César Cui

César Cui
Nom original	(fr) César Cui (ru) Це́зарь Анто́нович Кюи́
Biografia
Naixement	18 gener 1835 Vílnius
Mort	13 març 1918 (83 anys) Sant Petersburg
Causa de mort	Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament	Cementiri de Tikhvin
Educació	Escola d'enginyeria de Nikolaev
Activitat
Ocupació	Compositor, enginyer militar, escriptor, oficial, pianista, crític musical, Q2624059 i enginyer
Gènere artístic	Òpera
Professors	Stanisław Moniuszko
Branca militar	Exèrcit Imperial Rus
Rang militar	General
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables	Mateo Falcone El presoner del Caucas Mademoiselle Fifi Pir vo vremia txumi The Mandarin's Son
Família
Cònjuge	valor desconegut (1858–)
Premis
Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski  Ordre de Sant Vladimir, 2a classe  Knight third class of the order of St. Vladimir  Orde de sant Estanislau de 3a classe  Orde de Sant Alexandre Nevski  Order of St. Anna  Order of St. Vladimir  Order of Saint Stanislaus  Order of St. Vladimir, 4th class  Orde de sant Estanislau de 1a classe  Orde de santa Anna de 1a classe  Orde de sant Estanislau de 2a classe  Orde de santa Anna de 2a classe  Orde de l'Àliga Blanca  Orde de santa Anna de tercera classe  Legió d'Honor

Tsèzar Antónovitx Kiuí, en rus Цезарь Антонович Кюи (Vílnius, 18 de gener de 1835 – Sant Petersburg, 13 de març de 1918), més conegut amb el nom francesitzat de César Cui, va ser un compositor i enginyer militar rus. Esdevingué un dels representants més il·lustres de la moderna escola musical russa fundada per Mikhaïl Glinka.

Era fill d'un militar francès destinat a Rússia. Estudià amb Mili Balàkirev i Stanisław Moniuszko, i el deixeble va merèixer ben aviat ser digne company dels seus mestres. Amb Balàkirev, Aleksandr Borodín, Nikolai Rimski-Kórsakov, militar com ell, i Modest Mússorgski va constituir el famós Grup dels Cinc, que tant contribuí a desenvolupar la personalitat musical de Rússia.

Apòstol convençut de la nacionalitat artística de la seva pàtria, predicà amb l'exemple, i per això escriví òperes, simfonies, concerts, etc., sinó que també publicà nombrosos articles, fullets, llibres i conferències encaminades a afirmar les seves idees.

Col·laborà molt de temps en el Diari de Sant Petersburg i en la Gazette musicale, de París, i es pot dir que els seus articles, divulgaren per tot Europa la vàlua musical dels russos.

Entre les operes més importants podem citar: William Ratcliff (1869), El presoner del Caucas (1873), Angelo (1875), El fill del mandarí (1878), El filibuster (1894), El sarraí (1898), Un festí durant la pesta (1900), La senyoreta Fift (1903), El paladí de gel (1903), Mateo Falcone (1906), La filla del capità (1909) i El gat amb botes (1915).

Va ser autor, a més, de quatre suites per a orquestra, dos scherzo, una marxa solemne, tarantel·les, dos quartets, nombroses peces per a piano i violí, 30 cors i més de 250 melodies vocals.

També fou un enginyer distingit, sent professor de fortificació a l'Acadèmia, arribant al grau de general. En aquesta professió també produí molt, i se li deuen un Manual de fortificació passatgera, un Resum de la Historia de la fortificació permanent i nombrosos fullets militars. Finalment és autor de les obres crítiques: La Música a Rússia, L'anell del nibelung i La novel·la russa.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Cui

• Tom no. 16 de l'Enciclopèdia Espasa