Modest Mússorgski
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1839 (Julià) Karebo (Imperi Rus) |
| Mort | 16 març 1881 (Julià) (42 anys) Sant Petersburg |
| Causa de mort | Malaltia infecciosa |
| Sepultura | Cementiri de Tikhvin |
| Dades personals | |
| Formació | escola de cavallería Nikolayev Petrischule |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, llibretista, pianista, militar |
| Activitat | 1852 – |
| Membre de | |
| Gènere | Obra de teatre, música clàssica i òpera |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Signatura  | |
            | |
Modest Mússorgski (Karebo, 9 de març de 1839 (Julià) - Sant Petersburg, 16 de març de 1881 (Julià)), nom complet amb patronímic Modest Petróvitx Mússorgski, rus: Моде́ст Петро́вич Му́соргский, fou un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle xix.
Vida[modifica]
Va néixer a Kàrebo (Rússia) el 21 de març de 1839. Era fill d'un terratinent, gran amant de la música. Sa mare li va donar les primeres classes de piano. Va progressar tan ràpidament que als set anys ja tocava petites peces de Liszt i als nou interpretava un gran concert de John Field davant d'un nombrós auditori a casa seva.[1]
Tenia una dida que el va endinsar en el coneixement del país amb contes populars russos. Aquest món de màgia i fantasia, el va utilitzar posteriorment en les seves composicions. Als deu anys son pare el va matricular, juntament amb son germà Filaret, a l'Escola de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg amb la intenció que hi fessin la carrera militar.
La seva primera composició data de l'any 1852, el seu primer any d'estada a l'Escola de Cadets. Tenia només tretze anys i dedicà la peça als seus companys de l'escola militar. Es titulava Polka Porte-enseigne i era per a piano. Ja en aquesta primera composició s'observa l'originalitat que tindria la seva música.[2]
Durant la tardor de l'any 1856 va conèixer casualment Aleksandr Borodín, que era químic però que acabà esdevenint un gran compositor. Molts anys més tard, Borodín va descriure com era Mússorgski, amb disset anys, quan el va conèixer:
| « | Era encara un noi innocent, molt elegant, un tipus acabat de jove oficial. Duia l'uniforme sempre impecable. Els cabells perfectament pentinats. Les mans, unes mans de gran senyor, les portava sempre molt ben cuidades. Les maneres eren refinades i aristocràtiques. La seva educació i la seva cortesia eren notables. Parlava francès i li agradava tocar peces de Verdi. | » |
Sembla important remarcar aquesta descripció, perquè estem habituats a veure retrats de l'última etapa de la seva vida, en els quals es veu en un estat deplorable, que no concorden en absolut amb aquesta descripció. Diverses circumstàncies i la seva afecció cada vegada més gran a la beguda van malmetre aquest jove tan prometedor.
L'amistat amb Borodín el porta a conèixer altres joves interessats per la música amb qui més tard formaria el que es coneix com el Grup dels Cinc.
Aquests cinc músics foren:
- Alexander Borodín
- Mili Balàkirev
- César Cui
- Nikolai Rimski-Kórsakov
- Modest Mússorgski
De tots cinc, Mússorgski fou el més genial, el més naturalista. Utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa; alhora, però, i potser com a conseqüència, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els seus companys l'ajudessin, sobretot a instrumentar.
El 5 de juliol de 1858, Mússorgski deixà l'exèrcit i es veié obligat a treballar com a administratiu, però el sou no li arriba per a viure i un grup d'amics li ofereix una renda mensual per tal que pugui acabar La fira de Sorótxintsi.[1]
Als quaranta anys, amb una salut cada cop més deteriorada, l'autor comença una sèrie de gires com a acompanyant d'una gran cantant, Dària Leónova, que interpreta algunes de les seves obres amb gran èxit. El compositor accepta ser acompanyant i professor de piano a l'escola de música de Dària Leónova: aconseguí per primera vegada una feina ben remunerada i interessant per a ell.[1]
A causa de l'alcoholisme la seva vida cau en un declivi imparable fins a la seva mort, a Sant Petersburg, en la més absoluta indigència. Malgrat totes les dificultats, però, no va deixar mai d'escriure música.
Obra[modifica]
La seva obra mestra és l'òpera Borís Godunov (1868), basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin.
Altres obres seves que cal destacar són:
- La fira de Sorótxintsi
- Una nit a la Muntanya Pelada (1867)
- El matrimoni (1868)
- Quadres d'una exposició (1874)
- Cants i danses de la mort (1877)
- Khovànxtxina
Té un ampli repertori de cançons qualificades de genials, agrupades en cicles:
- L'habitació dels nens (1868-1870); text del mateix Mússorgski.
- Sense sol (1874); text de Kutusov, un nebot seu.
- Cançó de la puça; text del Faust de Goethe (va ser l'última que va compondre).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Élie Mamou, Pierre. Mussorgski (en castellà). Club Internacional del Libro, 2007, p. 32,33. ISBN 9788482656847.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, 2016. ISBN 2-85229-559-8.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modest Mússorgski |