Ampliació de la Unió Europea de 2004
| ||
| Tipus | Ampliació de la Unió Europea  | |
|---|---|---|
| Data | 1r maig 2004 | |
← EU-15
| ||
L'ampliació de la Unió Europea de 2004, que fou l'expansió de la Unió Europea (UE) més important pel que fa a superfície, nombre d'estats i població (però no pel que fa a producte interior brut), es produí l'1 de maig de 2004.[1]
Els següents països entraren a formar part de la UE: Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, República de Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia.[1] Set d'aquests estats havien pertanyut al Bloc de l'Est i un a Iugoslàvia, mentre que els altres dos eren països mediterranis.[2] La Comissió Europea compta l'adhesió de Bulgària i Romania el 2007 com a part de la mateixa fase d'ampliació, tot i que aquests dos estats no pogueren unir-se el 2004.[3]
Història[modifica]
Antecedents[modifica]
Amb el final de la Segona Guerra Mundial el maig de 1945, Europa es va trobar dividida entre un capitalista Bloc Occidental i un comunista Bloc de l'Est, així com països neutrals Tercer Món. La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va crear el 1957[4]entre sis països (Europa dels sis) dins del Bloc Occidental i més tard es va expandir a dotze estats d'Europa.[5] Els països comunistes europeus tenien una agrupació econòmica amb l'URSS coneguda com a Comecon. Al sud restava un estat federat comunista no alineat: Iugoslàvia.[6] Entre 1989 i 1991, la Guerra Freda entre les dues superpotències estava arribant a la seva fi, amb la influència de l'URSS sobre l'Europa comunista col·lapsant-se. A mesura que els estats comunistes van iniciar la seva transició cap a les democràcies de lliure mercat, alineant-se amb la integració euroatlàntica, la qüestió de l'ampliació al continent es va llançar a l'agenda de la CEE.[7]
Negociacions[modifica]
L'estratègia Phare es va posar en marxa poc després per adaptar més l'estructura dels països de l'Europa Central i de l'Est (Pays d'Europe Centrale et Orientale (PECO)) a la Comunitat Econòmica Europea.[8] Una de les principals eines d'aquesta estratègia va ser el Programa d'Assegurament de la Qualitat Regional (Programme Régional d'Assurance Qualité (PRAQ)) que es va iniciar el 1993 per ajudar els Estats PECO a implementar el nou enfocament en la seva economia.[9] El Cabal comunitari contenia 3.000 directives i unes 100.000 pàgines al Diari Oficial de la Unió Europea per ser transposades. Exigia molta feina administrativa i un immens canvi econòmic i plantejava grans problemes culturals , per exemple, nous conceptes jurídics i problemes de coherència lingüística.
Adhesió[modifica]
El Tractat d'Adhesió de 2003 es va signar el 16 d'abril de 2003, a la Stoà d'Àtal, Grècia, entre els llavors membres de la UE i els deu països participants. El text també va modificar els principals tractats de la UE, inclòs el vot per majoria qualificada del Consell de la Unió Europea. El tractat va ser ratificat a temps i va entrar en vigor l'1 de maig de 2004 enmig de cerimònies arreu d'Europa.[10]
Àrees d'inclusió pendents[modifica]
Xipre, República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia es van convertir en membres l'1 de maig de 2004, però algunes àrees de cooperació de la Unió Europea s'aplicaran a alguns dels estats membres de la UE en una data posterior. Van ser:
- Espai Schengen (vegeu Ampliació de l'espai Schengen; Xipre encara no és membre de l'Espai Schengen, està en procés d'adhesió)[11][12]
- Zona euro (vegeu Ampliació de l'eurozona; República Txeca, Hongria, Polònia encara no són membres de l'Eurozona)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Murphy, Alexander B. «The May 2004 Enlargement of the European Union: View from Two Years Out» (en anglès). Eurasian Geography and Economics, 47, 6, 2006-01, pàg. 635–646. DOI: 10.2747/1538-7216.47.6.635. ISSN: 1538-7216.
- ↑ «The 2004 enlargement: the challenge of a 25-member EU» (en anglès). EUR-Lex. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Oanta, Gabriela A. «Rumanía y Bulgaria en la Unión Europea: de la adhesión a la integración». Revista de Derecho Comunitario Europeo, 12, 29, 2008, pàg. 91–132. ISSN: 1138-4026.
- ↑ «Tratado de Roma (CEE)» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ L'ampliació de la Unió Europea a l'Est d'Europa. "la Caixa", 2000. ISBN 978-84-88099-60-0.
- ↑ Bende-Nabende, Anthony. Globalisation, FDI, Regional Integration and Sustainable Development: Theory, Evidence and Policy (en anglès). Routledge, 2017-10-05. ISBN 978-1-351-78391-0.
- ↑ Santos, María Ángeles Rodríguez. La integración monetaria en los países del Este y Centro de Europa: del COMECON a la UEM (en castellà). Consejo Económico y Social, 2005. ISBN 978-84-8188-250-6.
- ↑ Tucny, Edwige. L'élargissement de l'Union européenne aux pays d'Europe centrale et orientale: la conditionnalité politique (en francès). L'Harmattan, 2000. ISBN 978-2-7384-9121-3.
- ↑ TROMBETTA, Stéphanie. L'adhésion à l'Union européenne: Des premières adhésions à l'intégration des pays d'Europe centrale et orientale (PECO) (en francès). Éditions universitaires européennes, 2010. ISBN 978-613-1-52705-0.
- ↑ {{Ref-web|títol=Ampliación 2004: el reto superado de una UE con 25 miembros|editor=EUR-Lex |url=https://eur-lex.europa.eu/ES/legal-content/summary/the-2004-enlargement-the-challenge-of-a-25-member-eu.html%7Cconsulta=2022-11-26%7Cllengua=es}
- ↑ «Chipre» (en castellà). Unión Europea. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ «La UE elimina els controls fronterers dels aeroports de 9 països». ElPuntAvui, 30-03-2008. [Consulta: 26 novembre 2022].
