Ilià Repin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaIlià Repin

(1909) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Илья́ Ефи́мович Ре́пин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1844 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Txuguiv Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Repino (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPenaty estate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Imperial de les Arts (1863–1871) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, assagista, escultor, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior d'Art de l'Acadèmia Imperial de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, retrat i pintura de gènere Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIvan Kramskoi i Bunakov Ivan Mikhailovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacob Milkin../... 26+ Modifica el valor a Wikidata
Influències
Ivan Kramskoi, Aleksandr Puixkin, Mikhaïl Lèrmontov, Vassili Jukovski, Feodor Pryanishnikov (en) Tradueix, Vasilij Dmitrievič Polenov, Mark Antokolski, Vladimir Vasil'evic Stasov, Fyodor Vasil'yev, Alexander Porokhoshchikov (en) Tradueix, Kornei Txukovski, Aleksey Ivanovich Shevtsov (en) Tradueix, Édouard Manet, Yakov Minchekov (en) Tradueix, Pavel Tret'yakov, Lev Tolstoi, Borís Asàfiev, Alexandre III de Rússia, Aleksey Bogolyubov, Vsevolod Garshin, Aleksandr Benois, Serguei Diàguilev i Diego Velázquez Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeVera Alekseyevna Repina (en) Tradueix
Natalia Nordman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsIouri Repine
 ( Vera Alekseyevna Repina (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
MareTatiana Repina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webilya-repin.ru Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7ba03e68-0bbe-4227-830b-388c36c5653a Discogs: 2234796 Find a Grave: 2989 Modifica el valor a Wikidata

Ilià Iefímovitx Repin (en rus, Илья́ Ефи́мович Ре́пин; en ucraïnès: Ілля Юхимович Рєпін) (5 d'agost del 1844, Txugúiev, Gubèrnia de Khàrkiv, Imperi Rus - 29 de setembre del 1930, Kuokkala, Finlàndia) fou un destacat pintor i escultor rus del moviment artístic Peredvíjniki. Les seves obres, emmarcades en el realisme, contenen sovint una gran profunditat psicològica i exhibeixen les tensions de l'ordre social existent A les acaballes dels anys 20 va començar a publicar-se a l'URSS tot de treballs detallats sobre la seva obra i uns deu anys després va ser un exemple a seguir per als artistes del realisme socialista.

Vida i obra[modifica]

Processió de Pasqua a la regió de Kursk (1880-83).

Ilià Repin va néixer a Txugúiev, Khàrkov, al centre de la regió històrica d'Ucraïna Sloboda.

El seu pare, Iefim, era un militar i colon que es dedicava al conreu de la terra, però estava obligat al deure militar. Repin comença a tenir contacte amb la pintura com a aprenent amb tretze anys al taller d'un artista local dedicat a les icones anomenat Ivan Bunakov. El 1866 es traslladà a Sant Petersburg i ingressà a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Amb la seva primera obra mestra, La resurrecció de la filla de Jaire, va guanyar la medalla d'or d'un concurs de l'Acadèmia, i per tant una beca per estudiar a França i a Itàlia. Així és com Repin va arribar a viure a París, on va rebre la influència de la pintura impressionista, que va tenir importants conseqüències sobre la seva forma de fer servir la llum i el color. Tanmateix, el seu estil continuà essent més aviat proper al dels mestres de la vella escola, especialment a Rembrandt, i mai no va arribar a esdevenir un impressionista. Al llarg de la seva carrera va retratar gent normal, tant ucraïnesos com russos, tot i que durant els seus últims anys també representà a les seves obres membres de l'elit de l'Imperi Rus, la intel·liguèntsia, l'aristocràcia i fins i tot l'Emperador Nicolau II.

Els Pintors Itinerants[modifica]

El 1878 Repin va unir-se a la Societat d'Exposicions Artístiques Itinerants, també coneguda com Els Itinerants (en rus Peredvíjniki) que a l'època en què Repin va arribar a la capital russa es varen rebel·lar contra el formalisme de l'Acadèmia. La fama de Repin va estendre's a partir del seu Els sirgadors del Volga, una obra que denunciava d'una manera impactant la dura tasca d'aquestes persones. Des del 1882 va viure a Sant Petersburg, realitzant freqüents visites a la seva terra natal, Ucraïna, i ocasionalment alguns viatges a l'estranger.

Temes històrics i contemporanis[modifica]

Poc abans de l'assassinat de l'Emperador Alexandre II el 1881, començà a pintar una sèrie de quadres relacionats amb el moviment revolucionari rus: Negativa a confessar-se, Arrest d'un propagandista, La trobada dels revolucionaris i No ho esperaven, que és, aquesta última, la seva obra mestre sobre aquest tema, ja que s'hi representa la sorpresa dels membres d'una família quan reben a casa un exiliat polític.

La seva obra Processió de Pasqua a la província de Kursk és sovint considerada un arquetip de l'estil nacional rus, mostrant diverses classes socials i les tensions entre elles, dins el context de la pràctica d'una tradició religiosa i unides en un avanç lent però continu.

El 1885 Repin acabà una de les seves pintures de més intensitat psicològica, Ivan el Terrible i el seu fill. Aquest oli mostra un horroritzat Ivan IV que abraça el seu fill agonitzant, al qual acaba de pegar i ferir mortalment en un excés de fúria. La mirada d'esfereïment d'Ivan contrasta amb l'expressió de serenitat del seu fill.

Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia (1880-91)

Una de les pintures més complexes de Repin, Els cosacs de Zaporíjia escriuen una carta al sultà de Turquia, va donar feina a l'artista durant molts anys, i és en gran manera fruit d'una investigació duta a terme conjuntament amb l'historiador Dmitri Iavornitski, amb qui va haver de viatjar diverses vegades a la regió dels cosacs de Zaporíjia. Repin va concebre aquesta obra com un estudi en clau d'humor, però també pensava que recollia els ideals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, és a dir, el republicanisme dels cosacs ucraïnesos. Començà aquest quadre el 1880 i no va acabar-lo fins al 1891. Irònicament, fou adquirit immediatament per l'Emperador, qui pagà trenta-cinc mil rubles (una quantitat força alta en aquella època). Una altra versió d'aquest quadre, realitzada entre els anys 1889 i 1896 es conserva al Museu de Belles Arts de Khàrkiv. A més a més, Repin pintà dos esbossos a l'oli per a aquest quadre, un d'ells es troba a la Galeria Tretiakov i l'altre al Museu Nacional d'Art de Bielorússia, a Minsk.

Ja adult, Repin retratà molts dels seus il·lustres compatriotes, com el novel·lista Lev Tolstoi, el científic Dmitri Mendeléiev, el jurista i polític Konstantín Pobedonóstsev, el filantrop i mecenes Pàvel Tretiakov, els compositors Modest Mússorgski, Aleksandr Borodín, Aleksandr Glazunov, Mikhaïl Glinka i Anton Rubinstein, i el poeta i pintor ucraïnès Taràs Xevtxenko.

El 1900 va encarregar-li el govern de Rússia la seva obra més gran: un oli de 400 a 877 centímetres que representés una sessió solemne del Consell d'Estat de l'Imperi Rus.

Galeria de pintures[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Repin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ilià_Repin&oldid=31585134»