Herero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
herero
Otjiherero
ochiherero
Parlat a: Kunene, Omaheke i Otjozondjupa a Namíbia; Ghanzi a Botswana,
Regió: Àfrica austral
Parlants: 237.000 (ethnologue)[1] - 443.000 (joshuaproject)[2]
Rànquing: -
Classificació genètica: Níger-Congo

  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües bantoids
       Llengües bantoids meridionals
        Llengües bantus
         Llengües bantus centrals
          R
           Llengües hereros(R.30)
            Herero

estatus oficial
Llengua oficial de: Hereroland,
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 hz
ISO 639-2 her
ISO 639-3 her
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'herero (en herero otjiherero)[1] és una llengua de la família bantu del grup de llengües nigerocongoleses. És parlat pels hereros de Namíbia (237.000), Botswana (34.000) i Angola (172.000). La població total d'ambdós països és d'aproximadament 442.000 individus.[2]

Família lingúística[modifica | modifica el codi]

L'herero forma part del grup R de les llengües bantus, concretament al subgrup de les llengües hereros juntament amb el dhimba, que a vegades havia estat considerada com dialecte seu.[3] Segons el glottolog, juntament amb les llengües ndongues i les llengües umbundus forma part de les llengües herero-nkumbi-wambos.[4]

Distribució geogràfica i etnologia[modifica | modifica el codi]

Els hereros són els membres del grup humà que parlen la llengua herero. Aquests, segons l'ethnologue viuen a Namíbia i a Botswana i segons el joshuaproject també hi ha un grup significatiu de 172.000 hereros a Angola.[2]

Hereros a Namíbia[modifica | modifica el codi]

Els 206.000 (2006) hereros de Namíbia[1] (237.000 segons el joshuaproject[2]) viuen a la regió d'Omaheke, al sud-est i centre de la regió d'Otjozondjupa i a la regió de Kunene, al nord de Sesfontein, a prop de la frontera amb Angola.

Segons el mapa lingüístic de Namíbia de l'ethnologue, hi ha 5 zones de parla herero al país, totes elles al nord del país. Quatre d'aquestes zones estan juntes, al nord-est del país, una d'aquestes zones la comparteixen amb els ju'hoans, una altra amb els Kxau'eins i una altra amb els naros; en aquesta zona limiten amb Botswana a l'est i al sud i amb els ju'hoans i els kung-ekokes al nord. A l'oest i al sud limiten amb territori poc poblat. L'altre zona, situada molt més al nord-est del país, els hereros la comparteixen amb els zembes, amb els que limiten al nord-est i a l'est. També limiten amb els ndongues al nord-oest i amb els names al sud.[5]

Botswana[modifica | modifica el codi]

Els 30.000 hereros de Botswana (2006)[1] viuen en diverses zones juntament amb altres grups ètnics. Principalment habiten al districte de Ghanzi, al districte del Nord-oest, al districte Central, al districte de Kgalagadi i al districte de Kgatleng.[1] Segons el mapa lingüístic de Botswana els hereros viuen a prop de la frontera de Namíbia, entre els kw'au'eins i els naros.[6]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica | modifica el codi]

L'herero a Namíbia i a Botswana és una llengua desenvolupada (EGIDS 5), és parlada per persones de totes les generacions i està estendarditzada. Té diccionari, gramàtica i el 1987 es va traduir la bíblia en aquesta llengua. El govern namibi va reconèixer l'herero com a llengua educacional, cosa que es va implementar el 2003. Els hereros de Botswana també parlen l'anglès i més de la meitat tenen el tswana com a segona llengua.[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Herero. A language of Namibia». ethnologue. [Consulta: 8 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Herero». joshuaproject. [Consulta: 8 març 2015].
  3. «R». ethnologue. [Consulta: 28/1/2015].
  4. «Language: Herero». glottolog. [Consulta: 29 gener 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Namíbia, els hereros són el número 5». ethnologue. [Consulta: 8/3/2015].
  6. «Mapa lingüístic de Botswana». ethnologue. [Consulta: 8/3/2015].
Viquipèdia
Hi ha una edició en Otjiherero de la Viquipèdia