Emma Calvé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emma Calvé el 1896

Emma Calvé, de nom real Rosa Emma Calvet o Emma de Roquer[1] (La Sala, Avairon, 15 d'agost de 1858 - Millau, Avairon, 6 de gener de 1942), fou una soprano francesa d'origen català. Va ser probablement la cantant d'òpera francesa més famosa de la Belle Époque.

Va ser alumna de Jules Puget, Mathilde Marchesi i Laborde Rosina. Va debutar com Marguerite al Faust al Théâtre de la Monnaie, Brussel·les, el 23 de setembre de 1881, i tres anys després va aparèixer a París, sobretot a l'Opéra-Comique. Massenet va escriure dos papers per a ella, les heroïnes de La navarraise i de Sapho. Va crear la part de Suzel a L'amico Fritz de Pietro Mascagni, cantant el paper més tard a Roma. A causa del gran èxit obtingut, va ser escollida per crear el paper de Santuzza a Cavalleria rusticana, que va ser vist com una de les seves millor peces. Va repetir el seu èxit a Londres.

Va cantar sovint al Covent Garden i al Metropolitan Opera, i va ser ben coneguda per les seves (moltes) representacions de Carmen.

Pòster de Sapho

Va triomfar en papers com Leila i Ofèlia. La seva veu, si ve clara a la zona aguda, era sonora i timbrada en els greus. Gràcies a això va poder encarnar a una Santuzza i una Carmen que feren història. En contraposició a la seva coetània Bellincioni, Calvé va tractar de ser molt expressiva i mesurada a la vegada.

Era la gran sacerdotessa de la subcultura esotèrica de París, i tenia relacions amoroses amb un gran nombre d'ocultistes influents. Era membre de la Societat Independent d'Estudis Esotèrics, fundada per l'ocultista Papus. Es diu que fou amant de Bérenger Saunière, i que estigué relacionada amb tot l'afer de Rennes-le-Château.

Alguns anys abans de morir, Emma Calvé va confiar les seves memòries a una editorial, que va publicar amb el títol: Sous tous les ciels j'ai chanté.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma Calvé Modifica l'enllaç a Wikidata