Praxedis de Roma
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Praxedis segle I  Roma | ||
| Mort | 21 juny 165 (Gregorià) Roma | ||
| Sepultura | Santa Prassede (Roma) | ||
| Religió | Església primitiva | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| verge i màrtir | |||
| Celebració | Catolicisme | ||
| Pelegrinatge | Santa Prassede (Roma) | ||
| Festivitat | 21 de juliol | ||
| Iconografia | Noia jove, recollint la sang dels màrtirs amb una esponja; amb una esponja que raja sang | ||
| Patrona de | Petra (Mallorca) | ||
| Família | |||
| Pare | Pudent de Roma | ||
| Germans | Pudenciana de Roma | ||
Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Vida
[modifica]Se sap molt poc de la seva vida. Segons la tradició, era una jove, filla de sant Pudent de Roma (fill al seu torn de santa Priscil·la), "amic dels apòstols" i germana de santa Pudenciana. Les dues germanes, amb el prevere Pastor i el papa Pius I (140–154), van construir un presbiteri a la casa del seu pare, on començaren a batejar pagans. Pudenciana morí als setze anys, potser martiritzada, i va ésser sebollida amb el seu pare a les catacumbes de Priscil·la, a la via Salaria.
Com a cristiana, tenia cura dels cristians perseguits, els amagava a casa, visitava els empresonats i sebollia els morts. Va morir màrtir un 21 de juliol, sense que se'n sàpiga l'any. Va ésser sebollida amb el seu pare i la seva germana a la via Salaria.
Historicitat
[modifica]Tot i que hi ha proves de la vida de Pudent, no n'hi ha de directes de la vida de Praxedis o Pudenciana, i hi ha historiadors que dubten de la veracitat de les fonts. La Gesta de la seva vida és tardana, obra d'un monjo del segle vi, i fantasiosa, la qual cosa fa inversemblant la història. Tot i que es neguen els detalls, és possible que existís realment, i sembla també que Pudenciana no va existir.
Les dues santes es veneraven com a màrtirs al segle vii, amb els noms de Praxedis i Potenciana, i es vinculaven al fundador de l'antiga església del titulus Pudentis o ecclesia Pudentiana. A partir d'aquí, es va creure que Pudent era el Pudent deixeble de Pere apòstol, que va viure al segle i, i Potenciana va esdevenir Pudenciana i es va considerar filla seva i, per tant, Praxedis n'hauria d'ésser la germana i també filla de Pudent. Possiblement, Pudenciana no existí mai, i és una interpretació errònia de la denominació de l'església pudenciana (església de Pudent), que en denominar-se ecclesia sancta Pudentiana va pensar-se, amb el temps, que estava dedicada a una santa, quan "Pudentiana" no era més que un adjectiu.
El cos de la santa
[modifica]A s'Almudaina de Palma s'hi guarda el cos de la santa a la capella de santa Aina.
Pintura d'Antonio Gherardi, s. XVII
Pintura de Simone Pignoni, ca. 1650 (París, Louvre)
Santes Agnès, Pudenciana i Praxedis, mosaic del segle ix (Roma, Santa Prassede)
Cripta de S. Praxedis, amb els sarcòfags
Veneració
[modifica]Al lloc on havia estat casa seva i el presbiteri, es va aixecar una església, la de Santa Prassede, on van ésser portades les relíquies quan va ésser reedificada cap a l'any 822 per Pasqual I.
Veneració a Mallorca
[modifica]Es deia que el Rei en JAume va portar durant la conquesta de Mallorca unes relíquies de la santa, gràcies a les quals campanya va tenir bon succés. Com que el rei deixà les relíquies a la ciutat, se'n convertí en la patrona, i hi va ser venerada com a tal fins ben entrat el segle xvii.[1][2] Generalment hi és anomenada Praixedis o Pixedis[3]
Notes
[modifica]- ↑ Llompart, Gabriel; Muntaner, Juan «El patronazgo de Santa Práxedes sobre el reino de Mallorca». Analecta Sacra Tarraconensia, 41, 2, 1968.
- ↑ «Santa Praxedis, patrona del regne de Mallorca (segles XIV-XVI)». BSAL, 77, 2021.
- ↑ J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. IV, p. 563.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]