Marc financer de la Unió Europea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El marc financer de la Unió Europea és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període determinat.

Es considera que el marc financer s'ha de definir per a un termini no inferior a 5 anys i en l'actualitat es treballa amb acords sobre marcs financers per a períodes de 7 anys si bé existeix una proposta de la Comissió per, a partir del 2013, a reduir aquest període de nou a cinc anys.

El marc financer agrupa les activitats de la Unió en categories de despesa i assigna un sostre màxim que els pressupostos anuals han de respectar cada any.

Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual són les següents:

  • Assegurar una evolució controlada de la despesa al llarg del temps.
  • Facilitar la planificació de projectes i programes multianuals.
  • Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Unió a mitjà i llarg termini.
  • Facilitar el procés de decisió i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboració del pressupost anual.

Marc financer 1988-1992[modifica]

El primer marc financer, anomenat Acord Delors I, cobria el període 1988-1992 i tenia com a prioritat establir el Mercat Interior i consolidar el programa marc plurianual de rescerca i desenvolupament.

Marc financer 1993-1999[modifica]

El segon marc financer, 1993-1999, l'Acord Delors II, prioritzava la política social i de cohesió així com la introducció de l'Euro

Marc financer 2000-2006[modifica]

El tercer marc financer, 2000-2006, anomenat també Agenda 2000, va estar fortament marcat per l'ampliació de la Unió Europea, que va tenir lloc l'1 de maig de 2004 i va implicar la incorporació de 10 països, sobretot d'Europa central i oriental: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Malta i Xipre.

Marc financer 2007-2013[modifica]

La proposta inicial de la Comissió per al Marc financer (2007-2013) pretenia centrar-se en el creixement sostenible i la competitivitat com a instruments per a la creació d'ocupació. Tanmateix, tot aquest septenni va quedar alterat per la crisi financera i del deute de 2007, amb el risc per a la Unió Econòmica i Monetària i, sobretot, per a Grècia. Vegeu article principal: Marc financer de la Unió Europea 2007-2013)

Marc financer 2014-2020[modifica]

El cinquè Marc financer, actualment vigent, s'inscriu en una lògica de continuïtat de l'anterior, tant per les prioritats sectorials com per el sostre de despesa.

Marc financer 2021-2027[modifica]

Actualment, es troba en fase d'adopció[1] el proper marc financer, condicionat fortament per, entre d'altres, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, prevista inicialment el 29 de març de 2019.


Vegeu també[modifica]



Referències[modifica]