Vés al contingut

Grup dels Cinc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrup dels Cinc
(ru) Могучая кучка Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola de composició
quintet Modifica el valor a Wikidata
Format per

Grup dels Cinc (en rus: Могучая кучка), Mogútxaia kutxka, literalment Petit Grup Poderós és el nom aplicat l'any 1867 pel crític musical Vladímir Stàssov a un petit grup de compositors russos units sota el lideratge de Mili Balakirev amb el propòsit de crear un art musical específicament rus en lloc d'imitar les formes d'Europa occidental.[1] Es pot veure com la branca musical del moviment romàntic nacionalista rus, amb la colònia d'Abràmtsevo, que perseguien objectius similars en el camp de les belles arts.[2]

Després d'un concert amb obres de Mikhaïl Glinka, Aleksandr Dargomijski, Mili Balàkirev i Nikolai Rimski-Kórsakov Stàssova va concloure una ressenya dient «Plagui a Déu que els nostres convidats eslaus no oblidin mai el concert d'avui; plagui a Déu que conservin per sempre el record de quanta poesia, sentiment, talent i intel·ligència posseeixen el petit grapat de músics russos.»[3]

El grup es va constituir- l'any 1856, amb una primera associació entre Balàkirev i César Cui; Modest Mússorgski s'hi va afegir el 1857, Nikolai Rimski-Kórsakov el 1861, i Aleksandr Borodín el 1862. Abans, Mikhaïl Glinka i Aleksandr Dargomijski ja havien fet alguns intents de desenvolupar un estil genuïnament rus, component òperes sobre temes russos, però el Grup dels Cinc va representar el primer intent estructurat; amb Stàssov com a conseller artístic i Dargomijski com a referent de prestigi.[4] Van incorporar en llurs composicions temes russos, música tradicional i d'escales orientals.[5]

El Grup va començar a disgregar-se durant la dècada de 1870, en part a causa del fet que Balàkirev es va retirar de l'activitat musical durant un temps. Curiosament, tots els membres del Grup estan soterrats al Cementiri Tikhvin de Sant Petersburg.

Potser amb l'excepció de Cui, els membres del Grup van influir o van ser directament professors de la majoria dels grans compositors russos de la generació posterior, incloent-hi Aleksandr Glazunov, Mikhaïl Ippolítov-Ivànov, Serguei Rakhmàninov, Serguei Prokófiev, Ígor Stravinski, i Dmitri Xostakòvitx.

El nom de Grup dels Sis, triat per un grup de compositors francòfons del segle xx sota el lideratge teòric de l'escriptor Jean Cocteau, emula en certa manera al de Els Cinc.[6]

Membres del Grup dels Cinc

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Vives, Joan. «Obertures del Grup dels Cinc». El col·leccionista. Radioteca — Catalunya Música, 19-07-2023. [Consulta: 27 setembre 2025].
  2. Abraham, Gerald. Essays on Russian and East European Music (en anglès). Londres: Clarendon Press, 1985, p. 112. ISBN 978-0-19-311208-7. 
  3. Calvocoressi, Michel Dimitri; Abraham, Gerald. Mussorgsky (en anglès). Londres: J. M. Dent and Sons, 1946, p. 178 (The Master Musicians). 
  4. Seroff, Victor. Das Mächtige Häuflein: der Ursprung der russischen Nationalmusik [El petit grup poderós: l'origen de la música nacional russa] (en alemany). Zuric: Atlantis, 1963. 
  5. «Qui van ser el "Grup dels cinc" i què van fer per la identitat musical russa?». Els homes clàssics núm.34. Radioteca — Catalunya Música, 19-07-2023. [Consulta: 27 setembre 2025].
  6. Miller, Catherine. Jean Cocteau, Guillaume Apollinaire, Paul Claudel et le Groupe des Six: Rencontres poético-musicales autour des mélodies et des chansons. Sprimont: Mardaga, 2003. ISBN 2-87009-852-9.