Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wappen Deutsches Reich - Herzogtum Sachsen-Coburg und Gotha (Grosses).png
País Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha, Regne de Bèlgica, Regne de Portugal, Regne de Bulgària, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Fundador Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
Branques Casa de Windsor
Casa de Koháry
Casa de Braganza Saxònia-Coburg i Gotha
Casa de Bellomo
Casa de Bèlgica

La casa de Saxònia-Coburg i Gotha (en alemany, Haus Sachsen-Coburg und Gotha) és una dinastia alemanya, la línia saxona de la Casa de Wettin, que va governar els Ducats Ernestins.

Fundada per Ernest I, el sisè duc de Saxònia-Coburg-Saalfeld, és també la casa reial de diverses monarquies europees, i regnants en l'actualitat a Bèlgica (a través dels descendents de Leopold I) i en els regnes de la Commonwealth (a través dels descendents del príncep Albert).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer duc de Saxònia-Coburg-Gotha va ser Ernest I, qui va exercir des del 1826 fins a la seva mort el 1844. Anteriorment havia estat duc de Saxònia-Coburg-Saalfeld (amb el nom d'Ernest III) des de 1806 fins a la reorganització del ducat, el 1826. A la mort de Frederic IV de Saxònia-Gotha-Altenburg, Ernest va adquirir el Ducat de Saxònia-Gotha, el va unir al de Coburg i va cedir Saalfeld a Bernat II de Saxònia-Meiningen-Hildburghausen.

El ducat de Saxònia-Coburg-Gotha[modifica | modifica el codi]

Dominis de la Dinastia Saxònia-Coburg Gotha

Antic ducat d'Alemanya situat a l'actual estat de Turíngia, pertanyent als anomenats Ducats Ernestins, ja que eren governats per ducs de la línia Ernestina de la casa saxona de Wettin.

Cases reials[modifica | modifica el codi]

La casa de Saxònia-Coburg i Gotha, amb una hàbil política dinàstica, es convertí durant el segle XIX en casa regnant de Bèlgica, Regne Unit, Portugal i Bulgària.

Ducs de Saxònia-Coburg-Gotha[modifica | modifica el codi]

regència 1900 - 1905 : Ernest de Hohenlohe-Langenburg, gendre de l'anterior duc al ser casat amb la princesa Alexandra del Regne Unit.

El 1918, amb la caiguda del Segon Reich, la dinastia de també va caure, encara que el fill de Carles Eduard, Joan Leopold de Saxònia-Coburg Gotha va reclamar els seus drets. Gotha es va convertir en un estat lliure que després es va unir a l'estat de Turíngia l'1 de maig de 1920 i Coburg va ser unida a Baviera.

Casa Reial de Bèlgica[modifica | modifica el codi]

El germà petit d'Ernest I, el príncep Saxònia-Coburg-Gotha, Leopold I, es casà primer amb Carlota de Hannover, única filla de Jordi IV del Regne Unit, però morí molt jove quan donava a llum al seu primer fill.

El 1831 fou escollit rei dels belgues. Es va casar de nou el 1832 amb Lluïsa Maria d'Orleans, filla de Lluís Felip I de França, van iniciar l'actual casa reial regnant de Bèlgica.

Casa Reial del Regne Unit[modifica | modifica el codi]

El primer fill d'Ernest I, Ernest II rebé el ducat, però el segon fill, Albert es casà el 1840 amb la reina Victòria I del Regne Unit, que havia succeït al seu oncle Guillem IV del Regne Unit el 1837.

D'aquesta forma es convertí en Príncep consort i Altesa Reial d'Anglaterra. Els seus descendents regnen al Regne Unit fins a l'actualitat, encara que el 1917 van canviar el nom de la dinastia a Casa de Windsor, ja que el nom alemany de la dinastia resultava antipatriòtic durant la Primera Guerra Mundial.

Casa Reial de Portugal[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de la dinastia Bragança-Wettin.

Un nebot d'Ernest I, Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, es va convertir en Rei de Portugal en casar-se amb la reina Maria II de Portugal. Els seus descendents van regnar a Portugal fins que la revolució de 1910 va proclamar la República.

A Portugal, la dinastia Saxònia-Coburg-Gotha és anomenada Dinastia Bragança-Wettin.

regència 1853 - 1855: Ferran II el Rei-Artista

Casa Reial de Bulgària[modifica | modifica el codi]

Un altre nebot d'Ernest I, August Lluís de Saxònia-Coburg-Gotha, es va casar amb Clementina d'Orleans, filla també de Lluís Felip I de França. El seu cinquè fill, Ferran fou escollit el 1887 príncep de Bulgària, i el 1908 s'autoproclamà Tsar dels Búlgars, no obstant això quan el 1918, durant la Primera Guerra Mundial, les seves tropes l'abandonaren i es passaren al bàndol aliat, Ferran abdicà i tornà a Coburg, deixant al seu fill Boris III de Bulgària el tron.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica l'enllaç a Wikidata