Ateneu Català de la Classe Obrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAteneu Català de la Classe Obrera
Dades bàsiques
Tipus associació
Forma jurídica associació
Forma jurídica
Data de creació o fundació 1861 a Barcelona
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]

Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Aracil, 2006: p. 182
  2. Mestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan"
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera"

Bibliografia[modifica]