Centre d'internament d'estrangers

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Migrants i refugiats internats en el centre de detenció de Fylakio a Tràcia, Grècia.

Un centre d'internament d'estrangers (CIE) és un edifici on els estats retenen estrangers sotmesos a expedients d'expulsió del seu territori. Els centres d'internament d'estrangers són un instrument estès per tota la Unió Europea adoptat en el desenvolupament de la política migratòria comunitària subscrita als acords de Schengen del 1995.

A Espanya és un "establiment públic de caràcter no penitenciari" i la retenció és "de manera cautelar i preventiva"[1] Diverses entitats han denunciat que en la pràctica es tracta de "presons administratives" a causa de la manca de regulació i de normatives legals. També s'ha denunciat la manca d'espai, el fred i la falta de serveis a les cel·les i pràctiques rutinàries d'humiliació i maltractament.[2]

Espanya[modifica]

Protestes contra el CIE d'Aluche a l'antiga presó de Carabanchel

Llista de centres[modifica]

A Espanya hi ha set centres en funcionament, dependents del Ministeri de l'Interior d'Espanya,[3] que són:[4]

El Centre de Capuchinas de Màlaga, obert el 1999, i El Matorral de Fuerteventura, obert el 2001, es van tancar el 2012.[12]

Regulació[modifica]

Els tràmits d'expulsió es poden iniciar quan la persona cometi algun dels supòsits següents:[13]

  1. Trobar-se il·legalment en territori espanyol
  2. Treballar sense haver obtingut el permís de treball, encara que tingui un permís de residència vàlid
  3. Estar implicats en activitats contràries a l'ordre públic o la seguretat interior o exterior de l'estat o realitzar qualsevol tipus d'activitats contràries als interessos espanyols o que puguin perjudicar les relacions d'Espanya amb altres països
  4. Haver estat condemnats, dins o fora d'Espanya, per delictes sancionats amb pena privativa de llibertat superior a un any
  5. Amagar al Ministeri de l'Interior d'Espanya les circumstàncies relatives a la seva situació
  6. No tenir manera lícita de viure, demanar al carrer o desenvolupar activitats il·legals

Els estrangers poden estar detinguts a aquests centres fins a 60 dies.[14]

Crítiques[modifica]

Manifestació contra els CIE

Els col·lectius pels drets dels estrangers que van participar en la Trobada Estatal de col·lectius de Lluita contra els Centres d'Internament d'Estrangers, que es va celebrar a l'octubre del 2011 a València, van exigir el tancament dels CIE, van denunciar el que consideren que és una "criminalització sistemàtica" de les persones migrants i la "repressió" a la que estan sotmesos quan exerceixen el seu dret a la llibertat de moviment. Van assenyalar que l'estat exerceix una "constant repressió de les persones refugiades i migrants, practicant sistemàtiques identificacions i batudes policials racistes".[15]

Segons un informe de l'ONG jesuïta Pueblos Unidos publicat al març de 2013, després de realitzar 1.200 visites i entrevistar a 300 persones als centres de Madrid i Barcelona, gairebé 4.600 immigrants de 53 països van passar el 2013 per algun dels dos principals CIE d'Espanya, 3.000 a Madrid i 1.600 a Barcelona. Segons aquest informe, que porta per nom Criminalizados, internados, expulsados, la meitat dels interns no té antecedents penals, un 23% acaben d'arribar a l'estat espanyol i el 43% dels que estan tancats portaven més de set anys a l'estat espanyol. Entre aquestes persones hi ha menors, dones víctimes d'explotació sexual, refugiats, embarassades i persones malaltes.[16][17]

El 2014 diverses entitats de la societat civil engegaren la campanya Tancarem el CIE de Barcelona, que denuncia que el centre «no garanteix la seguretat i els drets de les persones retingudes» i que «priva de llibertat persones que no han comès cap delicte».[18]

Denúncies[modifica]

Els centres d'internament d'estrangers han propiciat diverses denúncies, com la d'Idrissa Diallo i Samba Martine.

Idrissa Diallo, un jove de Guinea Conakry, va morir el 6 de gener de 2012 per un infart agut de miocardi després de ser detingut al CIE de Barcelona.[19][20]

Samba Martine (República Democràtica del Congo, 1977Madrid, Espanya, 19 de desembre de 2011[21]), una dona del Congo, va morir a l'Hospital 12 de Octubre de Madrid després de ser detinguda al CIE, oficialment per una meningitis que no es va diagnosticar a temps. Segons els seus advocats i col·lectius de suport, no se li va donar una assistència mèdica que necessitava[22][23][24]

La polèmica del seu cas va contribuir a fer que l'existència i les condicions dels CIE ocupés un lloc més visible en el debat públic a l'Estat espanyol.[25] Martine va a arribar a Melilla l'agost de 2011. En arribar, va entrar al CETI (centre d'estada temporal d'immigrants). Va romandre-hi tres mesos, fins al 12 de novembre, quan, per sobreocupació del CETI, va ser traslladada al CIE (centre d'internament d'estrangers) d'Aluche, a Madrid, amb la intenció d'expulsar-la del país. En aquest CIE se la va identificar amb un número: el 3106.[26] El seu cas és una de les denúncies que internes i interns, activistes, organitzacions i col·lectius de suport realitzen davant l'existència i condicions d'aquests centres. En particular, critiquen que Samba Martine no fos diagnosticada ni rebés l'atenció mèdica adequada malgrat el nombre de vegades que la va sol·licitar.

Segons l'informe del servei mèdic del CIE, elaborat després de la seva mort, es refereixen fins a 10 visites de la dona requerint assistència. A l'informe només consta que en una d'aquestes visites, duta a terme el 14 de desembre, va estar acompanya d'intèrpret. En cap d'elles no se li va diagnosticar la seva verdadera malaltia. Per fi, el 19 de desembre va ser traslladada a l'Hospital Doce de Octubre a causa d'una hiperventilació. Després de la mort, la hipòtesi que va manejar en un principi l'hospital va ser la de la meningitis. Després, l'hospital va canviar el diagnòstic al de pneumònia pneumocòcica, i més tard es va senyalar que la mort podria haver estat provocada per una infecció derivada del VIH, ja que Martine era serpositiva.[21]

El jutjat d'instrucció número 38 de Madrid va arxivar la investigació penal oberta per aquests fets i presentada per la família de Martine. Segons l'aute, "no existeix cap indici d'haver-se produït una conducta negligent o mala praxis per part de cap dels sanitaris que van atendre Martine, i existeix, contràriament, constatació que, en qualsevol cas, de forma ineludible, s'hagués produït el mateix resultat".[27]

El cas de Martine ha estat representat a l'obra teatral «Un trozo invisible de este mundo» escrita per Juan Diego Botto i interpretada per ell mateix i l'actriu i cantant Astrid Jones.[28]

Aquest cas va suposar canvis en l'organització dels CIE per a millorar la informació i evitar casos com aquest.[29]

Altres estats[modifica]

Una agent de Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units amb una dona immigrant en un CIE

França[modifica]

Segons l'informe de 2009 del Comité Inter Mouvements Auprès Des Évacués (Cimade)[30] més de 35.500 estrangers van ser internats en centres de detenció l 2009 (32.268 el 2008), incloent 318 nens, el 80% de los quals eren menors de 10 anys.[31] Els menors estan protegits per la llei francesa contra les ordres d'allunyament, però poden acompanyar als seus pares als CRA quan són objecte d'un processament de deportació.

Portugal[modifica]

A Portugal, el Ministeri de l'Interior és responsable dels assumptes relacionats amb la immigració. Hi ha un centre oficial de detenció d'estrangers situat a Porto. Obert el 2006, el centre és gestionat per el Servei d'Immigració i Fronteres.[32]

Itàlia[modifica]

A Itàlia hi ha 13 CIE en funcionament que depenen del Ministeri d'Interior italià[33]

Estats Units[modifica]

Als Estats Units, a principis de la dècada de 1980 va començar una pràctica similar amb els immigrants procedents d'Haití i Cuba detinguts al Centre de Detenció de Guantánamo, i amb altres grups com els xinesos en presons i centres de detenció. La pràctica es va legalitzar el 1996 com a resposta de l'atemptat d'Oklahoma City. De seguida fou criticada per organitzacions com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Human Rights First, que van fer estudis sobre la qüestió. Unes 31.000 persones estan tancades en centres de detenció d'immigrants en unes 200 presons de diverses tipologies.[34][35]

Organitzacions internacionals[modifica]

Nacions Unides[modifica]

El 2011, el Comitè de les Nacions Unides per l'Eliminació de la Discriminació Racial, després d'analitzar informes presentats per el govern espanyol, Amnistia Internacional, SOS Racisme, Secretariat Gitano i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), va instar a Espanya a "prendre mesures efectives per erradicar la pràctica de controls d'identificació basats en perfils ètnics i racials" que, "a la pràctica, es poden traduir en detencions indiscriminades" d'estrangers.[36]

Comissió Europea[modifica]

La Comissió Europea va denunciar el 2010 algunes deficiències en el tractament que reben els menors estrangers no acompanyats, incloent l'absència de representació legal independent en tots els procediments de repatriació, la manca d'informació sobre el dret a demanar asil i a sol·licitar la residència a Espanya, i l'ús de mètodes obsolets i poc fiables per a determinar l'edat. També va demanar a les autoritats espanyoles que s'asseguressin que la detenció als centres d'internament es dugui a terme de conformitat amb la llei[37]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre d'internament d'estrangers Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gobierno de España «Orden de 22 de febrero de 1999 sobre normas de funcionamiento y régimen interior de los Centros de Internamiento de Extranjeros» (en español). Falta indicar la publicació. Boletín Oficial del Estado número 47, Miércoles 24 febrero 1999.
  2. «Sobren raons: Tanquem els centres d'internament d'estrangers (CIE)». Youtube, 03-01-2013 [Consulta: 25 agost 2013].
  3. Director del estudio Pau Pérez – Sales «Situación de los Centros de Internamiento para Extranjeros en España. Informe Técnico». Falta indicar la publicació. Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). Eestudio europeo DEVAS, Diciembre 2009.
  4. «Miles de inmigrantes ‘encarcelados’ para nada». El País, 03-02-2017 [Consulta: 2 abril 2017].
  5. «Tancada a València contra la reobertura del CIE de Sapadors». Directa, 02-02-2017 [Consulta: 2 abril 2017].
  6. «Nueva fuga en el CIE de Sangonera la Verde». La Verdad, 31-10-2016 [Consulta: 2 abril 2017].
  7. «Así es el CIE de Aluche: el ‘Guantánamo’ madrileño». 20 minutos, 16-04-2012 [Consulta: 2 abril 2017].
  8. «El Centre d'Internament d'Estrangers s'inaugura a Barcelona amb capacitat per a 226 persones». 324.cat, 11-08-2006 [Consulta: 25 agost 2013].
  9. «Así son las deficientes condiciones de los CIE de Tarifa y Algeciras». El Mundo, 09-01-2017 [Consulta: 2 abril 2017].
  10. «Los CIE de las islas incumplen la normativa básica española». eldiario.es, 20-12-2016 [Consulta: 2 abril 2017].
  11. «El Colegio de Trabajo Social de Las Palmas exige el cierre del CIE de Barranco Seco por su "deterioro" Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2794080/0/colegio-trabajo-social-palmas-exige-cierre-cie-barranco-seco-por-su-deterioro/#xtor=AD-15&xts=467263». 20minutos, 11-07-2016 [Consulta: 2 abril 2017].
  12. Global Detention Project. «List of Detention Sites» (en anglés), 08-01-2013.
  13. Gobierno de España «Ley Orgánica 7/1985, de 1 de julio, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España.» (en espanyol). Falta indicar la publicació. Boletín Oficial del Estado número 158, Miércoles 3 julio 1985.
  14. Ministerio del Interior - Gobierno de España. «Centro de Internamiento de Extranjeros» (en espanyol). Ministerio del Interior.
  15. «Piden cese de la represión de la migración y derogar la Ley de Extranjería». ABC, 23-10-2011.
  16. Simón, Pedro «La mitad de los inmigrantes de los CIE carece de antecedentes». El Mundo, 26-03-2014 [Consulta: 26 març 2014].
  17. Manzanedo, Campos, Uzuzquiza, Trillo-Figueroa, Cristina, Ángel, Daniel, José María «CIE Informe 2013:Criminalizados, internados, expulsados». Fundación San Juan del Castillo Pueblos Unidos, març 2014 [Consulta: 26 març 2014].
  18. Font, Marc. «L’Estat espanyol gasta més de 34 milions d’euros anuals en els CIE i l’expulsió d’immigrants». Crític, 04-11-2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  19. «Idrissa Diallo, morir al CIE». Directa.cat, 11-01-2012 [Consulta: 25 agost 2013].
  20. Cazorla, Bertran «Onze morts en detencions i comissaries». Anuari Mèdia.cat Els silencis mediàtics de 2012, 2013, pàg. 31-37 [Consulta: 25 agost 2013].
  21. 21,0 21,1 Mónica Ceberio Belaza. «Los médicos del CIE descartaron nueve veces la gravedad de la interna fallecida», 24-01-2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  22. «Un inmigrante muere en el centro de internamiento de Barcelona». La Vanguardia, 07-01-2012.
  23. «Se registra un caso de meningitis en un centro de inmigrantes en Aluche, Madrid». Antena 3, 23-12-2011.
  24. «148 entidades reclaman que se cierre el centro de inmigrantes de la Zona Franca de Barcelona». 20 minutos, 19-01-2012.
  25. Diego Sanz Paratcha. «Los Centros de Internamiento de Extranjeros dejan de ser invisibles», gener 2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  26. Héctor Juanatey Ferreiro. «Encerrada sin delito, murió enferma como un número», 18-12-2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  27. Mónica Ceberio Belaza. «"No hubo negligencia en la muerte de la interna del CIE Samba Martine"», 05-10-2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  28. Elsa Fernández-Santos. «Todas las voces de Juan Diego Botto», 26-09-2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  29. Altozano, Manuel «Los centros de extranjeros compartirán datos para evitar casos como el de Samba». El País, 07-06-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  30. «Rapport 2009 de la Cimade» (en francès). Falta indicar la publicació. CIMADE, pàg. 16.
  31. «La Cimade dénonce les atteintes aux droits des étrangers dans les centres de rétention» (en francès). Falta indicar la publicació. Le Monde, 24-04-2008.
  32. Portugal Detention Profile. Global Detention Project. accessed 8 February 2010
  33. Ministero dell'Interno. I Centri dell’immigrazione
  34. aclu.org.
  35. Bernstein, Nina «In-Custody Deaths». New York Times [Consulta: 5 maig 2010].
  36. «La ONU pide a España que "erradique" las redadas policiales y las detenciones "indiscriminadas" de inmigrantes». , 15-03-2011.
  37. Comisión Europea contra el racismo y la intolerancia «Cuarto informe sobre España». Falta indicar la publicació, 08-02-2011.