Setge de Guimerà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Guimerà
— Setge de Guimerà —
Primera guerra carlina
Dates 17 a 19 de setembre de 1835
Escenari Guimerà
Resultat Victòria liberal
Setge de Guimerà situat respecte Catalunya
Lleida
Barcelona
Girona
Tarragona
Berga
Guimerà
La Granadella
Olot
Roda d'Isàvena
La Pobla de Segur
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Combats d'agost a novembre de 1835

Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antoni Niubó Bandera de la Creu de Borgonya Rosset de Belianes
Forces
600 homes 1.600 homes
47 genets
artilleria
Baixes
4 morts
71 afusellats
388 presoners
14 ferits

El Setge de Guimerà fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió carlina va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833, quan el pretendent Carles, refugiat a Portugal, es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal, va reclamar el seu dret al tron. A nivell popular, la insurrecció va començar el dia 2 d'octubre a Talavera de la Reina, quan els voluntaris reialistes locals van proclamar Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'alçaments guerrillers, integrats per antics militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que la plaça va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre. Tot i ser derrotat a la batalla de Calanda, quan va ser afusellat Ram de Viu, Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat[1] i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell.[2]

Carnicer, cap dels carlins, va anar passant pels pobles reclutant voluntaris per la causa carlina, passant per Batea, Gandesa, Móra d'Ebre, on s'hi afegiren els mossos d'Esquadra i Falset, on va sorprendre les dues companyies que defensaven la vila, que van prendre, i van afusellar als oficials, per després passar a Maials,[3] on fou derrotat, i la major part dels carlins van caure presoners i finalment van ser deportats a l'illa de Cuba.[3]

El Conveni d'Eliot entrà en vigor amb el comunicat del liberal Ramon de Meer i Kindelán al cap carlí Antonio Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i la notificació d'aquest a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol.[4]

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[5] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Conrad la intercepció dels carlins.[5]

La batalla[modifica]

Una columna carlina comandada pel capitost Rosset de Belianes, que el 7 de setembre havia actuat a Tàrrega i fou combatuda per la columna del coronel Antoni Niubó, arribant el dia 11 entre Sant Martí i Maldà, el 17 quedà bloquejada a Guimerà, quan es dirigia a l'Ametlla de Segarra. Els liberals els interceptaren i es veieren forçats a refugiar-se al castell.

La tarda del 19 de setembre l'artilleria disparà amb bala rasa cinc trets i els assetjats demanaren parlamentar, sense arribar a cap acord, els canons dispararen 9 trets més i a les cinc de la tarda, el comandant Rosset es rendí.[6]

Conseqüències[modifica]

Immediatament després de la rendició dels carlins, el Rosset de Belianes i 33 soldats foren afusellats per ordre del coronel Niubó[7] per la Legió Estrangera Francesa de Ferrary[8] doncs el Conveni d'Eliot no havia arribat encara a la guerra a Catalunya,[9] fet que provocà que durant la guerra qualsevol membre de la Legió Estrangera Francesa fos afusellat en caure presoner.[10] Altres 12 carlins foren afusellats a Verdú, 22 a Tàrrega i 3 a Igualada.[6] Els presoners supervivents van ser deportats a l'illa de Cuba.[7]

Referències[modifica]

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  3. 3,0 3,1 de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998 [Consulta: 19 agost 2015].
  4. «conveni d'Elliot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 Condado Madera, 2002, p. 35.
  6. 6,0 6,1 Corbella i Duch, J. «Repassant la història, la batalla carlina de Guimerà de setembre de 1835». La tribuna de Guimerà, 11-09-2006. [Consulta: 27 setembre 2015].
  7. 7,0 7,1 Planes i Closa, Josep M. «L'Urgell de l'odi i de la mort, 1820-1840». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 8, 1994, pàg. 28 [Consulta: 27 setembre 2015].
  8. Condado Madera, 2002, p. 36.
  9. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo (en castellà). Editorial MAXTOR, 2008, p. 193. ISBN 8497614488. 
  10. «Legión Extranjera Francesa» (en castellà). XIX. mendeko historia militarra Euskal Herrian. Zumalakarregi Museoa, 2006. [Consulta: 27 setembre 2015].

Bibliografia[modifica]