Batalla de Xèrica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Xèrica
— Front oriental —
Primera Guerra Carlina
Data 15 d'octubre de 1838
Localitat Xèrica
Resultat Victòria liberal
Batalla de Xèrica situat respecte Aragó
Morella
Estella
Castelló
Terol
Saragossa
Pamplona
Osca
Lleida
Calanda
Alcorisa
Gandesa
Sant Mateu
Cantavella
Beseit
Benicarló
Maella
Alcanyís
Xèrica
Casp
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Principals combats en octubre de 1838

Bàndols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Carlins Francesc Tallada Badera de guerra espanyola (1785-1931) Emilio Borso


Mapa de tots els punts
OSM, Google, Bing
Descarrega format KML

La batalla de Xèrica fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella.[10]

El 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[11] El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel José Lespinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van assaltar Saragossa però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.[11] A continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper,[12] i després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Cabrera va seguir expandint el seu territori i signant amb Antonio van Halen y Sarti el conveni de Segura.[13] Amb la derrota liberal a l'Acció de Maella, els ànims liberals caigueren i els liberals temeren una invasió carlina a l'interior, i van Halen va incrementar la defensa a Terol, Saragossa i València. Llangostera rebé ordres d'atacar Casp i Forcadell a Xèrica.[14]

La batalla[modifica]

Francesc Tallada i Forcadell va arribar a la vila el 10 d'octubre de 1838 i va atacar amb els dos canons que duia el castell de Xèrica, on s'havia retirat la guarnició, però no eren adients per trencar les muralles i va decidir esperar que la guarnició es rendís per manca d'aigua,[15] però el 15 d'octubre Emilio Borso di Carminati va arribar amb una columna de socors, obligant a la retirada carlina.[14]

Conseqüències[modifica]

Els carlins van aixecar el setge de Casp i van seguir atacant els pobles recollint provisions i Ramon Cabrera va entrar a Calataiud en 16 de novembre,[14] i Forcadell derrotat a la batalla de Xest. Amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839 es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[16] que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[17]

Referències[modifica]

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  3. Flávio, 1870, p. 252.
  4. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  5. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Flávio, 1870, p. 301.
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  9. Pirala, 1842, p. 145.
  10. Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. [Consulta: 30 agost 2015].
  11. 11,0 11,1 Negro, Luis. «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
  12. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  13. de Córdoba, Buenaventura. Vida militar y política de Cabrera (en castellà). vol. 3. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1845, p. 3. 
  14. 14,0 14,1 14,2 Historia general de España y de sus Indias, desde los tiempos más remotos hasta nuestro días (en castellà). vol.7. Librería Española, 1866, p. 973. 
  15. Flávio,, p. 555.
  16. Bollaert, William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en anglès). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370. 
  17. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 21 agost 2015].

Bibliografia[modifica]