Batalla del Bruc (1836)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del Bruc
Primera guerra carlina
Batalla del Bruc (1836) situat respecte Catalunya
Gandesa
Montesquiu
Prats de Lluçanès
El Bruc
Batalles a Catalunya en 1836
Tipus batalla
Data 15 de març de 1836
Escenari el Bruc
Resultat Victòria carlina
Front Catalunya
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Benet Tristany
Baixes
53 morts
50 presoners
Modifica les dades a Wikidata

La batalla del Bruc de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità Manuel de Llauder i de Camín i Galceran va fugir a França.[1] A Morella es va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre.

Les nombroses partides actuaven sense coordinació mentre a les zones liberals esclataven les bullangues contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil.[2]

El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basco-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de Juan Antonio Guergué i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre Olot però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament Ignasi Brujó. A principis de 1836 els carlins estaven força mobilitzats, amb accions en tot l'interior de Catalunya, intentant prendre alguna població d'importància que els servís de quarter general. Les fortificacions liberals d'el Bruc impedien l'atac des de les posicions carlines del centre de Catalunya a Barcelona, i Benet Tristany es decidí a atacar-les en març de 1836.

La batalla[modifica]

El 15 de març l'avantguarda dels carlins de Benet Tristany es disfressà de liberals arribant a l'encontre de l'avantguarda liberal formada per la legió belga, disparant-los a curta distància i atacant amb baioneta, i a continuació els reforços d'ambdós bàndols s'uniren al combat, i els liberals s'hagueren de dispersar, patint 53 baixes i 50 presoners, quedant els massissos de Montserrat i Sant Llorenç en control carlí.[3]

Conseqüències[modifica]

Les partides carlines seguiren disperses i auxiliades pel territori, cosa que impedia ls seva persecució pels liberals[4] fins que l'agost de 1836 Rafael Maroto rellevà Ignasi Brujó [5] que a principis de setembre posà setge a Sant Quirze de Besora, que fou aixecat per Joaquín Ayerbe, qui el derrotà poc després a la batalla de Montesquiu.[6]

Referències[modifica]

  1. Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». AUSA, XXII, 158, 2006.
  2. Santirso Rodriguez, Manuel. Revolució liberal i guerra civil a Catalunya (1833-1840), p. 211. 
  3. Santirso Rodriguez, Manuel. Revolució liberal i guerra civil a Catalunya (1833-1840), p. 334. 
  4. Pirala, 1856, p. 93.
  5. Pirala, 1856, p. 100.
  6. Pirala, 1856, p. 102.

Bibliografia[modifica]