Consell de la Unió Europea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióConsell de la Unió Europea
Former logo of the European Council and Council of the European Union (2009).svg
EU Council Room.jpg
Dades base
Tipus entitat Institucions de la Unió Europea
Història
Fundació 2007
Activitat
Membres 28 ministres dels estats membres
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència Steven Vanackere (President del Consell d'Assumptes Grals.)
Secretariat Jeppe Tranholm-Mikkelsen
Direcció/Gerència Jeppe Tranholm-Mikkelsen
Grups PPE (13)
PSE (6)
ALDE (4)
CRE (1)
IE (1)
Independents (2)
Format per General Affairs Council
Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea
Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea
Agriculture and Fisheries Council
Justice and Home Affairs Council
Employment, Social Policy, Health and Consumer Affairs Council
Competitiveness Council
Transport, Telecommunications and Energy Council
Environment Council
Education, Youth, Culture and Sport Council

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Consell de la Unió Europea (CUE) és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisió de la Unió Europea, i representa els estats membres.[1]

Història i naturalesa[modifica]

El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE.[1] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

Seu[modifica]

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.

També es poden celebrar reunions "informals" en algun lloc de l'estat membre que ostenta la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.

Composició[modifica]

El Consell Europeu està compost pels Caps d'Estat i/o de Govern dels països membre, així com pel president de la Comissió Europea, que posseïx veu però no vot. Els Caps d'Estat o de Govern estan assistits pels seus ministres d'afers exteriors. També acudeixen els comissaris, que tampoc tenen dret a vot.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu

Presidència[modifica]

Símbol de la presidència belga del Consell, el segon trimestre de 2010

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

  • Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
  • Convocar les sessions del consell.
  • Dirigir i ordenar els debats del Consell.
  • Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
  • Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
  • Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del Consell[modifica]

La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió.

Comitè de Representants Permanents[modifica]

És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[2] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.

Formacions[modifica]

La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i quie és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.[1]

Funcions[modifica]

El Consell té 6 responsabilitats bàsiques:[1]

  • Aprova les normes comunitàries a proposta de la comissió europea
  • Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
  • Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
  • Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
  • Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
  • Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

Vots[modifica]

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener de 2007.[3] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

  • Una majoria dels estats membres donen la seva aprovació (en alguns casos una majoria de 2/3)
  • S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.
Vots Estat membre
29 França França, Alemanya Alemanya, Itàlia Itàlia, Regne Unit Regne Unit
27 Espanya Espanya, Polònia Polònia
14 Romania Romania
13 Països Baixos Països Baixos
12 Bèlgica Bèlgica,República Txeca República Txeca,Grècia Grècia,Hongria Hongria,Portugal Portugal
10 Àustria Àustria,Bulgària Bulgària,Suècia Suècia
7 Dinamarca Dinamarca,Irlanda Irlanda,Lituània Lituània,Eslovàquia,Finlàndia Finlàndia
4 Xipre Xipre,Estònia Estònia,Letònia Letònia,Luxemburg Luxemburg,Eslovènia Eslovènia
3 Malta Malta

Competències[modifica]

Essencialment té tres competències:

Cronologia de les presidències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Portal

Portal: Unió Europea

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell de la Unió Europea Modifica l'enllaç a Wikidata