21 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2017 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1936, Barcelona:
- Se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa del cop d'estat del 18 de juliol.
- Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
- Resta del món
- 365, gran terratrèmol amb epicentre a Creta que va afectar moltes ciutats de la Mediterrània.
- 1814, Madrid: Ferran VII restaura la Inquisició a Espanya.
- 1831, Brussel·les, Bèlgica: el primer rei dels belgues Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
- 1954, Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i el Vietnam del Sud i Vietnam del Nord.[1]
- 2008, Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
- 2011: Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.[2][3]
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1835, Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
- 1866, Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
- 1898, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.
- Resta del món
- 1414, Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
- 1810, Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
- 1816, Kassel (Imperi Alemany): Paul Reuter, periodista i empresari de la comunicació alemany, pioner de la telegrafia i de la cobertura de notícies, fundador de l'agència de notícies Reuters (m. 1899).
- 1858:
- Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
- Amsterdam: Herman ten Kate antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
- 1899, Oak Park (Illinois), Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
- 1905, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 1911, Edmonton, Alberta, Canadà: Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
- 1920, Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
- 1923, Mont-real, Quebec, Canadà: Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
- 1930, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
- 1951, Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
- 1973, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
- 1978, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
- 1981, El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1971, Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
- 1974, Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
- 1984, Malgrat de Mar, Maresme: Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 1994, Barcelona: Pere Calders, escriptor en català.
- Resta del món
- 1796, Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
- 1856, Odense: Emil Aarestrup, poeta danès.
- 1903, Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
- 1943, Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
- 1944, Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
- 1967, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
- 1972, Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
- 1998:
- Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
- Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
- 2004:
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
- Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
- 2007, Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
- 2015, Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Santoral
- [4]
- Església Catòlica:[5]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II);
- Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300);
- Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI);
- Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618);
- Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619);
- Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900);
- Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
- Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Sants:
- Daniel, profeta
- Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI aC);
- Zòtic de Comana, màrtir (204);
- Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272);
- Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560);
- Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670);
- Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
- Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt:
- Stilla d'Abenberg, verge (1141).
- : Romanus Bange, prevere i venerable (1941).
- Església Armènia
- 2 Hrotits: Procopi de Cesarea, màrtir (ca. 303).
- Església Copta
- 14 Abib: Procopi de Jerusalem, màrtir;
- Pere V d'Alexandria, patriarca (1348).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 3 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià). Corresponen als sants del 8 de juliol del calendari julià.
- Sants:
- Epictes i Astió d'Halmiris, màrtirs (290);
- Nicòstrat i Antíoc, tribuns màrtirs;
- Procopi el Gran, màrtir (303);
- Audas i Sabas, màrtirs;
- Procopi d'Ustjug, foll en Crist (1303);
- Teòfil de Macedònia, monjo (1548);
- Demetri Basarbov de Bulgària (1685);
- Procopi d'Usija (Vologda), foll en Crist (s. XVII);
- Sinaxis dels sants de Dive'evo: Aleksanr, Marta, Elena; Anastasi de Constantinoble, màrtir (1748);
- Aleksandr i Fiódor, preveres màrtirs (1918).
- Església Ortodoxa Grega
- Santa Teodòsia de Cesarea, mare de Procopi el Gran, màrtir.
- Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sants: Mirdat de Kartli, rei i màrtir (410) a l'.
- Esglésies luteranes
- Ezequiel, profeta (Lutheran Church Missouri Synode);
- John Eliot, evangelitzador dels indis (1690) (Evangelische Kirche im Deutschland)[4]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College.
- ↑ «30 anys del transbordador espacial Atlantis». Telenotícies, 08-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ «El transbordador Atlantis s'acomiada per sempre de l'Estació Espacial». Diari de Girona, 20-07-2011 [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ 4,0 4,1 «Kalender - 21. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
