César Cui
 César Cui |
|
|---|---|
 |
|
| Naixement | 18 de gener de 1835 Vílnius |
| Mort | 13 de març de 1918 (83 anys) Sant Petersburg |
| Alma mater | Nikolaev engineering school |
| Ocupació | compositor, enginyer, escriptor, oficial, pianista i crític musical |
| Obres notables | Mateo Falcone, Feast in Time of Plague, Mademoiselle Fifi, Prisoner of the Caucasus i The Mandarin's Son |
| Gènere | òpera |
| Instrument | piano |
| Cònjuge | valor desconegut (1858-) |
| Premis |
|
 |
|
Tsèzar Antónovitx Kiuí, en rus Цезарь Антонович Кюи (Vílnius, 18 de gener de 1835 – Sant Petersburg, 13 de març de 1918), més conegut amb el nom francesitzat de César Cui, va ser un compositor i enginyer militar rus. Esdevingué un dels representants més il·lustres de la moderna escola musical russa fundada per Mikhaïl Glinka.
Era fill d'un militar francès destinat a Rússia. Estudià amb Mili Balàkirev i Stanisław Moniuszko, i el deixeble va merèixer ben aviat ser digne company dels seus mestres. Amb Balàkirev, Aleksandr Borodín, Nikolai Rimski-Kórsakov, militar com ell, i Modest Mússorgski va constituir el famós Grup dels Cinc, que tant contribuí a desenvolupar la personalitat musical de Rússia.
Apòstol convençut de la nacionalitat artística de la seva pàtria, predicà amb l'exemple, i per això escriví òperes, simfonies, concerts, etc., sinó que també publicà nombrosos articles, fullets, llibres i conferències encaminades a afirmar les seves idees.
Col·laborà molt de temps en el Diari de Sant Petersburg i en la Gazette musicale, de París, i es pot dir que els seus articles, divulgaren per tot Europa la vàlua musical dels russos.
Entre les operes més importants podem citar: William Ratcliff (1869), El presoner del Caucas (1873), Angelo (1875), El fill del mandarí (1878), El filibuster (1894), El sarraí (1898), Un festí durant la pesta (1900), La senyoreta Fift (1903), El paladí de gel (1903), Mateo Falcone (1906), i La filla del capità (1909).
Va ser autor, a més, de quatre suites per a orquestra, dos scherzo, una marxa solemne, tarantel·les, dos quartets, nombroses peces per a piano i violí, 30 cors i més de 250 melodies vocals.
També fou un enginyer distingit, sent professor de fortificació a l'Acadèmia, arribant al grau de general. En aquesta professió també produí molt, i se li deuen un Manual de fortificació passatgera, un Resum de la Historia de la fortificació permanent i nombrosos fullets militars. Finalment és autor de les obres crítiques: La Música a Rússia, L'anell del nibelung i La novel·la russa.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Cui |
- Tom no. 16 de l'Enciclopèdia Espasa
|
||||||
