1 de maig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<< Maig 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
Tots els dies

El primer[1] de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 244 dies per finalitzar l'any.

El dia primer de maig és festa a gairebé tots els països del món. És el Dia Internacional dels Treballadors o Primer de Maig, la festa més important del moviment obrer mundial.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Naixements[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques[modifica]

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
  2. «batalla del Voló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
  3. «Editorial. Encarant els pròxims vint-i-cinc anys». Els Marges, 63, 1999.
  4. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traités de Versailles 1er mai 1756 et 1er mai 1657» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
  5. «Empire State Building dedicated» (en anglès). History. [Consulta: 1r maig 2020].
  6. «Los Tratados de Maastricht y Ámsterdam | Fichas temáticas sobre la Unión Europea | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2020].
  7. Guiheux, Gilles. La République Populaire de Chine (en francès). París: Les Belles Lettres, 2018. ISBN 9782251907871. 
  8. Yuste, Belén; Rivas-Caballero, Sonnia L. «Santa Catalina Tomás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2022].
  9. Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. SAC-4, B7, pàg. 127
  10. «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
  11. «Màrius Serra i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
  12. Vermander, Benoît, 1960- …. Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  13. «Judith Sargent Stevens Murray | American writer» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  14. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  15. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
  16. «Calamity Jane | American frontierswoman» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  17. «Cecilia Beaux | American painter» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  18. «Romaine's Life» (en anglès), 02-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-03-03. [Consulta: 15 març 2021].
  19. Ziegler, Jean. «Marthe Nespoulous». Malibran Music. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
  20. Vincendeau, Ginette. «Danielle Darrieux obituary: from pre-war modernity to the epitome of Parisian chic | Sight & Sound» (en anglès). BFI, British Film Institute, Actualitzat:10 agost 2020. [Consulta: 2 abril 2022].
  21. «Evelyn Granville | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  22. «Obituary: Danièle Huillet» (en anglès). The Guardian, 17-10-2006. [Consulta: 8 setembre 2021].
  23. «China Vitae». [Consulta: 12 gener 2021].
  24. «Sally Mann | American photographer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  25. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yasmina Reza» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
  26. «Josep Maria Jujol i Gibert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
  27. «Cristòfor Taltabull i Balaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
  28. Julio, Teresa. «Josefina Tàpias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 8 març 2021].
  29. Vives, Toni «Mercè Lleixà. In memoriam». Assaig de Teatre, 72., Juliol 2009, pàg. 241-244.
  30. Ruiz i Marquès, Iris. «Biografia Mavi Dolç i Gastaldo». memoriavalencianista.cat. Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 març 2021].
  31. Honoré, T. Law in the Crisis of Empire, 379-455 AD: The Theodosian Dynasty and Its Quaestors with a Palingenesia of Laws of the Dynasty (en anglès). Clarendon Press, 1998, p. 99. ISBN 978-0-19-826078-3. 
  32. «Isabel de Portugal». Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 setembre 2023].
  33. Masini, Antonio. Bologna perlustrata (en italià). vol. 3, 1666. 
  34. «Arthur Thistlewood | British revolutionary» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  35. 35,0 35,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  36. «Grove Karl Gilbert | American geologist» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
  37. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  38. «Asger Jorn | Danish artist» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  39. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Bérégovoy» (en francès). [Consulta: 27 maig 2020].
  40. «Ayrton Senna | Brazilian race–car driver» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  41. «Alexander Dale Oen | Norwegian swimmer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  42. 324cat. «Mor Victoria Prego, la cronista que va posar veu a la Transició espanyola», 01-05-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de maig.