Nicolas Sarkozy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolas Sarkozy
Nicolas Sarkozy (2015-10-29) 03 (cropped).jpg
Nicolas Sarkozy (2015) (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Nicolas Paul Stéphane Sarközy de Nagy-Bocsa Modifica el valor a Wikidata
28 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
President de la República francesa
16 maig 2007 – 15 maig 2012
← Jacques ChiracFrançois Hollande →
Coat of arms of Andorra.svg Copríncep d'Andorra
2007 – 2012
← Jacques ChiracFrançois Hollande →
Ministre de l'Interior de França
2 juny 2005 – 26 març 2007
← Dominique de VillepinFrançois Baroin →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
14 març 2005 – 2 juliol 2005
President del Consell Departamental
1r abril 2004 – 14 maig 2007
← Charles PasquaPatrick Devedjian →
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
31 març 2004 – 29 novembre 2004
← Francis MerHervé Gaymard →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
19 juny 2002 – 18 juliol 2002
Ministre de l'Interior de França
17 juny 2002 – 30 març 2004
← Nicolas SarkozyDominique de Villepin →
Ministre de l'Interior de França
7 maig 2002 – 17 juny 2002
← Daniel VaillantNicolas Sarkozy →
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
20 juliol 1999 – 14 setembre 1999
Circumscripció electoral: França

Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
12 juny 1997 – 7 juny 2002
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
24 setembre 1995 – 21 abril 1997
Ministre de Cultura de França
19 juliol 1994 – 11 maig 1995
← Alain CarignonCatherine Trautmann →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
2 abril 1993 – 1r maig 1993
Ministeri de l'Acció i dels Comptes Públics
30 març 1993 – 19 gener 1995
← Martin MalvyFrançois d'Aubert →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
23 juny 1988 – 1r abril 1993
Mayor of Neuilly-sur-Seine (en) Tradueix
14 abril 1983 – 7 maig 2002
← Achille PerettiLouis-Charles Bary →
Conseller regional d'Illa de França
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
Conseller general
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Nanterre
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat de París
Liceu Chaptal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió per a un Moviment Popular
Reagrupament per la República
Unió de Demòcrates per la República
Els Republicans Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie-Dominique Culioli (en) Tradueix (1982–1996)
Cécilia Attias (1996–2007)
Carla Bruni (2008–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Sarkozy
Pierre Sarkozy
Giulia Sarkozy (en) Tradueix
Louis Sarkozy Modifica el valor a Wikidata
ParesPaul Sarkozy Modifica el valor a Wikidata i Andrée Mallah Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillaume Sarkozy, François Sarkozy, Olivier Sarkozy i Caroline Sarkozy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Papers de Panamà
2007Sarkozy-Gaddafi case (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Nicolas Sarkozy signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Nicolas Sarkozy (Golden Fleece Variant).svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc websarkozy.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0765324 Allocine: 36371
Facebook: nicolassarkozy Twitter: NicolasSarkozy Instagram: nicolassarkozy Modifica els identificadors a Wikidata

Nicolas Sarkozy Nicolas Sarkozy (pàg.) (París, 28 de gener de 1955) és un polític francès que va ser president de la República francesa entre 2007 i 2012, una posició que comportaba també els càrrecs de copríncep d'Andorra i gran mestre de la Legió d'Honor.

Alcalce de Neuilly-sur-Seine de 1983 a 2002, Sarkozy va ser Ministre de Pressupostos de l'Estat del primer ministre Édouard Balladur (1993-1995) durant el segon mandat de François Mitterrand. Durant el segon període presidencial de Jacques Chirac va desenvolupar les funcions de Ministre de l'Interior, excepte entre el març de 2004 i el maig de 2005, quan va ser Ministre de Finances. El 2004 també va ser escollit president de Consell General del departament d'Alts del Sena. Va ser el líder del partit Unió per un Moviment Popular (UMP) entre 2004 i 2007, abans de guanyar les eleccions presidencials franceses del 2007 per un marge de 53,1% al 46,9% contra la socialista Ségolène Royal. El 25 de novembre de 2011 va ser nomenat per Joan Carles I d'Espanya com a Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. Sarkozy s'ha vist emboliacat de diferents procediments judicials en casos de corrupció a França.[1]

Nicolas Sarkozy va ser derrotat per François Hollande a les eleccions fetes durant el 2012 i va deixar el seu càrrec el 15 de maig del mateix any. En aquell moment, Sarkozy va prometre retirar-se de la vida pública i política,[2] tot i que al setembre de 2014 va tornar a l'escenari polític[3] al ser reescollit com a líder del partit UMP, rebatejat com Els Republicans al 2015.

L'any 2016 es va presentar a les primàries presidencials i republicanes, on va ser eliminat a la primera ronda de votacions. En admetre la seva derrota, Sarkozy va anunciar que donaria suport a l'elecció de François Fillon, candidat que va acabar en primera posició a la primera volta de les eleccions.[4]

Biografia[modifica]

Nicolas Sarkozy, fill de Pál Sarkozy de Nagybocsa (Nagybócsai Sárközy Pál, en hongarès), nascut a Budapest el 1928 en una família pertanyent a la petita aristocràcia. El seu títol nobiliari té l'origen en una concessió de 1628 de l'Emperador Ferran II, rei de Bohèmia i Hongria, a un avantpassat seu, distingit en les guerres contra els turcs. El 1944, amb l'arribada de les tropes soviètiques, la família Sarkozy pateix l'expropiació de les propietats i es veu forçada a l'exili. S'inicia llavors una llarga etapa de peregrinació per Europa, que els durà a Àustria i Alemanya, on Pál coneixerà un reclutador de la Legió estrangera francesa, a la qual s'enrola per un període de cinc anys i inicia la formació militar a Algèria. No obstant això, la carrera se li trunca en ser declarat inútil per a ser enviat a la guerra d'Indoxina, i el 1948 és desmobilitzat a Marsella. Es canvia el nom de Nagybócsai Sárközy Pál, per la forma afrancesada de Paul Sarkozy de Nagy-Bocsa. Es fa publicitari i el 1949 es casa amb Andrée Mallah, la filla d'un cirurgià de París, estudiant de dret, i jueva sefardita convertida al catolicisme.

El 1952 neix el primer fill de la parella, Guillaume, futur director d'empreses del sector tèxtil. Tres anys més tard, el 1955, neix Nicolas. I el 1958 neix François, el tercer fill, que serà pediatre i investigador en biologia. El 1959, quan Nicolas Sarkozy té quatre anys, son pare Paul es divorcia de sa mare i abandona el domicili conjugal, cosa que obliga sa mare a reprendre els estudis i a dedicar-se a l'advocacia per sostenir la família. Durant la infància de Sarkozy, son pare no va aportar cap mena d'ajuda financera a la seva exfamília, malgrat que havia fundat una empresa de publicitat i tenia una bona situació financera. La família vivia en un antic casal que va ser propietat de son avi, Benedict Mallah, al districte 17è. La família posteriorment es va mudar a Neuilly-sur-Seine, un dels municipis més elitistes de l'Illa de França, a l'oest del 17è districte, als encontorns de París. Segons Sarkozy, son avi gaullista va tenir una influència major que son pare, a qui veia molt poc sovint. Son avi, un jueu sefardita de naixença, originari de Tessalònica, es va convertir al catolicisme en casar-se amb l'àvia de Sarkozy, una francesa catòlica de naixença, i per aquesta raó va ser criat en la fe catòlica. Nicolas Sarkozy, com els seus germans, va ser batejat i és catòlic practicant. Sarkozy va dir fa poc que un dels seus models ideològics va ser el papa Joan Pau II. Paul, el pare de Sarkozy, no va ensenyar l'idioma hongarès ni a ell ni als seus germans ni hi ha cap evidència que mirés d'educar als seus fills en el rerefons cultural del seu país.

Sarkozy va manifestar que haver estat abandonat per son pare li ha modelat el caràcter actual. Quan era un jove adolescent se sentia inferior als seus acabalats companys de classe. Se sentia insegur (per ser baixetó, ja que fa 165 cm, i pels pocs diners de la seva família en comparació amb els seus veïns), i s'ha dit que va acumular un gran ressentiment cap al pare absent. «El que em va fer el que sóc ara fou la suma de totes les humiliacions que vaig sofrir a la infància». Sarkozy va estar casat amb Cecilia, de qui es va divorciar el 18 d'octubre de 2007, després molts mesos de rumors públics sobre aquest desenllaç, a causa de les infidelitats de tots dos des de l'any 2005: Cecilia amb el publicista Richard Attlias i Nicolas amb Anne Fulda, periodista de Le Figaro. Segons la seva advocada, Michèle Cahen, la parella es va presentar davant un jutge, que els va atorgar el divorci després d'11 anys de matrimoni. En l'àmbit acadèmic, Sarkozy és llicenciat per la Universitat de París X Nanterre i ha exercit d'advocat. També va estudiar en l'Institut d'Études Politiques de París (més conegut com a «Ciències Po», forma truncada de «Ciències Polítiques»), on no va rebre el títol perquè no assolí prou nivell d'anglès. El 2004 va decidir de començar a col·leccionar segells per conrear una imatge de mandatari "més reposat", després de rebre ajuda de la reina Isabel II d'Anglaterra. Des de finals de 2007 se'l relacionava amb Carla Bruni, exmodel i cantant italiana, amb la qual va contraure matrimoni el 2 de febrer de 2008 al Palau de l'Elisi de París, segons l'emissora francesa RTL.

Ha ocupat algunes carteres ministerials, com la de finances i la d'interior, i ha estat batlle de Neuilly-sur-Seine, un municipi tocant a París. Va guanyar les Eleccions presidencials franceses de 2007 amb el 53,06% dels vots, superant la candidata socialista Ségolène Royal que en va rebre el 46,94%.

El gener de 2013, la revista francesa France Football va destapar l'escàndol de corrupció conegut com el Cas Qatargate. Segons els autors del reportatge, Nicolas Sarkozy hauria estat un dels deu principals actors en les trames de compra de vots per a la designació de Qatar com a seu de la Copa del Món de Futbol de 2022.[5]

Vida privada[modifica]

L'any 1982 es va casar amb Marie-Dominique Culioli, amb qui va tenir dos fills, Pierre (1985) i Jean (1986). Es van divorciar el 1996. Aquest mateix any es va casar amb Cecilia Ciganer Albéniz amb qui va tenir un altre fill, Louis (1997). El 2007 es van divorciar després de molts mesos de rumors públics sobre les infidelitats dels dos. Des de 2008 està casat amb l'exmodel i cantant italiana Carla Bruni. Tenen una filla, Giulia, que va néixer el 2011.

Carrera política[modifica]

Nicolas Sarkozy va participar activament en política des de molt jove. El 1974, amb 19 anys i quan estava estudiant el primer any de la carrera de Dret, es va afiliar a la Unió de Demòcrates per la República (UDR), el partit conservador gaullista que havia governat França des de la proclamació de la Cinquena República Francesa el 1958. La seva carrera política va començar als 22 anys, en ser elegit conseller municipal de la ciutat de Neuilly-sur-Seine. Després en va ser elegit batlle i va exercir el càrrec de 1983 a 2002. El 1988 va aconseguir l'acta de diputat del Parlament Francès. Des de 1993 fins a 1995, va ser ministre de Pressupost i portaveu de l'Executiu en el gabinet d'Édouard Balladur. Durant la major part de l'inici de la seva carrera, Sarkozy va ser el delfí de Jacques Chirac. No obstant això, cap al 1995, s'havia distanciat de Chirac i va promoure el primer ministre Édouard Balladur per president. Després que Chirac guanyés les eleccions, Sarkozy va perdre el càrrec de ministre de Pressupost i va restar allunyat dels cercles de poder. Es diu que Chirac va considerar que Sarkozy l'havia traït fent costat a Balladur. Entre el maig del 2007 i el maig del 2012 va ser el President de la República Francesa.

Carrera ministerial[modifica]

El 2002, després de ser reelegit president de la República Francesa, Jacques Chirac va designar Sarkozy ministre de l'Interior en el gabinet del primer ministre Jean-Pierre Raffarin, malgrat la mútua desconfiança. Després de la reorganització del gabinet de 31 de març de 2004, Sarkozy va ser nomenat ministre d'Economia, Finances i Indústria. Sarkozy va aplicar una política liberal, però amb alguna intervenció. Al setembre de 2004 va supervisar la reducció de l'accionariat del govern de France Télécom del 50,4% al 41%. Va arribar a un acord segons el qual la venda al detall en les principals cadenes de França intentaria abaixar els preus al detall una mitjana del 2%; l'èxit d'aquesta mesura és discutible, i hi ha estudis que suggereixen que la disminució va ser més propera a l'1%. Sarkozy va evitar de prendre una decisió sobre l'ISF (l'impost de solidaritat sobre la fortuna), que és considerat un símbol ideològic per l'esquerra. Dins de la UMP van continuar les relacions tibants entre Sarkozy i Chirac en conèixer-se les intencions de Sarkozy d'aconseguir la direcció del partit després de la dimissió d'Alain Juppé.

Al novembre, després de les eleccions internes del partit, Sarkozy es va convertir en líder de la UMP, en obtenir el 85% dels vots. Després d'un acord amb Chirac, va dimitir com a ministre. Després de dimitir també com a diputat, Sarkozy va ser reelegit el 13 de març de 2005 a l'Assemblea Nacional. Després del fracàs del referèndum de la Constitució europea a França i la dimissió del primer ministre Raffarin, Sarkozy va tornar a ocupar la cartera d'Interior en el nou govern de Dominique de Villepin, el 31 de maig de 2005.

Va accedir a la cartera d'Interior quan França afrontava problemes socials i d'ordre públic. La seva política de «resistència contra el crim», que va incrementar la presència de la policia en els carrers, va ser ben vista per una bona part de la població. No obstant això, alguns van sentir que es vulneraven els drets civils i va perdre suport entre les capes menys afavorides de la societat. Una altra crítica era que la política de Sarkozy era més un espectacle que no pas mesures realment eficaces. Cap al final del seu ministeri, les seves decisions n'havien fet una figura polèmica a França.

El 2004 Sarkozy va publicar un llibre titulat La República, les religions i l'esperança, on deia que els joves no haurien de ser educats només en valors seglars o republicans. També va advocar per reduir la separació entre Església i Estat, i atorgant subsidis oficials als clergues musulmans perquè divulguessin valors francesos.

Presidència (2007-2012)[modifica]

El 6 de maig de 2007 guanya les eleccions presidencials, i es converteix en president de la Cinquena República Francesa el 16 de maig, amb François Fillon de primer ministre. En la XXI Cimera bilateral anual entre França i Espanya va anunciar la cooperació per lluitar contra el terrorisme, el tràfic de drogues, així com per permetre la unió ferroviària a través de l'alta velocitat i de línies d'alta tensió elèctrica entre França i Espanya.

Europa[modifica]

El primer dia de ser president de França, Nicolas Sarkozy va viatjar a Berlín, on es va entrevistar amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Ambdós mandataris van subratllar l'amistat francoalemanya i el compromís amb la Unió Europea.

Durant la primera cimera del Consell de la Unió Europea el juny del 2007, Sarkozy va participar activament en les reunions que van servir perquè s'arribés a un acord entre els estats membres de la Unió entorn del Tractat de reforma institucional. El 14 de juliol següent, tropes dels 27 països de la Unió Europea van desfilar juntes per primera vegada en els Camps Elisis de París, amb motiu de la festa nacional francesa, en una cerimònia encapçalada per Sarkozy.

Les eleccions presidencials del 2012[modifica]

El 22 d'abril de 2012, amb el 28,63% dels vots (o sigui 10.272.705) a la primera volta de les eleccions,[6] François Hollande es va situar com a candidat més votat, enfront de Nicolas Sarkozy, cosa que li permetia l'accés a la segona volta del 6 de maig del 2012.

Després de la presidència[modifica]

Després de la seva sortida de la presidència, és membre membre de dret i de per vida del Consell Constitucional. El 2014 va assumir la presidència de la UMP, que havia rebatejat amb el nom de Les Républicains.[7] Va deixar el cap del partit el 2016 per presentar-se, sense èxit, a les primàries presidencials de la dreta i del centre. Després es va retirar de nou de la vida política.

Investigacions judicials[modifica]

Sarkozy s'ha vist emboliacat en diferents procediments judicials en casos de corrupció a França com l'afer Sarkozy-Azibert, acusat d'oferir ajuda al president d’un alt tribunal francès per obtenir una plaça a Mònaco a canvi d’informació confidencial relacionada amb l'Afer Woerth-Bettencourt,[8] en el què també estava implicat per finançament il·lícit de la campanya presidencial de 2007,[9] del què fou absolt,[10] l'afer Bygmalion,[11] en la que l’empresa Bygmalion suposadament va facturar a l’UMP les sumes realment gastades en la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy. l'afer Sarkozy-Gaddafi,[12][13] l'afer de les fragates de Taiwan, en el que uns suposats coptes a Itàlia que suposadament li pertanyien es demostrà una manipulació de les llistes de comptes ocults per implicar personalitats alienes a l'afer,[14] i l'afer dels sondejos de l'Elisi, pel que després de passar 15 hores detingut provisionalment a la Direcció Central de la Policia Judicial de Nanterre va ser imputat per corrupció activa, tràfic d'influencies i violació del secret d'instrucció,[15] de la que va ser absolt per la immunitat presidencial durant el mandat.[16]

Mandats[modifica]

Ministre[modifica]

  • Ministre d'Estat, Ministre de l'Interior i d'Ordenació del Territori: 2005-2007
  • Ministre d'Estat, Ministre d'Economia i Finances: març-novembre de 2004
  • Ministre d'Estat, Ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats Locals: 2002-2004
  • Ministre de Comunicació: 1995-1995
  • Ministre de Pressupostos i portaveu del Govern: 1993-1995

Mandats electorals[modifica]

  • Membre de l'Assemblea Nacional de França pels Alts del Sena: 1988-1993 (es va convertir en ministre el 1993) / 1995-2002 (es va convertir en ministre el 2002) / març-maig de 2005 (es va convertir en ministre el 2005)
  • Alcalde de Neuilly-sur-Seine: 1983-2002
  • Membre del Consell Municipal de Neuilly-sur-Seine: 1977-2002
  • President del Consell General d'Alts del Sena: 2004-2007 (es va convertir en president el 2007)
  • Vicepresident del Consell General d'Alts del Sena: 1986-1988
  • Membre del Consell General d'Alts del Sena: 1985-1988 / 2004/2007
  • Membre del Consell Regional de l'Illa de França: 1986-1988

Polítics[modifica]

  • Portaveu de la Unió per un Moviment Popular: 2004-2007 (es va convertir en president el 2007). Reescollit el novembre de 2014
  • President de l'Agrupació per la República: d'abril a octubre de 1999.
  • Portaveu de l'Agrupació per la República: 1995-1997

Referències[modifica]

  1. «Sarkozy serà jutjat per corrupció i tràfic d'influències». El Nacional, 19-06-2019. [Consulta: 15 octubre 2020].
  2. «Francia: Sarkozy se retira de la política». [Consulta: 28 gener 2020].
  3. «El retorn de Sarkozy a la carrera política sacseja frança». Diari Ara, 23-09-2014.
  4. «Francia: el expresidente Nicolas Sarkozy queda eliminado en las elecciones primarias» (en castellà). BBC Mundo, 21-11-2016.
  5. «France Football destapa el Qatargate» (en castellà). Informador (México), 30-01-2013. [Consulta: 25 juny 2019].
  6. «Présidentielle: Hollande a obtenu 10.272.705 voix, Sarkozy 9.753.629 au 1er tour» (en francès). Le Point, 25-04-2012. [Consulta: 6 maig 2012].
  7. «Sarkozy rebautiza a su partido bajo el nombre de 'Los Republicanos'» (en castellà). El Mundo, Sarkozy rebautiza a su partido bajo el nombre 'Los Republicanos'. [Consulta: 12 octubre 2020].
  8. «Sarkozy serà jutjat per un afer de corrupció a l’octubre». El Punt Avui, 09-01-2020. [Consulta: 14 octubre 2020].
  9. «Nicolas Sarkozy, bajo custodia policial por la financiación ilegal de su campaña en 2007» (en castellà). El Mundo, 20-03-2018.
  10. Davet, Gérard; Lhomme, Fabrice. «Affaire Bettencourt : non-lieu pour Sarkozy» (en francès). Le Monde, 07-10-2013. [Consulta: 12 octubre 2020].
  11. Politi, Caroline. «L'affaire Bygmalion pour les nuls» (en francès). L'Express, Caroline Politi. [Consulta: 15 octubre 2020].
  12. «El ex presidente francés Nicolas Sarkozy declara bajo arresto en una investigación por financiación ilícita» (en castellà). Infobae, 20-03-2018.
  13. Financement de Sarkozy en 2007: le fils Kadhafi pourra-t-il dire ce qu'il sait ? (en francès). La Dépêche, 30/4/2015. 
  14. Delahousse, Mathieu. «Clearstream : 2004, l'année où tout s'est noué» (en francès). Le Figaro, 15-09-2009. [Consulta: 12 octubre 2020].
  15. «Nicolas Sarkozy, imputado por presunta corrupción y tráfico de influencias» (en castellà), 02-07-2014. [Consulta: 28 gener 2020].
  16. Vaudano, Maxime. «Trois questions sur l’affaire des « sondages de l’Elysée »» (en francès). Le Monde, 29-08-2019. [Consulta: 12 octubre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Louis Mermaz
Portaveu del Govern
1993-1995
Succeït per:
Philippe Douste-Blazy
Precedit per:
Philippe Séguin
President del RPR
Interinament

1999
Succeït per:
Michèle Alliot-Marie
Precedit per:
Alain Juppé
Interinament Jean-Claude Gaudin
President de l'UMP
UMP

20042007
Succeït per:
Dissolució del càrrec
Interinament Jean-Claude Gaudin