Caterina Tomàs i Gallard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Caterina Tomàs
CaterTomasXVIII.jpg
verge, religiosa
Naixement Caterina Tomàs i Gallard
1 de maig de 1531
Valldemossa (Mallorca)
Mort 5 d'abril de 1574 (als 42 anys)
Convent de Santa Magdalena de Palma (Mallorca)
Sepultura Convent de Santa Magdalena de Palma (cos incorrupte)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 3 d'agost de 1792 , Roma per Pius VI
Canonització 22 de juny de 1930 , Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge Palma
Festivitat 5 d'abril (Martirologi romà); 28 de juliol (a Valldemossa)
Orde Canonesses regulars de Sant Agustí
Iconografia Hàbit agustí; amb un pa de sucre i un ocell a la mà; en èxtasi o pregant davant un crucifix; com a nena, vestida de mallorquina, amb àngels o sants
Patronatge Valldemossa

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. És coneguda arreu de Mallorca pel nom de la beata o la beateta. És igualment coneguda amb els noms de Caterina Thomàs, Caterina Tomàs, Catalina Thomàs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Santa Caterina Tomàs era la sisena de set germans: Miquel, Bartomeu, Jaume, Mateu, Anna, Caterina i Margarida. Poc després de néixer l’últim fill, el 1535, el pare morí. El 1541 havien mort també la mare i l’avi patern. El 1544, Caterina passà de dependre de l’oncle matern Joan Gallard, casat amb una germana de la mare, Maria Tomàs: aquest es comprometé a tenir cura d’ella durant 5 anys amb l’obligació de vestir-la, calçar-la, alimentar-la i pagar-li 5 lliures pel seu treball. A canvi ella havia de treballar en profit de la casa, el mas Son Gallard, que l’emparava fent les feines típiques de pagès.[1]

Caterina tingué la sort de comptar amb l’amistat d’una família benestant que la va admetre a les classes particulars que rebia una filla seva. D’aquesta manera aconseguí que cap als dinou anys fos una persona amb una bona educació intel·lectual.[1]

Gràcies a l’intervenció de mossèn Castañeda, antic soldat dels exèrcits de Carles I que s’havia salvat d’un naufragi i havia escollit viure com un ermità a Miramar, pogué entrar als 21 anys a l’històric convent de santa Magdalena de Ciutat. Era un monestir de Canonesses Regulars de Sant Agustí i, per tant, dedicat a la pregària. En el temps que hi entrà Caterina, el papat ja havia imposat una severa clausura per a tots els monestirs femenins. Professà el 24 d’agost de 1555.[1]

Aviat s’escampà la saviesa i prudència de la nova monja i foren moltes les persones, tant pobres com riques, que acudien al locutori per buscar consell. No era estrany que el bisbe mateix de Mallorca, Diego de Arnedo, fos un dels visitants.[1]

Caterina Tomàs era de complexió malaltissa, sembla que tuberculosa, i la dura vida que portava en el convent augmentà la seva feblesa. El seu intens amor a Crist la feia ser humil, tenint amb freqüència experiències místiques. Contemporanis seus explicaven d’haver-la vist en èxtasi. Solien durar unes 24 hores i alguna vegada, espantades les seves companyes, havien anat a buscar herbes remeieres de Miramar, a tocar de casa seva, per treure-la d’aquesta situació en què es trobava. Una d’aquestes expressions místiques tingué lloc la vigília de Nadal quan una monja li demanà sucre per cantar millor el cant de la Sibil·la. Caterina contestà que li donaria al cor de l’església. Allí la va trobar en èxtasi amb un pa de sucre a la mà. Quan tornava en sí narrava les seves lluites amb el Mal. Tenia fama de visionària amb aparicions de santa Caterina d’Alexandria, sant Antoni de Padua i àngels, i de preveure el futur, cosa que impactà el bisbe Arnedo.[1]

La seva mort, el 1574, fou per ella viscuda amb tranquil·la serenitat. El 1617 s’obrí la tomba de la santeta i es veié que la roba estava com “quan ix de bona bugada” i el cos restava sense cap impuresa, cosa que meravellà els qui hi estaven presents. El 1625 el papa Urbà VIII suspengué el seu culte però el papa Pius VI la beatificà i Pius XI la canonitzà el 1930.[1]

Sor Tomasa mantingué una generosa correspondència. Malauradament només es conserven dues cartes dirigides al P. Vicenç Mas, on es reflecteix el seu amor a la vida plena –recomanava dormir com a mínim 6 hores i menjar allò que el cos necessitava i la seva fe cristiana fortificada per l’alegria i l’esperança en Déu. La redacció d’aquestes cartes és agradable, amb un llenguatge ric i ple de matisos, que segur que connectaven amb qui anaven dirigides.[1]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Es commemoren festes en honor seu el 28 de juliol a Valldemossa, el primer diumenge de setembre a Santa Margalida, i el tercer dissabte del mes d'octubre a Palma (Mallorca).

La figura de santa Catalina Thomàs és molt present en la cultura popular mallorquina, especialment a Valldemossa. Mostres d'això són les rajoletes amb representacions de moments de la vida de la santa que a partir de 1962 (arran d'una exposició d'aquestes peces que tingué lloc aquell any durant les festes) començaren a col·locar-se als portals de les cases valldemossines amb la inscripció "Santa catalina Thomàs pregau per nosaltres".[2]

És molt coneguda també, i a Valldemossa té gairebé rang d'himne oficial, la cançó que diu

Sor Tomaseta, a on sou?
Ja vos podeu amagar
perquè el dimoni vos cerca;
dins un pou vos vol tirar.

Ella portava el dinar
An els pobres segadors,
I el dimoni envejós
El covo li va tomar.
Ella el va tornar a aixecar,
I va ser més saborós.

No hi ha rosa alexandrina
Ni clavell amb tanta olor,
Ni mel amb tanta dolçor
Com el teu nom Catalina.

Oh, bell racó de muntanya
Sempre florit com l'abril
Qui mai t'ha vist és de plànyer,
Oh, Valldemossa gentil.

Santa Verge Catalina,
Que per sempre al cel regnau,
Ompliu de fe i de pau
La vila valldemossina.

Què en viva la Beata
Què en viva Catalina,
Què en viva sor Tomassa,
Que és santa valldemossina!
Què en viva, què en viva![3]

A altres localitats, el penúltim vers es canta "que és santa mallorquina". És també famosa la tradicional colcada del carro triomfal, que es passeja pels carrers de Valldemossa cada 28 de juliol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Caterina Tomàs Gallard». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. Font Bennàssar, Miquela; Menor Vives, Fernando Guillermo. Valldemossa. Guia dels pobles de Mallorca. Palma: Hora Nova, 2001. 
  3. Versió recollida en el programa de festes de la Beata de 2010 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alcover, Antoni Maria. Vida abreviada de Santa Catalina Thomás. Mallorca: Estamp. Mn. Alcover, 1930. 
  • Llabrés i Martorell, Pere. Sor Catalina Tomàs, la santa de Mallorca. Palma de Mallorca: (ed. de l'autor), 1981. ISBN 8430043764. 
  • Massanet Zaforteza, María Luisa. Vida de Santa Catalina Thomás, virgen mallorquina. Palma de Mallorca: SS. Corazones, 1967. 
  • Riutort Mestre, Pere. Santa Catalina Tomás, la santa payesa. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2006. ISBN 8498051339. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina Tomàs i Gallard Modifica l'enllaç a Wikidata