Simeó II de Bulgària

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSimeó II de Bulgària
Simeon Vtori Popovo crop.jpg
Nom original Симеон II
 47è Primer ministre de Bulgària
24 de juliol de 2001 – 17 d'agost de 2005
 Tsar de Bulgària
28 d'agost de 1943 – 15 de setembre de 1946
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juny de 1937
Sofia Bulgària Bulgària
Religió Església Ortodoxa Búlgara i Cristianisme ortodox
Alma mater Valley Forge Military Academy and College
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés
Dinastia Wettin
Cònjuge Margarita Gómez-Acebo
Fills
Pares Boris III de BulgàriaJoana d'Itàlia
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Simeó Borisov Sakskoburggotski (en búlgar: Симеон Борисов Сакскобургготски) o Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, anomenat també Simeó de Bulgària o Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.

Biografia[modifica]

Fill del tsar Boris III i de la reina Joana de Savoia, com a hereu al tron i príncep de Tirnovo, va passar la seva infància amb els seus pares i la seva germana gran, la princesa Maria Lluïsa de Bulgària, al palau de Vrana, prop de Sofia. Va accedir al tron a l'edat de sis anys, després de la repentina mort del seu pare després d'una entrevista amb Hitler, el 28 d'agost de 1943. El seu oncle el príncep Ciril va ser nomenat regent i, posteriorment, va ser assassinat pels comunistes.

Llavors la família reial (La Reina Joana, Simeó II i sa germana Maria Lluïsa) van romandre sota arrest al palau de Vrana. A les seves Memòries, la Reina Joana recorda que els soldats soviètics solien entretenir-se disparant a l'atzar en la direcció en què es passejaven els seus fills. El[Cal aclariment] es va celebrar un referèndum tutelat per la presència de l'exèrcit i va declarar un 95% a favor de la creació d'una república comunista i l'abolició de la monarquia. Així que el 16 de setembre de 1946 la família va ser exiliada de Bulgària. No obstant això, Simeó II mai va signar cap document d'abdicació. La família reial va viatjar primer a Alexandria, a Egipte, on el pare de la Reina Joana, Víctor Manuel III d'Itàlia també vivia a l'exili. Allà Simeó va assistir al Victoria College amb el també exiliat Príncep Leka d'Albània.

Exili i casament a Espanya[modifica]

Al juliol de 1951 el govern espanyol del General Franco li va oferir lloc a la família reial búlgara. Va estudiar a Espanya i als EUA i es va convertir en un home de negocis, directiu de la filial espanyola de Thomson. A més, es casà amb una aristòcrata espanyola, Margarita Gómez-Acebo, i van tenir cinc fills: Kardam, Kyril, Kubrat, Kostatin i Kalina.

Política[modifica]

Des d'Espanya, Simeó va mantenir relacions amb els exiliats búlgars i després de la caiguda del teló d'acer va incrementar els seus contactes amb tots els sectors de la vida política del seu país. No obstant això, no va tornar a Bulgària fins al 1996. Després de recuperar la ciutadania búlgara amb el nom de Simeó Borisov Saxkoburggotski, va tornar a Bulgària definitivament el 2001 com a líder i candidat del partit Moviment Nacional Simeó II. A les eleccions parlamentàries del 24 de juliol d'aquell any el MNS obtingué 119 dels 240 escons i Simeó va ser nomenat Primer Ministre, essent l'únic cas en la història en què un rei destronat recupera el poder polític de manera republicana. Simeó no ha renunciat mai al tron. No obstant això, ha afirmat diverses vegades no pretendre la restauració de la monarquia.

Simeó Borisov va perdre les eleccions legislatives següents, el 2005, sota un clima de qüestionament del seu govern de corrupció d'alguns dels seus ministres, on va resultar vencedor el Partit Socialista per majoria simple. Però la seva influència política és encara considerable i el seu partit és la segona força política del país i forma part de l'actual coalició de govern.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó II de Bulgària Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Boris III
Coat of arms of Bulgaria (1927-1946).svg
Tsar de Bulgària

1943-1946
Succeït per:
Vasil Kolarov
(President de la presidència provisional)
Precedit per:
Ivan Kostov
Standard Prime Minister of Bulgaria.svg
Primer ministre de Bulgària

20012005
Succeït per:
Serguei Staníxev