Vés al contingut

Consell de la Unió Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Consell Europeu o Consell d'Europa.
Infotaula d'organitzacióConsell de la Unió Europea
(bg) Съвет на Европейския съюз съвет
(hr) Vijeće Europske unije
(es) Consejo de la Unión Europea
(fr) Conseil de l'Union europeénne
(it) Consiglio dell'Unione europea
(cs) Rada Evropské unie
(da) Rådet for Den Europæiske Union
(nl) Raad van de Europese Unie
(en) Council of the European Union
(et) Euroopa Liidu Nõukogu
(el) Συμβούλιο της Ευρωπαϊκής Ένωσης
(fi) Euroopan unionin neuvosto
(de) Rat der Europäischen Union
(ga) Comhairle an Aontais Eorpaigh
(hu) Az Európai Unió Tanácsa
(lv) Eiropas Savienības Padome
(lt) Europos Sąjungos Taryba
(mt) Kunsill tal-Unjoni Ewropea
(pl) Rada Unii Europejskiej
(pt) Conselho da União Europeia
(sv) Europeiska unionens råd
(sl) Svet Evropske unije
(sk) Rada Európskej únie
(ro) Consiliul Uniunii Europene Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució de la Unió Europea
poder legislatiu
poder executiu
cambra alta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConsell Especial de Ministres Modifica el valor a Wikidata
Creació1957
Activitat
Membre deIFLA Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaThérèse Blanchet (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Autoritat executivaPresidència del Consell de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Consell d'Afers Generals
Consell d'Ocupació, Política Social, Salut i Consum
Consell de Competitivitat
Consell de Transports, Telecomunicacions i Energia
Consell de Medi Ambient
Consell de Justícia i Afers Interns
Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea
Consell d'Agricultura i Pesca
Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea
Consell d'Educació, Joventut, Cultural i Esports Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+32-2-281-61-11 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webconsilium.europa.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eucouncil X: eucouncil Bluesky: consilium.europa.eu Instagram: eucouncil Threads: eucouncil LinkedIn (empresa): eucouncil Youtube (canal): UCLPG_xkgSWeWnOhBsi-jxCA Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Résidence Palace
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusSeu Modifica el valor a Wikidata
Part deResidence Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMichel Polak
Philippe Samyn and Partners bvba Modifica el valor a Wikidata
Construcció1922 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1927 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1923 – 1927construcció
1965 ampliació
2005 – 2016reconversió
10 desembre 2016 reobertura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura art déco
arquitectura contemporània Modifica el valor a Wikidata
Superfície54.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LlocBarri europeu de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 50′ 33″ N, 4° 22′ 51″ E / 50.8425°N,4.3808°E / 50.8425; 4.3808
Monument protegit a Brussel·les

El Consell de la Unió Europea, conegut informalment com el Consell de Ministres, és la tercera de les set institucions de la Unió Europea (UE) atenent el seu ordre d'enumeració en el Tractat de la Unió Europea.[1] És un dels dos òrgans legislatius de la UE. Juntament amb el Parlament Europeu, té la potestat d'esmenar, aprovar o rebutjar les propostes de la Comissió Europea, detentora de la iniciativa legislativa.[2]

És l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques.[3] Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament són regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.[4]

Història i naturalesa

[modifica]

El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, és la principal instància decisòria de la UE.[3] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun hi expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

Seu

[modifica]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre a Brussel·les a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici va ser construït expressament per a això.[5][Cal actualitzar]

També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.[6]

Composició

[modifica]

Al Consell de la Unió Europea són representats els estats membres, per representants amb càrrecs ministerials, i un comissari amb veu però sense vot, representa la Comissió Europea.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també es conviden els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.[cal citació]

Presidència

[modifica]
Símbol de la presidència belga del Consell, el segon trimestre de 2010

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

  • Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
  • Convocar les sessions del consell.
  • Dirigir i ordenar els debats del Consell.
  • Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
  • Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
  • Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del Consell

[modifica]

La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alta Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Kaja Kallas, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresidenta de relacions exteriors de la Comissió.

Comitè de Representants Permanents

[modifica]

És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres[7] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.[4]

Formacions

[modifica]

La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.[3]

Funcions

[modifica]

El Consell té sis responsabilitats bàsiques:[3]

  • Aprova les normes comunitàries a proposta de la Comissió Europea
  • Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
  • Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
  • Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
  • Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
  • Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

Vots

[modifica]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007.[8] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

  • Una majoria dels estats membres aproven (en alguns casos una majoria de 2/3)
  • S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.
Vots Estat membre
29 França França, Alemanya Alemanya, Itàlia Itàlia, Regne Unit Regne Unit*
27 Espanya Espanya, Polònia Polònia
14 Romania Romania
13 Països Baixos Països Baixos
12 Bèlgica Bèlgica, Txèquia Txèquia, Grècia Grècia, Hongria Hongria, Portugal Portugal
10 Àustria Àustria, Bulgària Bulgària, Suècia Suècia
7 Croàcia Croàcia, Dinamarca Dinamarca, Irlanda Irlanda, Lituània Lituània, Eslovàquia Eslovàquia, Finlàndia Finlàndia
4 Xipre Xipre, Estònia Estònia, Letònia Letònia, Luxemburg Luxemburg, Eslovènia Eslovènia
3 Malta Malta

* El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020.

Competències

[modifica]

Essencialment té tres competències:

Cronologia de les presidències

[modifica]


AnySemestreTrioPresidència rotatòria
1958gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1959gener-junyFrança França
juliol-desembreItàlia Itàlia
1960gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1961gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1962gener-junyFrança França
juliol-desembreItàlia Itàlia
1963gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1964gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1965gener-junyFrança França
juliol-desembreItàlia Itàlia
1966gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1967gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1968gener-junyFrança França
juliol-desembreItàlia Itàlia
1969gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1970gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1971gener-junyFrança França
juliol-desembreItàlia Itàlia
1972gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1973gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreDinamarca Dinamarca
1974gener-junyAlemanya Alemanya
juliol-desembreFrança França
1975gener-junyIrlanda Irlanda
juliol-desembreItàlia Itàlia
1976gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1977gener-junyRegne Unit Regne Unit
juliol-desembreBèlgica Bèlgica
1978gener-junyDinamarca Dinamarca
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1979gener-junyFrança França
juliol-desembreIrlanda Irlanda
1980gener-junyItàlia Itàlia
juliol-desembreLuxemburg Luxemburg
1981gener-junyPaïsos Baixos Països Baixos
juliol-desembreRegne Unit Regne Unit
1982gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreDinamarca Dinamarca
1983gener-junyAlemanya Alemanya
juliol-desembreGrècia Grècia
1984gener-junyFrança França
juliol-desembreIrlanda Irlanda
1985gener-junyItàlia Itàlia
juliol-desembreLuxemburg Luxemburg
1986gener-junyPaïsos Baixos Països Baixos
juliol-desembreRegne Unit Regne Unit
1987gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreDinamarca Dinamarca
1988gener-junyAlemanya Alemanya
juliol-desembreGrècia Grècia
1989gener-junyEspanya Espanya
juliol-desembreFrança França
1990gener-junyIrlanda Irlanda
juliol-desembreItàlia Itàlia
1991gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
1992gener-junyPortugal Portugal
juliol-desembreRegne Unit Regne Unit
1993gener-junyDinamarca Dinamarca
juliol-desembreBèlgica Bèlgica
1994gener-junyGrècia Grècia
juliol-desembreAlemanya Alemanya
1995gener-junyFrança França
juliol-desembreEspanya Espanya
1996gener-junyItàlia Itàlia
juliol-desembreIrlanda Irlanda
1997gener-junyPaïsos Baixos Països Baixos
juliol-desembreLuxemburg Luxemburg
1998gener-junyRegne Unit Regne Unit
juliol-desembreÀustria Àustria
1999gener-junyAlemanya Alemanya
juliol-desembreFinlàndia Finlàndia
2000gener-junyPortugal Portugal
juliol-desembreFrança França
2001gener-junySuècia Suècia
juliol-desembreBèlgica Bèlgica
2002gener-junyEspanya Espanya
juliol-desembreDinamarca Dinamarca
2003gener-junyGrècia Grècia
juliol-desembreItàlia Itàlia
2004gener-junyIrlanda Irlanda
juliol-desembrePaïsos Baixos Països Baixos
2005gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembreRegne Unit Regne Unit
2006gener-junyÀustria Àustria
juliol-desembreFinlàndia Finlàndia
2007gener-junyT1Alemanya Alemanya
juliol-desembrePortugal Portugal
2008gener-junyEslovènia Eslovènia
juliol-desembreT2França França
2009gener-junyTxèquia Txèquia
juliol-desembreSuècia Suècia
2010gener-junyT3Espanya Espanya
juliol-desembreBèlgica Bèlgica
2011gener-junyHongria Hongria
juliol-desembreT4Polònia Polònia
2012gener-junyDinamarca Dinamarca
juliol-desembreCyprus Xipre
2013gener-junyT5Irlanda Irlanda
juliol-desembreLituània Lituània
2014gener-junyGrècia Grècia
juliol-desembreT6Itàlia Itàlia
2015gener-junyLetònia Letònia
juliol-desembreLuxemburg Luxemburg
2016gener-junyT7Països Baixos Països Baixos
juliol-desembreEslovàquia Eslovàquia
2017gener-junyMalta Malta
juliol-desembreT8Estònia Estònia
2018gener-junyBulgària Bulgària
juliol-desembreÀustria Àustria
2019gener-junyT9Romania Romania
juliol-desembreFinlàndia Finlàndia
2020gener-junyCroàcia Croàcia
juliol-desembreT10Alemanya Alemanya
2021gener-junyPortugal Portugal
juliol-desembreEslovènia Eslovènia
2022gener-junyT11França França
juliol-desembreTxèquia Txèquia
2023gener-junySuècia Suècia
juliol-desembreT12Espanya Espanya
2024gener-junyBèlgica Bèlgica
juliol-desembreHongria Hongria
2025gener-junyT13Polònia Polònia
juliol-desembreDinamarca Dinamarca
2026gener-junyCyprus Xipre
juliol-desembreT14Irlanda Irlanda
2027gener-junyLituània Lituània
juliol-desembreGrècia Grècia
2028gener-junyT15Itàlia Itàlia
juliol-desembreLetònia Letònia
2029gener-junyLuxemburg Luxemburg
juliol-desembreT16Països Baixos Països Baixos
2030gener-junyEslovàquia Eslovàquia
juliol-desembreMalta Malta

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tractat de la Unió Europea i Tractat de funcionament de la Unió Europea». Portal Jurídic de Catalunya, 7 juny 2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
  2. ↑ «Procès legislatiu». accésUE. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals i MAC Partners. [Consulta: 24 setembre 2024].
  3. 1 2 3 4 EAPC. «Tema 8». A: Cos de titulació superior i cos de diplomatura de la Generalitat : (cossos d'administració especial). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 84-393-7115-2.
  4. 1 2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 683. ISBN 84-930048-0-4.
  5. ↑ Laursen, Finn. The Treaty of Nice: Actor Preferences, Bargaining And Institutional Choice (en anglès). BRILL, 2006. ISBN 978-90-04-14820-8.
  6. ↑ Ventayol, Germà. «Formentor, capital de Europa» (en castellà). Última Hora, 20-09-2020. [Consulta: 6 febrer 2024].
  7. ↑ Real Decreto 260/1986, de 17 de enero, por el que se crea la representación permanente de España ante la Unión Europea.
  8. ↑ El consejo de la Unión Europeas
  9. ↑ Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001.
  10. ↑ TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell de la Unió Europea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_de_la_Unió_Europea&oldid=37224006»