Setge de Guimerà
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | 17 a 19 de setembre de 1835 | ||
| Escenari | Guimerà | ||
| Lloc | Guimerà | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Setge de Guimerà | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
El Setge de Guimerà fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Antecedents[modifica]
La rebel·lió carlina va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833, quan el pretendent Carles, refugiat a Portugal, es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal, va reclamar el seu dret al tron. A nivell popular, la insurrecció va començar el dia 2 d'octubre a Talavera de la Reina, quan els voluntaris reialistes locals van proclamar Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'alçaments guerrillers, integrats per antics militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que la plaça va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre. Tot i ser derrotat a la batalla de Calanda, quan va ser afusellat Ram de Viu, Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat[1] i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell.[2]
Carnicer, cap dels carlins, va anar passant pels pobles reclutant voluntaris per la causa carlina, passant per Batea, Gandesa, Móra d'Ebre, on s'hi afegiren els mossos d'Esquadra i Falset, on va sorprendre les dues companyies que defensaven la vila, que van prendre, i van afusellar als oficials, per després passar a Maials,[3] on fou derrotat, i la major part dels carlins van caure presoners i finalment van ser deportats a l'illa de Cuba.[3]
El Conveni d'Eliot entrà en vigor amb el comunicat del liberal Ramon de Meer i Kindelán al cap carlí Antonio Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i la notificació d'aquest a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol.[4]
Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[5] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Conrad la intercepció dels carlins.[5]
Batalla[modifica]
Una columna carlina comandada pel capitost Rosset de Belianes, que el 7 de setembre havia actuat a Tàrrega i fou combatuda per la columna del coronel Antoni Niubó, arribant el dia 11 entre Sant Martí i Maldà, el 17 quedà bloquejada a Guimerà, quan es dirigia a l'Ametlla de Segarra. Els liberals els interceptaren i es veieren forçats a refugiar-se al castell.
La tarda del 19 de setembre l'artilleria disparà amb bala rasa cinc trets i els assetjats demanaren parlamentar, sense arribar a cap acord, els canons dispararen 9 trets més i a les cinc de la tarda, el comandant Rosset es rendí.[6]
Conseqüències[modifica]
Immediatament després de la rendició dels carlins, el Rosset de Belianes i 33 soldats foren afusellats per ordre del coronel Niubó[7] per la Legió Estrangera Francesa de Ferrary[8] doncs el Conveni d'Eliot no havia arribat encara a la guerra a Catalunya,[9] fet que provocà que durant la guerra qualsevol membre de la Legió Estrangera Francesa fos afusellat en caure presoner.[10] Altres 12 carlins foren afusellats a Verdú, 22 a Tàrrega i 3 a Igualada.[6] Els presoners supervivents van ser deportats a l'illa de Cuba.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ 3,0 3,1 de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998 [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ «Setge de Guimerà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 Condado Madera, 2002, p. 35.
- ↑ 6,0 6,1 Corbella i Duch, J. «Repassant la història, la batalla carlina de Guimerà de setembre de 1835». La tribuna de Guimerà, 11-09-2006. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Planes i Closa, Josep M. «L'Urgell de l'odi i de la mort, 1820-1840». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 8, 1994, pàg. 28 [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ Condado Madera, 2002, p. 36.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo (en castellà). Editorial MAXTOR, 2008, p. 193. ISBN 8497614488.
- ↑ «Legión Extranjera Francesa» (en castellà). XIX. mendeko historia militarra Euskal Herrian. Zumalakarregi Museoa, 2006. [Consulta: 27 setembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002. ISBN 8424509102.