Batalla de Fortanet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Fortanet
— Front oriental —
Primera guerra carlina
Fortanete desde la ermita de Loreto (Teruel, Aragón).jpg
Fortanet des de l'ermita de Loreto
Dates 4 d'agost de 1836
Escenari Fortanet
Resultat Victòria liberal
Batalla de Fortanet (Aragó)
Batalla de Fortanet
Batalla de Fortanet
Batalla de Fortanet
Coord.: 40° 30′ 15.5″ N, 0° 31′ 19.51″ O / 40.504306°N,0.5220861°O / 40.504306; -0.5220861
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) general Soria Bandera de la Creu de Borgonya Joaquín Quilez

La batalla de Fortanet va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats.[1] Ram de Viu però fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seves forces amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seves tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fou afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[3] i Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota i les pèrdues sofertes a la batalla de Soneixa van impedir que Cabrera pogués atacar l'Horta de València.[5]

Quilez, en retirada a la seva base de Xelva després de la derrota el 25 de juliol de 1836 a la batalla d'Albaida[6] a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marquès de Villacampo i perseguit per les columnes liberals de José Grases, Narváez, Francisco Warleta i Villacampo. El general Soria, es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va adelantar.[7]

La batalla[modifica]

El 4 d'agost de 1836 el general Soria va fer que els caçadors penguessin el castell de Fortanet i un turó proper mentre la cavalleria i tres batallons d'infanteria carregaven contra els carlins de Joaquín Quilez, i la resta de la infanteria prenia la serra, però els carlins van veure les maniobres i es van moure a un cingle, on reberen diverses càrregues, mentre els caçadors els atacaven pel flanc dret, provocant la retirada carlina, i després de dues hores de persecució els liberals van tornar a [7] amb més de 80 morts i 150 ferits.[8]

Conseqüències[modifica]

L'endemà, Ramon Cabrera, va reunir les restes de la tropa i les de Francesc Tallada i Forcadell i de José Puértolas i va atacar Villarluengo, on els seus espies els havien dit que els liberals farien nit abans d'arribar a Castellote, però sense poder vèncer-los, Cabrera es va retirar.[9]

Cabrera, amb les seves forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]

Referències[modifica]

  1. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  2. «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com.
  3. 3,0 3,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  5. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 203.
  6. «batalla d'Albaida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 208.
  8. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 106. 
  9. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 211.
  10. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 

Bibliografia[modifica]