Ecoanarquisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme.

L'ecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals. La teoria ecoanarquista és aquella que estén la ideologia anarquista més enllà de la crítica de les interaccions humanes, i inclou també una crítica a les interaccions entre humans i no humans.[1] Aquesta teoria sol culminar en una praxi anarquista revolucionària que no es dedica merament a l'alliberament humà, sinó que inclou una certa forma d'alliberament no-humà,[2] i que té per objectiu d'aconseguir una societat anarquista sostenible des d'un punt de vista mediambiental.

D'entre les primeres influències del moviment, destaquen Henry David Thoreau, Lev Tolstoi[3] i Élisée Reclus.[4] En el segle XIX, va emergir l'anarconaturalisme com a fusió de l'anarquisme amb les filosofies naturistes dins dels cercles de l'anarcoindividualisme de França, Espanya, Cuba,[5] i Portugal.[3][6] Les principals corrents contemporànies (algunes de les quals s'exclouen mútuaments) inclouen l'anarcoprimitivisme, que presenta una crítica a la tecnologia i defensa que l'anarquisme s'adiu més a maneres de viure pre-"civilitzades"; l'anarquisme vegà, que considera que l'alliberament humà i l'animal són indestriables;[7] i l'ecologia social, que defensa que la dominació jeràrquica de la natura deriva de la dominació dels humans pels humans.[8]

Inicis de l'ecoanarquisme[modifica]

Henry David Thoreau[modifica]

Article principal: Henry David Thoreau
Henry David Thoreau, una de les primeres influències de l'ecoanarquisme, que va escriure Walden

L'anarquisme va començar a tenir una visió sobre l'ecologisme en els escrits de l'anarquista transcendentalista americà Henry David Thoreau. En el llibre Walden defensa la vida simple i l'autosuficiència en entorns naturals en detriment de la civilització industrial. [nota 1] L'obra és en part declaració d'independència, experiment social, viatge de descoberta espiritual, sàtira i un manual d'autosuficiència.[10] Publicat per primer cop l'any 1854, detalla les experiències de Thoreau al llarg de dos anys, dos mesos i dos dies en una cabanya que ell mateix va construir a prop de l'estany de Walden, enmig d'un bosc propietat del seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson, a prop de Concord, a l'estat de Massachusetts. El llibre comprimeix el temps en un calendari d'un any i utilitza passatges de les quatre estacions per simbolitzar les etapes del desenvolupament humà. En submergir-se ell mateix en la natura, Thoreau pretenia tenir una comprensió més objectiva de la societat, a través de la introspecció personal. La vida simple i l'autosuficiència eren els altres objectius de Thoreau, i tot el projecte estava inspirat en la filosofia transcentalista, un tema central en el període romàntic estatunidenc. Tal com Thoreau va deixar clar en aquest llibre, la seva cabanya no estava pròpiament enmig de la natura salvatge, sinó als afores d'un poble, a unes dues milles de la seva casa familiar.

El mateix John Zerzan va incloure el text Excursions (1863) de Thoreau en la compilació d'escrits que va editar sota el nom de Contra la civilització: lectures i reflexions (Against civilization: Readings and reflections en anglès) de 1999.[11]

Élisée Reclus[modifica]

Article principal: Élisée Reclus
Élisée Reclus, geògraf anarquista francès i un dels primers mediambientalistes.

Élisée Reclus (15 de març de 1830 - 4 de juliol de 1905), també conegut com Jacques Élisée Reclus, va ser un conegut geògraf, escriptor i anarquista francès. Va publicar la seva gran obra de dinou volums La Nova Geografia universal, la terra i els homes (La Nouvelle Géographie universelle, la terre et les hommes en francès) a Universal Geography, durant un període de 20 anys (de 1875 a 1894). L'any 1892, se li va concedir la prestigiosa Medalla d'Or de la Societat de Geografia de París per aquesta obra, malgrat haver estat expulsat de França pel seu activisme polític. Segons KirkPatricK Sale:[12]

« La seva obra en geografia, d'una recerca incansable i profundament científica, va deixar-nos una imatge de la interacció entre l'humà i la natura que avui en dia anomenaríem biorregionalisme. Va demostrar, amb un nivell de detall que difícilment hagués pogut absorbir algú que no fos un geògraf dedicat, com l'ecologia d'un lloc determina els estils de vida i els mitjans de subsistència que tenen els seus ciutadans i, per tant, quant plenament podria viure la gent en biorregions pròpies i autodeterminades sense la interferència de governs grans i centralitzats que tendeixen a homogenitzar les diferents àrees geogràfiques.[nota 2] »

Per als autors de An Anarchist FAQ', Reclus defensava que "existeix una harmonia secreta entre la terra i la gent a qui nodreix, i quan les societats imprudents es permeten violar aquesta harmonia, sempre se'n penedeixen". De manera similar, cap ecologista contemporani negaria que "l'home (i la dona) verdaderament civilitzat entén que la seva naturalesa va lligada amb l'interès de tots i amb el de la natura. Ell (o ella) repara el mal causat pels seus predecessors i treballa per millorar el seu domini.[13]

Reclus advocava per la conservació natural i s'oposava al consum de carn i la crueltat animal. Era vegetarià.[14] Per tot això, les seves idees van ser analitzades pels historiadors com un preludi de l'ecologia social moderna així com dels moviments en defensa dels drets dels animals.[15] Poc abans de morir, Reclus va completar L'Home i la terra (1905).[16] En ella, va seguir les seves obres anteriors considerant el desenvolupament de la humanitat en ralació al medi geogràfic. Reclus va ser també un dels primers defensors del naturisme.[4]

Anarco-naturisme[modifica]

A finals del segle XIX, va aparèixer l'anarquisme naturista com a unió de les filosofies anarquista i naturista.[3][17][nota 3] Va ser d'especial importància dins dels cercles anarcoindividualisme[6][19] a Espanya,[3][6][20] França,[6][21] Portugal,[22] i Cuba.[nota 4]

L'anarconaturisme defensava el vegeterianisme, l'amor lliure, el nudisme i la visió d'un món ecològic dins i fora dels grups anarquistes.[3][19] L'anarconaturisme promovia un ecologisme global, les petites ecoviles, i sobretot el nudisme com una manera d'evitar l'artificialitat de la societat industrial de masses i de la modernitat.[24] Els anarconaturistes individualistes veien l'individu des de les òptiques biològica, física i fisiològica i intentaven eliminar les determinacions socials.[25] En van ser promotors de rellevància Henri Zisly i Emile Gravelle, que van col·laborar a La Nouvelle Humanité (La Nova Humanitat), seguit de Le Naturien (El Naturista), Le Sauvage (El Salvatge), L'Ordre Naturel(L'Ordre Natural) i La Vie Naturelle (La Vida Natural).[26]

França[modifica]

Richard D. Sonn va comentar, sobre la influència de la filosofia naturista en el moviment anarquista francès:

« En les seves memòries sobre els seus anys anarquistes publicades a Le Matin l'any 1913, Rirette Maîtrejean va fer un dels règims més estranys d'entre els que van fer els seus companys. [...] Va descriure la banda Bonnot com els "bandits tràgics", en negar-se a menjar carn i beure vi, en favor de l'aigua. Els comentaris satírics de l'anarquista francesa reflectien les pràctiques de l'ala "naturista" que defensava un estil de vida més simple i natural, centrat en la dieta vegeteriana. En els anys 20 del segle XX, aquesta ala es va fer sentir en la revista Le Néo-Naturien, Revue del Idées Philosophiques et Naturiennes. Els col·laboradors condemnaven la moda de fumar cigarretes, sobretot per part de les noies joves; un llarg article de 1927 de fet relacionava el consum de tabac amb el càncer! D'altres discernien entre els vegetarians, que simplement no menjaven carn, i els "vegetalians", que només menjaven verdura. L'anarquista G. Butaud, que va ser qui fer aquesta distinció, va obrir un restaurant anomenat Foyer Végétalien al dinovè districte de França l'any 1923. Altres temes de la revista incloïen receptes vegetarianes. L'any 1925, quan el jove anarquista que es convertiria en autor de novel·la negra Léo Malet va arribar a París provinent de Montpeller, s'allotjava inicialment amb uns anarquistes que duien un altre restaurant vegeterià que només servia verdures, ni ous ni peix. Aquestes preocupacions nutricionals anaven lligades amb altres maneres de promoure cossos saludables, com el nudisme o la gimnàstica. Durant un temps, als anys 20, després de ser alliberats de la presó (on complien condemna per haver dut a terme activitats de control de la nativitat i contra la guerra), Jeanne i Eugène Humbert van retirar-se a la relativa seguretat del moviment de "vida integral" que promovia prendre el sol nu i l'exercici físic, activitats que eren vistes com aspectes integrals de la salud en el sentit grec del gymnos. Aquesta corrent primitivista de retorn a la natura no estava monopolitzada per l'esquerra; els mateixos interessos es despertaven en els alemanys de dretes del període d'entreguerres. A França, tanmateix, aquestes tendències eren en major mesura associades als anarquistes, en tant que suggerien un ideal d'autocontrol i de rebuig als tabús socials i els prejudicis. »
— Richard D. Sonn, Sex, Violence, and the Avant-Garde[27]
Henri Zisly[modifica]

Henri Zisly (París, 2 de novembre de 1872, 19459)[28] era un anarcoindividualista i naturista francès.[29] Va col·laborar, juntament amb Henri Beylie i Émile Gravalle en moltes revistes com La Nouvelle Humanité i La Vie Naturelle, que promovien l'anarconaturisme. L'any 1902, va ser un dels fundadors, juntament amb Georges Butaud i Sophie Zaïkowska, de la cooperativa Colonie de Vaux, establerta a Essômes-sur-Marne, a Aisne.

L'activitat política de Zisly, "bàsicament motivada en el retorn a la 'vida natural' tant en la teoria com en la pràctica, va estimular confrontacions animades tant dins com fora del món anarquista. Zisly va criticar fermament el progrés i la civilització que considerava 'absurda, innoble, i inmunda'. Va oposar-se obertament a la industrialització, defensant que les màquines eren inherentment autoritàries, estava a favor del nudisme, va advocar per una adhesió no dogmàtica ni religiosa a les 'lleis de la natura', va recomanar un estil de vida basat en les necessitats limitades i l'auto-suficiència i va estar en contra del vegeterianisme, que considerava 'anti-científic'."[30]

Cuba[modifica]

L'historiador Kirwin R. Schaffer en el seu estudi sobre l'anarquisme cubà descriu l'anarconaturisme com "El tercer fil del moviment anarquisme de l'illa", juntament amb el comunisme llibertari i l'anarcosindicalisme[23] El naturisme era un moviment global de salut alternativa i un estil de vida. Els naturistes es centraven en redefinir-se la vida per viure d'una manera més simple, menjar més econòmicament però dietes vegeterianes i nutricionals, a ser possible cultivant-se un mateix el propi menjar. El camps es presentava com una alternativa romàntica a la vida urbana, i alguns naturistes fins i tot fomentaven el qual veien com a benefici del nudisme. Globalment, el moviment naturista tenia com a seguidors els anarquistes, el liberals i els socialistes. Tanmateix, a Cuba, una certa dimensió anarquista va evolucionar, liderada per gent com Adrián del Valle, que va ser la punta de llança en l'esforç cubà a canviar d'un naturisme centrat en la salut humana a un naturisme que tingués una funció social d'emancipació.[5]

Schaffer destaca la influència que l'anarconaturisme va tenir fora dels cercles naturistes. Així: "Per exemple, res no impedia inherentment que un anarcosindicalista de la unió de treballadors de restaurants de l'Havana donés suport als programes sanitaris dels anarconaturistes i considerés aquestes pràctiques alternatives "revolucionàries"".[5] Els anarconaturistes promovien un ideal rural, la vida simple i estar en harmonia amb la natura com a maneres de salvar la classe obrera del caràcter creixentment industrialitzat de Cuba. Més enllà de promoure un moviment de retorn al camp a principis dels segle XX, van usar aquestes imatges romàntiques de la natura per il·lustrar fins a quin punt una Cuba industrialitzada i capitalista s'havia allunyat del punt de vista anarquista de l'harmonia natural."[5] El propagandista principal de l'anarconaturista a Cuba va ser el català Adrián del Valle (també conegut com Palmiro de Lidia). En les següents dècades, del Valle no només apareixeria constantment en la premsa anarquista que proliferava a Cuba, sinó que també en les principals publicacions literàries. De 1912 a 1913, va editar la revista lliurepensadora El Audaz. Llavors es va centrar en la seva major obra editorial, col·laborant en la fundació de la revista mensual de medicina alternativa que seguia la línia anarconaturista Pro-Vida.[5]

Espanya[modifica]

Isaac Puente, anarconaturista i anarcocomunista espanyol.

L'anarconaturisme va tenir força importància a finals dels anys 20 en l'moviment anarquista espanyol[31] A França, les idees dels principals propagandistes de l'anarconaturisme, Henri Zisly[29] i Émile Gravelle, van tenir una gran influència en els cercles anarquistes d'Espanya, on Federico Urales (pseudònim de Joan Montseny) va promoure les idees de Zisly i Gravelle a La Revista Blanca (1898-1905):[32]

« El paper de nexe del grup Sol y vida va ser molt important. L'objectiu d'aquest grup era viatjar i gaudir de l'aire lliure. L'ateneu naturista Ecléctico, a Barcelona, va ser la base operativa del grup. Primer Etica i després Iniciales, estrenada el 1929, van ser les publicacions del grup, que van durar fins a la Guerra Civil espanyola. S'ha de tenir en compte que les idees naturistes que s'hi expressaven lligaven amb el desig que tenien les joventuts llibertàries de trencar amb les convencions burgeses del temps. Això és el que va explicar un jove obrer en una carta a Inciales, que va escriure sota l'estrany pseudònim Silvestre del Campo: "Trobo un gran plaer en estar despullat al bosc, banyat per la llum i l'aire, dos elements naturals a què no podem renunciar. Fugint de la humil roba de les persones explotades (roba que, en la meva opinió, són el resultat de totes les lleis que s'han ideat per fer les nostres vides més amargues), creiem que no hi ha més que les lleis naturals. La roba significa esclavitud per alguns i tirania pels altres. Només l'home nu que es rebel·la contrat tota norma representa l'anarquisme, desfet dels prejudicis en el vestir imposats per aquesta societat nostra, orientada als diners. »
[31]

La relació entre l'anarquisme i el naturisme dóna lloc a la Federació Naturista, el juliol de 1928, i al IV Congrés Naturista Espanyol, el setembre de 1929, tots dos amb el suport del Moviment Llibertari. Tanmateix, a curt termini, els moviments naturista i llibertari van créixer per separat en llurs concepcions de la vida quotidiana. El moviment naturista es va sentir més proper a l'individualisme llibertari d'alguns teòrics francesos, com Henri Ner (nom autèntic de Han Ryner), que no pas als objectius revolucionaris que proposaven algunes organitzacions anarquistes com la FAI.[31] Aquesta tendència ecològica en l'anarquisme espanyol va ser prou forta com per cridar l'atenció de la CNT-FAI a Espanya. Daniel Guérin en dóna fe a Anarchism: From Theory to Practice:

« L'anarcosindicalisme espanyol s'havia preocupat durant molt temps de mantenir l'autonomia del que anomenava grups d'afinitat. Hi havia molts adeptes al naturisme i al vegeterianisme entre els seus membres, especialment entre els pagesos del sud. Tots dos estils de vida es consideraven adequats per la transformació de l'ésser humà i la preparació d'una societat llibertària. En el congrés a Saragossa, els membres no es van oblidar de mencionar els grups naturistes i nudistes, "inadequats en la industrialització". Com que els grups no podrien satisfer totes les seves necessitats, el congrés va anticipar que els seus delegats a les reunions de la confederació de comunes poguessin negociar pactes econòmics especials amb la resta de comunes agrícoles i industrials. En la vigília d'una transformació vasta, sanguinària i social, a la CNT no li va semblar mala idea intentar reunir les aspiracions infinitament variades dels éssers humans individuals.[33] »
Isaac Puente[modifica]
Article principal: Isaac Puente Amestoy

Isaac Puente va ser un influent anarquista espanyol durant els anys 20 i 30 i un important propagandista del moviment anarco-naturista.[34][35] Va militar tant a la central sindical anarcosindicalista CNT com a la FAI. Va publicar el llibre El Comunismo Libertario y otras proclamas insurreccionales y naturistas (en català El Comunisme Llibertari i altres procalemes insurreccionals i naturistes) l'any 1933, que va vendre al voltant de 100 mil exemplars.[36] i va redactar el document final del Congrés Confederal Extraordinari de Saragossa de 1936 que establia la principal línia política de la CNT d'aquell any.[nota 5] Puente era un doctor que exercia la seva pràctica mèdica des d'un punt de vista naturista.[34] Veia el naturisme com una solució integral per a totes les classes obreres, juntament amb el neo-malthusianisme, i creia que concernia l'ésser viu de la mateixa manera que l'anarquisme tenia a veure amb l'ésser social.[38] Creia que les societats capitalistes posaven en risc el benestar dels ciutadans tant des d'un punt de vista socioeconòmic com sanitari, i promovia l'anarcocomunisme juntament amb el natursime com a solució.[34]

Altres països[modifica]

El naturisme també es va trobar amb l'anarquisme del Regne Unit. "En moltes de les comunitats alternatives establertes a Gran Bretanya a principis del segle XX, el nudisme, l'anarquisme, el vegeterianisme i l'amor lliure eren acceptades com a part d'un estil de vida políticament radical. En els anys 20, els habitants de la comunitat anarquista de Whiteway, a prop de Stroud in Gloucestershire, van impressionar els ciutadans conservadors de la zona amb el seu nudisme desacomplexat."[39] A Itàlia, durant el 9è Congrès de la Federació Anarquista Italiana a Carrara l'any 1965, un grup va decidir escindir-se d'aquesta organització i crear els Gruppi di Iniziativa Anarchica. En els anys 70, estaven formats principalment per "anarcoindividualistes veterans amb una certa orientació al pacifisme, al naturisme,..." [nota 6] L'anarcosindicalista estatunidenc Sam Dolgoff va mostra algunes de les crítiques que alguns anarquistes de corrents contràries del moment feien a les tendències anarco-naturistes. Pel que fa a la vida a la Stelton Colony de Nova York en els anys 20, va remarcar amb menyspreu que "com en altres colònies, estava infestat de vegetarians, de naturistes, de nudistes i d'altres cultistes, que deixaven de banda els autèntics objectius anarquistes. Un dels membres sempre anava descalç, ho menjava tot cru, principalment fruits secs i panses i es negava a usar el tractor, en estar en contra de les màquines, així com tampoc volia abusar dels cavalls, arribant a cavar ell mateix la terra." Aquests auto anomenats anarquistes eren en realitat "anarquistes de carro de bous" va dir Dolgoff, "que s'oposaven a l'organització i volien retornar a un estil de vida més simple." En una entrevista amb Paul Avrich abans de la seva mort, Dolgoff també es va queixar: "Estic cansat i malalt d'aquests artistes i poetes inútils que s'oposen a l'organització i només volen jugar amb els seus melics."[41]

Lev Tolstoi i el tolstoianisme[modifica]

Tolstoi vestit de camperol, per Ilià Repin (1901)
Article principal: Lev Tolstoi

L'anarquista cristià i anarcopacifista rus Lev Tolstoi també és considerat una de les primeres influències de l'ecoanarquisme.[3] El novel·lista estava convençut que la renúncia ascètica cristiana, budista i hindú era el camí cap a la santedat. Després de llegir passatges com el següent, que abunden en els textos de Schopenhauer, el noble rus va triar la pobresa i la negació formal de la voluntat:

Vegeu també[modifica]

Portal

Portal: Anarquisme

Notes[modifica]

  1. La seva obra més representativa és Walden, publicada l'any 1854, tot i que redactada entre 1845 i 1847, quan Thoreau va decidir instal·lar-se en l'aïllament d'una cabana al bosc, i viure en íntim contacte amb la natura, en una vida de soledat i sobrietat. A través d'aquesta experiència, la seva obra tracta de transmetre'ns la idea que resulta necessari un retorn respectuós a la natura, i que la felicitat és, sobretot, fruit de la riquesa interior i de l'armonia dels individus amb l'entorn natural. Molts han vist en Thoreau un dels precursors de l'ecologisme i de l'anarquisme primitivista representat en l'actualitat per John Zerzan. Per a George Woodcock, aquesta actitud pot estar també motivada per una certa idea de resistència al progrés i de rebuig al materialisme creixent que caracteritza la societat estatunidenca de mitjans de segle XIX.[9]
  2. Text original, en anglès: His geographical work, thoroughly researched and unflinchingly scientific, laid out a picture of human-nature interaction that we today would call bioregionalism. It showed, with more detail than anyone but a dedicated geographer could possibly absorb, how the ecology of a place determined the kinds of lives and livelihoods its denizens would have and thus how people could properly live in self-regarding and self-determined bioregions without the interference of large and centralized governments that always try to homogenize diverse geographical areas.
  3. "En moltes de les comunitats alternatives establertes a Bretanya a principis del segle XX, el nudisme, l'anarquisme, el vegetarianisme i l'amor lliure eren acceptats com a part d'un estil de vida políticament radical. En els anys 20, els habitants de la comunitat anarquista de Whiteway, a prop de Stroud (Gloucestershire), van deixar en xoc als residents més conservadors de la zona amb el seu descarat nudisme."[18]
  4. L'historiador Kirwin R. Schaffer en el seu estudi sobre l'anarquisme cubà descriu l'anarconaturisme com "El tercer fil del moviment anarquisme de l'illa", juntament amb el comunisme llibertari i l'anarcosindicalisme[23]
  5. De fet, el document d'Isaac Puente es va convertir en un dictament oficial aprovat en el Congrés Extraordinari Confederal de Saragossa de 1936 que servia de base per fixar la línia política de la CNT respecte l'organització social i política futura. Existeix una versió resumida d'Íñiguez (1996), pp. 31-35. La versió completa es pot trobar en les actes oficials del congrés, publicades a la CNT: El Congreso Confederal de Zaragoza, Zeta, Madrid, 1978, pp. 226-242.[37]
  6. "Els anarco-individualistes, G.I.A... Una escissió de la FAI produïda en el IX Congrés (Carrara, 1965) es va produir quan un sector d'anarquistes de tendència humanista van rebutjar la interpretació que ells jutjaven disciplinària del pacte associatiu clàssic, i van crear els GIA ((Gruppi di Iniziativa Anarchica). Aquesta petita federació de grups, avui nudrida sobretot de veterans anarcoindividualistes d'orientació pacifista, naturista, etcètera, defensa l'autonomia personal i rebuja per sobre de tot qualsevol forma d'intervenció en els processos del sistema, com seria per exemple el sindicalisme. El seu portaveu és L'Internazionale amb seu a Ancona. L'escissió dels GIA prefigurava, en sentit contrari, el gran debat que aviat havia de començar en el sí del moviment."[40]

Referències[modifica]

  1. «Green Anarchism: Towards the Abolition of Hierarchy» (en anglès). Freedom, 29 agost. [Consulta: 1 novembre 2017].
  2. «Steve Best on total liberation» (en anglès). Dr. Steve Best. [Consulta: 1 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «EL NATURISMO LIBERTARIO EN LA PENÍNSULA IBÉRICA (1890-1939)» (en castellà). Jose Maria Rosello, 02-01-2016. [Consulta: 2 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 «The pioneers» (en anglès), 25-10-2012. [Consulta: 2 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Introduction to Anarchism and countercultural politics in early twentieth-century Cuba» (en francès). Kirwin R. Shaffer. [Consulta: 2 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Diez, Xavier. LA INSUMISIÓN VOLUNTARIA. EL ANARQUISMO INDIVIDUALISTA ESPAÑOL DURANTE LA DICTADURA Y LA SEGUNDA REPÚBLICA (1923-1938). 
  7. «'Animal Liberation and Social Revolution'» (en anglès). The Anarchist Library. Brian A. Dominick. [Consulta: 2 novembre 2017].
  8. "Si bé totes les formes d'anarquisme modern consideren que tenen una dimensió ecològica, la corrent específicament eco-anarquista dins de l'anarquisme té principalment dos punts focals: l'ecologisme social i el primitivisme." (An Anarchist FAQ by Various authors)
  9. «LA INSUMISIÓN VOLUNTARIA. EL ANARQUISMO INDIVIDUALISTA ESPAÑOL DURANTE LA DICTADURA Y LA SEGUNDA REPÚBLICA (1923-1938)». Xavier Diez, 26-05-2006. [Consulta: 3 novembre 2017].
  10. Thoreau, Henry D. Henry David Thoreau : A Week on the Concord and Merrimack Rivers / Walden / The Maine Woods / Cape Cod. Library of America. ISBN 0-940450-27-5. 
  11. «Against civilization: Readings and reflections». John Zerzan. [Consulta: 3 novembre 2017].
  12. «Are Anarchists Revolting?» (en anglès). The American Conservative. KirkPatricK Sale, 01-07-2010. [Consulta: 3 novembre 2017].
  13. «An Anarchist FAQ». The Geography of Freedom - Introduction (various authors). Marie Fleming. [Consulta: 3 novembre 2017].
  14. «History of Vegetarianism – Élisée Reclus (1830 – 1905)». ivu.org. International Vegetarian Union. [Consulta: 23 gener 2010].
  15. Marshall, Peter. «Élisée Reclus: The Geographer of Liberty». A: Demanding the Impossible: A History of Anarchism. London: Fontana, 1993. ISBN 0-00-686245-4. OCLC 490216031. 
  16. Error en el títol o la url.«» (en anglès). L'Homme et la terre (Internet Archive). Élisée Reclus, 1905. [Consulta: 3 novembre 2017].
  17. «Anarchism - Nudism, Naturism (Asociación para el Desarrollo Naturista de la Comunidad de Madrid)». Revista ADN'. Carlos Ortega, Hivern 2003. [Consulta: 4 novembre 2017]. «Anarchism and the different Naturist views have always been related.»
  18. «Nudism the radical tradition» (en anglès). Terry Phillips. [Consulta: 4 novembre 2017].
  19. 19,0 19,1 «Anarchisme et naturisme, aujourd'hui.» (en francès). Cathy Ytak, 25-02-2009. [Consulta: 4 novembre 2017]. «"Els anarcoindividualistes d'inicis de segle el van entendre bé, i van integrar el naturisme dins de les seves preocupacions. És una verdadera llàstima que aquesta costum s'hagi perdut lentament, de molt temps ençà, en aquell moment, es va fer un ferm retorn al puritanisme (conservador en essència)."»
  20. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ortega
  21. «Recension des articles de l'En-Dehors consacrés au naturisme et au nudisme» (en francès), 14-10-2008. [Consulta: 4 novembre 2017].
  22. Freire, João. Les anarchistes du Portugal (Anarchisme et naturisme au Portugal, dans les années 1920). 
  23. 23,0 23,1 «Introduction to Anarchism and countercultural politics in early twentieth-century Cuba» (en anglès). Kirwin R. Shaffer. [Consulta: 4 novembre 2017].
  24. "EL NATURISMO LIBERTARIO EN LA PENÍNSULA IBÉRICA (1890–1939)" de Josep Maria Rosell
  25. Rosell, Josep Maria. EL NATURISMO LIBERTARIO EN LA PENÍNSULA IBÉRICA (1890–1939). «"L'individu és vista en la seva dimensió biològica -física i psíquica- deixant de banda l'aspecte social."» 
  26. «The daily bleed» (en anglès). eskimo. Robert Brentano. [Consulta: 4 novembre 2017].
  27. Sonn, Richard D. Sex, Violence, and the Avant-Garde. Penn State University, 2010. ISBN 978-0-271-03663-2. 
  28. «Henri Zisly - "A bas la Civilisation! Vive la Nature!"» (en anglès). Robert Graham, novembre 2006. [Consulta: 6 novembre 2017].
  29. 29,0 29,1 «Zisly, Henri (1872–1945)» (en anglès). International Encyclopedia of Revolution and Protest. Stefano Boni. [Consulta: 6 novembre 2017].
  30. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta revolutionprotestencyclopedia.com
  31. 31,0 31,1 31,2 «Anarchism - Nudism, Naturism». ADN - Asociacion para el Desarrollo Naturista de la Comunidad de Madrid. Carlos Ortega, hivern 2003. [Consulta: 7 novembre 2017].
  32. "Los origenes del naturismo libertario" por Agustín Morán
  33. «Anarchism: From theory to practice» (en anglès). Daniel Guérin. [Consulta: 7 novembre 2017].
  34. 34,0 34,1 34,2 «Isaac Puente. El Comunismo Libertario y otras proclamas insurreccionales y naturistas.» (en castellà). CGT. [Consulta: 17 novembre 2017].
  35. Iñiguez, Miguel. Anarquismo y naturismo: el caso de Isaac Puente. Asociación Isaac Puente, 2004. 
  36. «Isaac Puente. El Comunismo Libertario y otras proclamas insurreccionales y naturistas.» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2017].
  37. Diez, Xavier. El anarquismo individualista en España (1923–1938). Virus editorial., 2007. 
  38. «El Comunismo Libertario y otras proclamas insurreccionales y naturistas.» (en castellà). Isaac Puente. [Consulta: 17 novembre 2017]. «Y complementarlos puesto que se ocupan de aspectos distintos, –el uno redime al ser vivo, el otro al ser social»
  39. «"Nudism the radical tradition"» (en anglès). Terry Phillips, 11-09-2012. [Consulta: 1 desembre 2017].
  40. «Autonomía de las luchas y movimiento anárquico. La crisis de una democracia parlamentarista» (en espanyol), Novembre 1977. [Consulta: 1 desembre 2017].
  41. Brian Oliver Sheppard. Anarchism vs. Primitivism