Eudald Canivell i Masbernat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEudald Canivell i Masbernat
Biografia
Naixement26 novembre 1858 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1928 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióFrancmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
FormacióAteneu Català de la Classe Obrera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBibliotecari i dissenyador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Ilustració Catalana Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Eudald Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell,[1] (Barcelona, 26 de novembre de 1858[2] - ibídem, 2 d'abril de 1928[3]) fou un dibuixant, impressor i tipògraf,[4] a més de bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona.

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona fill de Valentí Canivell i Surroca, de Ripoll, i de Carme Masbernat i Genoé, de Lloret de Mar.[2] Inicialment treballà com a il·luminador de naips, moltes de les col·leccions dels quals són avui molt cotitzades, i més tard treballà com a tipògraf impressor. El 1876 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques al turó de Montgat, i el 1881 fou membre de la comissió federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Del 1895 al 1922 fou bibliotecari de la Biblioteca Arús. L'any 1891 publicà el butlletí El Arte de la Imprenta i a la foneria tipogràfica d'Antoni López, va dissenyar el tipus gòtic Tortis (1891) i el Gòtic Incunable (1904). Amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l'impressor Josep Cunill fundà el 1897 l'Institut Català de les Arts del Llibre i una escola pràctica professional, que foren dissolts el 1939. També va dirigir La Ilustració Catalana (1880), la Revista Gràfica (1900), i l'"Anuario Tipográfico" de la Casa Neufville (1910-1922). També fou redactor de la revista L'Avenç.[5] Participà en el Primer Congrés Catalanista del 1880, fou redactor de L'Avenç del 1881 al 1893 i organitzà l'Exposició del Llibre Català de 1906.

Es va casar amb Antònia Buxó. Va morir a conseqüència d'un accident el 2 d'abril de 1928.[3]

Obres[modifica]

  • Efemérides de la tipografía española y americana (1891)
  • Guia de Montserrat (1898)
  • Heribert Mariezcurrena i la introducció de la fototípia i del gravat a Espanya (1900)
  • Álbum caligráfico universal (1901)
  • Estudi iconogràfic del rei Jaume I el Conqueridor (1909)
  • Bibliografia Medical de Catalunya (1918)

Referències[modifica]

  1. En el llibre d'índex dels naixements de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1858, llibre 5è, foli 16, apareix com a Canibell. Per contra, en la inscripció del naixement apareix com a Canivell.
  2. 2,0 2,1 Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1858, llibre 5è, foli 16, número de registre 64.
  3. 3,0 3,1 «Esquela». La Vanguardia, 11-04-1928, pàg. 2.
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 60. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  5. «Eduard Canibell». Tamarit. Biblioteca Pública de Tarragona. [Consulta: 18 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica]