Setge de Llucena (1837)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Llucena (1837)
— Front oriental —
Primera guerra carlina
Dates agost de 1837
Escenari Llucena
Resultat Victòria liberal
Setge de Llucena (1837) (País Valencià)
Setge de Llucena (1837)
Setge de Llucena (1837)
Setge de Llucena (1837)
Coord.: 40° 8′ 18″ N, 0° 16′ 50″ O / 40.13833°N,0.28056°O / 40.13833; -0.28056
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Caruana Bandera de la Creu de Borgonya Vicent Barreda i Boix

El Setge de Llucena de 1837 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Antecedents[modifica]

A Llucena, a diferència de les viles dels voltants, les famílies liberals van romandre per formar la resistència als carlins, i a principis de 1834 es va formar una milícia urbana comandada per Francisco Sangüesa, de 300 homes en tres companyies de 100 homes,[1] que va augmentar a 500 en cinc companyies en 1835. i serví de nucli defensiu de les viles dels voltants.[2]

El 10 d'abril de 1834 a l'Acció de Maials, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament i aconseguiren evitar unir les forces carlines del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[3] i el mes de maig de 1834, Carnicer no va poder prendre Llucena a l'assalt,[4] i va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes. Però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[5] i Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[3] Cabrera va reorganitzar les tropes, i l'agost va atacar Vila-real, a la costa.[6]

La ciutat resistí un primer atac en 1 de novembre de 1835 de Josep Miralles Marín el Serrador,[7] que en encerclar la vila, que no es rendí, cremà els masos dels voltants, donant temps al retorn dels milicians que eren a Castelló i a l'arribada d'una columna liberal d'Antonio Buil des de Benassal,[6] havent d'aixecar el setge els carlins. A principis de 1836, o finals de 1835, fou destinat a Llucena Antonio Caruana com a cap de la guarnició liberal.[8]

Després del fracàs de l'Expedició Gómez de 1836 mentre Cabrera estava a l'Expedició Reial, Vicent Barreda i Boix La Cova s'havia quedat al Maestrat.

El primer setge[modifica]

En abril de 1837 Josep Miralles Marín el Serrador va atacar la ciutat emprant un canó que havia capturat a Borriana, però els fusellers defensors van disparar contra la bateria, que es va retirar, i a continuació van fer una sortida obligant als carlins a la retirada.[9]

El segon setge[modifica]

A finals de juny el Serrador va fer una nova temptativa sobre Llucena, però els defensors van resistir fins que una columna d'Emilio Borso di Carminati va obligar els assetjants a fugir.[9]

El tercer setge[modifica]

L'agost de 1837, mentre Cabrera participava en l'Expedició Reial, Vicent Barreda i Boix La Cova [10] va fer talar el voltants de Llucena i bombardejà la vila amb un canó i un obús. La ciutat, comandada per Antonio Caruana[11] resistí el setge i en una sortida els defensors van atacar els reductes capturant l'obús, podent salvar als carlins el canó però aixecant el setge.[12]

Conseqüències[modifica]

La vila fou atacada de nou en març de 1838 per Ramon Cabrera, Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall.[9] La resistència de la vila als atacs carlins li va valdre en 1838 el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.[13]

Referències[modifica]

  1. Escrig Fortanete, 1998, p. 395.
  2. Escrig Fortanete, 1998, p. 396.
  3. 3,0 3,1 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  4. Escrig Fortanete, 1998, p. 399.
  5. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  6. 6,0 6,1 Escrig Fortanete, 1998, p. 402.
  7. Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
  8. Escrig Fortanete, 1998, p. 421.
  9. 9,0 9,1 9,2 Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 413. 
  10. Escrig Fortanete, 1998, p. 387.
  11. «ACCIONES EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN QUE MERECIERON UNA CRUZ DE SAN FERNANDO» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de CAstro, 130, Agost 2012 [Consulta: 18 agost 2015].
  12. «Vicente Barreda Boix, el General Cova» (en castellà). Otros castellonenses militares (II). Aula Militar Bermúdez de Castro. [Consulta: 22 agost 2015].
  13. Escrig Fortanete, 1998, p. 398.

Bibliografia[modifica]