Josep Lluís Pellicer i Fenyé

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Lluís Pellicer)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Lluís Pellicer i Fené
Ramon Casas - MNAC- Josep Lluís Pellicer- 027337-D 006498.jpg
Pellicer vist per Ramon Casas (MNAC)
Biografia
Naixement 1842
Barcelona
Mort 1901
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Pintor, autor de còmics i caricaturista
Art pintura i dibuix
Obres destacables
Josep Lluís Pellicer - Zitto. Silenzio, che passa la ronda - Google Art Project.jpg
Zitto. Silenzio, che passa la ronda, conservada al MNAC
Signatura
[més dades]

Josep Lluís Pellicer i Fenyé (Barcelona, 1842 - 1901) fou un dibuixant i pintor català.[1]

Biografia[modifica]

Inicialment, va estudiar la carrera de mestre d'obres, aparellador i agrimensor i la va exercir durant dos anys. Més endavant, va començar a estudiar dibuix i pintura amb Ramon Martí i Alsina, que després seria el seu sogre. El 1865 anà tres anys a Roma a perfeccionar-se.

Un altre cop a Barcelona, comença a treballar per a diversos diaris i revistes, i il·lustrà les primeres edicions dels Singlots Poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus; també realitzà moltes caricatures polítiques.

Fou cronista gràfic de les guerres carlines (1872-1876), i durant la guerra russoturca fou corresponsal de La Ilustración Española y Americana, L'Illustration i The Graphic. Els seus dibuixos bèl·lics, d'una precisió i realisme sorprenents, eren sovint realitzats sobre el camp de batalla, fins i tot en primera línia de foc.

Com a pintor, fou premiat amb una segona medalla en l'exposició de Madrid del 1871, amb l'oli Zitto, silencio... que pasa la ronda (en dipòsit al MNAC). La pintura de Pellicer denota el seu coneixement de la tècnica impressionista. També tenia certa influència de l'orientalisme.[2] A part del MNAC també es conserven pintures seves al Museu d'Història de Barcelona (Entrada triomfal del general Prim a Barcelona després de la Guerra d'Àfrica); al Museu Arqueològic Nacional de Madrid (Arribada a Dizful del governador del Luristán i l'Arabistan i del vicecònsol d'Espanya, 1877)[3] o al Museu de Belles Arts de Còrdova.

És així mateix autor del retrat de Manuel Milà i Fontanals que forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres (1888)

Com a dibuixant i il·lustrador, amb un traç fi, detallista i d'un realisme viu, és considerat una de les primeres figures de la seva època. Després d'intervenir en l'Exposició Universal de 1888 com a organitzador (també va ser l'autor de l'icònic cartell anunciador), fou nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions.

Fou un dels fundadors de l'Institut Català de les Arts del Llibre, institució de la qual ocupà dues vegades la presidència.

Escrigué, també, nombrosos articles sobre art a La Vanguardia, La Renaixença i al Diari Català.

Com a director artístic d'Editorial Montaner i Simón, il·lustrà, entre d'altres, un Quixot, La leyenda del Cid, i alguns dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós.

Els anys 1885 a 1888 i el 1890 fou president del Cercle Artístic[4] i el 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.[5]

Referències[modifica]

  1. «Josep Lluís Pellicer i Fenyé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ribas Tur, Antoni «Pintors catalans orientalistes destacats». Diari Ara, 25-06-2013, p.32. ISSN: 2014-010X [Consulta: Juliol 2013].
  3. «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en es). [Consulta: 7 abril 2018].
  4. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006a ed., p. 169. 
  5. «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». [Consulta: 9 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista, Padró, Planas, Pellicer. Barcelona: Millà, 1945. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • ESCALA i ROMEU, Glòria; Josep Lluís Pellicer: l'Impressionisme i la pintura realista a Catalunya, "Revista de Catalunya" (Barcelona) 153 (2000).
  • ESCALA i ROMEU, Glòria; Josep Lluís Pellicer, dibuixant, "L'Avenç" (Barcelona), 267 (2002).
  • MAS I PEINADO, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 1.

La seva faceta de dibuixat ha estat estudiada a la tesi doctoral de Glòria Escala i Romeu, Universitat de Barcelona 1998 (inèdita).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Pellicer i Fenyé Modifica l'enllaç a Wikidata