29 de març
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Març 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 277 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1412, Casp, Regne d'Aragó: S'hi inicien les sessions del Compromís de Casp per escollir un successor de la Corona d'Aragó.
- 1837 - Bunyol (Horta Nord): els carlins comandats per Ramon Cabrera i Grinyó guanyen la batalla de Burjassot durant la Primera Guerra Carlina.
- 1931 - Barcelona: El Patronat Escolar de Barcelona inaugura 11 escoles públiques en un acte conjunt; entre aquestes anomenades «escoles belles», hi havia la Baldiri Reixac, Milà i Fontanals, Ramon Llull, Lluís Vives, Dolors Monserdà, Pere Vila, Jacint Verdaguer…, en gran part actives actualment.[1]
- 1939, València: Les tropes franquistes, comandades pel general Aranda, entren a la ciutat de València.
- Resta del món
- 968, Fornelos: Batalla de Fornelos entre els vikings i el Regne de Lleó.
- 1830, Espanya: Ferran VII signa la Pragmàtica Sanció de 1830, que va promulgar la Pragmàtica de 1789, segons la qual les dones podien regnar si no tenien germans barons.[2]
- 1936, Alemanya: Adolf Hitler aconsegueix el 99% dels vots d'un total de 45,5 milions de votants, en un referèndum per ratificar la recuperació de Renània, que havia estat feta el 7 de març de 1936 violant el Tractat de Versalles.[3]
- 1941, Peloponès: Acaba la batalla del Cap Matapan. Una força combinada de la Royal Navy i la Reial Marina Australiana, sota el comandament de l'almirall britànic Andrew Browne Cunningham interceptà i danyà seriosament la Regia Marina italiana sota el comandament de l'almirall Angelo Iachino.
- 1942, Lübeck, Alemanya: El bombardeig d'aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial representa el primer èxit dels bombardejos de la Royal Air Force contra Alemanya i una ciutat alemanya.
- 1945, II Guerra Mundial: Darrer atac de les bombes voladors V-1 alemanyes sobre Anglaterra.[4]
- 1956, Estoril, Portugal: l'infant Alfons de Borbó mor d'un tret a la cara disparat pel seu germà Joan Carles mentre juguen.
- 1973, Guerra del Vietnam: Surt l'últim soldat estatunidenc del Vietnam del Sud.[5]
- 1974: La Mariner 10 de la NASA, enlairada el 3 de novembre anterior es converteix en la primera sonda espacial que sobrevola Mercuri, mapant part del planeta.
- 1989, París, França: S'inaugura la Piràmide del Louvre com a nova entrada al museu.[6]
- 1990, Txecoslovàquia: El parlament txecoslovac és incapaç d'arribar a un acord en com anomenar al país després de la Revolució de Vellut, començant l'anomenada Guerra del guió.[7]
- 1999, Nova York, Estats Units: L'Índex Dow Jones arriba als 10.000 punts per primer cop (tanca amb 10.006,78).[8]
- 2002, Palestina, Israel: Com a reacció a l'atemptat de tres dies abans, a l'Hotel Park de Netanya, el govern israelià inicia l'Operació Escut Defensiu contra els militants palestins de Hamàs, que serà l'operació més gran feta des de la Guerra dels Sis Dies del 1967.[9]
- 2004: Els antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania s'uneixen a l'OTAN com a membres de ple dret.[10]
- 2010, Moscou, Rússia: Dues dones suïcides s'immolen en dos punts del metro de Moscou, en hora punta del matí, fent almenys 38 víctimes mortals.[11]
- 2012, Espanya: es proclama la vaga general contra les reformes i les retallades del govern de Mariano Rajoy.
- 2017, Regne Unit: la Primera Ministra Theresa May activa el procés legal pel qual el seu país abandonarà la Unió Europea.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1854 - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Nicolau Usart i Furriol, industrial i inventor vallesà.
- 1891 - Sabadell (Vallès Occidental): Rafael Durancamps i Folguera, pintor català.
- 1892 - Santiago de Cubaː Caridad del Río –o Caritat Mercader–, militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic (m. 1975).[12]
- 1945 - Costoja (el Vallespir): Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català (m. 2016).
- 1956 - Girona: Fina Birulés i Bertran, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, pensadora, investigadora, escriptora, traductora, fundadora del seminari «Filosofia i Gènere».[13]
- 1963 - Barcelona: Joan Garriga i Vilaresau fou un pilot de motociclisme de velocitat català.
- Resta del món
- 1790, Comtat de Charles City, Virginia (EUA): John Tyler, militar, 10è president dels Estats Units (m. 1862).[14]
- 1799 - Knowsley Park, Lancashire (Anglaterra): Edward Smith-Stanley, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1852-, 1858-1859 i 1866-1868( (m. 1869).[15]
- 1826 - Giessen, Hessen (Alemanya): Wilhelm Liebknecht, polític alemany un dels fundadors del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (m. 1900)[14]
- 1902 - Oldham, Lancashire (Anglaterra): William Walton, compositor anglès (m. 1983).[16]
- 1899, Columbus, Ohio, Estats Units: Warner Baxter, actor estatunidenc.(m. 1951).[17]
- 1911, Colòniaː Freya von Moltke, activista alemanya membre del grup de resistència antinazi Cercle de Kreisau (m. 2010).[18]
- 1912 - Hirschberg: Hanna Reitsch, aviadora alemanya cèlebre per l'obtenció de diversos rècords (m. 1979).[19]
- 1925 -
- París: Françoise Choay, professora d'urbanisme, art i arquitectura a les Universitats de París; crítica d'art, assagista.[20]
- Sverdlovsk: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant soviètica i russa.[21]
- 1927, Tardebigg, Worcestershire (Anglaterra): John Robert Vane, químic i farmacòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982 (m. 2004).[22]
- 1936 - Broadstairs, Kent, (Anglaterra), Richard Rodney Bennett, pianista, compositor i arranjador britànic.(m. 2012).[23]
- 1940 - Salvador, Bahia: Astrud Gilberto, cantant brasilera de bossa nova, samba i jazz.[24]
- 1941, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Joseph Hooton Taylor, físic i astrònom nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1993.[25]
- 1943
- St. Helier, Carshalton, Surrey (Anglaterra): John Major, Primer Ministre del Regne Unit (1990-1997).[26]
- South Shields, comtat de Durham, Tyne and Wear, Anglaterra: Eric Idle, còmic, actor i escriptor, conegut per haver formar part del grup britànic d'humoristes Monty Python.
- 1946, Detroit, Michigan (EUA): Robert James Shiller, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2013.
- 1947, Uccle, Bèlgica: Geert van Istendael, escriptor, poeta i assagista belga en llengua neerlandesa.
- 1949, Ciutat de Quebecː Pauline Marois, política quebequesa que fou primera ministra del Quebec, primera dona a exercir el càrrec.[27]
- 1951, Boston, Massachusetts (EUA): Roger Bruce Myerson, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2007.[28]
- 1959, La Terra dels Naga, Índia: Easterine Kire, poetessa, escriptora i periodista en llengua angami.
- 1960 - Madrid: Irene Garrido Valenzuela, economista i política espanyola, ha estat diputada al Congrés.[29]
- 1973: Brandi Love, model i actriu americana.
- 1976 - Long Island, Nova York: Jennifer Capriati, exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca.[30]
- 1979, Madrid : Estela Giménez, gimnasta rítmica i presentadora de televisió espanyola.[31]
- 1980 - Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.[32]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1940 - Barcelona: Àngela Graupera i Gil, escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya (n. 1876).[33]
- 1960 - Manresa: Antònia Guitart Orriols, col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis.[34]
- 1987 - Barcelona: Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte català (n. 1896).
- 2014 - Girona: Modest Prats i Domingo, filòleg i teòleg català.
- 2015 - Barcelona: Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres (n. 1944).[35]
- 2020 - Barcelona: Arnau Puig i Grau, artista, crític d'art i filòsof català (n. 1926).[36]
- Resta del món
- 1794 - Bourg-la-Reine, França: Nicolas de Condorcet, Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet, matemàtic, filòsof i polític (m. 1743).
- 1803 - Viena (Sacre Imperi): Gottfried van Swieten, bibliotecari, creador del primer catàleg en fitxes (n. 1733).
- 1937 - Lausana, Suïssa: Karol Szymanowski, compositor polonès.(n. 1882).[37]
- 1952 - Madrid: Antonia Plana, actriu espanyola fonamentalment teatral (n. 1889).[38]
- 1956 - Estoril (Portugal): Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies, infant d'Espanya, d'un tret disparat pel seu germà Joan Carles (n. 1941).[39]
- 1957 - Estocolmː Naima Sahlbom, química sueca, mineralogista, i activista per la pau (n. 1871).[40]
- 1970 -
- Wimbledon (Anglaterra): Vera Brittain, escriptora, feminista i pacifista anglesa (n. 1893).[41]
- Pequín: Anna Louise Strong, escriptora, periodista i activista del segle XX (n. 1885).[42]
- Moscou: Lev Kuleixov, director de cinema rus. (n. 1899)[43]
- 1982 - Cambridge, Massachusetts: Helene Deutsch, psicoanalista estatunidenca d'origen jueu, col·laboradora de Freud (n. 1884).[44]
- 1991 - Madridː Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1935).[45]
- 2000 - Manhattan: Anna Sokolow, ballarina i coreògrafa nord-americana (n. 1910).[46]
- 2015 - Madrid: Matilde Conesa, actriu de veu espanyola, figura emblemàtica de la història de la ràdio a Espanya (n. 1928).[47]
- 2019 - París: Agnès Varda, directora de cinema belga (n. 1928).[48]
- 2020 - Cracòvia, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (n. 1933).[49]
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica: sants Bartomeu del Mont Carmel, prior de l'Orde del Carmel; Eustaci de Langres, abat; Fermí, Aule, Eumaqui i Longí de Vivièrs, bisbes; venerable Joana de la Creu Fernández, franciscana. Luteranisme: Hans Nielsen Hauge, renovador de l'Església.
Referències[modifica]
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona celebra el 75è Aniversari dels Grups Escolars». XTEC (Xarxa telemàtica educativa de Catalunya) i Ajuntament de Barcelona, 29-03-2006. [Consulta: març 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Kane, Robert B. Disobedience and conspiracy in the German Army, 1918-1945 (en anglès). McFarland, 2002, p.122. ISBN 078641104X.
- ↑ De Maeseneer, Guido. Peenemunde: The Extraordinary Story of Hitler's Secret Weapons V-1 and V-2 (en anglès). AJ Publishing, 2001, p.412. ISBN 0969954212.
- ↑ Westheider, James. Fighting in Vietnam: The Experience of the Us Soldier (en anglès). Stackpole Books, 2011, p.27. ISBN 0811708314.
- ↑ «Pei Pyramid and New Louvre Open Today» (en anglès). NY Times, 29-03-1989. [Consulta: 30 octubre 2011].
- ↑ Stein, Eric. Czecho/Slovakia: Ethnic Conflict, Constitutional Fissure, Negotiated Breakup (en anglès). University of Michigan Press, 2000, p.57-59. ISBN 0472086286.
- ↑ «The Dow tops 10.000» (en anglès). Black enterprise. Earl G. Graves, Ltd., Vol. 29, Núm. 11, Juny 1999, p.69. ISSN: 0006-4165 [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑ «Timeline: Palestine-Israel conflict». Al Jazeera, 23-01-2011. [Consulta: 5 novembre 2011].
- ↑ «[Seven new members join NATO http://www.nato.int/docu/update/2004/03-march/e0329a.htm]» (en anglès), 29-03-2004. [Consulta: 6 novembre 2011].
- ↑ «Female suicide bombers blamed in Moscow subway attacks» (en anglès). CNN, 29-03-2010. Arxivat de l'original el 2012-07-13. [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ «CARIDAD MERCADER, Politician, Spy.» (en anglès). TheCubanHistory.com. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Fina Birulés Beltrán». Goodreads. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Edward Stanley,14th earl of Derby» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Warner Baxter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Freya Gräfin von Moltke» (en alemany). German Resistance Memorial Center. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Hanna Reitsch. German aviator» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Caves, Roger W. Encyclopedia of the City (en anglès). Taylor & Francis, 2005, p. 54. ISBN 978-0-415-25225-6.
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-09, p. 143. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ «John R. Vane. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «¿Por qué Astrud Gilberto es mucho más que “la chica de Ipanema”?» (en castellà). ezanime.net, 29-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Joseph H. Taylor Jr. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Pauline Marois» (en francès). Assemblée nationale du Québec. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Roger B. Myerson. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «XII Legislatura ( 2016-2019). Garrido Valenzuela, Irene». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Jennifer Capriati». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Olmeda, Fernando. «La proeza de las 'niñas de oro' en Atlanta'96 (I)» (en castellà). Tribuna Olímpica, 10-02-2016. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Valerie Hould-Marchand». SR / Olympics Sports. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Mª; Vigier i Rovira, Mercè «La infermera Angela Graupera i Gil (1876-1940)». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, XXXIII, 3, 2018, pàg. 158-159.
- ↑ Font, Lluïsa; Parcerisas, Conxita. «Manresanes que han fet història: Antònia Guitart i Orriols. (Berga, 1896 - Manresa, 29/03/1960)». [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Margarita Rivière i Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Adeu a Arnau Puig, el filòsof "antiacadèmic" de Dau al Set i generós amb els joves», 29-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Samson, Jim. «Szymanowski, Karol (Maciej)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.27328 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Enciclopedia del Cine Español: Antonia Plana», 20-06-2018. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Juan Carlos lays to rest a haunting Spanish tragedy». The Independent, 16-10-1992 [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Creese, Mary R. S.. Ladies in the Laboratory II: West European Women in Science, 1800-1900: A Survey of Their Contributions to Research. Maryland: Scarecrow Press, 2004, p. 8. ISBN 978-0-8108-4979-2.
- ↑ Marest. «Vera Brittain (1893 – 1970)». Mujeres literatas, 20-08-2017. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Anna Louise Strong». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Roazen, Paul. Helene Deutsch: A Psychoanalyst's Life. Transaction Publishers. ISBN 978-1-4128-3987-7.
- ↑ Benjumea Cobado, Álvaro Beltrán. «Mikaela, la trianera universal» (en castellà). El Diario de Triana, 12-11-2015. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
- ↑ «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Mor Krzysztof Penderecki, el compositor avantguardista que estimava la música sacra Ara 29 de març de 2020.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 de març |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:29 de març. |