Vés al contingut

Ernest August I de Hannover

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnest August de Hannover

Miniatura segons un retrat de William Beechey
Biografia
Naixement5 juny 1771 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1851 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMausoleu als Herrenhausen Garten 
  Rei de Hannover, duc de Braunschweig-Lüneburg, 1r Duc de Cumberland i Teviotdale i Earl d'Armagh
Dades personals
Religióprotestant
Formació professionalUniversitat de Göttingen, entrenament militar
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, rei de Hannover
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKing of Hanover (en) Tradueix (1837–1851)
Príncep del Regne Unit (1801–1851)
Duke of Cumberland and Teviotdale (en) Tradueix (1799, 1799–1851)
Prince of Hanover (en) Tradueix (1771–)
Prince of Great Britain (en) Tradueix (1771–1801)
Príncep hereu Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hannover Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederica de Mecklenburg-Strelitz Modifica el valor a Wikidata
FillsJordi V de Hannover Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlota de Mecklenburg-Strelitz
Jordi III del Regne Unit
GermansCarlota del Regne Unit
Elisabet del Regne Unit
Marie de Hanovre
Sophie de Hanovre
Sophie du Royaume-Uni
Amélie du Royaume-Uni
Jordi IV del Regne Unit
Guillem IV del Regne Unit
Eduard del Regne Unit
Prince Octavius de Gran Bretanya
Frederic del Regne Unit
Alfred de Grande-Bretagne
Adolf del Regne Unit
Prince, Duke of Sussex Augustus Frederick Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9542676 Modifica el valor a Wikidata

Ernest August de Hannover (Queen's House, St. James's Park, Londres, el 5 de juny de 1771 - palau de Herrenhausen, Hannover, 18 de novembre de 1851) va ser un militar anglès i des del 1837 rei de Hannover.

Llinatge

[modifica]

Ernest August va néixer a com el vuitè dels 15 fills del rei Jordi III del Regne Unit, i de Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Es va casar per poders el 29 de maig de 1815, a Neustrelitz, amb la seva cosina Frederica de Mecklenburg-Strelitz, filla del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. La cerimònia formal de casament va celebrar-se al Carlton House, Londres, el 29 d'agost del mateix any. La reina Carlota va oposar-se al matrimoni, atès que Frederica també era cosina seva; a més, Frederica s'havia casat dues vegades abans, amb un total de nou fills. D'aquest matrimoni, els ducs de Cumberland van tenir tres fills:

Joventut

[modifica]
Ernest August I de Hannover (1828)

Com els seus germans, va estudiar amb tutors particulars fins que va ser enviat a la Universitat de Göttingen el 1786, amb els seus germans petits, els ducs de Cambridge i de Sussex. El 1791, Ernest August i el seu germà el duc de Cambridge van ser enviats a Hannover per tal de rebre instrucció militar sota la supervisió del mariscal de camp von Freydag. Allà van aprendre l'art de la cavalleria i les tàctiques militars amb el capità von Linsinger del Regiment dels Dragons de la Reina. Va demostrar ser un excel·lent genet i hàbil tirador, tot i ser curt de vista. Al cap de només dos mesos d'entrenament, el mariscal von Freydag estava tan impressionat amb els progressos del príncep que li donà el rang de capità de cavalleria.

El març de 1792 l'Exèrcit Reial atorgà formalment a Ernest August el càrrec de coronel del 9è Regiment de Dragons de Hannover. A l'any següent (1793) va ser designat comandant de la 1a Brigada de Cavalleria. Va passar la guerra contra França en la Primera Coalició (1793-1797) a Tourcoing, Regne de França, el quarter general del seu germà gran, el duc de York, que era el comandant en cap dels exèrcits anglès, austríac i de Hannover. Ernest August va perdre l'ull esquerre en la Batalla de Tourcoing (Batalla de Cayghem), el 18 de maig de 1794.

El príncep Ernest va tornar a Anglaterra per a la primera vegada des de 1786 -quan va anar a la Universitat- per a refer-se de la seva lesió. A l'any següent (1795) va tornar a Europa i s'encarregà de comandar la rereguarda de l'exèrcit britànic al seu pas pels Països Baixos. Va obtenir el grau de tinent general el 1798 i el de general el 1803.

Duc de Cumberland

[modifica]

El 29 d'agost de 1799, el seu pare Jordi III el va promoure'l duc de Cumberland i de Teviotdale, i comte d'Armagh. El 29 de març de 1813, Ernest August és nomenat mariscal de camp. A més, va servir com acoronel honorari del 15è Regiment Reial de Dragons de 1801 a 1827 i com a coronel de la Cavalleria Reial de 1827 a 1830. El 1831, el Duc de Cumberland, arribaria a ser cavaller de l'orde de Sant Patrici. Anys després, en accedir al tron de Hannover el 1837, va ser nomenat Gran Mestre i Sobirà de l'Orde Reial Güelf. Políticament conservador, es va oposar fermament el 1828 a la Llei d'Emancipació Catòlica proposada pel Primer Ministre, el duc de Wellington.

Rei de Hannover

[modifica]

El 20 de juny de 1837, el seu germà gran, el rei Guillem IV del Regne Unit, va morir sense descendència legítima, i la seva neboda Victòria I del Regne Unit, única filla del duc de Kent, el va succeir com a reina del Regne Unit. Amb tot, a Hannover existia la Llei Sàlica, per la qual una dona no podia regnar-hi. En conseqüència, Ernest August es va convertir en el legítim hereu masculí i va assumir els títols de rei de Hannover i duc de Brunswick-Lüneburg. Això va posar fi a la unió personal i d'aleshores, Hannover i el Regne Unit van tenir diferents cases reials.

El rei Ernest August I va anul·lar la constitució liberal instituïda pel seu germà petit, el duc de Cambridge que havia estat regent del regne de Hannover en nom de Guillem IV. Ernest August va governar com un monarca absolutista. Finalment, va acceptar atorgar una constitució després de les revoltes de 1848.