Simeó II de Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSimeó II de Bulgària

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Sofia (Regne de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
  47è Primer ministre de Bulgària
24 de juliol de 2001 – 17 d'agost de 2005
  Tsar de Bulgària
28 d'agost de 1943 – 15 de setembre de 1946
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Búlgara i cristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióValley Forge Military Academy and College
Victoria College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, participant en un fòrum internacional Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Prince of Tarnovo (en) Tradueix
Duke in Saxony (en) Tradueix
Prince of Saxe-Coburg and Gotha-Koháry (en) Tradueix
Tsar de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry i casa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarita Gómez-Acebo
FillsKardam de Bulgarie, Konstantin-Assen, Prince of Vidin, Kubrat de Sajonia-Coburgo-Gotha, Kyril, Prince of Preslav (en) Tradueix, Kalina de Bulgaria Modifica el valor a Wikidata
ParesBorís III Modifica el valor a Wikidata  i Joana d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Lluïsa de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkingsimeon.bg Modifica el valor a Wikidata

Simeó Borisov Sakskoburggotski (en búlgar: Симеон Борисов Сакскобургготски) o Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, anomenat també Simeó de Bulgària o Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.

Biografia[modifica]

Fill del tsar Boris III i de la reina Joana de Savoia, com a hereu al tron i príncep de Tirnovo, va passar la seva infància amb els seus pares i la seva germana gran, la princesa Maria Lluïsa de Bulgària, al palau de Vrana, prop de Sofia. Va accedir al tron a l'edat de sis anys, després de la sobtada mort del seu pare després d'una entrevista amb Hitler, el 28 d'agost de 1943. El seu oncle el príncep Ciril va ser nomenat regent i, posteriorment, va ser assassinat pels comunistes.

Llavors la família reial (La Reina Joana, Simeó II i sa germana Maria Lluïsa) van romandre sota arrest al palau de Vrana. A les seves Memòries, la Reina Joana recorda que els soldats soviètics solien entretenir-se disparant a l'atzar en la direcció en què es passejaven els seus fills. El[Cal aclariment] es va celebrar un referèndum tutelat per la presència de l'exèrcit i va declarar un 95% a favor de la creació d'una república comunista i l'abolició de la monarquia. Així que el 16 de setembre de 1946 la família va ser exiliada de Bulgària. No obstant això, Simeó II mai va signar cap document d'abdicació. La família reial va viatjar primer a Alexandria, a Egipte, on el pare de la Reina Joana, Víctor Manuel III d'Itàlia també vivia a l'exili. Allà Simeó va assistir al Victoria College amb el també exiliat Príncep Leka d'Albània.

Exili i casament a Espanya[modifica]

Al juliol de 1951 el govern espanyol del General Franco li va oferir lloc a la família reial búlgara. Va estudiar a Espanya i als EUA i es va convertir en un home de negocis, directiu de la filial espanyola de Thomson. A més, es casà amb una aristòcrata espanyola, Margarita Gómez-Acebo, i van tenir cinc fills: Kardam, Kyril, Kubrat, Kostatin i Kalina.

Política[modifica]

Des d'Espanya, Simeó va mantenir relacions amb els exiliats búlgars i després de la caiguda del teló d'acer va incrementar els seus contactes amb tots els sectors de la vida política del seu país. No obstant això, no va tornar a Bulgària fins al 1996. Després de recuperar la ciutadania búlgara amb el nom de Simeó Boríssov Saxkoburggotski, va tornar a Bulgària definitivament el 2001 com a líder i candidat del partit Moviment Nacional Simeó II. A les eleccions parlamentàries del 24 de juliol d'aquell any el MNS obtingué 119 dels 240 escons i Simeó va ser nomenat Primer Ministre, essent l'únic cas en la història en què un rei destronat recupera el poder polític de manera republicana. Simeó no ha renunciat mai al tron. No obstant això, ha afirmat diverses vegades no pretendre la restauració de la monarquia.

Simeó Boríssov va perdre les eleccions legislatives següents, el 2005, sota un clima de qüestionament del seu govern de corrupció d'alguns dels seus ministres, on va resultar vencedor el Partit Socialista per majoria simple. Però la seva influència política és encara considerable i el seu partit és la segona força política del país i forma part de l'actual coalició de govern.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó II de Bulgària
Precedit per:
Boris III

Tsar de Bulgària

1943-1946
Succeït per:
Vasil Kolarov
(President de la presidència provisional)
Precedit per:
Ivan Kostov

Primer ministre de Bulgària

2001-2005
Succeït per:
Serguei Staníxev