Jordi IV del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJordi IV del Regne Unit
George IV van het Verenigd Koninkrijk.jpg
Guillem IV, pintat per Sir Thomas Lawrence
 Rei del Regne Unit i Hannover
29 de gener de 1820 – 26 de juny de 1830
Gabinet
Robert Jenkinson, George Canning, F. J. Robinson, Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington
Coronació 19 de juliol de 1821
Dades biogràfiques
Naixement George Augustus Frederick
12 d'agost de 1762
Palau de Saint James, Londres
Mort 26 de juny de 1830(1830-06-26) (als 67 anys)
Castell de Windsor, Berkshire
Dinastia Hannover Hannover
Cònjuge Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Fills
Pares Jordi III
Carlota de Mecklenburg-Strelitz
Premis chevalier de l'ordre du Saint-Esprit
Knight in the order of Saint-Michel
Knight Grand Cross of the Order of the Bath
Knight Grand Cross of the Order of St Michael and St George
Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
Order of Saint Anna, 1st class
Signatura

Escut d'armes de Jordi IV del Regne Unit
Modifica dades a Wikidata

Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Anteriorment havia servit com a príncep regent quan el seu pare Jordi III va patir una permanent recaiguda de bogeria a causa de la porfíria que patia.[1] La regència de Jordi (que va durar nou anys, des de 1811 fins a la mort de Jordi III el 1820) va estar marcada per la victòria en les guerres Napoleòniques a Europa.[2] Jordi IV va ser un monarca tossut que va interferir en nombroses ocasions en la política (especialment en l'assumpte de l'emancipació catòlica),[3] encara que no tant com el seu pare. Durant la major part de la seva regència i regnat, va controlar el govern com a Primer Ministre. Jordi IV és recordat com un príncep i monarca extravagant que no tenia mai prou diners per als seus capricis.[4]

Es diu que cada vegada que Jordi IV conqueria una dona, tallava un floc del seu cabell i el posava en un sobre amb el nom de la dama, com a «trofeu». Al moment de la seva mort s'assegura que tenia en el seu poder 7.000 d'aquests sobres amb cabells. Va tenir una pèssima relació amb el seu pare i amb la seva dona, Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel que, en veure's rebutjada va viure a l'estranger molt anys[5] i a la qual va arribar a excloure de la seva coronació. Va ser, però, un patró de les arts; durant la seva regència i el seu regnat van destacar figures literàries com Lord Byron i Jane Austen. Jordi IV va ser responsable de la construcció del Pavelló Reial (Royal Pavilion) a Brighton.[6] El seu amic Beau Brumell i l'arquitecte John Nash van crear l'estil regència.

Jordi IV patia d'obesitat —va arribar a pesar 111kg— [7] i va morir al castell de Windsor el 26 de juny de 1830, als 67 anys, sent sepultat a la Capella de Sant Jordi a Windsor.[8][9] La seva única filla legítima havia mort per complicacions quan va donar a llum, per tant la successió va passar al seu germà Guillem.

Matrimonis i descendència[modifica | modifica el codi]

Als 21 anys es va enamorar d'una dona més gran que ell i de religió catòlica, Maria Fitzherbert; atès que si es casaven contravenia la llei de successió de l'any 1701 i la de matrimonis reials del 1772, ho van fer en secret, però tan aviat com el seu pare ho va saber es va anul·lar al·legant que li calia el permís patern i no li havia demanat.[10]

El 1794, es va comprometre amb Carolina de Brunswik. No s'havien vist mai abans, però va acceptar la unió perquè ella era molt rica i ell estava molt endeutat i, a més el Parlament li va prometre que si acceptava li pujarien la seva assignació econòmica.[11] El 8 d'abril del 1795 es van casar a la Capella Reial del Palau de Sant James, el nuvi va acudir begut.[12][13] Nou mesos després va néixer l'única filla de la parella:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Debrett, 1840, p. IV.
  2. Smith, 1999, p. 146.
  3. Parissien, 2001, p. 185.
  4. Morris, 2004, p. 339–365.
  5. Robins, 2006, p. 49.
  6. Rutherford, 1995, p. 81.
  7. De-la-Noy, 1998, p. 43.
  8. De-la-Noy, 1998, p. 103.
  9. Smith, 1999, p. 271.
  10. Smith, 1999, p. 33, 36-38.
  11. Plowden, 2005, p. 3.
  12. Plowden, 2005, p. 26.
  13. Robins, 2006, p. 17.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Debrett, John. Debrett's Peerage of England, Scotland, and Ireland, 1840. 
  • De-la-Noy, Michael. George IV. Sutton Publishing, 1998. ISBN 0-7509-1821-7. 
  • Parissien, Steven. George IV: The Grand Entertainment. John Murray, 2001. ISBN 0-7195-5652-X. 
  • Plowden, Alison. Caroline and Charlotte: Regency Scandals 1795–1821. Sutton Publishing, 2005. ISBN 0-7509-4173-1. 
  • Robins, Jane. Rebel Queen: How the Trial of Caroline Brought England to the Brink of Revolution. Simon & Schuster, 2006. ISBN 978-0-7434-7826-7. 
  • Rutherford, Jessica M. F.. The Royal Pavilion: The Palace of George IV. Brighton Borough Council, 1995. ISBN 0-948723-21-1. 
  • Smith, E.A.. George IV. Yale University Press, 1999. ISBN 0-300-07685-1. 
  • Morris, Marilyn «Princely Debt, Public Credit, and Commercial Values in Late Georgian Britain». Journal of British Studies, 43, 3, 2004.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi IV del Regne Unit Modifica l'enllaç a Wikidata