Demografia de la Unió Europea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Densitat de població dels països de la UE el 2014 segons les regions NUTS-2

La població total de la Unió Europea el 2020 és d'uns 440 milions de persones. Són considerats ciutadans de la Unió Europea els que tenen la nacionalitat d'un dels estats membres. El nombre d'habitants de la Unió pot augmentar considerablement en la dècada del 2020 al 2030, en part a causa de la immigració, però sobretot del procés d'ampliació que podria fer entrar dins la Unió l'estat de Turquia i alguns estats de la desapareguda República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Població de la Unió Europea[modifica]

Estats actuals[modifica]

Band.
País
Data d'entrada
Població
Superfície
(km²)
Capital
Dip.
PIB per capita $
Alemanya Alemanya 25 març 1957[1] 82.314.906 357.050 Berlín 96 35.442
Àustria Àustria 1 gener 1995 8.334.325 83.871 Viena 19 39.634
Bèlgica Bèlgica 25 març 1957 10.392.226 30.528 Brussel·les 21 36.235
Bulgària Bulgària 1 gener 2007 7.322.858 110.910 Sofia 17 12.341
Croàcia Croàcia 1 juliol 2013 4.489.409 56.594 Zagreb 12 17.703
Dinamarca Dinamarca 1 gener 1973[2] 5.457.415 43.094 Copenhaguen 14 37.266
Eslovàquia Eslovàquia 1 maig 2004 5.396.168 49.037 Bratislava 14 22.040
Eslovènia Eslovènia 1 maig 2004 2.013.597 20.273 Ljubljana 8 29.472
Espanya Espanya 1 gener 1986 47.190.493 504.645 Madrid 59 32.066
Estònia Estònia 1 maig 2004 1.342.409 45.226 Tallinn 7 20.259
Finlàndia Finlàndia 1 gener 1995 5.289.128 338.145 Hèlsinki 14 36.217
França França 25 març 1957 65.821.885 674.843 París 79 34.208
Grècia Grècia 1 gener 1981 11.260.401 131.990 Atenes 21 30.535
Hongria Hongria 1 maig 2004 10.066.158 93.030 Budapest 21 19.499
Irlanda Irlanda 1 gener 1973 4.239.848 70.273 Dublín 13 42.539
Itàlia Itàlia 25 març 1957 60.742.397 301.318 Roma 76 30.581
Letònia Letònia 1 maig 2004 2.281.305 64.589 Riga 8 17.071
Lituània Lituània 1 maig 2004 3.373.991 65.303 Vílnius 11 18.946
Luxemburg Luxemburg 25 març 1957 476.200 2.586 Luxemburg 6 82.306
Malta Malta 1 maig 2004 404.962 316 La Valeta 6 23.760
Països Baixos Països Baixos 25 març 1957 16.372.715 41.526 Amsterdam 29 40.431
Polònia Polònia 1 maig 2006 38.116.486 312.683 Varsòvia 52 17.482
Portugal Portugal 1 gener 1986 11.317.192 92.391 Lisboa 21 22.190
República Txeca República Txeca 1 maig 2004 10.306.709 78.866 Praga 21 25.395
Romania Romania 1 gener 2007 22.276.056 238.391 Bucarest 33 12.580
Suècia Suècia 1 gener 1995 9.142.817 449.964 Estocolm 21 37.245
Xipre Xipre 1 maig 2004 766.400 9.251 Nicòsia 6 29.830
Unió Europea Unió Europea 25 març 1957 437.484.405 4.079.962 Brussel·les 705 29.751

Estats retirats[modifica]

Band.
País
Data d'entrada
Data de sortida
Població
Superfície
(km²)
Capital
Dip.
PIB per capita $
Regne Unit Regne Unit 1 gener 1973 31 gener 2020 62.262.806 244.820 Londres 73/151 36.523

Família i naixements a la UE (2003)[modifica]

País Població en milions Matrimonis / mil habitants Divorcis / mil habitants Edat mitjana del primer matrimoni Taxa total de fertilitat1 Edat mitjana de la maternitat Naixements fora del matrimoni2
Alemanya 82,4 4,60 2,5 29,80 1,34 28,80 26,20
França3 66,0 4,60 2,1 30,20 1,89 29,50 44,30
Regne Unit4 61,5 -- -- -- 1,71 28,70 43,10
Itàlia 60,0 4,50 -- -- 1,29 30,30 10,80
Espanya5 47,1 4,90 1,0 -- 1,37 -- 23,20
Polònia 38,2 5,10 1,3 26,70 1,24 27,80 15,90
Països Baixos6 16,2 5,00 2,0 30,70 1,75 30,40 31,30
Grècia 11,3 5,10 1,0 -- 1,27 -- 4,30
Bèlgica 10,4 4,00 3,0 28,90 1,61 -- --
Portugal7 11,3 5,10 2,1 27,70 1,44 28,80 27,00
República Txeca 10,2 4,80 3,2 28,10 1,18 27,80 28,50
Hongria 10,1 4,50 2,5 28,20 1,30 27,80 32,30
Suècia 9,4 4,40 2,4 32,50 1,71 30,10 56,00
Àustria 8,1 4,60 2,3 29,90 1,39 28,60 35,30
Dinamarca8 5,4 6,50 2,9 31,90 1,76 29,90 44,90
Eslovàquia 5,4 4,80 2,0 27,30 1,17 27,00
Finlàndia 5,2 5,00 2,6 30,40 1,76 29,70 23,30
Irlanda 4,0 5,10 -- -- 1,98 30,60 31,10
Lituània 3,5 4,90 3,1 26,30 1,25 26,90 29,50
Letònia 2,3 4,30 2,1 26,70 1,29 27,60 44,20
Eslovènia 2,0 3,40 1,1 30,10 1,22 28,80 40,20
Estònia 1,4 4,20 -- 28,10 1,35 27,50 --
Xipre 0,7 -- -- -- 1,16 29,10 3,5
Luxemburg 0,4 4,40 2,3 30,10 1,63 29,50 25,00
Malta 0,4 5,90 -- -- 1,41 29,20 16,80
1 Taxa mitjana de nens nascuts vius de cada dona en edat fecunda. La taxa 2.1 nens per dona és considerada com la mínima per al renovament de la població. 2 Naixements en què l'estat civil de la mare és diferent del de 'casada'. 3 La població total de França és de 63.213.894 (2005) i sense comptar amb Mònaco ni Andorra que tenen un règim especial en relació a França i la UE. Aquestes xifres corresponen als departaments metropolitans. 4 No inclou altres territoris ni dependències, amb què la població total s'apropa als 60 milions. 5 Incloent-hi la regió de les Illes Canàries, així com Ceuta, Melilla, Alhucemas i el penyal Velez de la Gomera al nord del Marroc. No s'inclou Andorra, amb règim especial en relació a Espanya i la UE. 6 N'exclou territoris d'ultramar. 7 Inclou les regions africanes d'Açores i Madeira. 8 N'exclou les regions de Fèroe i Groenlàndia.

Font: Eurostat

Llista de nuclis urbans per població[modifica]

Aglomeracions urbanes[modifica]

Katowice

Les regions o aglomeracions urbanes estan formades per un territori amb una densitat alta de població però variable segons les zones i que no s'organitza necessàriament al voltant d'un nucli central. A la Unió Europea hi ha diverses àrees d'aquest tipus. Abans de la seva sortida, la demografia del Regne Unit, tendent a la fundació de ciutats disperses que amb llur creixement acaben unint-se, fan que, segons algunes estadístiques, Londres fos l'aglomeració més poblada. Tanmateix, si s'atén al creixement d'una ciutat per si sola, sense fusionar-se amb cap altra, París és la ciutat més gran de la Unió Europea i, actualment, també la més poblada.

Àrees metropolitanes[modifica]

Una àrea metropolitana és una regió altament poblada que sovint té una ciutat central que dona nom a l'àrea i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis, tot organitzat d'un mode més o menys centralitzat. El concepte d'àrea metropolitana no és excloent amb el d'aglomeració, ja que una ciutat pot formar part de totes dues. Dels estats candidats i potencialment candidats (Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Islàndia, Macedònia del Nord, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Turquia), només Turquia té àrees urbanes d'entre les 20 més poblades de la Unió, concretament Istanbul, Ankara i Izmir.

Àrees Urbanes de la Unió Europea
París

Londres

Essen, a la regió del Ruhr

Posició Àrea Estat Població Posició Àrea Estat Població

Milà

1 París França 10 195 000 10 Katowice Polònia 2 764 000
2 Regió del Ruhr Alemanya 7 290 000 11 Roma Itàlia 2 715 000
3 Madrid Espanya 5 390 000 12 Varsòvia Polònia 2 631 000
4 Milà Itàlia 4 345 000 13 Budapest Hongria 2 503 000
5 Barcelona Espanya 4 200 000 14 Lisboa Portugal 2 385 000
6 Berlín Alemanya 3 700 000 15 Frankfurt del Main Alemanya 2 295 000
7 Atenes Grècia 3 130 000 16 Rotterdam-La Haia Països Baixos 2 100 000
8 Nàpols Itàlia 3 020 000 17 Bucarest Romania 2 000 000
9 Katowice Polònia 2 764 000 18 Hamburg Alemanya 1 975 000

Font:

Ciutats[modifica]

Ciutats més poblades de la Unió Europea
Berlín

Ciutat del Vaticà

Posició Ciutat Estat Població Posició Ciutat Estat Població

Hamburg
Parlament hongarès

1 Berlín Alemanya 3 439 100 11 Barcelona Espanya 1 621 537
2 Madrid Espanya 3 255 944 12 Munic Alemanya 1 326 807
3 Roma Itàlia 2 743 796 13 Milà Itàlia 1 307 495
4 París França 2 203 817 14 Praga República Txeca 1 285 995
5 Bucarest Romania 2 082 000 15 Sofia Bulgària 1 240 000
6 Hamburg Alemanya 1 769 117 16 Colònia Alemanya 995 420
7 Budapest Hongria 1 712 210 17 Nàpols Itàlia 963 661
8 Varsòvia Polònia 1 711 466 18 Torí Itàlia 909 205
9 Viena Àustria 1 691 469 19 Marsella França 852 395
Font:

Natalitat, migració i esperança de vida[modifica]

Diferències amb altres regions[modifica]

Principals rutes de migració terrestre d'Àfrica a Europa.

El moviment demogràfic a la UE és molt diferent del de les altres regions del món. Àfrica experimenta una alta taxa de natalitat, però alhora un registre baix en l'estadística d'esperança de vida. Una situació semblant tot i que no tan dramàtica té lloc a l'Amèrica Llatina i a gran part d'Àsia.

L'Amèrica del Nord anglòfona és l'única regió desenvolupada que ha aconseguit mantenir un nivell apropiat en la taxa de natalitat i cal sumar-hi una creixent onada d'immigració. D'altra banda, el Japó experimenta des dels anys 1960 un progressiu descens de la natalitat, així com un increment en l'esperança de vida de la població.

L'esperança de vida actual i el baix índex de mortalitat infantil mostren que la baixa taxa de mortalitat es deu als notables avenços en els àmbits d'economia, salut i ensenyament.

Esperança de vida[modifica]

La UE dels 27 i Turquia. L'adhesió de Turquia a la Unió Europea està en estat de negociació.

En aquest context la població de la UE experimenta un procés marcadament desigual entre les regions. D'una banda països com Alemanya, on durant diversos anys la població envelleix exponencialment, a causa de la disminució del nombre de naixements i el constant augment en esperança de vida. D'una altra, França és l'únic gran estat (quant a nombre d'habitants) de tota la Unió que ha aconseguit mantenir una taxa de natalitat suficient. A aquesta base la situació francesa afegeix una alta mitjana immigratòria i una reduïda taxa d'emigració.

Creixement vegetatiu[modifica]

Tot i que la població de la UE suposa la tercera potència demogràfica del món, després de la Xina i l'Índia, només va contribuir el 2003 en menys d'un 2% a l'augment de la població mundial, que va ser de 75 milions.

A la majoria dels països del sud d'Europa s'ha produït un canvi d'una situació d'alts índexs de creixement vegetatiu, comptabilitzant naixements i defuncions, a un dels índexs més baixos, encara que aquest fenomen va aparèixer dècades després que a altres països europeus més desenvolupats.

Amsterdam

Abans de l'ampliació del 2004, la població de la Unió creixia a una taxa anual de 0,23% (2,3 per mil) a causa principalment de l'increment de la població immigrant el saldo addicional de la qual l'any 2000 fou de 735.000 persones, mentre que el creixement natural de la població el mateix any fou de 372.000 habitants.

Sobre la taxa de creixement natural de la població cal assenyalar que la taxa de natalitat de gairebé tots els països de la Unió no deixa de créixer, tret d'Alemanya, Itàlia, Grècia i Suècia. Les taxes més altes de natalitat es donen a Irlanda (14,8 nounats per mil habitants), França (12,9) i Països Baixos (12,5). A l'altre extrem es troba Alemanya (8,8) i Grècia (9,0).

Saldo migratori[modifica]

Densitat de població de les regions europees.

La immigració és responsable de més de les tres quartes parts del creixement total del nombre d'habitants de la UE. Alemanya i Espanya són els principals responsables d'aquest creixement en termes absoluts amb prop de 230 mil immigrants nets cada any (sumats suposen el 44% del total). Tanmateix, en termes percentuals, els creixements més grans es troben a Luxemburg i Portugal (tots dos amb 6,7 immigrants per cada 1000 habitants), seguits d'Espanya (5,6) i Irlanda (5,1). Tot i que amb migració neta positiva, les taxes més baixes es troben a França, Bèlgica i els Països Baixos. La mitjana de la Unió Europea és de 3 immigrants per cada 1000 habitants.

Creixement demogràfic[modifica]

Considerant tant el creixement vegetatiu com el saldo migratori, els països que més van créixer el 2002 van ser Irlanda (12 per mil) i Luxemburg (10,3) i els que menys, Alemanya (1,4) i Itàlia (2,3).

Comparació demogràfica[modifica]

La Unió Europea es troba al tercer lloc en la classificació mundial de població (2010) amb 501.259.840 persones censades el 2008. És a dir, la UE supera en gairebé 200 milions d'habitants el següent de la llista, els Estats Units.

A més d'ocupar el tercer lloc en població mundial, a la Unió l'esperança de vida és una de les més altes del món: 78,1 anys de vida, i un índex de desenvolupament humà molt superior al de les potències emergents i també al dels Estats Units.

Respecte de les ciutats i àrees metropolitanes, cap d'elles no es troba entre les més poblades actualment, però tot i així, àrees com les de Londres o París tenen més de 10.000.000 d'habitants.

Pos. País Band. Població
(est. 2011)
Població
(est. 2005)
Pos.
2011
1 Xina Bandera de la Xina 1.358.280.000 1.313.661.696 1
2 Índia Bandera de l'Índia 1.222.235.000 1.080.264.388 2
3 Unió Europea Bandera de la Unió Europea 501.259.840 460.322.425 3
4 Estats Units Estats Units d'Amèrica 319.084.000 300.061.309 4
5 Indonèsia Bandera d'Indonèsia 233.662.000 228.896.000 5
6 Brasil Bandera del Brasil 196.156.000 188.993.000 6

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia de la Unió Europea
  1. El 3 d'octubre de 1990, els estats federats de l'Alemanya de l'Est varen passar a l'Alemanya Occidental, convertint-se automàticament en part de la UE.
  2. Groenlàndia va abandonar la Comunitat Europea (posterior UE) el 1985.