Reis dels belgues

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de càrrec políticRei dels belgues
Prince Philippe of Belgium, Duke of Brabant cropped.jpg
Tipus càrrec i posició hereditària
Titular Felip de Bèlgica
des del 21 de juliol de 2013
Residència Castell Reial de Laeken
Jurisdicció Bèlgica
Institució els belgues
Estat Bèlgica
Creació 21 de juliol de 1831
Primer titular Leopold I
Precedit per Albert II
Llista Reis dels belgues
Lloc web monarchie.be
Modifica dades a Wikidata

Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica. La denominació Rei de Bèlgica no es fa servir.

Història[modifica]

Donat que la independència belga dels Països Baixos el 1830 fou recolzada econòmica i militarment pels francesos la comunitat internacional va intervenir perquè Bèlgica no fos annexada a França, i s'acceptà la proposta anglesa d'invitar un noble d'un tercer país com Alemanya per a portar la corona del nou país, honor que va recaure en Leopold, duc de Saxònia-Coburg-Gotha.

El títol i les prerrogatives del rei dels belgues[modifica]

Al segle XIX, l'absolutisme va perdre molta popularitat. A poc a poc, els monarques tot arreu Europa van haver de deixar poders als parlaments, si més no estiguessin destituïts.

Al congrés nacional belga del 1830, el govern provisori de l'estat nou, hi havia dues tendències: liberals, inspirats per la Il·lustració i la revolució francesa d'un costat i conservadors catòlics i la noblesa que continuaven a adherir a les idees de l'antic règim de l'altre. Va caldre una solució mitjana, per a guardar la simpatia dels estats veïns i la unitat per defendre la independència. Una república hauria sigut massa revolucionari i un sobirà absolut, tipus Guillem I a penes destituït, desvetllava massa records dolents.

Epigrama a l'entrada de l'antiga casa de la vila de Chênée amb el text en francès del primer paràgraf de l'article 33 de la constitució belga

A la constitució belga es troba doncs aquesta solució mitjana. El seu article 33 estipula: "tots els poders ixen de la nació" i confirma així la sobirania del poble. El monarca (i els seus successors) esdevé rei per gràcia dels seus compatriotes, i no per gràcia de deus com els seus col·legues britànics i neerlandesos. Segons l'article 91, només pot accedir al tron després de jurar solemnement, davant les dues cambres unides del parlament: «Juro de respectar la constitució i les lleis del poble belga, de mantenir la independència de la nació i la integritat del seu territori.» El rei dels belgues està doncs sotmès a la llei del poble belga. És la raó perquè el seu títol és rei dels belgues i no de Bèlgica. Sovint hi ha confusió amb el seu patrònim que és de Bèlgica.

Després del congrés de 1830, inspirat per la diplomàcia anglesa, el poble va oferir el càrrec de rei dels belgues a Leopold George Christian Frederick de Saxònia-Coburg Saalfeld, que tenia lligams familiars amb gairebé totes les cases reials europees. Aquests lligams es van considerar com una garantia suplementària de la independència. Leopold va acceptar i prestar el seu jurament constitucional el 21 de juliol 1831. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.

Té un paper d'àrbitre amb un cert poder moral al govern federal. Quan ratifica formalment les lleis amb la seva signatura, sempre cal dos ministres per a signar ensems amb ell. Tot i estar controlat pel parlament, el rei té uns privilegis:

  • pot nomenar el primer ministre i els ministres federals
  • pot dissoldre les cambres del parlament federal (només després d'un vot)
  • com cap de l'exèrcit, pot declarar la guerra i la pau
  • pot figurar als segells i les monedes, atribuir títols de noblesa, fer gràcia als condemnats
  • frueix de la prerrogativa de la inviolabilitat
  • després de les eleccions federals, té un rol actiu de mediador en nominar l'informador i el formador, futur primer ministre federal

De fet, el rei mai no utilitzarà cap dels seus privilegis, sense concertació amb el govern, els representants del parlament o els altres cossos constituïts.

Evolució i futur[modifica]

En principi, el rei s'ha de sotmetre o de dimitir. Quan el 1990, el rei Balduí va refusar de signar la llei de la legalització parcial de l'avortament, que considerava com contrària a la seva convicció religiosa, això va crear una greu crisi constitucional. La constitució permet a les dues cambres reunides de signar una llei, quan el rei és en un estat «d'impossibilitat de regnar». En aplicar aquesta clàusula, normalment prevista pel cas d'insanitat d'un rei, els parlaments van signar la llei i confirmar la sobirania del poble belga.

Aquest succés i l'esperit del temps van fer que el rei va perdre més poders als governs regionals i comunitaris, després de les reformes de l'estat. Ja no signa els decrets i les ordenances d'aquestes entitats federades, ni nomena els burgmestres, etc. Com més competències es transfereixen a les autonomies, com menys poder rau prop del rei.

El 1991, la llei sàlica, que prohibeix l'accés al tron de la progenitura femenina de la família reial es va abolir. Al futur, el rei dels belgues podria ésser una reina. Elisabet, néta d'Albert II de Bèlgica i segona en l'ordre de successió després de Felip de Bèlgica podria tornar-se la primera reina efectiu. Fins aleshores, les esposes dels reis porten el títol 'reina dels belgues', tot i no tenir cap paper ni poder legals.

Llista de monarques[modifica]

Els cinc primers reis dels belgues, per ordre cronològic, des de Leopold I (esquerra) fins a Balduí (dreta)

La dinastia Saxònia-Coburg i Gotha és la que ostenta la monarquia de Bèlgica des de 1831 fins a 1920 quan el rei Albert I, en tenir compte de les atrocitats dels prussians durant la Primera Guerra Mundial, va abandonar el seu patronimi de Saxònia-Coburg-Gotha i prendre el patronimi de Bèlgica.


Com que Bèlgica és un país amb tres llengües oficials (el francès, el neerlandès i l'alemany), els monarques solen utilitzar els seus noms tant en francès com en neerlandès, ja que en alemany es fan servir els noms francesos (igual que en anglès).

# Monarca
nom en francès
nom en neerlandès
Vida Inici del regnat Final del regnat Matrimoni Dret de successió
1 Leopold I
Léopold Ier
Leopold I
Leopold I
16 de desembre de 1790
Saxònia-Coburg-Saalfeld

10 de desembre de 1865
Laeken
(als 74)
21 de juliol de 1831 10 de desembre de 1865 (1) Princesa Carlota
2 de maig de 1816
[1 fill (nascut mort)]
(2) Reina Lluïsa
9 d'agost de 1832
[4 fills]
2 Leopold II
Léopold II
Leopold II
Leopold II
9 d'abril de 1835
Brussel·les

17 de desembre de 1909
Laeken
(als 74)
17 de desembre de 1865 17 de desembre de 1909 Reina Maria Enriqueta
22 d'agost de 1853
[4 fills]
Fill de Leopold I
3 Albert I
Albert Ier
Albert I
Albert I
8 d'abril de 1875
Brussel·les

17 de febrer de 1934
Marche-les-Dames
(als 58)
23 de desembre de 1909 17 de febrer de 1934 Reina Elisabet
2 d'octubre de 1900
[3 fills]
Nebot de Leopold II
4 Leopold III
Léopold III
Leopold III
Leopold III
3 de novembre de 1901
Brussel·les

25 de setembre de 1983
Woluwe-Saint-Lambert
(als 81)
23 de febrer de 1934 16 de juliol de 1951
(abdicà)
(1) Reina Àstrid
4 de novembre de 1926
[3 fills]
(2) Princesa Lilian
6 de desembre de 1941
[3 fills]
Fill d'Albert I
Príncep Carles
Regent de Leopold III
Carles de Bèlgica 10 d'octubre de 1903
Brussel·les

1 de juny de 1983
Raversijde
(als 79)
20 de setembre de 1944 20 de juliol de 1950 Solter
[sense fills]
Fill d'Albert I /
Germà de Leopold III
5 Balduí
Baudouin
Boudewijn
Balduí
7 de setembre de 1930
Laeken

31 de juliol de 1993
Motril (Espanya)
(als 62)
17 de juliol de 1951 31 de juliol de 1993 Reina Fabiola
15 de desembre de 1960
[sense fills]
Fill de Leopold III
6 Albert II
Albert II
Albert II
Albert II
6 de juny de 1934
Laeken
9 d'agost de 1993 21 de juliol de 2013 Reina Paola
2 de juliol de 1959
[3 fills]
Fill de Leopold III /
Germà de Balduí
7 Felip
Philippe
Filip
Felip 15 d'abril de 1960
Laken
21 de juliol de 2013[1] Matilde d'Udekem d'Acoz
[4 fills]
Fill d'Albert II

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reis dels belgues Modifica l'enllaç a Wikidata