Ferran I de Bulgària

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerran I de Bulgària
Zar Ferdinand Bulgarien.jpg
Nom original (bg) Фердинанд I
Biografia
Naixement 26 febrer 1861
Viena
Mort 10 setembre 1948 (87 anys)
Coburg
Lloc d'enterrament St. Augustin, Coburg Tradueix
Religió Església Catòlica
Activitat
Camp de treball Tsar
Ocupació Entomòleg, botànic, escriptor i oficial
Rang militar Mariscal de Camp
Família
Família Wettin
Cònjuge Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Eleonore Reuss of Köstritz Tradueix
Fills Boris III de Bulgària
Prince Kiril of Bulgaria Tradueix
Princess Eudoxia of Bulgaria Tradueix
Nadejna de Bulgària
Pares Prince August of Saxe-Coburg and Gotha TradueixClementina d'Orleans
Germans Clotilde de Saxònia-Coburg Gotha, Princess Amalie of Saxe-Coburg and Gotha Tradueix, Prince Philipp of Saxe-Coburg and Gotha Tradueix i Prince Ludwig August of Saxe-Coburg-Kohary Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Ferran I de Bulgària (Viena, 26 de febrer de 1861 - Coburg, 10 de setembre de 1948) fou príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat pro-rus en contra del príncep Alexandre de Battenberg.

Família[modifica]

Nascut el 1861 a Viena, el príncep era fill del príncep August de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. Ferran era nét del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Antònia de Kohary per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La branca de la famíla Coburg a la qual pertanyia el príncep Ferran s'havia convertit al catolicisme arran del casament del seu avi amb la princesa Kohary membre d'una de les família més riques i importants de l'alta noblesa hongaresa.

Tot i les preferències evident del rei pels homes atractius i rossos, Ferran es casà amb la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Maria Lluïsa era filla del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies. La parella va tenir quatre fills:

A la mort de la princesa Maria Lluïsa el 31 de gener de l'any 1899, el rei es casà amb la princesa Elionor de Reuss-Kröstritz el dia 28 de febrer de l'any 1908.

Regència[modifica]

El 7 de juliol de l'any 1887 Ferran fou elegit com a príncep regent de Bulgària en substitució del príncep Alexandre de Battenberg que havia estat derrocat per un cop d'estat pro-rus l'any anterior, el 1886.

Els primers anys de regnat no foren fàcils per Ferran, la política interna del país era dominada pel líder del partit liberal, Stèfan Stambolov la política exterior del qual va venir marcada per un refredament de les relacions búlgares amb Rússia, antic protector del país.

FerranIdeBulgària.jpg
El rei Ferran I de Bulgària i la seva segona muller, la princesa Elionor de Reuss-Kröstritz

La bisexualitat del rei era ben coneguda i explicitada pels cercles diplomàtics europeus. Les seves estades regulars a Capri, llavors famosa per ser un lloc d'estiueig d'homosexuals rics, eren ben conegudes a totes les cancelleries europees. Esdevingué un costum que totes les visites d'alts dignataris que es disputaven el favor de Bulgària anessin acompanyats d'un atractiu jove. És conegut que en ocasió de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el ministre de la guerra búlgar es dirigí al quarter general del rei per tal de consultar-li un tema militar urgent, descobrint que el rei havia marxat a un pícnic amb un jove home que havia acabat de conèixer.

Reconciliació amb Rússia[modifica]

La caiguda de Stambolov el maig de 1894 i el seu assassinat l'any 1895 van permetre la reconciliació entre Bulgària i Rússia evidenciada el febrer de 1896 amb la conversió del príncep hereu Boris del catolicisme a l'església ortodoxa russa.

Ferran esdevingué tsar de Bulgària arran de la declaració d'independència del país efectuada el 5 d'octubre de 1908. La declaració d'independència fou proclamada a l'església dels quaranta màrtirs de Tirnovo.

Guerra[modifica]

Les guerres balcàniques de 1912 i 1913 i la posterior Primera Guerra Mundial provocà una sensible reducció de les fronteres de Bulgària. L'any 1918 es consolidà la pèrdua de la sortida directe al mar Egeu a través de la Tràcia Oriental en favor de Grècia. Les diferents campanyes de la Primera Guerra Mundial es concentraren a ajudar als austríacs a l'ocupació de Sèrbia la qual cosa li significà apoderar-se de Macedònia. Ara bé, a mesura que la guerra avançada l'exèrcit búlgar hagué de fer accions més de defensa com a conseqüència de les tropes aliades estacionades a Grècia que atacaven el front austrobúlgar situat a Macedònia.

L'any 1918, Bulgària firmava l'armistici consolidant les pèrdues tant al sud com a l'oest del país però aconseguint mantenir un petit territori al nord conquerit a Romania durant la guerra. El 3 d'octubre de 1918 el rei abdicava en favor del seu fill, el tsar Boris III de Bulgària, essent l'únic estat perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingué la monarquia com a règim d'estat.

Ferran morí al Burglassschlossen el 1948 a Coburg. Fou enterrat a la mateixa ciutat a l'església catòlica de Sant Agustí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I de Bulgària Modifica l'enllaç a Wikidata