Ethel Smyth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEthel Smyth
Ethel Smyth.jpg
Fotografia d'Ethel Smyth
Naixement Ethel Mary Smyth
23 d'abril de 1858
Londres, Regne Unit
Mort 8 d'abril de 1944(1944-04-08) (als 85 anys)
Woking, Surrey
51° 19′ 01″ N, 0° 33′ 36″ E / 51.31683°N,0.55995°E / 51.31683; 0.55995
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Alma mater Conservatori de Leipzig
Ocupació Compositora i professor
Obres notables Der Wald, The March of the Women i The Boatswain's Mate
Gènere òpera
Premis
Modifica dades a Wikidata

Dame Ethel Smyth OBE (Londres, Regne Unit, 23 d'abril de 1858 - Woking, Surrey, 8 d'abril de 1944) fou una compositora i activista anglesa. Fou reconeguda com a Dama de l'Orde de l'Imperi Britànic el 1922 (va ser la primera compositora en obtenir aquest honor) i fou nomenada doctor honoris causa per les universitats de Durham i Oxford.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Sidcup, Kent, que actualment pertany al districte londinenc de Bexley. Va ser la quarta de 8 germans.

Tot i que el seu pare, qui ocupà un càrrec elevat a les forces militars britàniques, es va oposar fermament a les seves aspiracions musicals, la determinació d'Ethel la va empènyer a buscar-se un professor particular (Alexander Ewing, quan tenia 17 anys) abans d'entrar al Conservatori de Leipzig. Allà va estudiar amb Heinrich von Herzogenberg, i hi va conèixer a les grans figures del moment, com Brahms, Tschaikovsky i Grieg. Al finalitzar els seus estudis va continuar estudiant amb el mestre Herzogenberg durant molts anys, i també va ser alumna de George Henschel.

Les seves composicions inclouen música per orquestra, música de cambra, obres per piano, òperes i obres vocals. El més conegut de la seva feina són la Missa en Re Major i l'òperaThe Wreckers, sent considerada, aquesta darrera, com "l'òpera anglesa més important composta entre Purcell i Britten" per alguns crítics. La seva fama no tan sols va arribar a la seva terra natal Anglaterra, sinó que es va estendre per la resta d'Europa i per l'Amèrica del Nord, però, sobretot, a Alemanya, on les seves obres foren molt apreciades. Tot i els nombrosos reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera, cal dir que en un principi no ho va tenir gens fàcil per portar les seves obres musicals a l'escenari.

Missa en Re[modifica | modifica el codi]

Va dedicar la composició d'aquesta peça a Pauline Trevelyan. Tot i que ho va tenir complicat per portar-la endavant va poder comptar amb l'ajuda de Lady Ponsonboy i el director Levi, i d'aquesta manera l'obra es va assajar i estrenar amb la Royal Choral Society el 18 de gener de 1893. Va tenir una rebuda espectacular per part de la sala, que estava plena el dia de l'estrena. La següent interpretació de la missa es va dur a terme trenta anys més tard, a Birmingham, el 7 de febrer de 1924.

Crítica musical[modifica | modifica el codi]

La crítica a la seva obra ha estat diversa; mentres d'una banda se l'ha criticada per ser "massa masculina" quan componia de manera potent i rítmica, de l'altra, per contra, es deia que no estava a l'alçada dels seus col·legues masculins quan componia de manera delicada i melòdica.

Activisme polític[modifica | modifica el codi]

Destacà també com a activista sufragista. L'any 1910 es va unir a la Unió social i política de dones, (Women's Social and Political Union, WSPU), per la qual cosa va abandonar durant dos anys la seva activitat musical. Part de les seves accions com a militant incloien la implicació en actes de desobediència civil, com tirar pedres a les cases de polítics conservadors; aquest fet va causar la seva detenció a la presó de Holloway, on va romandre durant dos mesos.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La majoria de relacions sentimentals les va tenir amb dones. Va tenir uns romanços amb l'activista Emmeline Pankhurst, i als 71 anys es va enamorar de l'escriptora Virginia Woolf.

Va practicar esport durant tota la seva vida. En la seva joventut va ser una bona jugadora de tenis, a més de practicar equitació. De gran es va dedicar més al golf. Al llarg de la seva vida va crear bones amistats amb personatges rellevants de l'època, com van ser Sir Thomas Beecham, Empress Eugenie, George Bernard Shaw i Vita Sackville-West.

Després de la seva defunció va ser incinerada, i les seves restes es van esparcir pels camps propers al club de golf del qual va ser membre durant bona part de la seva existència.


Obres[modifica | modifica el codi]

  • The Prison, simfonia per a dues veus soles i cor, (1931),
  • A Theree-legeed Tour i Greece, (1927),
  • A final Burning of Boats, (1928),
  • Female Pipings in Eden, (1933),
  • Fantasio,
  • Der Wald,
  • The Wreckers, representada a Londres, Leipzig, Viena i Praga,
  • The Boatswain's Male,
  • A Dance Dream, (1923),
  • Entente cordiale, (1925),
  • Dues Simfonies,
  • Antonio y Cleopàtra, obertura,
  • Una Sonata, per a violí,
  • Una Missa Solemnis,
  • Songs of Sunrise,
  • On the Cliff of Cornwall,
  • Melodies vocals, cors, etc.

Va publicar Impressions that Remained, (1919), i Streaks of Life, (1921).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ethel Smyth Modifica l'enllaç a Wikidata