Praxedis de Roma
 Pintura de Jan Vermeer, ca. 1655 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Praxedis segle I  Roma |
| Mort | 21 juny 165 (Gregorià) Roma |
| Sepultura | Santa Prassede (Roma) |
| Dades personals | |
| Religió | Església primitiva |
| Període | Imperi Romà |
| verge i màrtir | |
| Celebració | Catolicisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Santa Prassede (Roma) |
| Festivitat | 21 de juliol |
| Iconografia | Noia jove, recollint la sang dels màrtirs amb una esponja; amb una esponja que raja sang |
| Patrona de | Petra (Mallorca) |
| Família | |
| Pare | Pudent de Roma |
| Germans | Pudenciana de Roma |
Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Vida[modifica]
Se sap molt poc de la seva vida. Segons la tradició, era una jove, filla de sant Pudent de Roma (fill al seu torn de santa Priscil·la), "amic dels apòstols" i germana de santa Pudenciana. Les dues germanes, amb el prevere Pastor i el papa Pius I (140–154), van construir un presbiteri a la casa del seu pare, on començaren a batejar pagans. Pudenciana morí als setze anys, potser martiritzada, i va ésser sebollida amb el seu pare a les catacumbes de Priscil·la, a la via Salaria.
Com a cristiana, tenia cura dels cristians perseguits, els amagava a casa, visitava els empresonats i sebollia els morts. Va morir màrtir un 21 de juliol, sense que se'n sàpiga l'any. Va ésser sebollida amb el seu pare i la seva germana a la via Salaria.
Historicitat[modifica]
Tot i que hi ha proves de la vida de Pudent, no n'hi ha de directes de la vida de Praxedis o Pudenciana, i hi ha historiadors que dubten de la veracitat de les fonts. La Gesta de la seva vida és tardana, obra d'un monjo del segle vi, i fantasiosa, la qual cosa fa inversemblant la història. Tot i que es neguen els detalls, és possible que existís realment, i sembla també que Pudenciana no va existir.
Les dues santes es veneraven com a màrtirs al segle vii, amb els noms de Praxedis i Potenciana, i es vinculaven al fundador de l'antiga església del titulus Pudentis o ecclesia Pudentiana. A partir d'aquí, es va creure que Pudent era el Pudent deixeble de Pere apòstol, que va viure al segle i, i Potenciana va esdevenir Pudenciana i es va considerar filla seva i, per tant, Praxedis n'hauria d'ésser la germana i també filla de Pudent. Possiblement, Pudenciana no existí mai, i és una interpretació errònia de la denominació de l'església pudenciana (església de Pudent), que en denominar-se ecclesia sancta Pudentiana va pensar-se, amb el temps, que estava dedicada a una santa, quan "Pudentiana" no era més que un adjectiu.
El cos de la santa[modifica]
A s'Almudaina de Palma s'hi guarda el cos de la santa a la capella de santa Aina.
-
Pintura d'Antonio Gherardi, s. XVII -
Pintura de Simone Pignoni, ca. 1650 (París, Louvre) -
Santes Agnès, Pudenciana i Praxedis, mosaic del segle ix (Roma, Santa Prassede) -
Cripta de S. Praxedis, amb els sarcòfags
Veneració[modifica]
Al lloc on havia estat casa seva i el presbiteri, es va aixecar una església, la de Santa Prassede, on van ésser portades les relíquies quan va ésser reedificada cap a l'any 822 per Pasqual I.
Veneració a Mallorca[modifica]
Es deia que Jaume el Conqueridor va portar durant la conquesta de Mallorca unes relíquies de la santa, i que la campanya va tenir èxit, en part, per aquest fet. Com que el rei deixà les relíquies a la ciutat, se'n convertí en la patrona i hi és anomenada Pixedis o Prixedis.[1]
Notes[modifica]
- ↑ J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. IV, p. 563.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praxedis de Roma |