Le Monde

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesLe Monde
Le Monde.svg
EmbeTattoohand1968.jpg
Tipus diari
Llengua francès
Periodicitat 1 dia
Fundació 18 desembre 1944
Fundador Hubert Beuve-Méry, Christian Funck-Brentano i René Courtin
Propietari Groupe Le Monde
Lloc de publicació París
Identificadors
ISSN 0395-2037
OCLC 1758539
Xarxes socials
Twitter lemondefr
Enllaços
Lloc web Lloc web oficial
Feed-icon.svg RSS (?)
Modifica dades a Wikidata

Le Monde és un diari d'entrega matutina francès fundat per Hubert Beuve-Méry el 1944. Tenia la mateixa tipografia que Le Temps, un diari que va deixar d'existir el 1942.

Història[modifica]

La primera entrega de Le Monde va aparèixer el 18 de desembre del 1944. El 19 de desembre només tenia una sola pàgina. Le Monde succeeix el diari Le Temps, del qual recupera el seu format i la presentació. El general Charles de Gaulle és un element motor d'aquesta presentació de Hubert Beuve-Méry, el qual va crear una societat de responsabilitat limitada amb un capital de 200.000 francs repartits en 200 accions.

El 1951 es va crear la Societat de redactors, que des de 1968 fou una de les dues societats d'empleats i d'executius. Els assalariats del diari mantenien l'ocupació central dins la gestió rotativa. L'any 80 i 90 el diari va patir certes dificultats financeres. El 1994 va canviar el seu estatut de SARL pel de societat anònima amb un directori i un consell de vigilància.

Des de 1985, la primera plana del diari mostrava una caricatura d'actualitat dibuixada sovint per Plantu. L'arribada de Plantu, qui va publicar íntegrament un reportatge d'acusació al president dels Estats Units Bill Clinton en el cas Lewinsky, va sorprendre alguns lectors. No obstant això, altres van trobar aquesta publicació molt interessant, ja que posava en evidència el caràcter conservador i moralista de la justícia americana.

L'any 2009 una editorial del diari va criticar la fanfarroneria del president de la República (Nicolas Sarkozy). Diverses publicacions controlades per empresaris, amics personals del president (Vincent Bolloré, Arnaud Lagardère i Bernard Arnault), van deixar d'utilitzar les impressores de Le Monde.[1] Mancat d'aquests importants ingressos, el diari va començar a cercar el suport dels seus accionistes, però BNP Paribas, el banc tradicional del diari, el deixà a l'estacada. Al president del banc (Michel Pébereau) no li havia agradat que el diari el cités en una enquesta sobre el capitalisme a la francesa.[1] Així doncs, sense recursos ni ajuts econòmics, el diari es va posar a la venda i a finals de 2010 va tenir lloc un punt d'inflexió històric: els periodistes del diari van deixar de ser els seus "accionistes de referència" i van passar a ser controlats per tres empresaris francesos (Pierre Bergé, Xavier Niel i Matthieu Pigasse).[2]

El 15 de desembre de 2010, els nous propietaris destituïren al director de la publicació (Éric Fottorino) per divergeències amb l'accionariat, i nomenaren en lloc seu, i de forma interina, a Louis Dreyfus.[3][4] El 7 de febrer de 2011, el consell de supervisió del grup Le Monde nomenà a Érik Izraelewicz com a redactor en cap i director del rotatiu, decisió que es ratificà el 10 de febrer amb un 74% dels vots dels periodistes.[5][6]

Setanta anys després de la seva creació, el rotatiu té uns 2 milions de lectors. Les seves successives redaccions li han donat el títol de « diari de referència » de la premsa quotidiana francesa. És la principal publicació diària de Groupe La Vie Le Monde.

Direcció[modifica]

Redacció en cap[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Halimi, Serge «Vingt années qui ont changé "Le Monde"». Le Monde diplomatique, 59, 700, juillet 2012, p. 16.
  2. « Les actionnaires du Monde valident son rachat par le trio “BNP” », L'Express, 2 novembre 2010.
  3. «Eric Fottorino révoqué de la présidence du directoire du groupe Le Monde» (en francès). LeMonde.fr, 15-12-2010. [Consulta: 23 febrer 2014].
  4. «Eric Fottorino n'est plus le patron du groupe le Monde» (en francès). Liberation.fr, 15-12-2010.
  5. «Érik Izraelewicz, un journaliste spécialiste de l'économie à la tête du "Monde"» (en francès). LeMonde.fr, 11-02-2011. [Consulta: 6 octubre 2012].
  6. Editorial de Le Monde de dimarts 15 de febrer de 2011
  7. «Pierre Jeantet élu patron du Monde par les salariés» (en francès). LeFigaro.fr, 14-10-2007.
  8. «Sylvie Kauffmann est nommée directrice de la rédaction du Monde» (en francès). LeMonde.fr, 19-01-2010. [Consulta: 25 gener 2018].

Enllaços exters[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Le Monde Modifica l'enllaç a Wikidata