Llucena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlucena
Llucena / Lucena del Cid
Escut de Llucena
Vista de Lucena del Cid.jpg
Vista de Llucena

Localització
Localització de Llucena respecte del País Valencià.png
40° 08′ 14″ N, 0° 16′ 51″ O / 40.1372729°N,0.2808155°O / 40.1372729; -0.2808155
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alcalatén
Municipis 6
Població
Total 1.372 (2016)
• Densitat 10,01 hab/km²
Gentilici Llucener, llucenera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 137,04 km²
Altitud 568 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major
Sant Miquel i Sant Hermolau
Organització i govern
• Alcalde Gerardo Luis Beltran Royo
Indicatius
Codi postal 12120
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12072
Codi ARGOS 12072
Altres dades

Web www.lucenadelcid.es
Modifica dades a Wikidata

Llucena (cooficialment Llucena / Lucena del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alcalatén. També és coneguda com "La perla de la muntanya".

Geografia[modifica | modifica el codi]

Compta Llucena amb un extens terme, molt muntanyenc i amb grans diferències d'altitud. De fet, en l'extrem oriental del terme municipal, junt al riu Llucena, aigües avall de Figueroles, l'altura no arriba als 340 m. mentre que, en l'extrem NO, en les proximitats de Penyagolosa, al Cabeço Roig, supera els 1.380. Una diferència de més de 1.000 m. d'altura que se salva en tan sols 11 km. en línia recta, solcats de profunds barrancs i elevats cims. Altres altures dignes de menció són el Salt del Cavall, la Picosa, la Roca del Castellar, el Pujol de Guardamar i les Bateries. Quant a la hidrografia del terme destaca el riu Llucena, afluent de la rambla de la Viuda, els barrancs del Batlle, Gorgàs, i Casotes, tributaris del riu, així com el del Salt del Cavall.

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-16 i prenent després la CV-190.

Al seu terme municipal es troben molts masos abandonats, record d'altres temps quan més de la meitat de la població vivia en ells. Entre els més importants, el mas de Fabra Lloma, el de la Costa, de la Parra, de Molló i el mas del Moro.

Va ser a mitjan dècada de 1960, quan la població masovera va començar a emigrar en el massiu procés d'èxode rural que conegué el país durant aquella dècada. En l'actualitat la presència de població masovera es redueix a uns quants grups de neo-rurals que han colonitzat antics masos, molts dels quals s'han convertit en segones residències de cap de setmana.

Història[modifica | modifica el codi]

Es desconeix el moment històric de la seua fundació, però amb tota seguretat ja estava habitada en temps dels romans sense excloure assentaments anteriors d'èpoques ibèriques o inclús del bronze, dels que s'han trobat ruïnes i restes que testimonien l'antiguitat de la població. Durant l'època musulmana formava part del districte del castell de l'Alcalatén (Precisament el nom àrab "Alcalatén" significa "els dos castells", un dels quals, a banda del d'aquest nom, era el de la Llucena musulmana). Després de la conquesta cristiana va formar part de la Tinença de l'Alcalatén, la qual, en 1233 va ser donada pel rei Jaume I al noble aragonès Joan Ximén d'Urrea, El 6 de maig de 1335 li va ser atorgada carta de poblament i concessió de fur, la qual cosa la va convertir en important centre comercial. En 1798, en morir l'últim dels Urrea, desè comte d'Aranda, famós ministre il·lustrat de Carles III i Carles IV, el senyoriu va passar a la casa ducal d'Híjar en el si de la qual va romandre fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.

Durant les guerres carlines va prendre partit pel bàndol isabelí i a diferència de les viles dels voltants, les famílies liberals van romandre per formar la resistència als carlins, a principis de 1834 es va formar una milícia urbana comandada per Francisco Sangüesa, de 300 homes en tres companyies de 100 homes,[1] que va augmentar a 500 en cinc companyies en 1835. i serví de nucli defensiu de les viles dels voltants.[2] Resistí un primer atac de Josep Miralles Marín[3] i un segon atac de Vicent Barreda i Boix La Cova en 1837,[4] el que li va valdre en 1838 el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.[5] Va ser durant la primera guerra carlina quan Victorino Fabra, va començar la seua escalada social i política i, mitjançant mètodes caciquils i clientelars, i fent servir la seva amistat amb el general O'Donnell, va originar la saga política dels Fabra.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom de "Llucena" no ha estat oficial fins al 2016 malgrat ser l'històric i l'usat per la gent de la localitat i de tota la comarca. Oficialment, i ara de manera cooficial, se l'havia denominat "Lucena del Cid" castellanitzant el nom i afegint-li, sense cap justificació històrica aqueix "cognom" "del Cid". Un afegitó molt recent que es remunta a 1863 i que l'Ajuntament no va utilitzar fins a 1925. Abans, Llucena va tindre altres tres "cognoms": "de Aranda" al segle XVIII, fent referència al seu senyor feudal -el comte d'Aranda- i, una vegada feta la revolució liberal que acabà amb el feudalisme, "de València", a mitjan segle XIX i, poc després, per les mateixes dates, "de Castelló". De fet, al primer cens de població espanyol, el de 1857, figura només com "Lucena". Va ser arran d'aquest cens quan hom es va adonar de l'existència de moltes poblacions espanyoles amb el mateix nom i es va crear una comissió per a solucionar el problema cercant "cognoms" per a diferenciar-les. Així, el 1863, va aparèixer, fruit del treball d'aquella "Comisión General de Estadística del Reino", un monumental nomenclàtor on apareix per primera vegada el nom de "Lucena del Cid".

Una possible explicació d'aquest "cognom" caldria buscar-la probablement en els episodis de la primera Guerra Carlina en què les gestes heroiques dels lluceners, amb la seua resistència als nombrosos atacs i assetjaments carlins li van proporcionar al poble un renom per tota Espanya i el títol de "Heroica vila". Amb això, Llucena va entrar a formar part de la mitologia liberal espanyola, una mitologia que, junt amb altres herois contemporanis incloïa també el Cid Campeador, prototip del cavaller castellà-espanyol -Cal no oblidar en aquest sentit, que en l'Himne de Riego, compost durant els anys del Trienni Liberal, es diu "De nuestros acentos / el Orbe se admire / que en nosotros mire / los hijos del Cid"-. A això es va unir la circumstància que els treballs del Nomenclàtor de 1863, abans citat, van començar cinc anys abans, el 1858; un període durant el qual va ser president del govern el general Leopoldo O'Donnell, el qual, sent capità general de València, va aconseguir alliberar Llucena, en 1838, de l'últim i més important assetjament del carlí Cabrera. Una acció que li va valdre el títol de "Comte de Lucena" que va afegir al seu més famós títol de "Duc de Tetuan". Afegir-li el cognom "del Cid" a Llucena era per tant, a més d'honrar la població -a pesar d'induir a una falsa visió històrica del poble, ja que el famós cavaller medieval castellà no va tindre cap relació coneguda amb la localitat-, adular al llavors president del govern assimilant-ho al Campeador.

Tan estranya els pareixeria als lluceners la nova denominació del seu poble que l'ajuntament de la localitat no la va utilitzar fins a 57 anys després -el 1920-. Les posteriors dictadures fèrriament centralistes de Primo de Rivera i de Franco van contribuir a consolidar definitivament aqueixa denominació.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia -de fet, en el passat van tindre certa importància la ramaderia i la indústria llanera-, en l'actualitat aquestes activitats han desaparegut pràcticament de l'economia llucenera. Actualment, gràcies a la seua proximitat i relativa bona comunicació amb el "triangle del taulellet" (l'Alcora, Onda i Vila-real) és la indústria ceràmica, amb tres fàbriques de taulellets i una de mosaic vidriat la que sosté l'economia de la població. Igualment hi ha altres xicotetes encara que modernes indústries -un escorxador industrial, una de taulers de conglomerat...- així com una fàbrica tèxtil creada en la dècada de 1920.

És també un important centre de turisme interior gràcies al pintoresquisme de la seua població, que compta amb un nucli antic ben cuidat i a la bellesa d'uns paisatges als peus dels contraforts de la muntanya de Penyagolosa. Tot això li permet a Llucena mantindre la seua població, en la zona muntanyosa de l'interior de Castelló, caracteritzada per la decadència econòmica i la despoblació.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[6]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[7]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.538 1.541 1.556 1.559 1.550 1.578 1.605 1.580 1.587 1.585 1.532 1.516 1.484 1.446

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 5 de Partit Popular (PP) i 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE).

Escut de Llucena.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Llucena

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg David Monferrer Nebot 513 50,49% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Gerardo Luis Beltrán Royo 481 47,34% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 22 2,17%
Total vots vàlids i regidors 1.016 100 % 9
Vots nuls 38 3,61%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.054 89,32%**
Abstenció 126* 10,68%**
Total cens electoral 1.180* 100 %**
Alcalde: David Monferrer Nebot (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP[8])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[9] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[10] Periòdic Ara.[11]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Ajuntament

Des de 2015 l'alcalde de Llucena és David Monferrer Nebot de PP.[12][13]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Miguel Nebot Safont UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Nebot Safont CDS 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Nebot Gargallo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Nebot Gargallo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Nebot Gargallo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ángel Gonzalo Ribes Escrig
Vicent Nebot Gargallo
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
03/07/1999
26/07/1999
Dimissió/renúncia
--
2003 - 2007 Vicent Nebot Gargallo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicent Nebot Gargallo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicent Nebot Gargallo
Gerardo Luis Beltrán Royo
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
11/06/2011
14/12/2011
Defunció
--
Des de 2015 David Monferrer Nebot PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[13]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Plaça Major, porticada amb arcs gòtics coneguts com Els Perxes. Un dels elements medievals que, encara que prou maltractat, encara perviu en l'actualitat són estos porxos de la plaça. Ells constitueixen, amb els seus característics arcs apuntats propis de l'estil gòtic, uns de les més definides senyes d'identitat de Llucena.
  • Castell-palau dels Ximénez d'Urrea. D'origen àrab però modificat per a destinar-lo a casa - palau dels Urrea primer i dels Híjar després. Va ser parcialment destruït pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de presó. Actualment alberga el Museu Etnològic.
  • La Torre de l'Oró, musulmana, coneguda com el Fort, per haver sigut utilitzada i reformada durant les guerres carlines. El seu estat actual és penós.
  • La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III aC que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat als nostres dies. Es troba en bon estat de conservació.
  • El Graner de l'Almodí. Del segle XVIII. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El salt del Cavall

Existeixen al seu terme molts llocs i espais per a gaudir de la naturalesa i del temps lliure entre els quals destaquen:

  • Salt del Cavall. Microreserva de Flora
  • La font del Prat
  • La font dels Covarxos
  • La font del Gatell
  • La font del Mosquerí
  • La cova de l'Ocre
  • Naixement del riu Llucena
  • La Fonteta de Godó
  • La Badina
  • El Molí del ros

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. Ronda nocturna entorn de la foguera colossal, que acaba amb el repartiment del pa beneït. Se celebra aquesta festa el cap de setmana més pròxim al 17 de Gener.
  • Romeria a Sant Miquel dels Torrocelles. El segon diumenge de Maig se celebra una romeria a aquesta ermita, antiga capella del castell que els Urrea van manar construir en els confins del seu feu per a defendre'l dels montesians.
  • Fira del Rotllo. Coincidint amb la celebració de la Santíssima Trinitat (30 de Maig) se celebra aquesta fira, evocació feliç d'unes èpoques plenes de dificultats econòmiques. Fira de maquinària agrícola i una altra de dolços i jogueteria; competicions esportives; balls típics i balls moderns. Però el típic és el repartiment del rotllo, prèviament beneït pel rector.
  • Mare de Déu de l'Asusmpció. Entorn de la seua festivitat -15 d'Agost- s'organitzen una sèrie de festejos, que duren diversos dies, en homenatge a la Colònia Estiuenca.
  • Festes Patronals. Se celebren a finals de Setembre comprenent sempre els dies entre el 29 de Setembre i l'1 d'Octubre, festivitats de Sant Miquel i Sant Hermolau, Patrons de la vila.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Entre els plats típics de Llucena destaquen l'olla de cardets, el conill amb caragols, les farinetes, l'olla d'abstinència i els embotits.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Escrig Fortanete, 1998, p. 395.
  2. Escrig Fortanete, 1998, p. 396.
  3. Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
  4. Escrig Fortanete, 1998, p. 387.
  5. Escrig Fortanete, 1998, p. 398.
  6. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  7. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  8. Redacció «Constitució de les noves corporacions municipals als ajuntaments dels nostres pobles». La veu de l'Alcalatén, 14-06-2015.
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  10. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 26-27. de la inserció 03700-2015-U [Consulta: 3 agost 2015].
  11. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Llucena», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  12. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  13. 13,0 13,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Lucena del Cid. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llucena Modifica l'enllaç a Wikidata