Batalla de Burjassot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Burjassot
Primera guerra carlina
Dates 29 de març de 1837
Escenari Burjassot
Resultat Victòria carlina
Batalla de Burjassot (País Valencià)
Batalla de Burjassot
Batalla de Burjassot
Batalla de Burjassot
Coord.: 39° 30′ 23″ N, 0° 24′ 24″ O / 39.50639°N,0.40667°O / 39.50639; -0.40667
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Manuel de Soria Bandera de la Creu de Borgonya Ramon Cabrera
Forces
800
Baixes
727 presoners
30-42 afusellats

La Batalla de Burjassot o Acció del Pla del Pou fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[1] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[2]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[3] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[4]

Cantavella, en absència de Cabrera, estava defensada en aquell moment pel governador militar carlista Magí Miquel,[5] que contava només amb un batalló, una patrulla i la Companyia d'Artillería.[6] i tot i els esforços de José María Arévalo, Evaristo San Miguel, Cantavella fou presa el 31 d'octubre de 1836. Els 200 defensors, en clara inferioritat numèrica, quan va començar el foc d'artilleria es van refugiar en el fort exterior, i d'allà van intentar fugir pels barrancs per reunir-se amb la força de socors, però foren abatuts per les tropes liberals, i els presoners van obrir les portes de la ciutat als seus alliberadors.[7]

Privats els carlins del Maestrat de la seva capital i fàbrica d'artilleria,[8] Arévalo s'enfrontà a nombroses desercions fins que el 9 de gener de 1837 Ramon Cabrera, encara recuperant-se de les ferides, es presentà a Rubielos de Mora, recomposà les tropes i la moral,[9] i llençà un atac sobre les hortes de Castelló, que el 21 de gener van derrotar Emilio Borso di Carminati a la batalla de Torreblanca, en la que Cabrera fou ferit de nou,[10] i Llangostera i Forcadell derrotaren una columna liberal el 16 de febrer a Bunyol.[11]

Estant Cabrera a Xiva el 23 de març, i coneixedor de l'estada de la columna cristina de Manuel de Soria a Llíria, que componien els supervivents 800 de la batalla de Bunyol, va ordenar Llangostera atacar la riba del Túria com a distracció per atacar als liberals, que van sortir el 29 de març per defensar la capital.[12]

La batalla[modifica]

L'avançada carlina va atacar la columna a la sortida de Burjassot, en el Pla del Pou, i els liberals van córrer a refugiar-se a Burjassot, moment en què el gruix dels carlins, dirigits per Ramon Cabrera van sortir al seu encontre, encerclant-los i fent presoners a tota la infanteria, mentre que l'escassa cavalleria va poder fugir,[13]

Conseqüències[modifica]

El cúmul de derrotes cristines va causar la substitució d'Evaristo San Miguel per Marcelino de Oraá Lecumberri com a comandant de l'exèrcit del Centre.[14]

Cantavella fou recuperada per Juan Cabañero y Esponera en 24 d'abril de 1837,[14] quan la seva guarnició es va rendir,[15] i poc després prengué Sant Mateu. Un cop capturada Morella pels carlins en gener de 1838, en estar completament emmurallada es va convertir en la capital carlina i s'hi van traslladar les instal·lacions de Cantavella.[15]

Referències[modifica]

  1. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. Flávio, 1870, p. 252.
  3. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  4. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  5. Flávio,, p. 266.
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (CAA - CAR). Madoz, 1850, p. 410. 
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014. 
  9. Flávio, 1870, p. 271.
  10. Flávio, 1870, p. 281.
  11. Pirala, 1842, p. 213.
  12. Flávio, 1870, p. 290.
  13. Flávio, 1870, p. 291.
  14. 14,0 14,1 Flávio, 1870, p. 301.
  15. 15,0 15,1 Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 

Bibliografia[modifica]