1858
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1858 (mdccclviii) |
| Islàmic | 1275 – 1276 |
| Xinès | 4554 – 4555 |
| Hebreu | 5618 – 5619 |
| Calendaris hindús | 1913 – 1914 (Vikram Samvat) 1780 – 1781 (Shaka Samvat) 4959 – 4960 (Kali Yuga) |
| Persa | 1236 – 1237 |
| Armeni | 1307 |
| Rúnic | 2108 |
| Ab urbe condita | 2611 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1855 1856 1857 - 1858 - 1859 1860 1861 | |
Esdeveniments
[modifica]- De l'11 de febrer al 16 de juliol, Lorda, Gascunya: Ocorren, a una gruta anomenada Massavielha, unes aparicions atribuïdes a la Immaculada Concepció, que es va aparèixer a la filla gran d'un moliner anomenada Bernadeta Soubirous. Actualment, Lorda és un gran centre de pelegrinatge, on van malalts d'arreu del món, intentant aconseguir, a través d'un miracle de la Mare de Déu de Lourdes, una guarició als seus mals.
- 2 de juny: L'astrònom italià Giovanni Battista Donati descobreix el Cometa Donati.
- 13 de juny, Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i l'Imperi Rus. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[1]
- 18 de juny, Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i els Estats Units. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[1]
- 1 de juliol, Londres: Es fa la presentació dels postulats sobre l'origen de les espècies (posteriorment anomenada teoria de l'evolució), elaborats simultàniament per Charles Darwin i Alfred Wallace a la Societat Linneana de Londres, tot i que cap d'ells no hi era present.[2]
- Hymen L. Lipman patenta el primer llapis que inclou una goma d'esborrar unida a la fusta.[3]
- Fundació de Denver.
- Rendició del darrer líder seminola i final de la tercera guerra seminola.[4]
- Fi de la rebel·lió dels sipais a l'Índia, que significà un pas per a la independència del país i la fi de l'Imperi Mogol.
- Aden, Iemen: Es funda la Gran Sinagoga d'Aden.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 4 de febrer, Tortosa, província de Tarragona: Francesc Gimeno i Arasa, pintor i dibuixant català (m. 1927).
- 19 de febrer, Carcaixent, Ribera Alta: Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (m. 1934).
- 10 de març, Sabadell, província de Barcelona: Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.
- 15 de març, Bromberg, Prússia: Clara Hammerl, mestra vinculada a Pollença i primera directora bancària d'Espanya (m. 1931).[5]
- 21 de març, Barcelona: Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte català (m. 1931).[6]
- 13 d'abril, Barcelona: Concepció Ginot i Riera, va ser una pianista, professora de música i compositora catalana (m. 1934).[7]
- 18 de juliol, Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català.
- 27 de setembre, Girona: Joaquim Ruyra i Oms, escriptor.[8]
- 25 d'octubre, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes.
- 20 de novembre, Olot: Sabina Muchart, fotògrafa professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra (m. 1929).[9]
- 26 de novembre, Barcelona: Eudald Canivell i Masbernat, dibuixant, impressor, tipògraf i bibliotecari català (m. 1928).
- Resta del món
- 6 de gener, Teheran: Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan, gran visir
- 22 de gener, Gloucester: Beatrice Webb, sociòloga i economista anglesa, teòrica de l'estat del benestar (m. 1943).[10]
- febrer, Jesi, Regne d'Itàlia: Giuseppe Radiciotti, musicòleg i compositor italià.
- 18 de març, París, França: Rudolf Diesel, enginyer i inventor alemany, inventor del motor de combustió d'alt rendiment que duu es seu nom: motor dièsel (m. 1913).
- 19 de març, Canton, Guandong (Xina): Kang Youwei, intel·lectual, pensador, reformista i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els primers anys de la República (m. 1927)[11]
- 23 de març, Bremen, Imperi Alemany: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1941).[12]
- 15 d'abril, Épinal, França: Emile Durkheim, sociòleg francès (m. 1917).[13]
- 22 d'abril, Londres, Anglaterra: Dame Ethel Smyth, compositora, escriptora i activista anglesa (m. 1944).[14]
- 23 d'abril,
- Kiel, Imperi Alemany: Max Planck, físic alemany, autor de la teoria quàntica, Premi Nobel de Física de l'any 1918 (m. 1947).[15]
- Mangalore, Índia: Ramabai Medhavi, reformadora social índia (m. 1922).[16]
- 9 de maig, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (m. 1921).[17]
- 17 de maig, Staffordshire, Anglaterraː Mary Adela Blagg, astrònoma britànica; compilà el nomenclàtor lunar que adoptaria la UAI (m.1944).[18]
- 9 de juliol, Minden, Alemanya: Franz Boas, antropòleg i etnòleg estatunidenc (m. 1942).[19]
- 16 de juliol, Lieja (Bèlgica): Eugène Ysaÿe, violinista, director d'orquestra i compositor belga (m. 1931).[20]
- 21 de juliol:
- Amsterdam: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que feu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
- Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià (m. 1925).[21]
- Gross-Seelowitz: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, reina d'Espanya (m. 1929).[22]
- 15 d'agost, Londres: Edith Nesbit, escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (m. 1924).[23]
- 11 d'agost, Nijkerk, Països Baixos: Christiaan Eijkman, metge neerlandès, Premi Nobel de Medicina de 1929 (m. 1930).
- 15 d'agost, La Sala, Occitània: Emma Calvé, soprano francesa de la Belle Époque (n. 1858).[24]
- 18 d'agost: Robert Chalmers, alt funcionari britànic
- 16 de setembre, Rexton, Canadà: Andrew Bonar Law, polític britànic, primer ministre del Regne Unit de 1922 a 1923 (m. 1923).[25]
- 21 de setembre, Sevilla: Ángeles López de Ayala, activista política espanyola, la principal intel·lectual de finals del segle xix (m. 1926).[26]
- 3 d'octubre, Vigevano, Piemont: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (m. 1924).[27]
- 9 d'octubre, Idvor, Banat: Mihajlo Pupin, físic i químic físic serbi i americà (m. 1935).[28]
- 15 d'octubre, Boston, Estats Units: John Lawrence Sullivan, boxador (m. 1918).[29]
- 16 d'octubre, Seifersdorf, Turíngia: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 26 d'octubre, Londres: William Gurney Rothery, musicòleg anglès.
- 27 d'octubre,
- Nova York: Theodore Roosevelt, polític estatunidenc, 26è president dels EUA i Premi Nobel de la Pau de 1906 (m. 1919).
- Viena: Ida Pfeiffer, viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees (n. 1797).[30]
- 20 de novembre, Mårbacka, Suècia: Selma Lagerlöf, escriptora sueca, Premi Nobel de Literatura de 1909 (m. 1940).[31]
- 4 de desembre: Wimbledon, Anglaterra: Grace Frankland, microbiòloga i bacteriòloga anglesa (m. 1946).[32]
- 22 de desembre, Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor italià (m. 1924).[33]
- Cherburg: Frédéric-Albert Le Rey, compositor francès.
Necrològiques
[modifica]- 28 d'abril, París: Émilie Bigottini, ballarina francesa d'ascendència italiana (n. 1784).[34]
- 16 de juny, York (Anglaterra): John Snow, metge anglès, precursor de l'epidemiologia (n. 1813).[35]
- 28 de juny, Londres: Jane Marcet, escriptora de llibres de divulgació científica, que tingueren una gran popularitat (n. 1769).[36]
- 6 de juliol, Copenhaguen: Ida da Fonseca, cantant d'òpera i compositora danesa (m. 1802).[37]
- 14 d'agost, Japó: Tokugawa Iesada, 44è shogun
- 6 de setembre, Edo (Japó): Andō Hiroshige, dissenyador de xilografies japonès (n. 1797).[38]
- 15 de setembre, Schaffhausen, Suïssa: Johann Theodor Mosewius, cantant d'òpera, director del cor i director musical prussià
- Ida Pfeiffer, viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees (n. 1797).[39]
Referències
[modifica]- 1 2 Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Charles Darwin, Cartas de Darwin 1825-1859, p.26 (castellà)
- ↑ United States. Patent Office, Report of the Commissioner of Patents, Volum 2, p.509
- ↑ Covington, James W. The Seminoles of Florida (en anglès). University Press of Florida, 1993, p. 140-143. ISBN 0-8130-1196-5.
- ↑ Salas Vives, Pere; Llabrés Mesquida, Fanny. «En un país estranger: la vida plena de Clara Hammerl a Mallorca». Mallorca Zeitung, 14-06-2012. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Enric Sagnier i Villavecchia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Joaquim Ruyra i Oms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ García Felguera, Maria de los Santos. «Sabina Muchart Collboni». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ Castillo, Juan José «Beatrice Webb: la Sociología del Trabajo entre dos siglos» (en castellà). Política y Sociedad, 32, 01-01-1999, pàg. 195–195. ISSN: 1988-3129.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Ludwig Quidde. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Durkheim» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Max Planck. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Pandita Ramabai “Mary” Dongre Medhavi Saraswati» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Trimble, Virginia; Williams, Thomas R.; Bracher, Katherine; Jarrell, Richard; Marché, Jordan D.. Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Science & Business Media, 2007, p. 137. ISBN 9780387304007.
- ↑ «Franz Boas | Biography, Students, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Eugène Ysaye» (en francès). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Lovis Corinth | German painter» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Maria Cristina d'Àustria | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «E. Nesbit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Emma Calvé» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «Bonar Law | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Ángeles López de Ayala y Molero 1858» (en castellà). Logia Justicia VII nº 38. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ «DUSE, Eleonora» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Mihajlo Pupin | Serbian American physicist» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «John L. Sullivan | American boxer» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Quintans, Silvina. «Ida Pfeiffer. El ama de casa que a los 45 dejó todo para dar la vuelta al mundo» (en castellà). La Nación, 14-04-2021. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ «Selma Lagerlöf. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Grace Coleridge Toynbee Frankland (1858-1946) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ «Giacomo Puccini». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Emilie Bigottini» (en francès). Les étoiles de l'Opéra de Paris. [Consulta: 8 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «John Snow | British physician» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Jane Marcet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Weiermüller-Backes, Isolda. «Ida Henriette da Fonseca (1802-1858): Lebenslauf». Klassika, 27-08-2011. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Hiroshige | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ Lapierre, Alexandra. Grandes aventureras 1850-1950 (en castellà). Barcelona: Art Blume, 2008, p. 34. ISBN 9788498011623.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1858