Presó
Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).[1]
Història[modifica]
L'empresonament no ha sigut un càstig en si mateix, sinó més aviat una manera de limitar els criminals fins que el càstig corporal o el capital es va administrar. Hi va haver presons utilitzats per a la detenció a Jerusalem al temps de l'Antic Testament i la Bíblia detalla la detenció de Josep a Egipte. Els cellers de les torres mestres als castells medievals es van utilitzar per mantenir als presoners que no van morir. En altres casos, els deutors van ser llançats amb freqüència a les presons del creditor, fins que pagaven els seus carcellers prou diners a canvi d'un grau limitat de llibertat.
Només en el segle xix, a partir de la Gran Bretanya, es va fer les presons com es coneixen avui. El sistema penitenciari modern va néixer a Londres, influït per l'utilitarisme de Jeremy Bentham. Al Panòptic de Bentham es va introduir el principi de l'observació i el control en què es basa el disseny de la presó moderna. La noció de presó com a eina de càstig i no simplement com un estat d'espera fins al judici o penjolls va ser un canvi revolucionari. A poc a poc, es va afegir la noció de centre de rehabilitació que permeti la resocialització.
El Regne Unit practica el transport penal dels condemnats a la colònia penal en les colònies britàniques a Amèrica, a partir de la dècada de 1610, a través de la Revolució Americana a la dècada de 1770 i a les colònies penals d'Austràlia entre 1788 i 1868. França va enviar als criminals de les regions tropicals a les presons com Louisiana al segle xviii. En les presons a la Guaiana Francesa en funcionament fins al 1951 (en particular, la infame Île du Diable (l'Illa del Diable)). El sistema Katorga es va establir al segle xvii al tsarisme de Rússia en regions poc poblades de Sibèria i l'Extrem Orient rus, on hi havia poques ciutats o fonts d'aliments. Des d'aquells temps, Sibèria va obtenir la seva connotació temorosa del càstig.
Objectius[modifica]
Els objectius de les presons varien segons les èpoques i sobretot les societats. En general es tracta de:
- Protegir la societat d'individus que hom considera perillosos.
- Desencoratjar o dissuadir la gent de cometre actes prohibits per la llei.
- Reeducar el detingut de manera que pugui reinserir-se.
- Silenciar els adversaris polítics. Aquest objectiu és especialment important a les dictadures, però les democràcies també l'empren i l'han emprat.
- Impedir la fugida de detinguts (que n'impossibilitaria el futur procés judicial).
Població presa al món[modifica]
Més de nou milions de persones estan en presons arreu del món. La població presa s'ha incrementat notablement des de començaments dels anys 90. A partir de 2006, s'estima que almenys 9.250.000 de persones estan actualment empresonats a tot el món. És probable que aquest nombre és molt superior, tenint en compte la tendència general de subregistre i la manca de dades de diversos països, especialment els règims autoritaris.
Per països, els Estats Units tenen la població reclusa més gran del món, amb més de 2 milions de presos, el 70% dels quals per raons relacionades amb l'anomenada "guerra contra les drogues", que penalitza el consum personal, la possessió i la comercialització d'aquests substàncies. Tant la Xina com Rússia tenen també més d'un milió de persones a la presó.
A Catalunya, el 2014 hi havia 9.818 interns, dels quals un 55,68% eren espanyols i un 44,32% estrangers. Per sexes, un 93,44% eren homes i un 6,56%, dones[2]
Règims penitenciaris[modifica]
Un Règim penitenciari refereix les normes que regulen la vida a les presons i busquen aconseguir una bóna convivència entre els presos. Hi ha tres tipus d'aquests règims prenitenciaris, els quals corresponen a cadascun dels graus de classificació.
- Règim ordinari: S'aplica als penats classificats al segon grau, als penats sense classificar i als detinguts i presos.
- Règim obert: S'aplica a les persones penades, classificades al tercer grau, que poden continuar el seu tractament rehabilitacional en un entorn social menys restrictiu.
- Règim tancat: S'aplica als penats classificats en primer grau, bé per la seva perillositat extrema o per manifesta inaptació als règims ordinari i obert, i als preventius, als quals succeeixen idèntiques circumstàncies.
Referències[modifica]
- ↑ «presó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Catalunya en xifres», Diari Ara, 11 de setembre de 2014, p.32
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó |
- SIRECOVI Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de víctimes de Violència Institucional de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i el Centre de Recerca de la Universitat de Barcelona
- Observatori Internacional de Presons (francès)
- Llista de població reclusa al món (anglès)
- El bloc com a parcel·la de llibertat a la presó, Jorge Franganillo, 2006-2008. Descripció d'un taller d'extensió cultural desenvolupat a una presó de joves. (castellà)