Praxedis de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Praxedis
SaintPraxedisJohannesVermeerPainting.jpg
Pintura de Jan Vermeer, ca. 1655
verge i màrtir
Naixement Praxedis
Primera meitat del segle II
Roma (Itàlia)
Mort ca. 160
Roma
Sepultura Santa Prassede (Roma)
Ocupació màrtira, a, a, a, a i a
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Santa Prassede (Roma)
Festivitat 21 de juliol
Fets destacables Filla de Sant Pudent i germana de Pudenciana
Iconografia Noia jove, recollint la sang dels màrtirs amb una esponja; amb una esponja que raja sang
Modifica dades a Wikidata

Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Se sap molt poc de la seva vida. Segons la tradició, era una jove, filla de sant Pudent de Roma (fill al seu torn de santa Priscil·la), "amic dels apòstols" i germana de santa Pudenciana. Les dues germanes, amb el prevere Pastor i el papa Pius I(140–154), van construir un presbiteri a la casa del seu pare, on començaren a batejar pagans. Pudenciana morí als setze anys, potser martiritzada, i va ésser sebollida amb el seu pare a les catacumbes de Priscil·la, a la via Salaria.

Com a cristiana, tenia cura dels cristians perseguits, els amagava a casa, visitava els empresonats i sebollia els morts. Va morir màrtir un 21 de juliol, sense que se'n sàpiga l'any. Va ésser sebollida amb el seu pare i la seva germana a la via Salaria.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Tot i que hi ha proves de la vida de Pudent, no n'hi ha de directes de la vida de Praxedis o Pudenciana, i hi ha historiadors que dubten de la veracitat de les fonts. La Gesta de la seva vida és tardana, obra d'un monjo del segle VI, i fantasiosa, la qual cosa fa inversemblant la història. Tot i que es neguen els detalls, és possible que existís realment, i sembla també que Pudenciana no va existir.

Les dues santes es veneraven com a màrtirs al segle VII, amb els noms de Praxedis i Potenciana, i es vinculaven al fundador de l'antiga església del titulus Pudentis o ecclesia Pudentiana. A partir d'aquí, es va creure que Pudent era el Pudent deixeble de Pere apòstol, que va viure al segle I, i Potenciana va esdevenir Pudenciana i es va considerar filla seva i, per tant, Praxedis n'hauria d'ésser la germana i també filla de Pudent. Possiblement, Pudenciana no existí mai, i és una interpretació errònia de la denominació de l'església pudenciana (església de Pudent), que en denominar-se ecclesia sancta Pudentiana va pensar-se, amb el temps, que estava dedicada a una santa, quan "Pudentiana" no era més que un adjectiu.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al lloc on havia estat casa seva i el presbiteri, es va aixecar una església, la de Santa Prassede, on van ésser portades les relíquies quan va ésser reedificada cap a l'any 822 per Pasqual I.

Veneració a Mallorca[modifica | modifica el codi]

Es deia que Jaume el Conqueridor va portar durant la conquesta de Mallorca unes relíquies de la santa, i que la campanya va tenir èxit, en part, per aquest fet. Com que el rei deixà les relíquies a la ciutat, se'n convertí en la patrona i hi és anomenada Pixedis.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. IV, p. 563.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praxedis de Roma Modifica l'enllaç a Wikidata