, FB; Wang, EA; Ma, C; et al «End stage scurvy in the developed world: A diagnostic conundrum but not to be mistaken for pyoderma gangrenosum» (en anglès). International Wound Journal, 2019 Ag; 16 (4), pp: 1024-1028. DOI: 10.1111/iwj.13149. PMC: 7949452. PMID: 31154667 [Consulta: 6 desembre 2021].
  69. ↑ Essien, F; Jacocks, C; Carroll, M «Sailing the ship of life: scurvy and autoimmunity...» (en anglès). Therapeutic Advances in Chronic Disease, 2022 Mar 29; 13, pp: 20406223221078080. DOI: 10.1177/20406223221078080. PMC: 8977701. PMID: 35386121 [Consulta: 19 juny 2022].
  70. ↑ Wijkmans, RA; Talsma, K «Modern scurvy» (en anglès). J Surg Case Rep, 2016 Gen 10; 2016 (1), pii: rjv168. DOI: 10.1093/jscr/rjv168. PMC: 4707387. PMID: 26755528 [Consulta: 26 març 2017].
  71. ↑ Bernardino, VR; Mendes-Bastos, P; Noronha, C; Coelho Henriques, C «2011: the scurvy Odyssey» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Set 17; 2012, pp: bcr0220125819. DOI: 10.1136/bcr-02-2012-5819. PMC: 4543164. PMID: 22987898 [Consulta: 30 maig 2022].
  72. ↑ Agarwal, A; Shaharyar, A; Kumar, A; Bhat, MS; Mishra, M «Scurvy in pediatric age group - A disease often forgotten?» (en anglès). Journal of Clinical Orthopaedics and Trauma, 2015 Jun; 6 (2), pp: 101-107. DOI: 10.1016/j.jcot.2014.12.003. PMC: 4411344. PMID: 25983516 [Consulta: 11 juny 2022].
  73. ↑ Trapani, S; Rubino, C; Indolfi, G; Lionetti, P «A Narrative Review on Pediatric Scurvy: The Last Twenty Years» (en anglès). Nutrients, 2022 Feb 6; 14 (3), pp: 684. DOI: 10.3390/nu14030684. PMC: 8840722. PMID: 35277043 [Consulta: 12 maig 2022].
  74. ↑ Herranz, S; Durán, M; Trallero, R; Monteagudo, M «Escorbuto: una causa inusual de púrpura, equimosis y artralgias» (en castellà). Revista Clínica Española, 2007 Oct; 207 (9), pp: 481. DOI: 10.1157/13109850. ISSN: 1578-1860. PMID: 17915179 [Consulta: 23 maig 2017].
  75. ↑ Chalouhi, C; Nicolas, N; Vegas, N; Matczak, N; El Jurdi, H; et al «Scurvy: A New Old Cause of Skeletal Pain in Young Children» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Gen 31; 8, pp: 8. DOI: 10.3389/fped.2020.00008. PMC: 7006051. PMID: 32083038 [Consulta: 20 novembre 2021].
  76. ↑ Zipursky, JS; Alhashemi, A; Juurlink, D «A rare presentation of an ancient disease: scurvy presenting as orthostatic hypotension» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014; Maig 23, pii: bcr2013201982. DOI: 10.1136/bcr-2013-201982. PMC: 4039837. PMID: 24859547 [Consulta: 26 abril 2017].
  77. ↑ Hmamouchi, I; Costes, V; Combe, B; Morel, J «Scurvy as the presenting illness of Whipple's disease exacerbated by treatment with etanercept in a patient with ankylosing spondylitis» (en anglès). Journal of Rheumatology, 2010 Maig; 37 (5), pp: 1077-1078. DOI: 10.3899/jrheum.091301. ISSN: 1499-2752. PMID: 20439534 [Consulta: 20 maig 2017].
  78. ↑ Lamb, J «Scurvy and the Terra Incognita» (en anglès). The Public Domain Review, 2015; Maig 6, pàgs: 16 [Consulta: 31 maig 2017].
  79. ↑ Lamb, J «Scorbutic nostalgia» (en anglès). Journal for Maritime Research, 2013; 15 (1), pp: 27-36. DOI: 10.1080/21533369.2013.783165. ISSN: 1697-4840 [Consulta: 31 maig 2017].
  80. ↑ Lamb, J; Rigby, N «The natural history of scurvy: an introductory note» (en anglès). Journal for Maritime Research, 2013; 15 (1), pp: 3-6. DOI: 10.1080/21533369.2013.783166. ISSN: 1697-4840 [Consulta: 31 maig 2017].
  81. ↑ Weise Prinzo, Z «Scurvy and its Prevention and Control in Major Emergencies» (en anglès). World Health Organization Department of Nutrition for Health and Development, 1999; 11, pàgs: 60 [Consulta: 6 setembre 2021].
  82. ↑ Léger, D «Scurvy: reemergence of nutritional deficiencies» (en anglès). Can Fam Physician, 2008 Oct; 54 (10), pp: 1403-1406. ISSN: 1715-5258. PMC: 2567249. PMID: 18854467 [Consulta: 26 gener 2017].
  83. ↑ Snoddy, AEM; Halcrow, SE; Buckley, HR; Standen, VG; Arriaza, BT «Scurvy at the agricultural transition in the Atacama desert (ca 3600-3200 BP): Nutritional stress at the maternal-foetal interface?» (en anglès). International Journal of Paleopathology, 2017 Set; 18, pp: 108-120. ISSN 1879-9817. DOI: 10.1016/j.ijpp.2017.05.011. PMID: 28888387 [Consulta: 12 novembre 2021].
  84. ↑ Jukes, TH «Historical Perspectives: The Prevention and Conquest of Scurvy, Beri-Beri, and Pellagra» (en anglès). Preventive Medicine, 1989 Nov; 18 (6), pp: 877-883. ISSN 0091-7435. PMID: 2696957 [Consulta: 27 gener 2017].
  85. ↑ Castilla, M; Carretero, JM; Gracia, A; Arsuaga, JL «Evidence of rickets and/or scurvy in a complete Chalcolithic child skeleton from the El Portalón site (Sierra de Atapuerca, Spain)» (en anglès). Journal of Anthropological Sciences, 2014; 92, pp: 257-271. DOI: 10.4436/JASS.92005. ISSN: 2037-0644. PMID: 25020019 [Consulta: 27 gener 2017].
  86. ↑ Armelagos, GJ; Sirak, K; Werkema, T; Turner, BL «Analysis of nutritional disease in prehistory: The search for scurvy in antiquity and today» (en anglès). International Journal of Paleopathology, 2014 Jun; 5, pp: 9–17. DOI: 10.1016/j.ijpp.2013.09.007. ISSN: 1879-9817. PMID: 29539472 [Consulta: 27 gener 2017].
  87. ↑ Garralda Benajes, MD; Vandermeersch, B «¿Escorbuto en los neandertales? Posibles casos en Combe-Grenal (Domme, Francia)» (en castellà). Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas, 2008; 24-25, pp: 385-395. ISSN: 0213-2095 [Consulta: 26 abril 2017].
  88. ↑ Chamoun, TJ «A paleopathological survey of ancient Peruvian crania housed at the Peabody museum of archaeology and ethnology at Harvard University, Cambridge, Massachusetts: a special emphasis on scurvy -Tesi doctoral-» (en anglès). Florida Atlantic University. Faculty of The Dorothy F. Schmidt College of Arts and Letters, 2014, pp: 166 [Consulta: 11 abril 2017].
  89. ↑ White, C; Maxwell, J; Dolphin, A; Williams, J; Longstaffe, F «Pathoecology and paleodiet in Postclassic/Historic Maya from northern coastal Belize» (en anglès). Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 2006 Des 5; 101 (Supl 2), pp: 35-42. DOI: 10.1590/S0074-02762006001000007. ISSN: 1678-8060. PMID: 17308807 [Consulta: 11 abril 2017].
  90. ↑ Pitre, MC; Stark, RJ; Gatto, MC «First probable case of scurvy in ancient Egypt at Nag el-Qarmila, Aswan» (en anglès). International Journal of Paleopathology, 2016; 13, pp: 11-19. DOI: 10.1016/j.ijpp.2015.12.003. ISSN: 1879-9817 [Consulta: 9 desembre 2017].
  91. ↑ Mayberry, JA «A Timeline of Scurvy. A: Scurvy and Vitamin C. Food and Drug Law» (en anglès). Legal Electronic Document Archive. Harvard Law School, 2004; 27 Abr. III. 1, pàgs: 40 [Consulta: 26 gener 2017].
  92. ↑ Matějková, J; Petříková, K «Ascorbic acid contents in selected vegetables in relation to variety, growing site, year and storage» (en txec/anglès). Acta Univ Agric Silvic Mendelianae Brun, 2010; 58 (1), pp: 95-100. ISSN: 2464-8310 [Consulta: 26 gener 2017].
  93. ↑ Bhishagratna, KKL. «An English Translation of the Sushruta Samhita in Three Volumes» (en anglès). Chowkhamba Sanskrit series Office, Calcutta, 1911; Vol. 2, Chap. XVI. [Consulta: 21 setembre 2021].
  94. ↑ Plinii Secundi, C «Naturalis historiae. Liber XXV» (en llatí). LacusCurtius. Bill Thayer's Web Site, 2017; 18 Abr, pàgs: 28 (obra online) [Consulta: 2 juny 2017].
  95. ↑ Strabōn «Geography. Vol. VII; XVI, 4» (en anglès). LacusCurtius. Bill Thayer's Web Site, 2017; 28 Feb, pàgs: 17 (obra online, traducció) [Consulta: 2 juny 2017].
  96. ↑ Phillips, JE «The Experience of Sickness and Health During Crusader Campaigns to the Eastern Mediterranean, 1095–1274 -Tesi doctoral-» (en anglès). The University of Leeds, Institute for Medieval Studies, 2017; Gen, pàgs: 320 [Consulta: 7 juny 2021].
  97. ↑ Tiesler, V; Coppa, A; Zabala, P; Cucina, A «Scurvy-related Morbidity and Death among Christopher Columbus' Crew at La Isabela, the First European Town in the New World (1494–1498): An Assessment of the Skeletal and Historical Information» (en anglès). Int J Osteoarchaeol, 2014 Maig 7; 26 (2), pp: 191–202. DOI: 10.1002/oa.2406. ISSN: 1047-482X [Consulta: 12 febrer 2017].
  98. ↑ Price, C. «The Age of Scurvy» (en anglès). Distillations, Science History Institute, 14-08-2017. [Consulta: 27 agost 2021].
  99. ↑ Hemilä, H «A brief history of vitamin C and its deficiency, scurvy» (en anglès). Department of Public Health. University of Hèlsinki, 2012; versió del 29 de maig, pàgs: 18 [Consulta: 27 gener 2017].
  100. ↑ Hoenig, LJ; Burgdorf, WH «Scurvy Aboard Ferdinand Magellan's Voyage of Circumnavigation» (en anglès). JAMA Dermatol, 2014 Jul; 150 (7), p: 742. DOI: 10.1001/jamadermatol.2014.21. ISSN: 2168-6084. PMID: 25007107 [Consulta: 23 març 2017].
  101. ↑ Martini, E «Jacques Cartier witnesses a treatment for scurvy» (en anglès). Vesalius, 2002 Jun; 8 (1), pp: 2-6. ISSN: 1373-4857. PMID: 12422875 [Consulta: 24 març 2017].
  102. ↑ Durzan, DJ «Arginine, scurvy and Cartier's "tree of life"» (en anglès). Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 2009 Feb 2; 5, pp: 5. DOI: 10.1186/1746-4269-5-5. PMC: 2647905. PMID: 19187550 [Consulta: 24 març 2017].
  103. ↑ GBIF «Pinus glabra, Walter» (en castellà). Backbone Taxonomy, Species, 2021; ID5285140 (rev), pàgs: 6. DOI: 10.15468/39omei [Consulta: 28 novembre 2021].
  104. ↑ Short, BH «Dr. Robert Robertson: Fever Specialist, Eighteenth-century medical experimenter, naval health reformer and senior physician in the royal navy medical department -Tesi doctoral-» (en anglès). School of Public Health. University of Sydney, 2013; Nov 12, pp: 52-53 [Consulta: 20 octubre 2021].
  105. ↑ Biesbrouck, M; Goddeeris, T; Steeno, O «Johann Bachoven von Echt (1515-1576) and his work on scurvy: An omen of Vesalius' death?» (en anglès). Acta Med Hist Adriat, 2018 Des; 16 (2), pp: 203-238. DOI: 10.31952/amha.16.2.2. ISSN: 1334-4366. PMID: 30488702 [Consulta: 5 juliol 2021].
  106. ↑ Dodoens, R «Remberti Dodonaei ... Stirpium historiae pemptades sex. siue libri XXX» (en llatí). Ex oficina Christophori Plantini. Antervpiae, 1583, pp: 581-584 [Consulta: 12 febrer 2017].
  107. ↑ Crellin, JK «Early settlements in Newfoundland and the scourge of scurvy» (en anglès). Can Bull Med Hist, 2000 Nov; 17 (1-2), pp: 127-136. ISSN 0823-2105. DOI: 10.3138/cbmh.17.1.127. PMID: 14526801 [Consulta: 20 novembre 2021].
  108. ↑ GBIF «Chamaemorus norvegicus, Greene» (en castellà). Backbone Taxonomy, Species, 2021; ID7427162 (rev), pàgs: 2. DOI: 10.15468/39omei [Consulta: 28 novembre 2021].
  109. ↑ Lundquist, K «Lilies to Norway and cloudberry jam to the Netherlands–On the relationship, correspondence and exchange of naturalia between carolus Clusius and Henrik Høyer» (en anglès). A: Carolus Clusius. Towards a cultural history of a Renaissance naturalist. Egmond, F; Hoftijzer, P; Visser, RPW (Eds.) Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, Amsterdam, 2007, pp: 148-149 [Consulta: 15 juny 2017].
  110. ↑ Hawkins, R «The Observations of Sir Richard Hawkins, Knight, in His Voyage Into the South Sea in the Year 1593: Reprinted from the Edition of 1622» (en anglès). Hakluyt Society, 1847, pàgs: 240 [Consulta: 2 febrer 2017].
  111. ↑ de Veer, G; Beijnen, K «The Three Voyages Of William Barents To The Arctic Regions, (1594, 1595, and 1596)» (en anglès). Hakluyt Society, 1876; 54, pàgs: 514. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2015 [Consulta: 9 febrer 2017].
  112. ↑ Woodall, J «The surgions mate, or, a treatise.../with certaine characters, and tearmes of art» (en anglès). Printed by Edward Griffin for Laurence Lisel, at the Tygers-head in Pauls Church-yard. London, 1617, pàgs: 378 [Consulta: 4 abril 2017].
  113. ↑ Appleby, JH «New light on John Woodall, surgeon and adventurer» (en anglès). Medical History (London), 1981 Jul; 25 (3), pp: 251-268. DOI: 10.1017/s0025727300034578. PMC: 1139038. PMID: 7022063 [Consulta: 4 abril 2017].
  114. ↑ Luca, LM; Norum, KR «Scurvy and Cloudberries: A Chapter in the History of Nutritional Sciences» (en anglès). J Nutr, 2011 Des; 141 (12), pp: 2101-2105. DOI: 10.3945/jn.111.145334. ISSN: 1541-6100. PMID: 22013203 [Consulta: 29 gener 2017].
  115. ↑ Willis, T «Tractatus de scorbuto. A: Opera Medica & Physica» (en llatí). Sumptibus Joannis Antonij Huguetan. Lugduni, 1676; VII, pp: 576-632 [Consulta: 27 gener 2017].
  116. ↑ Gillesberg, T «Vitus Bering and the Rediscovery of America» (en anglès). Executive Intelligence Review, 2007; Set 21, pp: 39-43. ISSN 0273-6314 [Consulta: 20 març 2017].
  117. ↑ Collins, HB «Georg Wilhelm Steller» (en anglès). Encyclopedia Arctica 15: Biographies, 1947-51, pàgs: 13 [Consulta: 20 març 2017].
  118. ↑ Quer, Joseph «Flora española, ó Historia de las plantas, que se crian en España.../Real Jardin de Plantas de Madrid; Tomo primero» (en castellà). Por Joachin Ibarra, calle de las Urofas. Madrid, 1762, pàgs: 402. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2017 [Consulta: 16 abril 2017].
  119. ↑ Crimmin, PK «The sick and hurt board and the health of seamen C. 1700–1806» (en anglès). Journal for Maritime Research, 1999 Des; 1 (1), pp: 48-65. ISSN 1469-1957. DOI: 10.1080/21533369.1999.9668299 [Consulta: 31 maig 2017].
  120. ↑ Celeste, S «Biographies: Stark, William» (en anglès). faqs.org-Nutrition and Well-Being A to Z, 2017, pàgs: 2 [Consulta: 6 abril 2017].
  121. ↑ Stark, W; Smyth, JC «The works of the late William Stark, M.D. consisting of clinical and anatomical observations, with experiments, dietetical and statical» (en anglès). Printed for J. Johnson, No. 72, St. Paul's Church-Yard. London, 1788, pàgs: 254 [Consulta: 6 abril 2017].
  122. ↑ DeLuca, Michael J «Spruce Beer, or, A Beer to Ward Off Scurvy» (en anglès). Small Beer Press, 2009; Set 14, pàgs: 2 [Consulta: 15 juny 2017].
  123. ↑ Lind, J «A treatise of the scurvy, in three parts. Containing an inquiry into the nature, causes, and cure, of that disease. Together with a critical and chronological view of what has been published on the subject» (en anglès). Sands, Murray and Cochran, for A. Kincaid & A. Donsaldson. Edinburgh, 1753; 1st Edition, pàgs: 482 [Consulta: 3 juliol 2021].
  124. ↑ Sutton, G «Putrid gums and 'dead men's cloaths': James Lind aboard the Salisbury» (en anglès). J R Soc Med, 2003 Des; 96 (12), pp: 605-608. PMID: 14645616. DOI: 10.1258/jrsm.96.12.605. PMC: 539665 [Consulta: 3 juliol 2021].
  125. ↑ Lloyd, CC «The Conquest of Scurvy» (en anglès). Br J Hist Sci, 1963; 1 (4), pp: 357–363. ISSN 0007-0874 [Consulta: 5 octubre 2021].
  126. ↑ Milne, I «Who was James Lind, and what exactly did he achieve» (en anglès). J R Soc Med, 2012 Des; 105 (12), pp: 503-508. PMID: 23288083. DOI: 10.1258/jrsm.2012.12k090. PMC: 3536506 [Consulta: 3 juliol 2021].
  127. ↑ Yanes, J «James Lind and Scurvy: The First Clinical Trial in History?» (en anglès). Leading Figures of Science: Open Mind Project (Knowledge Window), BBVA Group, 2016; Jul 16, pàgs: 4 [Consulta: 4 juliol 2021].
  128. ↑ White, M. «James Lind: The man who helped to cure scurvy with lemons» (en anglès). BBC News, 04-10-2016. [Consulta: 6 setembre 2021].
  129. ↑ Justman, S «James Lind and the disclosure of failure» (en anglès). J R Coll Physicians Edinb, 2017 Des; 47 (4), pp: 384-387. ISSN 1478-2715. DOI: 10.4997/JRCPE.2017.417. PMID: 29537414 [Consulta: 20 octubre 2021].
  130. ↑ Penn-Barwell, JG «Sir Gilbert Blane FRS: the man and his legacy» (en anglès). J R Nav Med Serv, 2016 Jun; 102 (1), pp: 61-66. ISSN 0035-9033. DOI: 10.1136/jrnms-102-61 [Consulta: 4 juliol 2021].
  131. ↑ Pearce, JMS «Scurvy before James Lind» (en anglès). Hektoen International Journal, 2019; Nov 19, pp: 1-3. ISSN 2155-3017 [Consulta: 4 juliol 2021].
  132. ↑ von Linné, C; Paláu y Verdéra, A «Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo que comprehende las clases.../lugares donde nacen y propiedades» (en castellà). En la Imprenta Real. Madrid, 1786; IV, pp: 31-40 [Consulta: 12 febrer 2017].
  133. ↑ Ruiz López, H «De la raíz de ratanhia y sus virtudes» (en castellà). Semanario de Agricultura y Artes: dirigido á los párrocos de órden superior, 1801; 9 (229), pp: 313-328 [Consulta: 16 abril 2017].
  134. ↑ Enersen, OD «Francois-Emanuel Fodéré» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 12 març 2017].
  135. ↑ Fodéré, FE «Traité de médecine légale et d'hygiène publique, ou de Police de Santé...» (en francès). De l'Imprimerie de Mame, Paris, 1813; tome sixième, pp: 480-482 [Consulta: 12 març 2017].
  136. ↑ Trotter, T «Medicina nautica: an essay on the diseases of seamen comprehending the history of health in His Majesty's fleet, under the Command of Richard Earl Howe, Admiral» (en anglès). T. Cadell, jun. and W. Davies, (successors to Mr. Cadell), in the Strand. London, 1797, pp: 405-430 [Consulta: 27 juny 2022].
  137. ↑ Lamb, J «Scurvy and the enhancement of the senses» (en anglès). CMAJ, 2016 Ag 8; 188 (15), pp: 1108-1109. PMID: 27503863. DOI: 10.1503/cmaj.160199. PMC: 5056882 [Consulta: 27 juny 2022].
  138. ↑ McRorie Higgins, P «The scurvy scandal at Millbank penitentiary: a reassessment» (en anglès). Med Hist, 2006 Oct; 50 (4), pp: 513-534. PMID: 17066131. PMC: 1592637 [Consulta: 20 maig 2022].
  139. ↑ Bayliss, R «Sir John Franklin's last arctic expedition: a medical disaster» (en anglès). J R Soc Med, 2002 Mar; 95 (3), pp: 151-153. PMID: 11872772. DOI: 10.1258/jrsm.95.3.151. PMC: 1279489 [Consulta: 14 juny 2021].
  140. ↑ Whalen, A. «'The Terror' Expedition: Scurvy, Consumption and the Many Diseases Plaguing Franklin's Crew» (en anglès). Newsweek, 04-04-2018. [Consulta: 21 setembre 2021].
  141. ↑ Millar, K; Bowman, A; Battersby, W; Welbury, RR «The health of nine Royal Naval Arctic crews, 1848 to 1854: Implications for the lost Franklin Expedition» (en anglès). Polar Record, 2016; 52 (4), pp: 423-441. ISSN 0032-2474. DOI: 10.1017/S0032247416000176 [Consulta: 11 abril 2017].
  142. ↑ Geber, J; Murphy, E «Scurvy in the Great Irish Famine: evidence of vitamin C deficiency from a mid-19th century skeletal population» (en anglès). Am J Phys Anthropol, 2012 Ag; 148 (4), pp: 512-524. DOI: 10.1002/ajpa.22066. PMC: 3467765. PMID: 22460661 [Consulta: 3 juliol 2021].
  143. ↑ MacGillivray, N «The Scottish Scurvy Epidemic of 1847» (en anglès). J R Coll Physicians Edinb, 2020 Des; 50 (4), pp: 444-450. DOI: 10.4997/JRCPE.2020.421. ISSN: 2042-8189. PMID: 33469627 [Consulta: 13 setembre 2021].
  144. ↑ Davies, AW «On Scorbutus» (en anglès). Prov Med Surg J, 1847 24 Feb; 11 (4), pp: 110. DOI: 10.1136/bmj.s1-11.4.110. PMC: 2487138 [Consulta: 27 gener 2017].
  145. ↑ Foxhall, K «From convicts to colonists: the health of prisoners and the voyage to Australia, 1823-1853» (en anglès). J Imp Commonw Hist, 2011; 39 (1), pp: 1-19. DOI: 10.1080/03086534.2011.543793. PMC: 3407954. PMID: 21584986 [Consulta: 5 octubre 2021].
  146. ↑ Delanghe, JR; De Buyzere, ML; Speeckaert, MM; Langlois, MR «Genetic aspects of scurvy and the European famine of 1845-1848» (en anglès). Nutrients, 2013 Set 12; 5 (9), pp: 3582-3588. DOI: 10.3390/nu5093582. PMC: 3798922. PMID: 24036531 [Consulta: 27 gener 2017].
  147. ↑ Samson, J «Scurvy martyrdom: Allen Gardiner and the Patagonian Mission» (en anglès). Journal for Maritime Research, 2013; 15 (1), pp: 55-62. DOI: 10.1080/21533369.2013.783170. ISSN: 1697-9133 [Consulta: 31 maig 2017].
  148. ↑ Demirtaş, Ü; Öztürk, G; Özden, A «A Historical Survey of Military Health Services: The Crimean War and Florence Nigtingale» (en anglès). TAF Prev Med Bull, 2014; 13 (1), pp: 1-6. Arxivat de l'original el 16 de juny 2021. DOI: 10.5455/pmb 1-1379188835. ISSN: 1303-734X [Consulta: 14 abril 2017].
  149. ↑ Bird, SD «On scurvy: as it appeared in the allied armies during the late war with Russia» (en anglès). Richard Born, Printer. London, 1858, pàgs: 26 [Consulta: 16 abril 2017].
  150. ↑ Cook, GC «Scurvy in the British Mercantile Marine in the 19th century, and the contribution of the Seamen's Hospital Society» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Abr; 80 (942), pp: 224-229. DOI: 10.1136/pgmj.2003.011122. PMC: 1742980. PMID: 15082845 [Consulta: 2 maig 2017].
  151. ↑ Faulkner, A «The Efficacy of Salicylic Acid in the Treatment of Scurvy» (en anglès). Ind Med Gaz, 1887 Jul; 22 (7), pp: 198–200. ISSN 0019-5863. PMC: 5128644. PMID: 28999876 [Consulta: 16 juny 2021].
  152. ↑ Ioannides, C; Stone, AN; Breacker, PJ; Basu, TK «Impairment of absorption of ascorbic acid following ingestion of aspirin in guinea pigs» (en anglès). Biochem Pharmacol, 1982 Des 15; 31 (24), pp: 4035-4038. ISSN 0006-2952. PMID: 6818974 [Consulta: 12 febrer 2017].
  153. ↑ Rajakumar, K «Infantile scurvy: a historical perspective». Pediatrics, 2001 Oct; 108 (4), pp: E76. DOI: 10.1542/peds.108.4.e76. ISSN: 1098-4275. PMID: 11581484 [Consulta: 5 febrer 2017].
  154. ↑ Aspin, RK «The papers of Sir Thomas Barlow, BT, KCVO, FRS, PRCP (1845-1945)». Med Hist (London), 1993 Jul; 37 (3), pp: 333-340. DOI: 10.1017/s002572730005849x. PMC: 1036751. PMID: 8377548 [Consulta: 19 febrer 2017].
  155. ↑ Butler, AR «The role of scurvy in Scott's return from the South Pole» (en anglès). J R Coll Physicians Edinb, 2013; 43 (2), pp: 175–181. DOI: 10.4997/JRCPE.2013.217. ISSN: 1478-2715. PMID: 23734365 [Consulta: 28 gener 2017].
  156. ↑ Stoecker, H; Winkelmann, A «Skulls and skeletons from Namibia in Berlin: results of the Charité Human Remains Project» (en anglès). Human Remains & Violence, 2018; 4 (2), pp: 5–26. DOI: 10.7227/HRV.4.2.2. ISSN: 2054-2240 [Consulta: 7 juny 2021].
  157. ↑ Jonker, L «'More than just an object': a material analysis of the return and retention of Namibian skulls from Germany» (en anglès). Thesis Research Master Modern History. Faculty of Humanities. University Utrecht, 2015; Ag 21, pàgs: 134 [Consulta: 2 juny 2017].
  158. ↑ Wilson, N; Nghiem, N; Summers, JA; Carter, MA; Harper, G «A Nutritional Analysis of New Zealand Military Food Rations at Gallipoli in 1915: Likely Contribution to Scurvy and Other Nutrient Deficiency Disorders» (en anglès). N Z Med J, 2013 Abr 19; 126 (1373), pp: 12-29. ISSN: 1175-8716. PMID: 23797073 [Consulta: 12 febrer 2017].
  159. ↑ Bassett-Smith, PW «Scurvy: With Special Reference to Prophylaxis in the Royal Navy» (en anglès). Proc R Soc Med, 1920; 13 (War Sect), pp: 53-54. PMC: 2152004. PMID: 19981542 [Consulta: 3 juny 2022].
  160. ↑ Van Der Laat, JE «Estudio comparativo del ácido cítrico y vitamina C en el jugo de algunas variedades de Citrus de uso popular» (en castellà). Rev Biol Trop, 1954 Jul; 2 (1), pp: 45-58. ISSN: 2215-2075 [Consulta: 27 gener 2017].
  161. ↑ Fediuk, K «Vitamin C in the Inuit diet: past and present -Treball de fi de Màster-» (en anglès). School of Dietetics and Human Nutrition, McGill University, 2000; Jul, pp: 146 [Consulta: 20 novembre 2021].
  162. ↑ Gadsby, P; Steele, L. «The Inuit Paradox» (en anglès). Discover Magazine, 20-01-2004. [Consulta: 20 novembre 2021].
  163. ↑ Covey Crump, A «Dictionary of Royal Navy Slang, Galley - Gunwale (Gimlette)» (en anglès). The National Archives, UK, 1955, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 27 de gener 2009 [Consulta: 15 juny 2017].
  164. ↑ Goldstein, D «Women under Siege: Leningrad 1941-1942» (en anglès). A: From Betty Crocker to Feminist Food Studies: Critical Perspectives on Women and Food (Avakian A, Haber B; Eds.) University of Massachusetts Press. Amherst, MA, 2005, pp: 1-28 [Consulta: 31 gener 2017].
  165. ↑ Pemberton, J «Medical experiments carried out in Sheffield on conscientious objectors to military service during the 1939-45 war» (en anglès). Int J Epidemiol, 2006 Jun; 35 (3), pp: 556-568. DOI: 10.1093/ije/dyl020. ISSN: 1464-3685. PMID: 16510534 [Consulta: 13 gener 2022].
  166. ↑ Ceglie, G; Macchiarulo, G; Marchili, MR; Marchesi, A; Rotondi Aufiero, L; Di Camillo, C; Villani, A «Scurvy: still a threat in the well-fed first world?» (en anglès). Arch Dis Child, 2019 Abr; 104 (4), pp: 381-383. ISSN 1468-2044. DOI: 10.1136/archdischild-2018-315496. PMID: 30087152 [Consulta: 4 agost 2021].
  167. ↑ Desenclos, JC; Berry, AM; Padt, R; Farah, B; Segala, C; Nabil, AM «Epidemiological patterns of scurvy among Ethiopian refugees» (en anglès). Bull World Health Organ, 1989; 67 (3), pp: 309-316. ISSN 0042-9686. PMC: 2491254. PMID: 2788528 [Consulta: 13 febrer 2017].
  168. ↑ Ververs, M; Muriithi, JW; Burton, A; Burton, JW; Lawi, AO «Scurvy Outbreak Among South Sudanese Adolescents and Young Men - Kakuma Refugee Camp, Kenya, 2017-2018» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2019 Gen 25; 68 (3), pp: 72-75. PMID: 30677009. DOI: 10.15585/mmwr.mm6803a4. PMC: 6348760 [Consulta: 13 setembre 2021].
  169. ↑ Centers for Disease Control and Prevention (CDC) «Malnutrition and micronutrient deficiencies among Bhutanese refugee children-Nepal, 2007» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2008 Ab 11; 57 (14), pp: 370-373. ISSN: 1545-861X. PMID: 18401331 [Consulta: 13 febrer 2017].
  170. ↑ Chacreton, D «Understanding Complex Humanitarian Emergencies in the Horn of Africa: Causes, Determinants, and Responses» (en anglès). Journal of Global Health Perspectives, 2013; Des 21, pàgs: 11 [Consulta: 13 febrer 2017].
  171. ↑ Cheung, E; Mutahar, R; Assefa, F; Ververs, MT; Nasiri, SM; Borrel, A; Salama, P «An epidemic of scurvy in Afghanistan: assessment and response» (en anglès). Food and Nutrition Bulletin, 2003 Set; 24 (3), pp: 247-255. ISSN 0379-5721. DOI: 10.1177/156482650302400302. PMID: 14564929 [Consulta: 13 febrer 2017].
  172. ↑ Halestrap, P; Scheenstra, S «Outbreak of scurvy in Tana River County, Kenya: A case report» (en anglès). African Journal of Primary Health Care & Family Medicine, 2018 Oct 25; 10 (1), pp: e1-e3. DOI: 10.4102/phcfm.v10i1.1811. PMC: 6244223. PMID: 30456974 [Consulta: 7 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorbut
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escorbut&oldid=33372787»