Disc òptic (oftalmologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. Cristal·lí, 2. Cambra posterior, 3. Cambra anterior, 4. Pupil·la, 5. Iris, 6. Còrnia, 7. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 8. Limbe esclerocornial. 9. Conjuntiva. 10. Cos ciliar, 11. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí. 12. Ora serrata, 13. Càpsula de Tenon, 14. Escleròtica, 15. Coroide, 16. Retina, 17. Màcula retinal, 18. Fòvea central de la retina, 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. Disc òptic, papil·la òpticapunt cec, 22. Nervi òptic. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. Conducte hialoide, 27. Humor vitri, 28. Tendó.
Vasos sanguinis de la retina humana normal (ull esquerre). El disc òptic és a l'extrem esquerre, i la màcula retinal és a prop del centre.

El disc òptic o papil·la òptica és una zona oval situada cap el centre (desviada nasalment) de la retina, per on surten de l'ull els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina que formen el nervi òptic. Aquesta àrea mesura de mitjana 1,76mm horitzontalment i 1,92mm verticalment.[1]

En l'ull humà i no té sensibilitat als estímuls lluminosos per no posseir ni cons ni bastons, això causa una zona cega dins del camp visual que es coneix com a punt cec.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Duane's Ophthalmology (2006). Ch. 4 Anatomy of the Visual Sensory System