Pressupost de la Unió Europea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pressupost de la Unió Europea conté tots els ingressos i totes les despeses de la UE. Si bé ha anat augmentant al llarg del temps, actualment el seu límit està fixat en l'1,27% del PIB de la Unió. El pressupost anual es fixa basant-se en un marc financer plurianual prèviament establert per a un període no inferior a cinc anys (actualment 7 anys). Per al període financer 2007-2014 s'està discutint la proposta d'alguns països com Alemanya o els Països Baixos de reduir-lo a l'1% del PIB de la Unió, però aquesta proposta troba una forta oposició en els 10 països incorporats a la Unió l'any 2004 i en països com Espanya, Grècia, Irlanda o Portugal.

Marc financer[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article principal: Marc financer de la Unió Europea)

El marc financer és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període de temps determinat.

Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual són les següents:

  • Assegurar una evolució controlada de la despesa al llarg del temps.
  • Facilitar la planificació de projectes i programes multianuals.
  • Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Unió a mig i llarg termini.
  • Facilitar el procés de decisió i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboració del pressupost anual.

Ingressos[modifica | modifica el codi]

Ingressos del pressupost de la UE de 2015 (en milions d'euros)[1][2]
Recursos propis tradicionals 16.826 (12%)
Recursos propis IVA 18.264 (13%)
Recursos propis RNB 104.548 (74%)
Altres ingressos 1.575 (1%)
Total 141.214 (100%)

Els ingressos es classifiquen en recursos propis, que representen el 99% del ingressos, i altres ingressos. A aquests ingresos s'hi han d'afegir certs mecanismes de correcció.

Els recursos propis consisteixen en:[3]

  • Recursos propis tradicionals: són els drets de duanes, els drets agrícoles i les cotitzacions del sucre i la isoglucosa.
  • Recursos propis basats en l'IVA: consisteix en transferir a la Unió Europea un percentatge de l'IVA estimat recaudat pels estats membres.
  • Recursos propis basats en la RNB: consisteix en la transferència, per part dels estats membres, d'un percentatge de la seva RNB.

El principal mecanisme de correcció és l'anomenat «xec britànic». El «xec britànic» consisteix en una reducció de la contribució del Regne Unit equivalent a dos tercos de la diferència entre la seva contribució (exclosos els recursos propis tradicionals) i el que rep del pressupost. Aquesta correcció es finança per la resta d'estats membres, però Alemanya, Països Baixos, Àustria i Suècia tenen una reducció en les seves contribucions al «xec britànic». D'altra banda, a aquests mateixos països se'ls ha aplicat un tipus de referència de l'IVA reduït durant el període 2007-2013; els Països Baixos i Suècia també tingueren una reducció de les seves contribucions basades en la RNB durant el mateix període.[4]

Despeses[modifica | modifica el codi]

Les despeses de la Unió Europea es divideixen en dos grans blocs:

  • Despeses de funcionament: inclou les despeses de funcionament dels organismes de la Unió (personal, immobles, materials...). Suposa menys del 10% de la despesa de la Unió Europea.
  • Despeses d'operacions: inclou les despeses de les diferents polítiques comunitàries. Hi ha 8 àrees de polítiques comunitàries:
    • Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Garantia (FEOGA-Garantia). Suposa gairebé la meitat de les despeses de la Unió i la major part d'aquests fons estan destinats a la Política Agrària Comunitària.
    • Operacions estructurals, fons estructurals i de cohesió: mecanisme financer, altres operacions agrícoles i regionals, transports i pesca. Suposa un 34% de la despesa de la Unió.
    • Formació, joventut, cultura, sector audiovisual, informació, dimensió social i ocupació. Suposa prop de l'1% de la despesa de la Unió.
    • Energia, control de la seguretat nuclear de l'Euratom i medi ambient. Suposa menys del 0,5% de la despesa de la Unió.
    • Protecció dels consumidors, mercat interior, indústria i xarxes transeuropees. Suposa entre un 1% i un 2% de la despesa de la Unió.
    • Recerca i desenvolupament tecnològic. Suposa un 4% de la despesa comunitària.
    • Mesures exteriors. Suposa un 7% de la despesa comunitària.
    • Política exterior i de seguretat comuna. Suposa un 0,1% de la despesa comunitària.

Ajudes a l'agricultura[modifica | modifica el codi]

La Unió Europea subvenciona la producció agrícola europea amb la finalitat de millorar la seva productivitat, garantir el nivell de vida dels treballadors i assegurar el subministrament alimentari a preus raonables als consumidors.

L'estat que més se'n beneficia és França, seguit d'Espanya, Alemanya i Itàlia. Davant l'entrada el 2004 de nous països membres amb elevats percentatges de població en sector agrícola es decidí que les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna (PAC) s'implementessin de manera progressiva i així el 2004 reberen ajudes equivalents al 25% del nivell comunitari, el 2005 al 30%, 35% el 2006, 40% el 2007 i un augment del 10% anual fins a arribar al 100% l'any 2013.

Fons estructurals[modifica | modifica el codi]

Els fons estructurals es poden dividir en quatre grans blocs:

Per tal de discernir quines regions es poden beneficiar d'aquests fons, existeixen tres criteris:

  • Objectiu 1: inclou les regions amb un PIB per capita inferior al 75% de la mitjana comunitària i s'emporta el 70% dels fons estructurals.
  • Objectiu 2: destinat a les regions amb dificultats a proposta dels estats membres posteriorment revisades per la Comissió. Han de ser regions que no sumin més del 18% de la població de la UE i estiguin sotmeses a canvis socioeconòmics importals i/o siguin àrees industrials, rurals o pesqueres en declivi.
  • Objectiu 3: dóna suport a l'adaptació i modernització de les polítiques d'educació, formació i ocupació i es destina a regions que no estiguin incloses en l'objectiu 1.

Fons de cohesió[modifica | modifica el codi]

Són fons destinats a aquells països amb un PIB per capita inferior al 90% de la mitjana comunitària. En l'actualitat els estats membres beneficiats són Grècia, Espanya, Portugal, Irlanda i els 10 nous estats membres incorporats el 2004.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Unió Europea. «Presupuesto General de la UE para 2015» (en castellà). Diario Oficial de la Unión Europea, 58, 13 març 2015, pàg. 14.
  2. Comissió Europea. EU budget at a glance 2015, p. 18. 
  3. Comissió Europea. European Union. Public Finance. (en anglès), 2008, p. 237-245. ISBN 978-92-79-06937-6. 
  4. Parlament Europeu. «Los ingresos de la Unión Europea» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pressupost de la Unió Europea Modifica l'enllaç a Wikidata