21 de juliol
Jump to navigation
Jump to search
| << | Juliol 2018 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1936 - Barcelona:
- Se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa del cop d'estat del 18 de juliol.
- Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
- Resta del món
- 365 - gran terratrèmol amb epicentre a Creta que va afectar moltes ciutats de la Mediterrània.
- 1711 - el riu Prut: l'Imperi Otomà i el Tsarat Rus signen el Tractat del Prut en el marc de la Gran Guerra del Nord. Aquest representà una derrota russa però aquests van obtenir que els otomans es retiressin de la guerra a canvi d'algunes cessions territorials i el compromís de no interferir en els afers de la Confederació de Polònia i Lituània.
- 1718 - Požarevac (Sèrbia): la signatura de la Pau de Passarowitz per part de l'Imperi Otomà per una banda i per part del Sacre Imperi i de la República de Venècia suposà el final de la Guerra austroturca de 1716-1718 i de la Guerra otomanoveneciana de 1714-1718 amb la victòria dels segons que guanyen territoris otomans dels balcans.
- 1774 - Kaynardzha (Província de Silistra, Bulgària): fi de la Guerra russoturca de 1768-1774 després de la derrota de l'Imperi Otoma amb el Tractat de Küçük Kaynarca. En aquest, els otomans atorguen molts territoris a Rússia com el Khanat de Crimea, entre d'altres. També guanyen el dret a protegir els ortodoxos en el territori otomà.
- 1814 - Madrid: Ferran VII restaura la Inquisició a Espanya.
- 1831 - Brussel·les, Bèlgica: el primer rei dels belgues Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
- 1954 - Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i el Vietnam del Sud i Vietnam del Nord.[1]
- 2008 - Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
- 2011 - Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.[2][3]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1835 - Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
- 1866 - Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
- 1898 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.
- Resta del món
- 1414 - Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
- 1810 - Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
- 1816 - Kassel (Imperi Alemany): Paul Reuter, periodista i empresari de la comunicació alemany, pioner de la telegrafia i de la cobertura de notícies, fundador de l'agència de notícies Reuters (m. 1899).
- 1825 - Torrecilla en Cameros, La Rioja, España: Práxedes Mateo Sagasta Escolar va ser polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del Govern d'Espanya.
- 1831 -Sevilla, España: Fernando Primo de Rivera i Sobremonte, va ser un militar i polític espanyol.
- 1858 -
- Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
- Amsterdam: Herman ten Kate antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
- 1899 - Oak Park (Illinois), Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
- 1905 - Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 1911 - Edmonton, Alberta, Canadà: Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
- 1920 - Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
- 1923 - Mont-real, Quebec, Canadà: Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
- 1930 - Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
- 1951 - Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
- 1966 - Lhasa, Tibet: Tsering Woeser, escriptora i activista tibetana.
- 1973 - Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
- 1978 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
- 1981 - El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1971 - Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
- 1974 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
- 1984 - Malgrat de Mar, Maresme: Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor en català.
- Resta del món
- 1796 - Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
- 1856 - Odense: Emil Aarestrup, poeta danès.
- 1903 - Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
- 1943 - Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
- 1944 - Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
- 1967 - KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
- 1972 - Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
- 1998 -
- Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
- Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
- 2004 -
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
- Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
- 2007 - Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
- 2015 - Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà.
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral
- [4]
- Església Catòlica:[5]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II);
- Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300);
- Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI);
- Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618);
- Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619);
- Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900);
- Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
- Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Sants:
- Daniel, profeta
- Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI aC);
- Zòtic de Comana, màrtir (204);
- Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272);
- Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560);
- Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670);
- Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
- Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt:
- Stilla d'Abenberg, verge (1141).
- : Romanus Bange, prevere i venerable (1941).
- Església Armènia
- 2 Hrotits: Procopi de Cesarea, màrtir (ca. 303).
- Església Copta
- 14 Abib: Procopi de Jerusalem, màrtir;
- Pere V d'Alexandria, patriarca (1348).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 3 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià). Corresponen als sants del 8 de juliol del calendari julià.
- Sants:
- Epictes i Astió d'Halmiris, màrtirs (290);
- Nicòstrat i Antíoc, tribuns màrtirs;
- Procopi el Gran, màrtir (303);
- Audas i Sabas, màrtirs;
- Procopi d'Ustjug, foll en Crist (1303);
- Teòfil de Macedònia, monjo (1548);
- Demetri Basarbov de Bulgària (1685);
- Procopi d'Usija (Vologda), foll en Crist (s. XVII);
- Sinaxis dels sants de Dive'evo: Aleksanr, Marta, Elena; Anastasi de Constantinoble, màrtir (1748);
- Aleksandr i Fiódor, preveres màrtirs (1918).
- Església Ortodoxa Grega
- Santa Teodòsia de Cesarea, mare de Procopi el Gran, màrtir.
- Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sants: Mirdat de Kartli, rei i màrtir (410) a l'.
- Esglésies luteranes
- Ezequiel, profeta (Lutheran Church Missouri Synode);
- John Eliot, evangelitzador dels indis (1690) (Evangelische Kirche im Deutschland)[4]
Referències[modifica]
- ↑ «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College.
- ↑ «30 anys del transbordador espacial Atlantis». Telenotícies, 08-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ «El transbordador Atlantis s'acomiada per sempre de l'Estació Espacial». Diari de Girona, 20-07-2011 [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑ 4,0 4,1 «Kalender - 21. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
